Bech i Borràs, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat, 1993, XIX, 59-66 
COMENTARIS AL CAPITOL 44 DEL "LIBRO DE LAS GRANDEZAS Y 
COSAS MEMORABLES DE LA METROPOLITANA, INSIGNE Y FAMOSA 
CIUDAD DE TARRAGONA" (1572) DE MICER LUYS PONTS D'ICART 
Jaume BECH 
Un antecedent de la nostra comunicació es troba en Adserh Gebellí, J. (1989), 
que va presentar el treball: "Pons d'Icart (s. XVI) se refiere a Hipócrates al 
comentar las condiciones favorables para la salud que presenta la climatologia 
de Tarragona", a la Primera Jornada d'Histbria de la Medicina Tarraconense. 
Ara i aquí volem ampliar aquesta nota d'Adserh. Micer Luys Ponts d'Icart a 
més a més de "gentil hombre y Doctor en derechos", com ell mateix 
s'autodescriu a la portada de la seva obra, se'ns mostra com a posse'idor d'una 
vasta cultura, no tan sols en lleis, sinó en histbria, filosofia, art, arqueologia i fins 
i tot versat en medicina. Almenys, pel que exposa en el capítol 44, demostra 
haver llegit els clhssics com Hipbcrates, Galb i autors krabs, que en el segle XVI, 
quan escriu la seva obra, eren encara plenamtnt vigents. Aquesta erudició i 
aquesta cultura s'explica en bona part pels seus antecedents familiars que li 
procurarien una acurada educació. Era fill del governador de Napols Juan Ponts 
i nét de Lluís Ycart "castellano del castell nou de Napols", governador de les 
províncies, auditor i jutge de la Gran Cort de la Wcaria de ~ 8 ~ 0 1 s .  Ell mateix 
exercia de Jutge general de les apel.lacions de la ciutat i Camp de Tarragona. 
El capítol 44 porta per títol: "Cap. XLIIII en el qual el autor trae cinco razones 
o causas de las quales da a entender, como no sin causa la ciudad de Tarragona 
es tenida por todos y reputada por tierra templada y sana" (pp. 267-280 de 
l'edició de Lleida (1883) a cura de J.P. de P. Impt. de M. a. c. de F. Carruez). 
Aquest capítol suposa un avan~ament de gairebé quatre segles a les 
"topografies m2diques" que van proliferar a Catalunya a partir del segle XIX. En 
efecte allí s'hi exposen aspectes geogrhfics, cliiatolbgics, sanitaris i &hidrologia 
(junt a agrícoles, histbrics, etc. en altres capítols del liibre). I aquests aspectes els 
documenta amb abundants referbncies bibliogrhfiques que, si més no, ens ajuden 
a entendre el nivell científic de l'aristocrhcia tarragonina del segle XVI, 
especialment en les cibncies naturals i sanithries. 
Per tal de palesar aquests coneixements i les corresponents referhcies 
b ib l i~gr~ques ,  a continuació i seguint l'ordre d'exposició de I'autor, consigno el 
més destacable del capítol. 
- En la "Primera razón" cita les "taules de Ptolomeu". Empra moltes vegades 
aquestes paraules, que demostra conbixer ben bé. Es refereix a l'obra de 
Claudius Ptolomaeus (fl. 127-161 d.C.) Cosmographia, de la que com edicions 
més properes a Ponts hi tenim les de Jacobus Angelus: De locis et mirabilis 
mundi (Ulm, 1486) i la de Bilibaldo Pirckheimherio: Geographia ... olim a 
Bilibaldo...Adsunt LXIIII tabulae XXVIII nempe antiquae, et reliquae novae 
(Ventcia, 1562). Penso que aquesta Última, per la cronologia més propera, per 
explicitar la terminologia tabulae -ell parla de les taules de Ptolomeu- i per la 
ciutat d'edició, més propera del seu Nipols familiar, pot ésser ficilment la que 
deuria consultar. 
- Cita els comentaris de Pedro Helia (en el cap. I diu Pedro de Alia) sobre "La 
Esphera de Ioan Sabrobosco". Naturalment es refereix a l'obra Tractatus de 
Sphaera o Sphaera mundi, obra escrita el 1233 per John de Holywood, inspitada 
en la de l'hrab Al Fargani i que va ser usual fins el Renaixement. 
- També cita B Phelippo Bergomense i a Cassaneo. Es refereix a Jacobus 
Philippus Bergomensis (1434-1520), del que es va publicar: Suplementum 
chronicarum (VentXia, 1490), i Suplementum suplementi de le chroniche 
(Ven&cia 1524). 
Segurament que el Cassaneo que cita és Barthelemy Cassaneus o Chasseneu 
(1480-1541) del que es va publicar: Catalogus gloriae mundi, laudes, honores, 
excellentias, ac praeminentias omnium fere statum, plurimarumque rerum 
illius continents (Lió, 1546). (A aquesta obra es refereix precisament Ponts, que 
la cita en el cap. I). 
Altres autors citats són Antonio de Torquemada i Pedro Ciruelo. El primer va 
publicar l'obra: "Jardín de flores curiosas" (1570) i "Colloquios satíricos" (1553) 
en la que critica a "10s malos médicos". Del segon, canonge de la catedral de 
Salamanca, s6n ben conegudes les obres: "Hexameron theologal sobre el 
regimiento medicinal contra la pestilencia" (1519) i "Reprobación de las 
supersticiones y hechicerias" (1529). 
En síntesi, a la "primera razón" ens descriu la localització geogrAfica de 
Tarragona i en conseqükncia el benigne del seu clima (pp. 267-270): "e assi por 
la gran templanqa dela tierra el invierno sino haze viento se siente muy poc0 frio 
e a la pascua de Navidad se hallan en Tarragona muchos &os rosas e otras 
flores, almendras tiernas en 10s arboles, manqanas y otras frutas en algunos 
huertos, y se vee en diziembre ser 10s naranjos floridos como agora 10s Veo en el 
jardin de mi casa. Todo esto muestra la tierra ser templada e sana; porque si 
fuese 10 contrario, segun el tiempo en que somos no se hallarian estas dulguras e 
regalos de frutas ni flores en 10s arboles". 
La segunda Causa e razon... 
Es refereix a Dionisio Uticense "en el libro segundo de agricultura, el capítulo 
IIJ tratando en que lugares e partes se han de edificar las casas ..." tot comentant 
diversos aspectes sanitaris positius que s'acompleixen en l'emplagarnent de 
Tarragona. 
Dionisyo (Cassius) d'Utica fou l'inthpret dels divuit llibres de Magón el 
Cartaginés, (que havia escrit en llengua púnica). Fou i escrigué en grec una gran 
obra agrícola en vint llibres que fou compendiada en sis breus tractats per 
Diophanes de Bythinia. Bona part d'aquestes doctrines foren incorporades per 
Luci Juni Columel.la en De re rustica o els "Dotze llibres d'agricultura". 
- Més endavant empra una cita de "Lo Chrestiii o del regiment de prínceps o 
de la cosa pública" del gironí Francesc Eiximenis (1327-1409). Ponts, en l'edició 
de Lleida (1883, rev. p. 271) textualment escriu: "Ximenez en la segunda parte 
del dozeno del christiano, intitulada de regimiento de principes en el capítulo 
vij...dize que Theophrasto en su elementario ...". 
Per tant, potser aquí Theophrast és una referCncia indirecta. No sé si Ponts 
coneixia grec per poder llegir en aquesta llengua la Opera ... omnia.. de 
Theophrast editada a Basilea el 1541. 
Acaba aquesta segona raó després de discutir a s p f  tes climatolbgics, de vents, 
temperatura i humitat amb "la ciudad de Tarragona tiene su sitio cerca de 
marina en lugar alto, y tiene respeto al Levante y es muy abierta por la parte de 
medio dia que le da muy bien el sol en toda parte y a dos leguas alrededor esta 
cercada de un monte que le guarda de vientos mal sanos, y entre el monte y la 
ciudad esta el llano de tierra dicho el campo de Tarragona muy fertil y 
abundante de toda cosa...". 
La tercera razón y causa 
Ens raona que Tarragona, com que no presenta els principis de la putrefacció 
-calor i humitat- .."es sana porque como el contrario deia corrupcion sea la 
generacion que da principio, ser y mantenimiento de todas las cosas ... etc". 
Dintre d'aquests raonaments cita l'obra Metheoros d'Aristbti1. No seria gens 
estrany, que tant per l'&mfasi que posa en l'ús dels mots corrupció i generació, 
com per la proximitat en el temps i geopifica, en quan a lloc d'edició, hagués 
pogut consultar l'obra: (Opera) De caelo et mundo. De generatione et 
corruptione. De anima. De somo et vigilia. Liber meteorum. Cum Averrois 
expositionibus (Ven&cia, 1516). És versemblant que fos adquirida a Nhpols pel 
seu pare. Dins el terreny de la hipbtesi també hauria pogut consultar la versió de 
Juan Ginés de Sepúlveda: "Meteorologia" (1531). 
La cuarta causa y razón 
"Puede ser fortificando las otras sobredichas, según dize Hipócrates en la 
tercera parte de 10s Aphorismos, que las constituciones o constellaciones de 10s 
tiempos secos sin humedad son mas sanos y suelen ser limpios de toda ocasibn 
de enfermedad ...". 
Més endavant cita el llibre dels Aere, aquis et locis referint-se a les 
"complexiones e templanqas de 10s moradores". 
Per facilitat geogrhfica i temporal és versemblant que hagués consultat la 
Octoginta volumina de Favium Calvum (Roma, 1525) o bé Opera ... nunc 
tandem ... del mateix autor (Basilea, 1526), o potser les més próximes de Janum 
Cornarium (Ven&cia, 1546) o l'editada a Basilea el 1554. Probablement per les 
raons abans adduldes de l'estada familiar a Nhpols, potser les edicions de 
Venkia o Roma serien les que serien més al seu abast. 
També cita de Gal2 el llibre primer De sanitate tuenda en parlar dels bons 
aires de Tarragona. 
6 s  possible que hagués consultat alguna de les edicions de Tomis Linacro 
(Paris, 1530, 1538; Tubingen, 1541 o la de Lió, 1559) o de l'obra completa de 
Gal&, tal com les edicions de Pavia (1515-1516) o de Venkia (1544) aquesta 
última a ckrec de Ricci i Trincavelli. Cal recordar perd que a Ven6cia es varen 
fer moltes més edicions (1550, 1556,..). 
Acaba aquest punt: "Se sigue la conservacion y augmento de la salud, y esta 
puede ser la razon y causa porque viene enfermos de diversas partes a la ciudad 
de Tarragona para cobrar salud y de hecho se buelven en nuy mejorados o sanos 
segun el tiempo que esten en ella". 
La quinta razon y causa 
En una disquisici6 sobre la natura de les coses "y es cosa muy verdadera como 
muchos doctores de medicina averiguan ...q ue todo 10 natural siendo compuesto 
de dos ptopiedades, la una elemental ... La elemental procede de la mixtion o 
temperatura de 10s quatro elementos que concurren en la composicion y esta 
propiedad es muy manifiesta e assi dize una cosa ser fria, caliente, humida o 
seca". Hi introdueix, doncs, els graus o propietats de Gali. 
I en el discurs que segueix sobre "la segunda propiedad escondida ..." que 
compara, a t d '  d'exemple amb el magnetisme, cita els següents autors: 
- Pliii de la natural histbria (en el llib. xxxvj parla de l'imant). Naturalment es 
refereix a la Historia naturalis de Plini, que cita quatre vegades. Proper en el 
temps a Ponts hi ha tres edicions incunables de Venkcia, les de 1476, 1481 i 1481 
(la segona, deguda a Beroaldus). 
- Sant Isidor de Sevilla (570-636), "en el lib. xvj de las Etimologias ...". També 
cita el llibr. xiij i en una tercera edició. 
Les edicions més properes al tarragoní il.lustre són les de  VenCcia: 
Etymologiae, de P. Lijslein (1483) i Etimologiarum opus, de Locatelius (1510). 
Torna a citar a Ptolomeu una vegada més i a Teophrast dues. En una d'elles 
en al.lusió a un manantial de petroli de l'India ("fuente que quema"). 
- Pedro de Medina, el Maestro Medina (fl. 1493) autor entre altres obres de la 
"Summa de cosmografia" i "Grandezas de Espaiia". Aquí cita l'ultima. Cap. 
cxxxxiiij, en al.lusi6 a fonts termals: "un agua nace cerca de la villa de Ledesma la 
qual es muy caliente que sana diversas enfermedddes". 
Ponts en el seu raonament passa del magnetisme al termalisme i a la 
hidrologia. 
\ 
- Cita a "Lucrecio el poeta", en Pus~ol "en el libro sexto de la naturaleza de las 
cosas". Naturalment es referia a l'obra De rerum natura libri sex, de Titus 
Lucretius Carus (?94-55 a.C.). Les edicions més properes a Pons són: la de 
Naugerius (Venkcia, 1515) i la de S. Gryphium (Lió, 1536, 1540, 1546,..). No 
sembla tan ficil que hagués emprat l'edició de Basilea, de 1531. 
- Cita de "Ioan Elisio, médico" el llibre Succinta instauratio de balneis totius 
campanie. 
Aquesta obra si que és més que probable que li hagués arribat per via familiar, 
doncs fou editada a Nipols el 1519. L'autor és Joannes Elysius (fl. 1500) i el títol 
més complet és: Succinta instauratio de balneis totiu Campaniae ... cum libel10 
contra malos medicos... . Fou editat a Nipols per A. Friza, el 1519. Amb aquesta 
cita Ponts segueix el seu discurs amb la temitica hidrolbgica. Altra cita és 
"Solino". Es refereix a l'obra de Caius Julius Solinus (tercera centúria). De 
mirabilis mundi, amb edicions properes de Bresccia (1498), Bolbnia (1500) i 
Speir (1512). 
També cita de Ioan Bocacio "De montes, selvas, fuentes, rios, estaños". 
Naturalment es refereix a l'obra de Joan Boccaccio (1313-1375): Genealogia 
deorum. De montibus, silvis, fontibus ..., amb edicions assequibles com les de 
Venbcia (1497), París (1511) i Basilea (1532). 
Al.lusió a "Lucio Domicio Brosonio en el libro quarto De exemplis, en el titulo 
de miraculis...". 
- Cita en dues ocasions l'obra del sevilla Pero Mexia "Silva de varia leccion" 
(1542), cap. d . . . "aguas  de diversas partes del mundo". Mexia també és autor 
d'una Historia imperial. 
- Torna a citar el "Jardin de flores" de Antonio de Torquemada, cap segon. 
En el continuat discurs sobre "la propiedad escondida" ens diu que Plató, 
Aristbtil, Hipbcrates ..." la llaman virtud divina". Cita de nou a Galb, que la 
denomina "a roda (?) sustancia". I cita a "Mesue y otros medicos Arabicos" que 
"la llaman celestial o especifica". Evidentment es refereix als "Canones 
Universales" de Mesue amb moltes edicions. Les més properes a Ponts en l'espai 
i en el temps són les de Venbcia de 1502 i 1513. 
L'autor arriba a la conclusió amb aquest llarg raonament: "...Tarragona tiene 
tambien esta propiedad y virtud oculta divina, celestial o especifica,.. templada 
de cielo, de tal manera que las noches se puede tener la cabeza descubierta sin 
bonete ni otra cosa porque no cae humidad en ella que dañe al cuerpo ni ala 
cabeza..". 
... Uniendo estas cualidades, virtudes, propiedades y templaga la ciudad de 
Tarragona: con mucha razón es loada, tenida y reputada por tierra templada y 
sana ..." 
I amb cites de Zurita (llibres segon i quart dels "Anales de Aragón") i 
Muntaner (cap. ccxvij de su historia) amb una clara referkncia a la seva 
Crbnica) ens explica que "El rey don Pedro de Aragón o mas veramente de 
Tarragona el segundo, se vino a Cataluña do mandó llamar y congregar tosos 10s 
famosos y excellentes medicos de sus tierras, para que le diesen a entender que 
tierra era mas conveniente y sana para acabar de pasar 10s pocos años que de su 
vida le quedavan: 10s quales se resolvieron y determinaron que no avia ciudad en 
toda españa mas provechosa para su salud ni que mas sana fuere que 
Tarragona". 
Cita "a muchas personas enfermas venidas a Tarragona de Lerida y de otras 
partes para mas presto convalecer y sanar en ella". Per exemplea: "don 
Hernando Folc de Cardona y de Anglesola duque de Soma, conde de Olivito y 
de Palamos y Almirante de Napoles con la duquesa su muger ... la qual estava 
muy flaca y muy perdida de unas quartanas muy rezias: y siendo en Tarragona 
con pocos dias sano y se hizo preñada y parió en la casa de Nofre Rosell a don 
Luys ...y bolvieron en Belpuche". 
"...Despues de biudo el dicho Almirante siendo quartenario otra vez se vino a 
Tarragona do dentro de pocos dias fue restituydo de su salud entera ..." 
"...don Hernando de Toledo prior de Castilla siendo venido ala villa de 
Monson ... estando enfermo de calenturas se vino a Tarragona y prospero de 
salud se fue a Barcelona". 
I finalitza el capítol amb aquestes paraules: "..Algunas otras causas o razones 
podria dar para provar Tarragona ser tierra templada e sana que las dexo por no 
ser notado de sobrado amor de la patria remitiendolas a 10s medicos a 
astrologos que las alcangan mejor que yo". 
En resum cal dir que des del punt de vista formal s'aprecia molt que és una 
traducció del catalh al castellh. El text és ple de catalanismes. Així el nom d'ell, 
tremontana, humidad, estaños, concordan, y siendo en Tarragona, etc. 
Pel contingut demostra gran erudició i coneixements "actualitzats", amb cites 
d'autors contemporanis. 
Especial interts té l'enfocament gairebé de "topografia m&dica", amb detalls 
g e ~ g r ~ c s ,  climatolbgics, hidrolbgics, sanitaris, etc. i al.lusi6 a autors cientfics i 
mtdics com: Ptolomeu, Sacrobosco, Cassaneus, Dionisi Uticense, Teofrast, 
Aristbtil, Hipbcrates, Gal% Plini, Sant Isidor, ~ e d r o  de Medina, Lucreci, Elisio, 
Solino, Bocaccio, Domicio, Pedro Mexia, "Mesue y otros medicos Arabicos", etc. 
A Francesc Eiximenis l'anomena Ximenes, cosa no estranya a l'?poca, doncs 
també Jeroni Pujades (1568-1647?) li diu Francisco Ximenez. 
Cita obres d'interes m?dic com Meteoros d'Aristbti1, els Aforismes 
d'Hipbcrates, el De sanitate tuenda de Galt, la Historia natural de Plini, les 
Etimologies de Sant Isidor. De rerum natura de Lucreci. Succinta instauratio 
de balneis d'Elisio, els Canons de Mesue, etc. 
També fa un comentari sobre alguns malalts il.lustres com Pere &Aragó, la 
duquesa de Cardona (quartanes), el Duque (quartanes) i Hernando de Toledo 
(calentures). 
BIBLIOGRAFIA 
Adseri Geballi, J. (1989).- Pons d'Icart se refiere a Hip6crates al comentar las condiciones 
favorables para la salud que presenta la climatologia de Tarragona. V. Actes de I Jornades 
d'Hist8ria de la Medicina Tarraconense 
Granjel, Luis S. (1980).- La medicina española renacentista. Ed. Universitat de Salamanca. 
Menéndez y Pelayo, M. (1888).- La ciencia española. Madrid, lom 3 colecc. Escritores castellanes 
críticos. 
Pons de Ycart, Micer Luys (1572).- Libro de las grandezas y cosas memorables de la 
Metropolitana, Insigne y famosa Ciudad de Tarragona. Reed. de 1883, Lleida, Imp. M, a. c. de F. 
Carruezz. a cura de J. P. de P. 
Pujades, Jer6nimo (1829).- Cr6nica Universal del Principado de Cataluña. Barcelona, Imp José 
Torner. 
The Wellcome Historical Medical Library (1962).- A catalogue of printed books in the Wellcome 
Historical Medical Library I. Books printed before 1641 


Comentaris al capítol 44 del "Libro de la Grandezas y Cosas Memorables de la Metropolitana, Insigne y Famosa Ciudad de Tarragona" (1572) de Micer Luys Ponts d'Icart

Comentaris al capítol 44 del "Libro de la Grandezas y Cosas Memorables de la Metropolitana, Insigne y Famosa Ciudad de Tarragona" (1572) de Micer Luys Ponts d'Icart

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert