Vilar, Gerard

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA FINITUD COM A TRAGEDIA 
Una nota ' 
Gerard VILAR 
En la nostra Ilengua, com en moltes altres, el 
terme «tragedia» sol ser emprat en diversos sen- 
tits prou diferents entre ells. Així, els diccionaris 
i enciclopedies usuals recullen, si més no, dos 
significats principals d'aquest substantiu: en pri- 
mer Iloc, el d'obra dramitica d'estil elevat que 
representa una acció seriosa i greu entre perso- 
natges importants i en que, per regla general, el 
protagonista és emmenat per una passió o per la 
fatalitat vers la catistrofe; en segon Iloc, s'entén 
també per «tragedia» qualsevol esdeveniment fu- 
nest, desgracia, situació de miseria, etc. l .  
D'aquí se segueix el principal significat de I'ad- 
jectiu «trigic», aixo és: que implica una tragedia 
o esdeveniment funest, acomplert en circums- 
tincies que impliquen una tragedia. Tot aixo pel 
que fa al llenguatge ordinari. 
Si en la parla quotidiana ja ens trobem amb 
dues accepcions tant diferents d'aquesta parau- 
la, quan passem al camp dels discursos teoretics 
la cosa s'embolica a betzef. Segons que el modi  
res considerandi sigui principalment estetic, po- 
Iític, ?tic, metafísic, antropologic, historie, o 
qualsevol altre, que sigui «trigic» o no acostuma 
a ésser en cada cas quelcom que té poc a veure 
amb el que des d'altres punts de vista es qualifi- 
ca de «trigic». Amb aquesta nota voldria fer una 
petita cala en el camp metafísic dels significats 
del terme en qüestió, per tal de contribuir a l'es- 
clariment de tan embullada i polisemica parau- 
la. Vull referirme essencialment a I'accepció del 
terme «trigic» en expressions tals com aconcepció 
trigica de la vida», «etica trigica», asentiment 
trigic de la vida», i d'altres. Pero abans fixaré de 
manera dogmitica un concepte de tragedia -el 
que em sembla personalment més interessant i 
útil que ens semeixi de boia per a les nostres evo- 
lucions perquisitories. 
Inspirant-me en la concepció de Goethe, en- 
tenc que una tragedia és una mena d'esdeveni- 
ment -real o fictici; de les tragedies sempre es 
pot dir allo de "se non 2 vero 2 ben trovato"- 
que es caracteritza per tractar-se d 'un  conflicte o 
col~lisió dramitica en la qual els subjectes agents 
o pacients d'aquesta col~lisió ultrapassen un o 
uns Iímits, incorrent amb aix6 en desmesura, la 
qual cosa té conseqüencies funestes (general- 
ment la mort real o simbolica), per tal com entre 
les conseqüencies d 'una situació trigica esti, en 
primer Iloc, la impossibilitat de trobar una sorti- 
da o solució al conflicte plantejat. Per posar 
exemples de les peces clissiques, segons la nostra 
definició són tragedies les histories dlAnt&oniz, 
Els perses, Hamlet o Woyzzek; en canvi, no ho 
són Orestes, Electra, La vida és sueco o Faust 
perqu? els drames plantejats troben solució, els 
conflictes tenen sortida. 
Doncs bé, des d'aquest punt de vista en la vi- 
da d 'hom pot haver-hi una tragedia, pero resul- 
taria absurda I'afirmació que la vida en el seu 
conjunt és «trigica» com han sostingut alguns fi- 
Iosofs. ¿Que té, doncs, de «trigica» la vida per 
als qui sostenen aquesta concepció de I'existen- 
cia humana? Al meu entendre i, per dir-ho em- 
blemiticament, el trigic de la vida per a aquests 
pensadors és sobretot la finitud de I'home, 
I'existencia de nombrosos Iímits i ilimitacions en 
la vida humana. Fem una petita relació de noms 
de filosofs que han afirmat d 'una manera o altra 
el caricter trigic de la vida per causa de la finitud 
de I'home. Se m'acudeixen, a tal1 d'exemple, els 
noms de Pascal, Kant, Schopenhauer, Nietz- 
sche, Simmel, Unamuno o el jove Lukics de 
I'Anima i les  formes. 
En aquesta Ilista, arbitraria sens dubte, po- 
dríem establir dos grups de noms prenent per 
fundamentum divisionis la seva actitud davant 
el problema de l'existencia o manca d 'un  garant 
absolut2. En el primer grup tindríem Pascal. 
Kant, Unamuno i el jove Lukics. Aquests filo- 
sofs es caracteritzarien, a efectes del que aqui ens 
importa, perque afirmen l'existencia d 'un  Déu 
silenciós, un deus abscondz'tus que esti aqui pero 
que no ens dóna seguretats, no ens dóna un ca- 
tecisme moral, no ens dóna certeses ni ens ser- 
veix de garant perque ni tan sols ens afirma la se- 
va existencia. En I'altre grup tindríem Schopen- 
hauer, Nietzsche i Simmel, els quals coincidei- 
xen a afirmar la mort de déu, en la certesa que 
puix que déu no existeix tampoc no existeix el Bé 
o el Mal, la Veritat o la Falsetat, la Justicia o la 
Injustícia. Tanmateix, tots ells intentaren trobar 
un agafador últim per tal de superar el problema 
de la finitud de I'home: apostant raonadament, 
en la raó pura, en la voluntat, en la vida, o en 
qualsevol altre Iloc. Cap d'ells, empero, no trobi 
un agafall suficientment solid com per a Iliurar- 
se de I'«anomia» que els tenalleva. 
La concepció trigica de la vida comuna a tots 
aquests pensadors, als quals per altra banda se- 
paren abismes teorics insalvables, és al meu parer 
un subgenere del que podríem anomenar «con- 
cepció etica del món», aixo és, aquel1 tipus de 
concepció del món que prima els problemes mo- 
rals, el problema dels valors per damunt de la 
resta dels problemes filosofics. En les concep- 
cions etiques del món tots els problemes resulten 
ser en darrera instancia problemes etico- 
existencials, i així la raó teoretica s'ha de subor- 
dinar a la raó practica, tots els coneixements han 
de ser reconduits fins als fins últims de I'existen- 
cia humana i es posa un emfasi ?tic a la vella ob- 
servaeió que pri?nun vivere deizde philosophare. 
Aquest tipus de cosmovisió pot generar fins i tot 
certa paranoia o,  almenys, pot aribar a ser una 
forma de visió conspirativa del món. Així, per 
exemple, Nietzsche escrivia a Més enlh del 6é z 
del 7nd: . . .« les intencions morals (o immorals) 
han constituit en tota filosofia I'autentic germen 
vital del qual ha brotat sempre la planta sencera. 
De fet, per aclarir de quina manera han tingut 
lloc prokiament les afirmacions metafísiques 
més remotes d'un filosof és bo (i intel.ligent) 
comenpr preguntant-se sempre: ja quina moral 
(vol ell) .arribar? Jo no crec, per tant, que un 
' 'instint de coneixement " sigui el pare de la filo- 
sofia» (1, 6). 
Com deia, les concepcions triigiques de la vida 
són una subclasse de les concepcions etiques del 
món. Pero, ¿quina seria la seva diferencia especí- 
fica respecte a d'altres tipus de concepció etica 
del món? La diferencia rauria que les concep- 
cions tragiques són concepcions etiques que ne- 
guen l'existencia de valors morals materials fi- 
xos, que neguen la certesa o la possibilitat del co- 
ncixement moral, pero que per altra banda se- 
gueixen aferrades a la idea que amb garants, 
arnb un Absolut, si existia, viuríem millor, fins i 
tot que el bé esta en el tot. Així, es parla del «trii- 
gic» d'haver d'escollir professió, d'haver d'elegir 
entre ser una bona mare i una bona professional, 
triar col.legi per als fills, etc. El «trigic», doncs, 
sembla raure en la dificultat o impossibilitat de 
fer el Bé, arnb majúscula. Pensem per un mo- 
ment en Kant: tota la seva filosofia podria en- 
tendre's com una arduosa i llarga pugna teoreti- 
ca arnb I'objeetiu de sostreure's, si més no for- 
malment, al saber de la finitud de I'home. Qui 
es captingués d'acord arnb I'imperatiu categoric 
estaria, segons Kant, fent el Bé. Pero fixem-nos- 
hi: no un bé qualsevol, sinó el Bé en absolut, el 
BE per a tota I'eternitat. El deure, la bona volun- 
tat, per a Kant, tenen aquesta qualitat per a tot 
ésser racional, sigui home o no, i per a tot temgs, 
aix6 és, el deure és deure més enllii de tot tenips 
i espai. 1 amb aixo arribem a una possible clau 
per a la interpretació del que anomenem concep- 
ció tragica del món: la relació arnb el temps. Jo 
diria que en el fons Pascal, Kant, Schopenhauer, 
Nietzsche, Simmel, Unamuno o el jove 1,ukas 
concebien la vida com a triigica peque la veien o 
la vivien com una lluita de I'home per assolir 
un absolut que és en primer lloc I'eternitat, el 
triomf sobre el temps, el romandre $'alguna ma- 
nera més en112 de la mort. Allo que és «triigic» 
d'aquestes concepcions de la vida humana rau, 
en definitiva, en la resistencia a acabar de debo 
arnb I'Absolut, en la incapacitat per acceptar 
modestament i humilment la nostra condició li- 
mitada, i limitada, per damunt de tot, en el 
temps. Al16 «tragic» esta a anhelar, en suma, és- 
ser déus, criatures Racionals, amb majúscula, o 
Sobrehomes. Quin pretensiós orgull el de Kant 
quan suposava que podem accedir a I'eternitat 
realitzant una Bona Acció! Quina desmesura la 
de Nietzsche quan pretenia situar-se més enllii 
del bé i del mal i doblegar el temps arnb la pos- 
tulació de I'etern retorn! 
A aquestes filosofies de la vida i a aquestes for- 
mes de vida caldria contraposar la cosmovisió he- 
roica de la Grecia cliissica renovada i revitalitta- 
da, la cosmovisió resumida en els apotegmes: «si- 
gues!», «coneix-te a tu mateix» i «de res masa!». 
Per als vells grecs la dificultat o impossibilitat de 
fer el bé era quelcom acceptat arnb humilitat i 
que no provocava angoixes ni sentiments erra- 
gics». 
Vers I'any 600 a . c . ,  Solon dlAtenes havia es- 
crit en el seu poema: 
En totes les accions hi ha un risc i ningú no 
sap en que va a concloure un assumpte acabat 
de  comentar. Així que hom preten obrar bé no 
ha previst que es Ilanca a un dur i enorme de- 
sastre, i a un altre, que obra malament, l i  con- 
cedeix un déu per a tot la sort de I'exit, que 
contrarresta la seva propia tragediai. 
Aquest saber dels Iímits va anar perdent-se 
arnb el desenvolupament de la civilització grega 
i I'aparició de I'idealisme i el cosmspolitisme. 
Llevat d'algunes rares excepcions -com per 
exemple en el cas de I'iipostol sant Pau que, de 
manera instrumental, empero, va reconeixer que 
no feia el bé que volia, sinó el mal que no volia 
causar- aquel1 saber dels Iímits ha romas ocult 
com un arcaic estrat geologic en el subsol de la 
nostra cultura. Pero el tenim tocant a m i  per a 
qui vulgui i pugui recuperar el que d'ell sigui re- 
cuperable. En els grans moments de transforma- 
ció social i cultural Occident ha girat sempre el 
seu esguard cap al seu bressol, cap a la seva «p5- 
tria transcendental», com deia Lukács: en el Re- 
naixement i en I'epoca de les revolucions burge- 
ses. Tal vegada ha arribat el moment de fer-nos 
un altra transfusió de grecitat classica. Tanma- 
teix, sera bo recordar les savies paraules dlEliot 
sobre aquesta mena de recuperacions: 
M e  had the experience but missed the meaning, 
And approach to the meaning restores the experience 
In a different form.. . 
Only through time time is conquered. 
NOTES 
1 Veu xtragediaw del Diccionan' de la llengua catalana, 3 Reflexions semblants es poden trobar tarnbé en Teogriis 
Barcelona, Enciclopedia Catalana. 1982. de Mégara (VV. 137 SS). en Sirnonides de Ceos (fr. 4D). etc. 
2 Cfr. la tercera part del meu llibre Raó i marxtjme, Bar- 
celona, Edicions 62, 1979. 


La finitud como tragedia. Una nota

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert