Duch i Torner, M. Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA TIRUS: INGREDIENT PRIMORDIAL EN LA CONFECCIO DELS 
TROCISC1 TIRI, A L'OBRA D'UN APOTECARI BARCELONI DEL S. XVI 
DUCH i TORNER, Ma Montserrat; CARMONA i CORNET, Anna Ma 
L'objectiu primordial d'aquesta comunicació és posar de relleu la immportkcia 
que es donava a la bona elecció dels ingredients que intervenien en les preparacions 
magistrals en el segle XVI. 
Concretament, Pere Benet Matheu, en el "Liber in examen Apothecariorum ..." (1) 
recalca aquesta qüestió. En la sisena part d'aquesta obra, quan fa la relació dels 
ingredients utilitzats en la composició de la Triaga (2) dedica una ressenya bastant 
extensa a la "tirus". Cal recordar que la "tirus" és el que ara en diiiem principi actiu dels 
"trocisci tiri", un dels elements primordials de l'esmentada preparació. 
Comensa el tema al foli LXXII v. del llibre, amb una exposició de les fórmules 
que es poden utilitzar en la confecció dels "trocisci tiri". La primera de les fórmules que 
cita per dur a terme l'esmentada confecció, és la que es troba a l'obra de Nicolau (3), 
quan parla de la Triaga Magna segons Gal6. Es la que el Col.legi &apotecaris manava 
utilitzar i la trobem inclosa en la primera CONCORDIA, editada el 1511 (4). 
Hi segueixen les fórmules que Esteve Arnau i Aliaba descriuen en les seves obres; 
són un xic més complexes que la de Nicolau i &explicació més detallada, encara que, en 
el fons, vénen a dir el mateix. 
Assenyala també que, segons l'autor del "LUMINARE MAIUS" (3, Andrbmac 
fou el descobridor &aquestes espbcies animals anomenades "tiri", i passa, tot seguit, a 
fer-ne l'estudi. 
Aquest estudi el basari en cites (6) d'autors antics i coetanis, que van dirigides a 
un objectiu concret i deliberat. Pere Benet Matheu creu, com d'altres apotecaris 
companys seus, que en l'elaboració de "trocisci tiri", pot i deu usar-se l'escur~ó, perqub 
diu: 
"Tirus, vííora i escurs6 són diversos noms que es donen a una mateixa esp6cieU. 
Per provar aquesta tesi, seguir2 el mbtode deductiu i racional utilitzat a l'bpoca i, 
per tant, es basar2 en l'autoritat de múltiples autors reconeguts. Buscar2 les cites 
adequades que li serviran de premises per arribar a les seves prbpies conclusions. 
També hi inclourh alguns elements empírics obtinguts a partir de l'observació directa 
de l'animal, per donar més forsa als raonaments. 
Analitzant l'estructura del text, veiem que Pere Benet Matheu segueix un 
determinat ordre, l'esquema del qual 6s el següent: 
Parteix de la hipbtesi inicial esmentada més amunt: "tirus", vííora i escurs6 són el 
mateix animal. Aquesta tesi la justificar2 de la manera següent: primer ens far2 veure 
que l'animal anomenat "tirus" és una serp; a continuació demostrar2 que dins la 
classificació de les serps, la "tirus" és una vibora; i finalment acabar2 demostrant que 
"tirus" o víbora són termes equivalents al nom de l'animal que vulgarment es coneix per 
escursó. Un cop presentada i demostrada aquesta hipbtesi, l'autor tractar2 sobre 
l'elecció de l'espbcie concreta i far2 la descripció de les característiques físiques 
d'aquest animal, així com la citació de l'bpoca i lloc de recol.lecció i signes externs pels 
quals es reconeixen els bons exemplars. D'aquesta manera, doncs, acabar2 el tema 
"tirus". 
Un cop presentat l'esquema, farem a continuació un estudi detallat de les seves 
parts, tot analitzant com Pere Benet Matheu desenvolupa les seves idees i extreu les 
seves conclusions. 
Primerament demostra que la "tirus" és una serp, i ho fa basant-se en cites dels 
autors que s'esmenten a continuacio Aristbtil, Algaffaqui, Gilabert Anglic, Bernat de 
Gordoni, Plateari (segons Nicolau), Joan de Santo Amando i d'altres que, en tractar de 
les serps a les seves obres, citen la "tirus". Després expressa la seva conclusió, que 
tradu'ida textualment del llatí diu: 
"Certament, la tirus pot ser anomenada serp, culebra o míora. Que la tirus 6s una 
serp ha estat demostrat per les autoritats anteriorment citades. I has de saber (lector) 
que aquests tres noms: serp, culebra o vííbora són sinbnims i denominen tot gbnere de 
rbptils on s'inclouen les vííores de tota espbcie. Isidor diu clarament, en el seu llibre 
XII, que rep el nom de serpent tot allb que s'arrossega per terra i, que lliscant per la 
terra, repta; cosa que també se cita en el llibre anomenat "De prropietatibus rerum" 
(7)". 
Comprovada la cita d'Isidor, hem vist que pertany al llibre XII de les 
ETIMOLOGIES (8). En canvi, no hem pogut comprovar amb certesa qui fou l'autor 
del "DE PROPIETATIBUS RERUM perb, curiosament, la cita que Pere Benet 
Matheu fa d'aquest llibre, correspon textualment a l'inici del capítol IV (titulat "De 
serpentibus") del llibre XII de les "ETIMOLOGIES", ja esmentat. 
La segona premissa, la de que la "tirus" és una vííora, Pere Benet Matheu diu que 
es demostra per una caracieristica física prbpia d'aquest animal: primer ovula a 
l'interior i després pareix les cries, a diferbncia de les altres espbcies de serps, que 
ovulen directament a l'exterior. Les cites que corroboren aquesta propietat provenen 
del "DE PROPIETATIBUS RERUM i &Albert Magne. 
Comprovada la cita &Albert Magne, hem vist que correspon al Ebre XXVI de la 
seva obra, el titulat "DE ANIMALIBUS" (9), on textualment diu: 
"...tyrus, hic serpens est de genere vipere, quia prius intus ovat et postea, extra, 
parit animales...". 
Pere Benet Matheu també explica que hi ha molts autors que, en formular, citen 
indistintament el nom de "tirus' o de vííora, i a vegades tan sols citen vííora, com es 
pot llegir a Avicenna, en el llibre V. Aquest llibre correspon al "CANON (10), on hi 
hem pogut llegir-hi el parigraf sencer d'on treu la cita Pere Benet Matheu, quan diu: 
"... la millor fbrmula de la Triaga és la Radical d'Andrbmac i ja vaig dir que hi ha 
metges que segueixen la de Gal& ..." 
I més avall, en descriure la confecció dels "Trocisci" explicita concretament 
"Trocisci viperae"; no parla de "tiri", cosa que ens remarca Pere Benet Matheu, el qual 
continua dient que altres autors, com Serapió i Rasis, també escriuen solament víbora. 
Afegeix que també es pot trobar una denominació semblant en el "LUMINARE 
MAIUS. 
La conclusió de Pere Benet Matheu en aquest segon punt és la següent: 
"No és de creure que tots aquests doctors canviessin un nom per un altre si les tiri 
no fóssin vííores". 
Amb aquesta frase, l'autor dóna per acabada la prova que la "tirus" és una víbora. 
Passa ara a demostrar-nos que escurc6 equival a "tirus". Diu que així ve esmentat a 
P'ANTIDOTARI" de Galaf Abulcasis (ll),  a l'"ANTIDOTAR1" d'Arnau de Vilanova i 
en l'obra de Cristbfor Pish. També en una citació de Pandecta es pot llegir: "... la serp 
alffos, que és escurc6 fortíssim ...". 
Per tant, doncs, afirma que d'aquesta manera queda provat que l'animal anomenat 
vulgarment escur~ó és una serp, i que dins l'ordre de les serps pertany a les vííores, fet 
que es corrobora per la forma de parir les cries. Segons diu Isidor en l'obra ja citada: 
"... no esperen la solució natural de maduresa, sinó que corroint els flancs de la 
mare, neixen així a viva forca i li provoquen la mort" (12). 
També Albert Magne s'expressa de manera semblant a l'obra ja citada. Pere 
Benet Matheu, a més de citar aquestes autoritats i d'altres, com Algaffaqui i Filó, hi 
afegeix una observació prbpia: 
"Jo, com molts d'altres apotecaris, en vaig veure una, morta d'aquesta forma, i 
conservada en un pot de vidre. Per tant l'escurcó és una vííora". 
Acabada l'exposició d'aquesta seva tesi, continua el tema "tirus" descrivint les 
característiques físiques de l'esptcie medicinal. Pere Benet Matheu recalca que cal 
escolli la que té una berruga o prominbncia sobre la mandíbula superior, prop del nas, 
tal com tenen els escursons, ja que de "tirus", com assenyala Albert Magne (13), n'hi ha 
de moltes esptcies. L'espbcie que cal usar per a la confecció de la Triaga la descriu 
Nicolau; diu que té banyons al cap, semblants a grans de blat. És la mateixa espbcie que 
citen Avicenna, Ali Abbas, Galaf i altres. Concretament, Avicenna diu: 
"Deuen rebutjar-se les cornudes i varies espbcies d'hspis blanquinoses" (14). 
També en l'obra de Joan de Santo Amando podem llegir: 
"S'ha de rebutjar la temible cornuda que mata al moment". 
Segons Pere Benet Matheu: 
"... de tots els doctors citats, el que millor interpreta i opina sobre l'expresió 
banyons és Nicolau. En aquest punt estan d'acord Nicolau i Avicenna, perqut Nicolau, 
quan escriu banyons, no es refereix als &aquelles serpents cornudes que pertanyen al 
primer gbnere d'iispids verinosos que maten instantaniament, i que els autors antics 
rebutgen, i que, per tant no deuen posar-se a la Triaga. EntCn per banyons, doncs, 
aquelles prominbncies que tenen en la part superior de la mandíbula, com dos petites 
berrugues. Així, cal escollir l'esptcie que posseeix aquestes característiques i és la que 
s'anomena tirus o vííora, i en llenguatge vulgar escurso. 
Una vegada identificada l'espbcie de "tirus" que s'ha d'usar en l'elaboració dels 
"trocisci tiri", concreta les característiques que aquesta ha de posseir; i ho fa amb cites 
de Nicolau, Esteve Arnau, P'ANTIDOTARI" d'Arnau de Vilanova, Aliabbas, Serapió, 
Rasis, Avicenna i Galaf. Tots aquests autors concorden més o menys en dir que la 
"tirus" ha de tenir un pam de llargada, ulls rojos, llengua mbbil, cap ample i coll griicil, 
de moviments vius i riipids, i cua fina. A més a més, ha de ser femella, la qual cosa es 
coneix perqut té varies dents verinoses, a diferbncia del mascle que només en té una. 
Molts d'aquests autors també recomanen que es capturin a la primavera; segons 
Aliabas: 
"... quan el sol ha passat ja per Aries i comenca a entrar a Tauro". 
També diversos autors concorden en dir que las "tiri" no s'han de recolectar vora 
del mar ni en llocs humits, sinb en terrenys de sech, on hi creixi l'herba. 
Pere Benet Matheu afirma estar d'acord amb tot el que s'ha citat anteriorment i 
també amb les onze qualitats o signes que cita Galaf: 
"Els signes són aquests: 
- Primer signe: que el seu color sigui rogenc, cosa que significa bona complexió, el 
color negre indica molta intenció de calor i el blanc significa debilitat, poca calor i 
molta humitat. 
- Segon signe: moviments rhpids, que és signe de gran fortalesa i vigor. 
- Tercer signe: que porti el cap ben dret, cosa que demostra la seva fortalesa i 
vigor. 
- Quart signe: es refereix als ulls, que deuen ésser rogencs, cosa que denota la seva 
calor; si tendeixen a groguencs o blanquinosos denoten malaltia de l'animal. 
- Cinqub signe: que el seu ventre sigui dur i apretat, la qual cosa significa bona 
purgació del seu cos. 
- S i d  signe: si té el cap ample significa poca fortalesa, perqué la amplitud del cap 
indica disminució de sentit. 
- Set& signe: es refereix a les dents; no les ha de tenir massa grans, aixb significaria 
que té agregades moltes superflu'itats. 
- Vuitb signe: la mandíbula ha de ser grossa, cosa que demostra gran calor i 
fortalesa. 
- Novb signe: la cua ha de ser prima, perqub li dóna agilitat. 
- Desb signe: si la seva cursa és rapida, indica bona salut. 
- Onzb signe: es refereix a l'amplada de la boca. L'ha de tenir ampla". 
Acabada la descripció dels signes, Pere Benet Matheu donara per finalitzat el 
tema de la "tirus" amb paraules d'Albert Magne que recull del llibre XXV, capítol 
segon, sobre la naturalesa i diversitat del verí de les serps. 
El tema "tirus", en el llibre de Pere Benet Matheu, ocupa des del foli LXXII v. fins 
al LXXV r., que equival a cinc fulls i mig, i esta imprbs a doble columna. Aquesta 
explicació és molt més extensa que les dedicades als altres ingredients que intervenen 
en la composició de la Triaga, que no passen d'un foli. 
Per tant, podríem assegurar que l'autor, en el seu llibre, vol deixar constancia de la 
seva posició en la polCmica que en aquella bpoca es dirimia en el sí del Col.legi 
&Apotecaris de Barcelona sobre si era o no convenient utilitzar I'escurgó del país (15). 
Ens agradaria poder comprovar detalls d'aquesta polbmica en alguns documents inbdits 
dels arxius de  Barcelona, cosa per altra banda bastant difícil, ja que molta 
documentació notarial de l'bpoca no ha estat conservada. Tanmateix, a vegades, una 
recerca exhaustiva de la documentació pot arribar a comportar sorpreses gratificants. 
NOTES 
1.- El "LIBER IN EXAMEN APOTECARIORUM ..." va ésser editat per Pere Matheu, 
fill de l'autor del llibre, i imprbs per Joan Rossenbach a Barcelona Pany 1521. Se'n 
conserven tan sols tres exemplars: un a Sevilla, a la Biblioteca Colombina i els altres 
dos a Madrid; d'aquests, un es troba a la Biblioteca de la Facultat de Medicina i l'altre 
a la Biblioteca del Palau Reial. El present treball s'ha realitzat partint de fotocbpies 
d'aquest darrer exemplar. S'inclou en el present treball una d'aquestes fotocbpies. 
2.- La fórmula de la Triaga, que Pere Benet Matheu dóna en la seva obra, és la mateixa 
que es troba en l'"ANTIDOTAR1" de Nicolau. 
3.- Sobre l'obra i personalitat de Nicolau hi ha diverses opinions. Uns parlen de Nicolau 
Myrepsi o Nicolau Alexandrí, que va escriure en grec el seu "ANTIDOTARI", el qual 
fou traduit al llati per Lleonard de Fuchsio. D'altres parlen de Nicolau Prepbsit o de 
Salern, que és citat com autor d'un altre "ANTIDOTARI", perb se sospita que aquesta 
segona obra és una mala traduccció i reforma de la ja coneguda i més antiga de Nicolau 
Myrepsi. L'únic que es pot dir amb certesa és que la bibliografia de l'bpoca cita dos 
"ANTIDOTARI" de Nicolau, el gran i el petit. 
4.- La fórmula dels "Trocisci Tiri" es troba al foli LVII de la "CONCORDIA 
APOTHECARIORUM BARCHINONE IN MEDICINIS COMPOSITIS", impresa a 
Barcelona a la impremta de Carles Amorós l'any 1511. L'encapfalament de la fórmula 
diu: "Trocisci Thirorum secundum Nicolaum, qui in Magna Thriaqua Galieni 
recipiuntur". Coincideix, paraula per paraula, amb la que dóna Pere Benet Matheu. 
5.- El "LUMINARE MAIUS" és una de les obres que va escriure, a Alexandria, Joan 
Jacob Manlius da Bosco, botinic italii del segle XV, i editada per primera vegada a 
Pidua l'any 1494. El fet de citar el nom de I'obra en lloc del nom de l'autor no denota 
un desconeixement &aquest, sinó que es tracta &un artifici de redacció corrent a 
l'bpoca. 
6.- Entenem per cita el passatge que un autor pren d'un altre, tot mencionant la seva 
procedbncia concreta. Una cita seri, per tant, un tipus especial de font on s'esmenta 
explícitament l'autor de la qual deriva. A vegades, aquestes fonts no són directes sinb 
que provenen &una font intermbdia en la qual ja es troba la cita de referbncia, i poden 
arribar a ésser de segona i tercera má. 
7.- Sobre el "DE PROPIOETATIBUS RERUM" obra que Pere Benet Matheu cita 
diverses vegades, no n'hem trobat, per ara, cap referbncia en les biblioteques 
consultades. Per tant, no hem pogut identificar el seu autor. Apuntem la idea de qub 
pot ésser un llibre que amb els anys hagi canviat de nom; no obstant, presumim que es 
tracta de les "ETIMOLOGIES &Isidor de Sevilla. 
8.- Comprovat el passatge a "ETIMOLOGIES" &Isidor de Sevilla, B.A.C. ed. bilingüe 
(Madrid, 1983), correspon, tal com diu Pere Benet Matheu, al llibre XII. Es el titulat 
"De Animalibus" i dins el llibre, pertany al capítol IV "De Serpentibus". 
9.- Comprovada la cita &Albert Magne a "Divi Alberti Magni ... Novissimi impressi 2 
junii 1526 ... Liber viginti sex "De animalibus", B.U.B, fons de reserva. 
10.- Per a les cites d7Avicenna s'ha consultat: "Avicenna medicorum arabum, Principio 
liber Canonis"; en el mateix volum a més del Canon s'hi troben altres obres d'Avicenna: 
"De medicinis cordialibus" i el "Cantica", editat a Basilea l'any 1556, B.N.C., fons de 
reserva. "Liber Canonis Medicine". B.U.B., fons de reserva. 
El "CANON d'Avicenna va ser tradui't al llati per Gerard de Cremona i se'n feren 
múltiples edicions la més antiga que es coneix és l'editada a Venbcia l'any 1493. 
11.- Galaf Abulcasis Atzaragi nasqué a Cbrdova, a finals del segle XI. Es autor &una 
obra que, traduida al llatí, es coneix per "LIBER SERVITORIS", impressa per primera 
vegada a VenCcia I'any 1471. Quasi sempre s'ha publicat acompanyat del 
"COMPENDIUM AROMATORIUM" de Saladí. També trobem citat per diversos 
autors un altre Galaf, metge israelí, natural de Lleida, autor de l'"ANTIDOTARIUh4 
EXCELENTISSIMUM", escrit a la segona meitat del segle XV. 
12.- Aquesta altra cita &Isidor correspon també al llibre i capítol citat anteriorment. 
Isidor, a la seva vegada, l'ha treta de Luch (6,490). 
13.- Albert Magne, obra citada. 
14.- Avicenna medicorum arabum Principio liber Canonis, liber 1111, Fen. Vi, Tractatus 
I11 fol926. Basilea, (1556). 
15.- D'aquesta pol&mica en parla un document de l'A.CA., Canc. Reg., foli 63 v. 165 v. 
publicat a "Gimbernat", vol 11, (1985) per SORNI i ESTEVE, X. 
CDC tiro / 


Latirus, ingredient primordial en la confecció dels trocisci tiri, a l'obra d'un apotecari barceloní del segle XV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert