Es relacionen dues espècies de cerambícids procedents de Catalunya, i
nous per a la fauna de la península Ibèrica. Es tracta de Glaphyra marmottani (Brisout, 1863) i de Anaglyptus gibbosus (Fabricius, 1787), ambdues procedents de les comarques del nord del Principat.Notes about longhonrs of Iberian peninsula (IV). Two new Cerambycidae for Catalonia and the Iberian peninsula (Coleoptera, Cerambycidae). The Glaphyra marmottani (Brisout,
1863) Molorchini, and the Anaglyptus gibbosus (Fabricius, 1787) Anaglyptini, new for Catalonia. The new locations in the regions of the north of Catalonia are commented

Vives i Noguera, Eduard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ses. Entom. ICHN-SCL, IX (1995): 47-53                      Barcelona, 1997
NOTES SOBRE LONGICORNIS IBÈRICS (IV). DOS
 CERAMBÍCIDS DE CATALUNYA, NOUS PER A LA FAUNA
DE LA PENÍNSULA IBÈRICA. (COL.: CERAMBYCIDAE)
E. Vives
ABSTRACT
Notes about longhonrs of Iberian peninsula (IV). Two new Cerambycidae for Catalonia
and the Iberian peninsula (Coleoptera, Cerambycidae). The Glaphyra marmottani (Brisout,
1863) Molorchini, and the Anaglyptus gibbosus (Fabricius, 1787) Anaglyptini, new for
Catalonia. The new locations in the regions of the north of Catalonia are commented.
Key words: Coleoptera; Cerambycidae; new species for Catalonia.
Recepció: 22 XII 1995; Acceptació: 23 III 1996; ISSN: 1134-7783
E. Vives. Museu de Zoologia. Apartat de Correus, 593. 08080 Barcelona.
RESUM
Es relacionen dues espècies de cerambícids procedents de Catalunya, i
nous per a la fauna de la península Ibèrica. Es tracta de Glaphyra marmottani
(Brisout, 1863) i de Anaglyptus gibbosus (Fabricius, 1787), ambdues procedents
de les comarques del nord del Principat.
INTRODUCCIÓ
L’estudi faunístic dels logicornis ibèrics ha rebut darrerament aportacions
força importants, especialment durant l’última dècada, la qual cosa ha completat
la catalogació que vàrem editar sobre aquesta família de coleòpters (VIVES,1984).
Aquestes aportacions han sigut altament significatives, especialment pel
que fa a aquelles regions geogràfiques peninsulars entomològicament poc
explorades (BAHILLO,1995), ja que al Principat de Catalunya i a les Illes Balears,
hem disposat de recol·lectors amatents des de fa més d’un segle (GRAELLS,1858;
SALVAÑÀ, 1870; CARDONA, 1872; CUNÍ I MARTORELL, 1876; ESTELRICH et al.,
1885)que ens han deixat col·leccions i publicacions de cabal referència, (BLAS,
VIVES et al., 1987). Tot i així com podem comprovar, la fauna coleopeterològica
catalana dista molt désser ben coneguda, i ens pot donar encara algunes novetats,
especialment pel que fa a moltes espècies de longicornis d’àmplia distribució
centro-europea que ocupen els biòtops de bosc caducifoli humit.
Revisant el catàleg faunístic dels cerambícids europeus (HARDE, 1966;
HORION, 1974; BENSE, 1995), o bé la nostra pròpia catalogació de la Fauna
Ibèrica (VIVES, 1996), podem observar com moltes espècies d’àmplia dispersió
per tota l’Europa central i meridional, han estat citades no més enllà de la
serralada pirinenca, talment com si aquest important sistema muntanyós
signifiqués una barrera insuperable per a les mateixes.
Això pot ésser ben cert en el cas d’alguns coleòpters no voladors com
passa amb molts caràbids, tenebriònids, pselàfids, leptínids i alguns grups de
curculiònids, però contrariament entre els altres grups de coleòpters la majoria
voladors, els Pirineus no haurien de representar cap barrera insalvable,
especialment en les zones menys elevades, com La Cerdanya o La Vall d’Aran.
Curiosament ha sigut en aquestes comarques on s’han trovat les darreres
cites de longicornis nous per a Catalunya, com ha estat el cas de Pachyta
quadrimaculata (Linnaeus, 1758) i Gnathacmaeops pratensis (Laicharting, 1784)
procedents de La Cerdanya (VIVES, 1984), o bé Chlorophorus herbsti (Brahm,
1790) i Stenostola dubia (Laicharting,1784)a La Vall d’Aran (PLAZA, 1990).
Amb la qual cosa no ens cansarem de recomanar, tal com fèiem en la darrera
Sessió Conjunta, a propòsit d’una nota sobre caràbids nous per Catalunya (VIVES
& VIVES, 1994), que cal recol·lectar amb més intensitat i sitema, la fauna
coleopterològica dels boscos caducifolis del nord del Principat, especial-ment
a les comarques de La Vall d’Aran, El Pallars Sobirà, L’Alt Urgell, El Berguedà,
La Cerdanya, El Ripollès, La Garrotja i L’Alt Empordà. Aquesta zona catalana
amb ecosistemes de bosc humit similar al de l’Europa central, pot donar-nos
moltes novetats coleopterològiques que aniran completant el ja ben perfilat
catàleg entomològic de Catalunya.
Anaglyptus gibbosus (Fabricius, 1787)        (FIG. 1)
Callidium gibbosum Fabricius, 1787. Mantisa Insectorum, 1: 156.
Espècie descrita d’Alemanya sense cap més precisió, però que es trova
per tota l’Europa meridional (França, Itàlia, Suïssa, Austria, Iugoslàvia, etc.),
arriba també fins a l’Àfrica del Nord (VILLIERS,1946). És la primera vegada que
es cita de la Península Ibèrica, però tal com hem exposat en la Introducció, no
és inversemblant ja que es coneixia citada de Banys d’Arles (El Vallespir,
França) segons (SCHAEFER,1951). (Fig.2).
–48––47–
Longitud de 9 a 15 mm. Coloració negra o caoba, amb teguments recoberts
per pubescència grisa o bruna, formant bandes irregulars molt variables, que
han donat lloc a la descripció de nombroses formes individuals d’escàs valor
sistemàtic (VILLIERS,1978). El més característic d’aquesta espècie d’Anaglypti-
ni són les prominències en forma de gep que presenta a la base dels èlitres i
que justifiquen el seu nom específic.
Localització: Sant Aniol d’Aguja, Montagut de Fluvià (La Garrotxa)
Girona, 28.VI.1992, 1 { (M. Vives leg., E. Vives coll.).
Biologia: Es tracta d’una espècie bastant polífaga que viu a les branques
mortes o malaltes de molts caducifolis com ara els gèneres Acer, Quercus,
Sorbus, Crataegus, Ilex, Sambucus, Ficus, Robinia, Fagus, Buxus, Prunus,
Ulmus, Corylus, Carpinus, Paliurus, Tilia, Castanea, Rosa, etc. SCHIÖDTE (1876)
en va descriure la larva per primera vegada i posteriorment DEMELT (1966) i
SVACHA & DANILEVKY (1988) n’han completat ampliament la descripció i la
biologia. Les larves d’aquesta espècies triguen un parell d’anys per arrivar a la
pupació i els adults eclosionen principalment entre els mesos d’abril i juny.
Si bé es tracta d’una espècie d’activitat diurna i vola a ple sol, rarament
es trova sobre les flors com sovint passa amb el seu congènere Anaglyptus
misticus (Linnaeus, 1758), ans al contrari es captura esporàdicament sobre les
Figura 1. Habitus d’Anaglyptus gibbosus (Fabricius,1787), procedent de Sant Aniol d’Aguja
(La Garrotxa). Segons A. Blasco.
–50––49–
2 3
Figura 2-3. 2. Area de distribució coneguda per A. gibbosus (F.). Adaptat de Bense (1995).
3.  Area de distribució coneguda per G. marmottani (Bris.). Adaptat de Bense (1995).
branques mortes dels seus fitohostes, o batent el brancatge dels arbusts on
viuen llurs larves.
Glaphyra marmottani (Brisout, 1863)        (Fig. 4)
Molorchus marmottani Brisout, 1863. Catal. Coll. Grenier: 118.
Descrit per Charles brisout de Barneville sobre un exemplar únic procedent
de les captures fetes conjuntament amb el seu amic Marmottan, a la muntanya
del Canigó. L’espècie no és gaire freqüent i sovint ha estat confosa amb d’altres
congèneres molt pròxims, com Glaphyra kiesenwetteri (Mulsant & Rey, 1861),
o també amb Glaphyra umbellatarum (Schreber, 1759) que també viu a la
serralada pirinenca. L’espècie estudiada aquí s’esten per tot Europa des dels
Pirineus fin a Russia (BENSE, 1995), (Fig. 3).
Longitud de 5 a 8 mm. Coloració vermellosa fosca amb una banda
groguenca als èlitres, que sempre són molt curts i deixen les ales posteriors al
descobert,tal com és característic en tots els representants de la tribu Molorchini.
Les potes són claviformes i peludes, antenes bastant llargues, sobrepassant la
longitud del cos en els mascles i pel contrari a les femelles tant sols arriven a
la meitat de l’abdomen.
Localització: Martinet (La Cerdanya) Lleida, 14.VI.1991, 1 { i 1 } (J.
Martí leg. i coll.).
Biologia: Es coneix molt poc sobre els costums d’aquesta espècie, LAVAGNE
(1902) en descriu la larva i DEMELT (1966) n’ha completat la descripció i
biologia, modernament SVACHA & DANILEVSKY (1988) han completat tota aquesta
informació. Les larves viuen sobre les branquetes i branquillons morts de
diferents espècies de pins de muntanya, com Pinus sylvestris i Pinus salzmanni.
Tarda un o dos anys en entrar en pupació i els adults eclosionen entre els
mesos de maig i juliol. Volen a ple sol i ocasionalment van a les flor. Segons
VILLIERS (1978) sembla que per realitzar les postes les femelles són atretes pel
brancatge dels pins recentment socarrimats.
Es una espècie que sempre es captura molt esporàdicament batent les
branques dels abets i pins, però sempre de forma rara i ocasional. Els exemplars
de Martinet foren capturats sobre flors d’arç blanc (Crataegus monogyna Jacq.).
AGRAÏMENTS
Ens cal agrair la gentil col·laboració dels amics entomòlegs Rafel Pujol i
Josep Martí, que han tingut l’amabilitat de prestar-nos el seu material de
longicornis per estudiar. Així com a l’artista Amadeu Blasco, autor del dibuix
del mascle d’Anaglyptus gibbosus, cedit per a ilustrar aquest trevall, pel projecte
Fauna Ibérica-I, DGICYT, PB87-0397. C.S.I.C.
REFERÈNCIES
–52––51–
Figura 4. Habitus de Glaphyra marmottani (Brisout,1863), procedent de Martinet (La
Cerdanya). Adaptat d’A. Villiers (1978).
BAHILLO, P., 1995. Estudio faunístico de los Cerambícidos (Col. Cerambycidae) del País
Vasco. Facultad de Ciéncias. Dpto. Biología Animal y Genética. Leioa. p.1-377.
BENSE, V., 1995. Longhorns Beetles. Illustrated Key to the Cerambycidae and Vesperidae
of Europe. Margraf Verlag, Weikersheim, p. 1-512.
BLAS, M.& VIVES, E., et alt., 1987. Artròpodes (II), a Història Natural dels Països Catalans.
10: 63-79 i 305-308. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
CARDONA, F., 1872. Catálogo metódico de los Coleópteros de Menorca. Tip. Fàbregues,
Mahon. p.1-120.
CUNÍ, M. i MARTORELL, M. 1876. Catálogo metódico y razonado de los coleópteros ob-
servados en Cataluña. Imp. T. Gorchs, Barcelona. p. 1-360.
DEMELT, C., 1966. Bockkäfer oder cerambycidae. I. Biologie mitteleuropäischer Bockkäfer
unter besonder berücksichtigung der larven. In DAHL,F.: Die Tierwelt Deutschlands
und der angrenzenden Meeresteile. Jena. 52:1-115.
ESTELRICH, P., MORAGUES, I. & CAPDEBOU, J., 1885. Catálogo metódico de los Co-
leópteros observados en las islas Baleares. Palma de Mallorca. Tip. B. Rotger. p. 1-
24.
GRAELLS, M. P., 1858. Insectos nuevos de España descubiertos por el Dr. Don Mariano de
la Paz Graells (1852). Memorias de la Comisión del Mapa Geológico, Madrid, p.1-44.
HARDE, K. W., 1966 Familie, Cerambycidae, Bockkäfer. In FREUDE,H., HARDE,K.W. &
LOHSE,G.A., Die Käfer Mitteleuropas. Krefeld Bd. 9: 7-94.
HORION, A., 1974. Faunistik der mitteleuropäischen Käfer. Cerambycidae-Bockkáfer.
Überlingen. Bd, 12: 1-228.
LAVAGNE, H., 1902. Description de la larve de Caenoptera Marmottani Bris., L’Echange,
17(215): 72-73.
PLAZA, J.& DEL SAZ, A., 1990. Primera cita de Chlorophorus herbsti (Brahm,1790) para
la Peninsula Ibérica. (Col.Cerambycidae). Bol. Grupo Ent. Madrid, 5: 79-81.
PLAZA, J. & TOMÀS, M., 1993. Primera cita de Stenostola dubia (Laicharting,1784) para
la Peninsula Ibérica (Col. Cerambycidae). Bol. grupo Ent. Madrid, 6: 107-108.
SALVAÑÀ, J. M., 1870. Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró. Ma-
drid, Impr. Juste. p.1-44.
SCHAEFER, L., 1951. Contribution à la connaissance des Coléoptères des Pyrenees-
Orientales. Misc. Entom., 56(1-4): 83-109.
SCHIÖDTE, J. C., 1876. De Metamorphosi Eleuteratorum Observationes, Naturhist. Tidskr.,
(1875). 10 (9-12): 369-458.
SVACHA, P. & DANILEVSKY, M. L., 1988. Cerambycoid Larvae of Europe and Soviet
Union. (Coleoptera, Cerambycidae), Part,2. Acta Univ. Carol., Biologia, 31: 121-248.
VILLIERS, A., 1946. Faune de l’Empire francais,V. Coléoptères de France, I. Cerambyci-
dae.Encyclopedie entomologique (Ser.A.). Ed. Lechevalier. París, p. 1-152.
VIVES, E., 1984. Cerambícidos (Coleóptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares.
Treballs del Museu de Zoologia, 2: 1-137.
VIVES, E., 1997. Coleoptera,Cerambycidae. en Fauna Iberica, Ramos, M. A. et al. (Eds.)
Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid., vol. 11 (En curs de publicació).
VIVES, J. & VIVES, E., 1994. Notes sobre caràbids (Coleoptera) de Catalunya. 1º Nota. Ses.
Entom. ICHN-SCL, (1983) 8: 29-36.
–53–


Notes sobre longicornis ibèrics (IV). Dos cerambícids de Catalunya, nous per a la fauna de la península ibèrica. (col.: Cerambycidae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert