Massaguer Comes, Marina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PRadilla, Miquel Àngel (2011). De política i planificació lingüística:  
Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català. Benicarló: 
Onada. 142 p.
De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comuni-
catiu català, l’últim llibre de Miquel Àngel Pradilla, va sortir al carrer el març de 2011, 
editat per Onada Edicions amb el suport del Departament de Filologia Catalana de 
la Universitat Rovira i Virgili (URV). És un recull de cinc aportacions al voltant de la 
política i la planificació lingüístiques que s’havien anat publicant de manera dispersa. 
El fil conductor que les uneix és l’anàlisi de la realitat sociolingüística catalana actual, 
en l’era de la globalització, l’informacionalisme, la multiculturalitat i els canvis en el 
concepte d’identitat.
La primera d’aquestes aportacions es titula «La catalanofonia. Una comunitat a la 
recerca de la normalitat lingüística» i és una traducció de l’article que havia sortit 
publicat, en anglès, a Democratic policies for language revitalisation. The case of Cata-
lan. El fet d’anar destinat al públic internacional condiciona necessàriament el con-
tingut i el desenvolupament de l’article: Pradilla comença situant el lector estranger 
sobre la llengua catalana, i això inclou des de dades bàsiques —com els territoris on es 
parla o el nombre de parlants—, fins a un repàs a tota la història de la llengua i la lite-
ratura. Una bona part de l’article, però, està dedicada a l’explicació i l’anàlisi de la si-
tuació que vivim en els nostres dies com a conseqüència de les polítiques que s’han 
aplicat i s’apliquen a cada un dels territoris, tant pel que fa a la planificació del corpus 
com a la planificació de l’estatus. 
El gruix d’aquestes informacions hauria de ser conegut pels experts catalans i per les 
persones interessades en la llengua, els quals, justament per aquest motiu, no són el 
públic objectiu de l’article. Malgrat aquesta circumstància, cal tenir en compte que 
el perfil de lector potencial va molt més enllà dels lingüistes d’arreu del món desitjosos 
d’ampliar coneixements sobre la llengua catalana. Així, per exemple, és un text ben re-
comanable per a qualsevol persona, autòctona o forana, que vulgui tenir una idea glo-
bal sobre la història i la situació present del català en tots els territoris en què es parla. 
De la mateixa manera, pot ser una lectura adequada per a estudiants d’ESO i batxillerat 
—o, fins i tot, primers cursos de carrera— i per als alumnes de les universitats estran-
geres que comencen a aprendre català gràcies als lectorats. Justament, una de les habili-
tats que demostra l’autor al llarg de tot el llibre és la capacitat per sintetitzar informaci-
ons complexes, transmetre-les amb claredat i, alhora, analitzar-les amb profunditat. 
El segon capítol és la intervenció de Miquel Àngel Pradilla al seminari «La mul- 
ticulturalitat i les llengües», organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) 
l’any 2006. Es titula «L’alteració demolingüística de les noves migracions. Una opor-
Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 22 (2012), p. 304-308 
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136
08 RESSENYES.indd   304 30/01/13   13:20
RESSENYES TSC, 22 (2012) 305
tunitat per a la llengua catalana?» i, malgrat que va ser pronunciada per primera ve-
gada en un context socioeconòmic ben diferent de l’actual, conserva la vigència. 
L’objectiu no és respondre la pregunta que planteja el títol —probablement ara, més 
de mitja dècada després d’haver plantejat la pregunta, encara no es pot respondre 
amb garanties d’èxit. L’objectiu que sembla que persegueix l’autor és posar sobre la 
taula la qüestió en si mateixa i identificar els factors que cal tenir en compte per fer 
possible que la resposta acabi sent afirmativa. Amb aquesta finalitat, Pradilla repassa 
l’estat sociolingüístic del país que es troben els nouvinguts en el moment d’arribar, 
tant pel que fa a les polítiques lingüístiques institucionals de cada territori com als 
comportaments lingüístics individuals dels seus habitants. 
El tercer capítol d’aquest recull de mirades contemporànies a l’ecosistema comuni-
catiu català forma part de Paraula donada: Estudis de llengua i literatura en homenatge 
a Joaquim Mallafrè i inclou en el títol dos conceptes encunyats i difosos pel filòleg 
reusenc: «Llengua de tribu i llengua de polis. Reflexions apressades sobre la planifica-
ció lingüística domèstica». Pradilla tracta novament la planificació del corpus i la 
planificació de l’estatus, però en aquesta ocasió presta una atenció especial al cas va-
lencià —territori en el qual és especialista en matèria sociolingüística—, i és que jus-
tament en el cas valencià té molt de sentit l’aplicació dels conceptes de Mallafrè, amb 
referència a l’estàndard que es potencia des dels òrgans de poder. En aquest sentit, és 
especialment destacable un dels fragments del capítol: 
La planificació lingüística és una forma de planificació social. La planificació lin-
güística no és un fi en ella mateixa: es troba al servei d’interessos extralingüístics, com 
la creació o el manteniment d’elits, el control polític, la reivindicació identitària, el 
desenvolupament econòmic, etc. En conseqüència, la seva comprensió passa per una 
bona anàlisi dels canvis socials que la impulsen.
Ho sabem, i no ho hauríem de perdre mai de vista. Per això és important recor-
dar-ho i transmetre-ho d’una manera tan explícita.
El quart capítol del recull, «Aproximació demolingüística a les comarques de la 
diòcesi de Tortosa», està escrit conjuntament amb Albert Fabà. És una aportació es-
pecialment interessant perquè compara dades sobre coneixement, ús i actituds envers 
la llengua entre les comarques dels Ports i l’Alt i el Baix Maestrat, sota administració 
valenciana, i les Terres de l’Ebre, sota circumscripció catalana. Però, no prou satisfets 
amb aquesta comparació, que ja per si sola té interès, els autors han comparat cadas-
cun d’aquests territoris amb altres zones sota la mateixa adscripció autonòmica, però 
molt diferents des del punt de vista demolingüístic i de les dinàmiques socioeconòmi-
ques: l’Alacantí i l’Àmbit Metropolità de Barcelona. 
Les reflexions que suscita el contrast sociolingüístic entre aquests quatre territoris 
són abundants, però el més rellevant de l’article és que posa clarament de manifest les 
conseqüències reals i tangibles de la política lingüística que s’aplica a cada territori. 
Aquestes polítiques impulsades des del poder tenen conseqüències directes en els 
coneixements, usos i actituds lingüístics de tota la població, tant catalanoparlant com 
08 RESSENYES.indd   305 30/01/13   13:20
306 TSC, 22 (2012) RESSENYES
castellanoparlant. Això constata que les mesures que s’implanten en matèria lingüís-
tica tenen una incidència directa en les vides dels ciutadans dels diversos territoris i, 
consegüentment, en la salut global de la llengua. 
Aquesta conclusió pot semblar òbvia (si s’aposta per unes determinades políti- 
ques, en gestió lingüística o en qualsevol altre àmbit, evidentment és perquè tinguin 
un efecte sobre la població), però convé remarcar-la perquè aquest objectiu —acon-
seguir influir en els comportaments de la població— no sempre s’assoleix en tots els 
àmbits (pensem, per exemple, en les polítiques de prevenció d’algunes conductes de 
risc pel que fa a salut). En el cas del Principat, certament, de vegades els resultats no 
són tan satisfactoris com seria desitjable, però l’article demostra que els resultats po-
sitius que s’obtenen probablement no s’obtindrien amb un altre tipus de polítiques; 
és a dir, que, malgrat que els objectius en política lingüística no s’han assolit al cent 
per cent, el camí triat sembla que és el correcte. 
El capítol cinquè, dedicat al Camp de Tarragona i la seva capital, també està escrit 
a quatre mans; en aquest cas, el coautor és Joaquim Torres. És una de les ponències 
presentades a les jornades de la Secció Filològica de l’IEC que van tenir lloc el juny 
de 2009 a Tarragona. El Camp de Tarragona té comportaments demolingüístics equi-
parables als de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que aquests dos territoris són, de 
moment, els únics de Catalunya on el castellà és més freqüent que el català com a 
llengua d’identificació i, paral·lelament, estan a la cua tant pel que fa al coneixement 
com a l’ús de la llengua pròpia del territori. 
Pradilla i Torres també ofereixen una interpretació de les dades de l’Ofercat a Tar-
ragona ciutat i posen de manifest que, pel que fa a l’oferta de català de les entitats i 
organismes (retolació, comunicacions escrites, llengua d’atenció al client, etc.), la 
capital del Camp va a la baixa, especialment en l’àmbit de les entitats privades, tot i 
que, d’altra banda, també es visualitzen els esforços d’algunes administracions públi-
ques per millorar l’oferta en català. 
Dels resultats de l’Ofercat es dedueix que, en planificació lingüística, els pilars d’ac-
tuació haurien de ser empresa i immigració. La mostra que s’és conscient de la neces-
sitat és que aquests van ser els dos eixos sobre els quals es va centrar la segona edició 
del Congrés Convit de Serveis Lingüístics, que el 2011 va tenir lloc al Camp de Tarra-
gona, a Reus, amb participació activa de tots els organismes del territori vinculats a la 
planificació lingüística. Les dades exposades i analitzades per Pradilla i Torres posen 
de manifest que el Camp de Tarragona mereix una atenció especial per la complexitat 
que presenta des d’un punt de vista demolingüístic.
En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lin- 
güística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de co-
municar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això 
sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, 
des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol per-
sona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la 
situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades 
passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en 
08 RESSENYES.indd   306 30/01/13   13:20
RESSENYES TSC, 22 (2012) 307
quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes 
especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la 
lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i 
treure les seves pròpies conclusions. 
M’agradaria cloure aquesta ressenya amb un comentari sobre la foto de la portada: 
hi veiem les Rambles de Barcelona un dia assolellat, plenes de gent, en ple bullici, amb 
persones de nacionalitats diferents, amb llengües diverses, de classes socials diferents 
i, segurament, amb interessos dispars. Crec que és un símbol de la contemporaneïtat 
de què parla el subtítol, de la contemporaneïtat tal com es viu als Països Catalans i en 
la qual ens hem de plantejar el paper que hi ha de tenir la llengua catalana. Aquesta 
contemporaneïtat, marcada per la globalització, la multiculturalitat i el multilin-
güisme, comporta algunes amenaces per a les llengües no estatals com el català, però 
depèn fonamentalment dels catalans saber aprofitar les oportunitats que genera 
aquesta mateixa realitat. Per això vull acabar amb una citació del llibre, un fragment 
de la pàgina 60 que crec que resumeix molt bé la idea que vol transmetre Miquel Àngel 
Pradilla amb De política i planificació lingüística:
Tot i les incerteses que planen en el nou horitzó que es dibuixen amb el nou 
mil·lenni, considerem que és fonamental assumir les mancances actuals i abordar 
la intervenció lingüística amb esforços renovats i amb el convenciment que el fu-
tur (si més no en la major part del domini lingüístic) encara és a les nostres mans.
BiBliografia de referència
BastaRdas, Albert (1996). Ecologia de les llengües: Medi, contactes i dinàmica sociolingüística. 
Barcelona: Proa.
Boix, Emili; Vila, Francesc Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: 
Ariel.
idescat. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. Disponible en línia a: <http://www.
gencat.cat>. 
mallaFRè, Joaquim (1991). Llengua de tribu i llengua de polis: Bases d’una traducció literària. 
Barcelona: Quaderns Crema.
mollà, Toni (2001). «L’agenda de l’estatus en la planificació del corpus». A: Fishman, Joshua. 
Llengua i identitat. Alzira: Bromera, p. 265-277.
montoya, Brauli (2000). Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda. Barce-
lona: Institut d’Estudis Catalans. 
PRadilla, Miquel Àngel (coord.) (2004). Calidoscopi lingüístic: Un debat entorn de les llengües 
de l’Estat. Barcelona: Octaedro.
PRadilla, Miquel Àngel (ed.) (1999). La llengua catalana al tombant del mil·lenni. Barcelona: 
Empúries. 
— (2001). Societat, llengua i norma: A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. 
Benicarló: Alambor. 
— (2008). La tribu valenciana: Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística. 
Benicarló: Onada. 
08 RESSENYES.indd   307 30/01/13   13:20
308 TSC, 22 (2012) RESSENYES
QueRol, Ernest (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del 
segle xxi: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comu-
nitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 
uniVeRsitat de BaRcelona (2005). Les llengües a Catalunya. Barcelona: Universitat de Bar-
celona: Octaedro. [Catàleg de l’exposició «Les llengües a Catalunya» (del 14 d’abril 
al 15 de maig de 2005)]
Marina massagueR comes
coRResPondència: Marina Massaguer Comes. Servei de Política Lingüística, Ajuntament de Tarra- 
gona. C. dels Cavallers, 14. 43003 Tarragona. Tel.: 977 242 220. A/I: http://llenguacatalana.tarragona.cat. 
A/e: mmassaguer@tarragona.cat. 
08 RESSENYES.indd   308 30/01/13   13:20


Pradilla, Miquel Àngel (2011). De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l'ecosistema comunicatiu català. Benicarló: Onada. 142 p.

Pradilla, Miquel Àngel (2011). De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l'ecosistema comunicatiu català. Benicarló: Onada. 142 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert