García Gil, L. J.

Vila, X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CARACTERITZACIO D'UN E S T ~ Y O L  SURGENT A LA 
ZONA DE BANYOLES: L'ESTANYOL PETIT DE LA CENDRA 
X. Vila i L.J. Garcia-Gil 
Universitat de Girona. Hospital 6, 17071 Girona. 
RESUM 
En aquest article es descriu per primera vegada l'estanyol petit de la Cendra, un estanyol sur- 
gent proper als estanyols de la Cendra i de Montalt, a la zona lacustre de Banyoles (Girona). 
La seva morfologia és circular, amb un diimetre a I'entorn dels 10-12 m i una fondiria m k i -  
ma de 1,5 m, dels quals dues terceres parts són de sediment en suspensió. El cabal de l'aigua 
surgent és de 7,s 1.s-1, i transporta 0,84 g.1-1 de material sblid. Es caracteritza també un petit 
brollador situat al costat de l'estanyol gran de Montalt. Els valors de conductivitat permeten 
agrupar I'estanyol petit de la Cendra amb l'estanyol gran de la Cendra, mentre que el brolla- 
dor apareix més relacionat amb I'estanyol gran de Montalt. La disposició de tots els estanyols 
i fenbmens surgents d'aquesta zona suggereix l'existbncia d'un eix lineal NW-SE amb una 
evident activitat hidrogeolbgica, comparable a la dels estanyols de can Sisó. 
RESUMEN 
En este articulo se describe por primera vez la laguna pequeña de la Cendra, una laguna sur- 
gente próxima a las lagunas Cendra i Montalt, en la zona lacustre de Banyoles (Girona). Su 
morfologia es circular, con un diámetro alrededor de 10s 10-12 m y una profundidad máxima 
de 1,5 m, de 10s cuales dos terceras partes son de sedi~nento en suspensión. El caudal del 
agua surgente es de 7,8 1,s-1, y transporta 0,84 g.1-1 de material sólido. Se caracteriza tam- 
bién una pequeña surgencia situada junto a la laguna grande de Montalt. Los valores de con- 
ductividad permiten agrupar la laguna pequeña de la Cendra con la laguna grande de la Cen- 
dra, mientras que la surgencia está m i s  relacionada con la laguna grande de Montalt. La 
disposición de todas las lagunas y fenómenos surgentes de esta zona sugiere la existencia de 
un eje lineal NW-SE de evidente actividad hidrogeológica, comparable a la de las lagunas de 
Sisó. 
ABSTRACT 
In this paper the little lagoon of Cendra, a spring near Cendra and Montalt lakes, in Banyoles 
lacustrine area (Girona), is described. It is circular, with a diameter about 10-12 m and a 
maximum depth of 1,5 m, two thirds of which are occupied by suspended sediment. The 
water outfíow is 7,81 1,s-1, and carries 0,84 g.1-1 of suspended solids. It is also characterized 
a small spring besides the lake Montalt. From conductivity values two groups can be establis- 
hed: the little l a ~ o o n  of Cendra with the lake Cendra. and the soring with the lake Montalt. 
u . u 
The disposition of all the lagoons and springs in this area suggests the existence of a NW-SE- 
oriented axis with an evident hydrogeological activity, comparable to that of lake Sisó area. 
Keywords: Banyoles, hydrogeological activity, Cendra, morphology, karstic system, lagoon. 
El sistema lacustre de Banyoles, d'origen cirstic i alimentació subterrinia, esti for- 
mat, a més de l'estany principal, per una gran quantitat d'estanyols i surgbncies dis- 
tribu'its per diferents irees geogrifiques (Julii, 1980). Tant els estanyols com 
1'Estany tenen l'origen en els processos de dissolució dels materials del subsbl i 
l'enfonsament del sostre de les cavitats formades. Aquests enfonsaments produei- 
xen morfologies arrodonides en els estanyols més petits, i poden donar formes més 
complexes quan s'uneixen per a originar masses d'aigua més grans (Sanz, 1981; 
Abelli et al., 1985). 
A 17entorn de I'estany de Banyoles hi ha un conjunt considerable d'estanyols de 
característiques ben diferents. Alguns d'aquests estanyols són indicadors de zones 
que actualment tenen activitat hidrogeolbgica, ja sigui per la formació d'enfonsa- 
ments (estanyol Nou, carretera C-150 en direcció a Olot) o per fenbmens importants 
de surgbncia d'aigua, com el brollador de la riera Castellana (Garcia-Gil et al., 
1985). En aquest article es presenta un estanyol surgent desconegut fins ara, ja que 
ni s'havia descrit ni apareixia tampoc en els mapes, pertanyent a la zona dels 
estanyols de la Cendra i de Montalt. Podria coincidir amb una referbncia de 1912 
que, segons Sanz (1981), fa menció de la "formació d'una surgbncia de 210C al 
costat de l'estanyol de la Cendra", i apareix també en un treball posterior sobre 
aquest estanyol (Alemany et al., 1990). La seva formació possiblement no sigui 
molt recent, si es correspon realment amb la referbncia de Sanz, per6 és més jove 
que els altres estanyols de la zona. Els processos de dissolució en el subsbl han de 
ser importants si considerem la quantitat de material (sals i sblids en suspensió) que 
és arrossegat per l'aigua. La seva activitat refor~a, doncs, la importincia d'aquest 
paratge com a zona activa en l'actualitat. 
En els diferents estanyols en qub s'han estudiat els parimetres físico-químics s'ha 
analitzat "in situ" la conductivitat, la temperatura, el pH i el potencial redox de 
l'aigua superficial. Per a la conductivitat i la temperatura s'ha utilitzat un conducti- 
vímetre WTW model LF 191. El pH i el potencial redox s'han analitzat, respectiva- 
ment, amb un elbctrode ORION RX 9156 i un elbctrode combinat de platí METH- 
ROM AG 9100. 
Per a la realització dels cilculs de matbria en suspensió es van prendre mostres 
d'aigua de l'estanyol petit de la Cendra. Es van filtrar, per triplicat, 100 ml de mos- 
tra en filtres de fibra de vidre Whatman GF/F i es van assecar al forn Pasteur durant 
24 hores a 135 OC, juntament amb uns filtres nets. Finalment es van pesar, i es va 
calcular la matbria en suspensió com la diferbncia entre els dos tipus de filtres. 
Situació, morfometria i hidrogeologia 
L'estanyol petit de la Cendra forma part de la zona hidrogeolbgicament activa del 
sud de 17estany de Banyoles, que presenta com a principals manifestacions lacustres 
Figura 1.- Localització de l'estanyol petit de la Cendra i el brollador de Montalt dintre de l'lrea 
dels estanyols de la Cendra i de Montalt i la zona lacustre de Banyoles. 
els estanyols Cendra i Montalt. Es I I 
troba situat a pocs metres de l'esta- 
nyol de la Cendra, a la seva vora oest, 
entre aquest i l'estanyol petit de Mon- 
talt, i és travessat per la riera de les 
Tunes. L'aigua surgent del seu inte- 
rior desguassa cap a I'Estany, en 
direcció Nord, a través d'aquesta 
mateixa riera, que més endavant 
recull també les aigües dels estanyols 
de Montalt. Un petit canal, general- 
ment sense aigua, el posa en comuni- 
cació amb l'estanyol de la Cendra, al 
qual desguassa també en els moments 
de major circulació d'aigua. 
La seva morfologia és gairebé cir- 
cular, com és característic dels esta- 
nyols clrstics originats per enfonsa- 
ment del subsbl, amb un dilmetre que 
oscil.la entre els 11 i els 12 metres. 
La fondlria varia entre els 0,s m de 
les vores i els 1,s m de la part central, 
més profunda, d'un dilmetre aproxi- 
Figura 2.- Aproximació esquemltica a la morfolo- 
gia i el perfil de l'estanyol petit de la Cendra. La 
zona ombrejada del fons del perfil correspon al 
sediment en suspensió. 
8 CARACTERITZACIO D'UN ESTANYOL SURGENT 
mat de 4 m. Aquesta zona central resta lliure de vegetació, mentre que a la franja 
del seu entorn, malgrat la predncia d'aigua, hi arrelen diferents espbcies de plantes 
de les zones humides o ruderals (Phragmites communis, Salix cinerea ssp. oleifolia, 
Arundo donax, Rubus ulmifolius, etc.). 
El flux d'aigua surgent, que en el moment de la realització del mostratge gene- 
rava un cabal de 7,8 1.s-1, arrossega quantitats importants de sediment fi, d'un color 
grisós, que es manté en suspensió a l'interior de l'estanyol i és dipositat tant a les 
seves vores com al llarg dels primers metres de recorregut del rec de sortida. En la 
zona central de l'estanyol, la potbncia d'aquest sediment és de 1 m, restant només 
0,s m d'aigua lliure superficial, molt tbrbola per la quantitat de sediment que trans- 
porta. El cilcul de la quantitat de sblids en suspensió de l'aigua de l'estanyol dóna 
un valor de 0,84 g.1-1. 
Caracterització fisico-química 
Les característiques físico-químiques de l'aigua de l'estanyol petit de la Cendra es 
presenten en la taula 1, comparant-les amb les dels altres estanyols de la zona i les 
del brollador de Montalt. Els elevats valors de temperatura i de conductivitat són 
conseqübncia de l'origen profund de l'aigua surgent, i demostren la seva procedbn- 
cia del mateix aqüífer confinat que alimenta les altres manifestacions surgents de la 
conca lacustre de Banyoles. 
Si ho comparem amb els altres estanyols, els valors de conductivitat el relacio- 
nen més amb el de la Cendra que amb el de Montalt, mentre que aquest Últim és 
més similar al brollador de Montalt. La conductivitat es distribueix, per tant, en un 
gradient est-oest, més sobtat entre l'estanyol petit de la Cendra i el brollador de 
Montalt, que ens permet definir dos grups: l'occidental, de conductivitat alta, for- 
mat per l'estanyol gros de Montalt i el brollador, i l'oriental, de conductivitat més 
baixa, integrat pels dos estanyols de la Cendra. 
La temperatura, en canvi, és més elevada en l'estanyol petit de la Cendra i en el 
brollador que en els estanyols grans de Montalt i Cendra. Aquestes diferbncies són 
causades per la major proximitat del punt de surgbncia a la superfície, on es pren- 
gueren les mesures. En els estanyols grans, en canvi, la major profunditat és sufi- 
cient perqub, a l'hivern, l'aigua superficial sigui ja més freda que l'aigua surgent 
del fons. Les diferbncies en els valors de potencial redox són explicables també per 
aquest motiu. 
Consideracions finals 
La disposició dels estanyols d'aquesta zona segueix clarament una alineació, de 
NW a SE, amb el següent ordre : estanyol gros de Montalt, estanyol petit de Mon- 
talt, estanyol petit de la Cendra i estanyol gros de la Cendra. Entre els dos estanyols 
de Montalt, i seguint aquesta mateixa línia imaginiria, es troba també un petit bro- 
llador, mentre que per l'extrem oriental la línia continuaria fins a la font Pudosa, 
passant per una zona enfonsada d'inundació permanent que es troba enmig dels 
camps que els separen. Aquesta coincidbncia suggereix la possibilitat que hi hagi 
una línia de fractura en el subsdl, perpendicular a la falla d7Albanyh, que afavoriria 
la sortida de l'aigua per aquests punts. 
CARACTERITZACIO D'UN ESTANYOL SURGENT 9 
A partir dels valors de conductivitat obtinguts, i dels valors de concentració de 
HC03- i de S042- determinats per Sanz (1981) per a diferents estanyols de Banyo- 
les, s'ha estimat la concentració de sals (carbonats i sulfats) de l'aigua de l'estanyol 
petit de la Cendra (0,64 g.1-1), i a partir d'ella el volum de dissolució en el subsbl. 
S'obté d'aquesta manera un valor de 156,4 Tm.any-I, indicatiu d'una important 
activitat de dissolució i, per tant, de formació de cavitats subterrhnies que poden 
donar origen per enfonsament a nous estanyols. En aquest sentit, s'hauria d'afegir 
encara l'efecte de les altres surgbncies de l'eix, la major part de les quals tenen con- 
centracions més elevades de sals. Els mateixos calculs per a la principal surgbncia 
de la zona de can Sisó, el brollador de la riera Castellana, realitzats a partir de les 
dades de Garcia-Gil et al. (1985), donen un valor de 561 Tm.any-1. Les surgbncies 
de l'estany de Banyoles, en canvi, donen valors molt més elevats: 13.821 Tm.any-1 
per a la surgbncia SI ,  que aporta el 95 % del cabal de l'Estany, a partir de resultats 
de Garcia-Gil (1990). Aquestes dades permeten considerar la zona dels estanyols de 
la Cendra i de Montalt com una part significativa del sistema lacustre de Banyoles, 
juntament amb la ja coneguda dels estanyols de can Sisó, des del punt de vista de la 
seva activitat hidrogeolbgica actual. Cal tenir en compte encara l'existbncia d'altres 
zones actives, com els estanyols i surgbncies de Li6 o l'estanyol del chmping "El 
lago", que afegides a les anteriors accentuen la importhncia de la contribució dels 
fenbmens hidrogeolbgics de l'exterior de 17Estany als processos de dissolució que 
es produeixen en el subsbl. 
Taula 1: Parametres físico-químics més importants de l'estanyol petit de la Cendra i el 
brollador de Montalt, en comparació amb els altres estanyols de la zona. 
-- 
Bibliografia 
ABELLA, C.A.; MONTESINOS, E; TURET, J. 1985. Colonization and dynamics of pho- 
totrophic bacteria in a recently formed lagoon in Banyoles karstic area (Girona, Spain). 
Scientia gerundensis, 10 : 33-49. 
ALEMANY, M., ZAMORA, L. & BOIX, D. 1990. L'estanyol de la Cendra. Treball de 
curs de Geologia, 3er Biolbgiques. Estudi General de Girona, UAB 
GARCIA-GIL, J., BRUNET, R.C., MONTESINOS, E. & ABELLA, C.A. 1985. Estudi 
comparatiu de l'evolució de la morfometria dels estanyols de la riera Castellana (Ba- 
nyoles) : estanyol Nou, Sisó i Brollador. Scientia gerundensis, 11 : 81-90. 
GARCIA-GIL, L.J. 1990. Bacteris fototrdfics i cicle del Ferro a l'estany de Banyoles. Tesi 
doc,toral. Estudi General de Girona, U.A.B. 
JULIA, R. s1980. La conca lacustre de Banyoles-Besalú. Monografies del Centre d'Estu- 
dis Comarcals de Banyoles. 
SANZ, M. 1981. El sistema hidrogeológico de Banyoles-La Garrotxa. Tesi doctoral. Uni- 
versitat Autbnoma de Barcelona. 


Caracterització d'un estanyol surgent a la zona de Banyoles: l'estanyol petit de la cendra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert