S'efectua l'estudi dels diferents ambients freqüentats pels histèrids de la Península Ibèrica, així com de les comunitats,successions i adaptacions ambientals. Per a cada hàbitat també
s'indica la forma optima per a la recol&middot;lecció de les espècies presents.It is studied the various environments frequented by the Htstertdae in the Iberian Peninsula, as well as the comunities,succssions and environmental adaptations. For each habitat it is
included also the best form to collect the species there presents

Yélamos, Tomàs

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ses. Entom. ICHN - SCL,Y: 3944	 Barcelona,1989
DIVERSITAT AMBIENTAL DELS HISTÉRIDS I MÈTODES PER A LA SEVA
RECERCA (COLEOPTERA)
TOMAS YALAMOS
RESUM
S'efectua l'estudi dels diferents ambients freqüentats pels
histerids de la Península Ibérica, aixl com de les comunitats,
successions i adaptacions ambientals. Per a cada hábitat també
s'indica la forma optima per a la recol.lecció de les especies
presents.
ABSTRACT
It is studied the various environments frequented by the
Htstertdae in the Iberian Peninsula, as well as the comunities,
succssions and environmental adaptations. For each habitat it is
included also the best form to collect the species there presents.
Els histerids presenten regim alimentici depredador,
nodrint-se generalment de larves de Dipters, si be alguns també ho
fan a base d'espores de fongs. Cercant les seves preses els
podrem trobar en una gran diversitat de bibtops que en la nostra
àrea geogràfica són fonamentalment els excrements, animals morts,
substancies vegetals en descomposició, fongs, escorces d'arbres,
sobre plantes. nius d'aus, caus de mamífers, formiguers, dunes del
litoral. coves, etc. (YALAMOS, 1985D.
El desenvolupament embrionari es curt, seguint una etapa
larvaria amb dos estadis adaptada a la de les larves de les quals
s'alimenten. A la darrera fase, la majoria fan una cápsula
utilizant particules del medi on viuen, essent la nimfosi a la fi
de l'estiu i a la tardor (VIENNA. 1980), hivernant els adults per
a ésser actius a la primavera.
La major part són mes actius a les hores de sol, si be el
seu vol mai no és gaire agil, degut al seu pes relativament
elevat. En canvi. algunes especies com Saprtnus georgicus Mars
mostren un vol Agil a ple estiu, enlairant-se fàcilment en ésser
inquietada. D'altres com els Sternocoetts posseixen generalment
Ilargues potes, corrent àgilment quan se'ls treu del formiguer.
Algunes especies xilbfiles com Teretrtus sp. i Inatysoma sp.,
aprofiten les hores crepusculars de l'estiu per a desplaçar-se
volant fins els troncs d'arbres morts recentment.
Fonamentalment, l'estratègia defensiva que presenten és el
retraïment del cap, antenes i potes dins del prot6rax, amb
l'excepció d'Holotepta plana (Sulz.) que no pot retreure el cap.
D'aquesta manera passen totalment desapercebuts per als seus
enemics, confonent-se fàcilment amb pedres o llavors.
L'olfacte és extraordinäriament desenvolupat, posseint
-39-
l'anomenat argan de Reichardt (MARZO & VIENNA, 1982) localizat a
la clava antenal, amb capacitat de detectar olors a grans
distäncies, en especial en els Saprintni.
Tot seguit es fa uan exposició dels principals trets de cadabiocenosi.
ESPACIES NECROFILES
Els animals en descomposició constitueixen probablement el
medi on més especies viuen, si be en general els histerids no
presenten predilecció per uns tipus concrets de cadàvers. Degut a
la intensa olor que desprenen, els Reptils són força atraients,
havent observat com Saprinus cructatus CF.) s'hi presenta amb mésfreqüència.
Aquest és un medi molt freqüentat per Saprinus, Margarinotusi algun Htster, apareixent al començament de la descomposició itenint el mäxin de la seva població cap el tercer dia, tot i que
molts hi romanen
	 colgats a terra fins i tot després de ladescomposició total.
Per a la recol.lecciö de les especies necrbfiles caldrà dur
a terme el següent procediment: es co. loca un recipient de vidre
amb gliceraldehid en un clot fet al terra sobre el qual es posa un
embut de gran diàmetre (20 cm. o mes) recobert per una reixeta
metäl.lica o través de la qual puguin passar bé els histerids.
Sobre aquesta es diposita l'esquer. Per tal d'evitar la seva
destrucciö per part d'altres animals,
	 caldrà protegir-ho
col.locant una caixa amb abundants orificis, pera tapada pel
damunt amb pedres per a no permetre que el pot s'ompli d'aigua en
cas de pluja, aixi com els costats per a impedir l'accés de gossos
i d'altres animals a l'esquer.
En moure's per sobre de la carn, els histerids cauran, anant
a parar al recipient i conservant-se perfectament molt de temps.
essent necessari posteriorment un intens rentat del material amb
detergent i amonlac.
Com a variant d'aquest mètode de captura, podem dipasitar
l'esquer directament sobre terra i disposant al seu voltant
nombrases pedres per a impedir la seva destrucció. A l'estiu, al
cap de tres dies podrem recollir nombroses especies, moltes
d'elles colgades pels voltants.
ESPACIES COPRÖFILES
femers constitueixen un altre ambient
histerids, essent els mes freqüentats
'instal.la una comunitat d'insectes
m sön els bovins, humans i equins. No
e posseeixen una més rica fauna san els
s abundar d'especies sön la primavera i
En aquets ambients hi cerquen ous i larves de caprbfags, com
dlpters, escarabeids i hidrofilids, essent competidors alguns
estafilinids.
Ja en els primers moments hi arriben algunes especies, com
sön sobretot els CaLcionétLüs, seguint nombrases d'Hister i Marga-
rinotus. Quan ja sön força secs podem trobar-hi algun Chaetabraeusi Trtbaius,
 si bé en les galeries perforades al terra pels
Els excrements i els
bptim per a la vida dels
aquells en els quals s
coprbfags més abundant,
obstant aixb, els femers
porquins. Les èpoques de
l'estiu.
CO
qu
me
-40-
Escarabéids encara es troben d'altres especies durant més temps.
Les zones de la muntanya mitjana sön segurament le g que disposen
d'una fauna més abundant i variada. No hi ha gaire predilecció per
uns excrements en concret, encarä que els Onthopttus mostren una
marcada tendencia pels excrements de cavall.
En termes generals, tant en els excrements com en els femers
san molt més abundants els Histerint que els Saprtnini. Unicament
quan els femers estan en plena putrefacci6 es pot observar una
major freqüencia de Saprintni. degut a la seva major resistencia
pels ambients fortament àcids.
ESPACIES PRESENTS EN SUBSTANCIES VEGETALS EN DESCOMPOSICIö
Els bolets en descompondre's presenten una abundant població
de larves de dipters i d'altres insectes. En aquest medi viu
Margartnotus CPtomtster, striota succicota Clhoms.) en els boscos
d'avets del Pirineu Central. Les algues i les Zostera llençades
per la mar, en descompondre's constitueixen el medi idoni per a
Hatacrttus punctum (Aubé). Respecte a les altres substancies
vegetals en descomposició, la fauna que hom pot trobar-hi és
variada i no presenta trets caracteristics concrets.
Per a la recol.lecció d'aquestes especies dóna bons
resultats la utilizaci6 de l'aparell de Berlese.
ESPACIES XILbFILES
Habitualment sota les escorces i entre el liber dels arbres
hi ha una notable fauna amb morfologia molt adaptada a l'ambient,
presentant dependencia trbfica respecte a les larves dels xilb-
fags. Les especies de mida gran o mig, tenen el cos força deprimit
CHototepta plana CSulz., Ptatysoma compressum (Herbst), etc.),
mentre que les petites són cilindriques CTeretrius sp., FLatysoma
CCyttster, sp., etc.).
Els arbres morts recentment són colonitzats per diversos
xilbfags, fase en la qual ja es pot trobar Hototepta ptana (Sulz.)
sobre pollancres CPoputus sp.) alimentant-se de les grans larves
de cerambicids, buprestids, etc. En els arbres no reinosos, en
avançar la descomposició de la fusta s'hi presenen d'altres espe-
cies com Platysoma compressum CHerbtsD, P. CEurytister, mtnor
(Rossi) i Paromatus ftautcornts (Herbst). Quan ja està força
descomposta podrem trobar-hi Ptegaderus sp., Eubrachium pusttlum
(Rossi) i Abraeus sp. alimentant-se d'acars í d'espores de fongs.
Sota les escorces de pollancres CPoputus sp.D i faigs (Fagus
syLuattca.) en zones submediterranies de vegades podem trobar-nos
amb una manca absoluta d'histerids, quan les condicions de vida
sän bptimes. En canvi hi són presents les grans larves de
Pyrochroa sp. (Col. Pyrochroidae), especie altament devoradora de
qualsevol insecte xilbfil.
Les especies que colonitzen les coníferos mostren una
notable diferencia. Just quan s'han instal.lat els primers
escolitids, cucúlids, bostríquids, colidlids i el tenebriönid
Hypophtoeus pint, apareixen diversos histerids que depredaran les
nombroses larves que s'hauran desenvolupat sota l'escorça de
l'arbre. Aquest primers colonitzadors varien segons la zona; en
les de tendencia mes mediterrània viuen sempre Ptatysoma
CCyltster, fitiforme Er. i Ptegaderus otti Mars. ;en les zones
-41-
submediterränies abunden ParomaLus paraLLeLipipedus CHerbstD i
PLatysoma CCyLister, etongatum CThun.D.
Les especies xilbfiles es troben especialment en mabient
humit i durant tot l'any. Per a trobar les presents dins les
galeries d'escolitids i bostrIquids, dóna bons resultats colpejar
branques d'arbres sobre un llençol blanc. També és convenient
recollir les serradures que hi ha sota les escorces freqüentades
per larves i adults d'altres insectes i col.locar-les en un Berle-
se.
ESPÈCIES QUE VIUEN SOBRE PLANTES
A la nostra fauna només comptem amb dues especies que viuen
habitualment sobre plantes, essent indispensable per a la seva
troballa la utilització d'una mànega tal com es fa amb d'altres
insectes fitofags. Sobre els verns CALnus etutinosca sovint trobem
constituint plaga, el crisomelid GaLeruca atnt, les larves del
qual sön depredades per l'histerid Hister heLluo Truqui. Sobre els
creixens CAlasturtium officinateD també es troben nombrosos
crisomelids del genere Phaedon que sön atacats per l'histerid Sa-
primos uirescens CPayk.D, si bé també el podem trobar sobre
diverses poligonácies atacades per crisomelids del genere
Gastroídea.
Les flors d'Arum dranuncutus desprenen una forta olor que
atreu nombrosa i variada fauna d'histerids.
ESP2CIES SABULI COLES
Les dunes litorals presenten una rica fauna entre la que
predominen larves de dipters, himenöpters i neurbpters, aixi com
larves i adults de moltes families de colebpters com tenebribnids,
escarabeids, carabids, estafilinids, crisomelids, curculibnids i
histerids. Normalment freqüenten la base de les plantes com
AmmophiLa, CakiLe, Hedicago i Atyssum.
Els histerids que es troben en aquest ambient pertanyen als
generes Salortnus, HypocaccuLus, Hypocaccus, Exaesiopus i Xenony-
chus, presentant adaptacions ambientals com són la forma del cos
molt convexa, les protibies eixamplades i serrades i tarsos molt
reduïts. Algunes tenen un marcat carácter halbfil, com és el cas
d'Hypocaccus CBaeckmannioLus, dimichatus CIll.D i d'altres amb ca-
rácter sabulicola molt acusat com Exaestopus grossipes CMarsD i
Xenonychus trtdens CJacq. du Val).
Degut al caire de retenció i absorció termiques que té la
sorra, no solament hivernen, sinó que també sön actius a poca fon-
darla durant l'hivern, época en la que molts altres insectes
sabulicoles es troben en fase larvaria i per tant tenen
l'alimentació assegurada. Quan la sorra esta humida, s'enfonsen
fins la base de les arrels de les plantes, ascendint a mesura que
s'asseca. Quan hi ha mes especies actives és a la primavera,
mentre que a l'estiu sön més actives a la superficie, cercant
peixos o aus aquàtiques en les que trobar larves.
Per a la recol.lecci6 d'aquestes especies cal disposar d'un
sedas de reticle fi, amb el qual es tamisa la sorra, tant de la
base de les plantes com sota els excrements i els cadàvers.
-42-
ESPCIES MIRMECbFILES
Els diversos histerids que es troben relacionats amb les
formigues, ho estan en graus de dependencia ben diferents. Algunes
especies com Dendrophilus punctatus CHerbst), D. pygmaeus CL.) i
Ktssister mintmus CAubé, es troba en formiguers de Lastus sp., les
dues de Dendrophitus estan presents a la fusta en descomposició
amb diverses formigues.
En canvi Hyrmetes paykutti Kanaar, Hetaerius ferrugtneus
C01.). Eretmotus sp. i Sternocoetis sp. depenen totalment de
diverses formigues com Formtca sp., Polyergus sp., Myrmtca sp.,
Leptothorax sp., Lastas sp.,	 Taptnoma sp., Aphenogaster sp
Atta sp., convivint amb elles i essent ben tolerades. Els
esmentats histerids s'alimenten d'ous i larves de formigues,
posseint com adaptació ambiental, en especial, les potes molt
llargues que els permeten de córrer al darrera de les formigues i
seguir-les als seus nius. WALKER (1889) indica que la fase
larväria de Sternocoetts s'efectua fora del niu de les formigues,
marxant els adults després als formiguers.
L'època bptima per a la recol.lecció d'aquests petits
colebpters és en temps humit a la primavera, degut a que en
aquella epoca els nius estan en superficie.
ESPÈCIES FOLEbFILES
Nombrases especies sän presents en nius d'ocells i en caus
de mamIfers, on cerquen les larves d'insectes saprbfags,
especialment coprbfags que s'hi desenvolupen. En aquest bibtop es
troben amb més freqüència les següents: Gnathoncus sp., Euspitotus
CNeosaprinus) perrtst (Mars.), Dendrophitus sp., Carctnops pumt-
tic (Er.), Onthophilus sp., Margarinotus CPtomister, merdarius
CHoffm.D, H.	 CSGerti.. s ter.> obscuras CKug.D, H.	 Cerco-Tunos te thusD
ruficornis (Grimm), H. CParatister) purpurascens (Herbst) i
Athotus sp.
El grau de dependencia respecte als nius i caus és molt
variable. Com a especie folebfila es pot citar Gnathoncus schmidtt
Rtt., present en nius de nombroses aus com el corb CCoruus corax)
gralla CCotoeus monedutaD, falciot CApus opus), gamarüs (Strix
ataco) i esparver CAccipiter ntsus). Dins les folebfiles cal
esmentar Gnathoncus rotundatus CKug.D, Euspitotus CNeosaprtnus,
perrisi (Mars.), Dendrophttus punctatus (Herbst) . D. pygmaeus CL.D
i Onthophttus punctatus (Müll.). Gnathoncus rotundatus CKug.) i
Dendrophttus punctatus (Herbst) viuen en nius de diversos ocells i
caus de teixons (Metes metes). L'häbitat preferit per Fuspitotus
CNeosaprinus) perrtsi (Mars.) sán els nius d'abellerols (Herops
apiaster), si be aquesta especie també es trova en cadàvers,
potser accidentalment. Dendrophitus pygmaeus CL.) viu als nius de
garses (Pica pica) i Onthophttus punctatus (Müll.) freqüenta els
caus de micromamIfers com talps (Tatpa europaea i Aruicola
terrestris), conills (Oryctotagus cunicuLus), rates (Rattus sp.).i
teixons Clletes metes).
Són molt nombroses les especies foleoxenes presents en nius
d'ocells i caus de mamifers de molt variades especies.
ESPCIES CAVERNICOLES
-43-
L'única especie troglbbia peninsular és prbpia de Catalunya,
essent Spetaeacritus vivesi Espín., present a la coya d'en Janet
CSerra de Llaberia). Viu tant a les parets de la co ya com entre
les matèries vegetals en descomposició que hi cauen de l'exteriort
amb ambient humit, alimentant-se d'àcars, petits insectes i espo-
res de fongs.
Com a especies troglbfiles cal esmentar especialment
Gnathoncus rotundatus CKug.) i G. nannetensis CMars.) abundant en
el guano de les rates-pinyades.
Per a la recol.lecció d'aquestes especies cal utilitzar
l'aparell de Berlese.
BIBLIOGRAFIA
MARZO, L. & VIENNA, P. 1982
Osservazioni morfologiche e ultrastrutturali su particolari
organi di senso delle clave antennali in Isteridi della subf.
Saprininae e considerazioni sistematiche. Entomoloqica,
XVII: 53-77.
VIENNA, P 1980
Fauna d'Italia, 14 Col. Histeridae,:38
WALKER, J.J. 1889
Notes on ant's-nest beetles at Gibraltar and Tangier, with
special reference to the Histeridae. Ent.Month.,XXV:374-378.
YCLAMOS, T. 1985
Contribució al coneixament dels Bistérids de Catalunya. Te_9i
Doctoral, Universitat de Barcelona: 71-74
Adreça de l'autor:
Tomas Yelamos
Valencia, 109, 3, 1
08011 Barcelona
-44


Diversitat ambiental dels histèrids i mètodes per a la seva recerca (Coleoptera)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert