Bernardó, Domènec

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNS PROBLEMES EPISTEMOLOGICS 
A L'ENTORN D'UN CURS DE SOCIOLINGUÍSTICA * 
Aquest text no constitueix una ponkncia formal. No s'ha concebut tampoc per a engegar 
una polkmica. Es tracta més aviat d'explorar unes vies revelades a la introducció -deixant de 
costat la resta de l'obra- del Curs de Sociolingüística de Toni Molla i Carles Palanca. Sobretot 
perqd  el Grup Catala de Sociolingiiística es troba directament o indirectament interpel.lat i per- 
quk aquesta trobada constitueix un marc de discussió adient. És clar que certes deficibncies d'aquest 
manual van lligades a les seves condicions de producció i que, de tota manera, instaura una 
ruptura valuosa dins un arnbit local caracteritzat per una sobrefixació sobre la filologia tradicional. 
1. S'ha de comenGar amb uns problemes histbrics. Es pot notar tot un conjunt d'errades 
de carhcter histbric: 
-Sobre la lingüística stricto sensu: no es diu res de la lluita tebrica i organitzacional; res, 
o molt poca cosa, sobre la tradició histbrica, la tradició psicosociolbgica, la tradició etnogrkfi- 
ca, la tradició marxista sobretot (ni de Marx ni dels altres com ara Cohen, per exemple). Es 
tracta sempre d'investigadors més o menys atemporals perb mai de corrents de pensament dins 
una perspectiva histbrica. 
-Sobre la sociolingiiistica: la presentació és estatal i no pas internacional/transnacional, 
i centrada sobre els estats Units. El resultat és que, per exemple, no hi ha res sobre el moviment 
dels anys cinquanta fora de la zona d'influkncia americana -especialment a 1'Estat francks; a 
més, la sociolingüística a l'estat francks és l'objecte d'un tractament totalment derisori. 
-En darrer lloc, errades sobre la sociolingiiistica catalana, en particular durant la seva fase 
d'emergkncia amb, per exemple, un oblit greu del paper decisiu de la Universitat Catalana d'Estiu 
de Prada. 
En aparenqa, són només problemes factuals, purament de documentació. De fet, es tracta 
d'un enfocament epistemolbgic implícit que s'ha de destapar. 
2. Una segona via ens fari avanqar una mica més. És la del valor. Una rapida anklisi del 
discurs -per a fer sociolingüística sobre el discurs sociolingüístic mateix- revela una veritable 
obsessió. Es destaca estudiosos i obres (la freqiikncia del verb destacar és significativa). Els 
estudiosos -els noms- i llurs aportacions són qualificats d'eminents, de principals, de valuo- 
sos. Sense entrar directament dins la problematica que serk l'objecte del tercer eix d'aquesta 
intervenció, s'ha de plantejar aquí només la qüestió dels criteris. No hi ha cap criteri explícit: 
;valuós?, ¿per a qui?, ;per a quk? En contra, hi trobem una practica que va ésser, malaurada- 
ment, il.lustrada dins la histbria de les cikncies pel discurs lyssenkista d'autoproclamació cumu- 
lativa que contribueix a construir un mite -el mite aracilii- cosa que és una mica estrany, 
quan, d'altra banda, tots sabem que ell es dedica a l'eradicació dels mites de tota mena ja siguin 
bilingüistes o diglbssics. Aquesta contradicció es veu enfortida per una altra que apareix en de- 
claracions com ela sociolingiiística més progressiva i compromesa>> o .els sociolingiiistes més 
dinamics i compromesos.. Si el criteri de valoració és la implicació militant -la praxi social-, 
entra en contradicció amb el criteri acadkmic que fan implícitament servir els autors (coherkncia 
* Molli, T. i Palanca, C., Curs de sociolingüísrica, Edicions Bromera, Alzira, 1987, 269 pags. 
tebrica, ruptura epistemolbgica; encara que un enfocament estricte d'aquest tipus no sigui tam- 
poc esmentat). 
3. I el lector crític, jugant el paper de l'advocat del diable, es pot demanar -i aixb ser2 
el tercer eix de reflexió- que és la sociolingüistica, en general, i la sociolingüistica catalana 
en particular. Es pot demanar si s'hauria de parlar de la sociolingüística als Pa'isos Catalans 
o bé si hi ha efectivament una sociolingüistica catalana quan es fa només sociolingüistica a l'es- 
tat francks sense que hi hagi una sociolingüistica francesa. 
La definició es fa per analogia o per oposició i és i1,lustrada per referencies a textos d'in- 
vestigadors destacats sobre criteris fluixos. No hi ha cap visió dinimica, quan de fet la sociolin- 
güística és un procés, nacional o internacional. No hi ha cap enfocament sociolbgic -una altra 
paradoxa- al nivell del text quan la difusió d'un text és una forma d'actuació que pot ser objecte 
d'un seguiment i que constitueix el fonament d'un efecte de despla~ament sobre la mateixa 
situació sociolingüística. La histbria de les cikncies i l'epistemologia, particularment amb els 
treballs de Thomas Khun, han posat en evidencia la importancia dels nivells organitzacional i 
institucional: aquesta dimensió no és presa en compte com cal dins la introducció del curs. 
Per a tornar a la tematica de la implicació, una dimensió essencial de la sociolingüística 
catalana desapareix. El I1 Congrés Internacional de la Llengua Catalana i, sobretot, el Congrés 
de Cultura Catalana, sóntant, si no més, actuació com text. Lluís V. Araci1 mateix és finalment 
víctima de l'enfocament escollit, perque -és el que fa la diferkncia entre ell i Rafael L. Ninyoles- 
el seu pes esta més lligat amb tot el que va fer i dir que no amb el que va publicar: textos poc 
nombrosos de difusió restringida. 
4. Aquestes exploracions, massa rapides, desemboquen totes elles sobre una constatació 
penosa. En darrera insthncia, no és culpa dels autors aquest conjunt de deficiencies sinó culpa 
del Grup Catal& de Sociolingüística que no ha sabut donar la seva importancia al treball tebric. 
No s'ha publicat res -o poca cosa- sobre la histbria del GCS i la histbria de la ~ o c i o l ~ ~ ü i s -  
tica catalana, sobre la seva vinculació amb altres grups des del RCS, el comite internacional 
-per no dir americi- d'investigació sociolingüistica, fins els grups més afins de Rouen i Mont- 
peller, per exemple. No s'ha analitzat la relació subjecte-objecte i, particularment, la qüestió 
del subjecte col.lectiu quan el Congrés de Cultura Catalana aportava una demostració excepcio- 
nal a totes les reflexions tebriques d'escoles, com la de l'analisi institucional. Mai no s'ha plan- 
tejat el problema de la institucionalització quan la dialkctica actuació institucional-actuació con- 
trainstitucional era fonamental per a entendre l'especificitat de la sociolingüística sobre la 
comunicació entre els investigadors o els grups d'investigadors dins de la sociolingüística cata- 
lana i entre els sociolingüistes i la població, en particular en el marc de la vulgarització i de 
la difusió social de les dades i dels conceptes. D'aquest punt vista s'ha d'acceptar sense res- 
-- -- 
tricció la crítica d'anquilosi. Els autors del Curs -és probable que involuntariament i per un 
apropament a contrario- ens confronten amb qüestions fonamentals. El capítol introductiu prodria 
funcionar com un analitzador potentíssim si sabem aprofitar aquesta oportunitat d'aclariment. 
Amb motiu de la recepció d'Antoni M. Badia i Margarit com a doctor Honoris Causa 
de la Universitat de Perpinyh, el Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC) 
de Perpinyh i el Grup Catalh de Sociolingüistica es proposen de publicar un volum d'ho- 
menatge de treballs de sociolingiiistica catalana, a chrrec dels editors de les publica- 
cions de les dues entitats (Francesc Vallverdú i Domknec Bernardó). 
Els eixos escollits són els següents: 
-la histbria de la sociolingiiistica catalana 
-la projecció exterior de la sociolingiiistica catalana i el paper personal d'A.M. 
Badia i Margarit 
-els problemes epistemolbgics de la implicació (relació subjecte-objecte, subjecte 
col.lectiu, implicació, coneixement i actuació.. .) com a continuació de la problemhtica 
de Cikncia i Passió. 
Si accepteu de col.laborar en aquest projecte, contacteu-nos com més aviat millor. 
i Novembre de 1989 
Nota. - Agrairem que les col~laboracions siguin anunciades (títol i extensió prevista) abans 
del 3 1 de gener del 1990. Les col~laboracions podran tenir una extensió de 8 a 12 fulls de mida 
holandesa (2.000 espais). 
Fins a nou avis, envieu la vostra correspondkncia a: D. J.  Bernardó; 18, Carrer Antoni 
Carbó, Urbanització Massilia, 66.000 Perpinyh 
18 de desembre de 1989 
Els organitzadors 


Uns Problemes epistemològics a l'entorn d'un curs de sociolingüística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert