Vallverdú i Canes, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SESSIONS EXTRAORDINARIES DE SEMINARI 
Durant el mes de marF de 1983, el Grup Catala de Sociolinguistica tingué 
l'oportunitai, en coBaboració amb la Direcció General de Política Lingiiís- 
tica de la Generalitat de Catalunya, d'organitzar dues importants reunions 
de seminari: la primera se celebra el 4 de marC, aprofitant la preskncia a 
Barcelona del professor Wallace E. Lambert, de la Universitat McGill de 
Montréal (Quebec); i la segona, el dia 24, a carrec del professor William F. 
Mackey de la Universitat Laval, també del Quebec. Atesa la personalitat 
d'aquests ilslustres visitants, el GCS ha considerat que els nostres lectors 
estarien interessats en (la ressenya de les dues sessions. 
S~ss16 AMB W. E. LAMBERT 
El prof. Lambert cornen~a la seva intervencid fent referkncia al feno- 
men dels conflictes interbtnics (Quebec, Escbcia, Bretanya, Puerto Rico...), 
on s'observen tendkncies xenofbbiques o etnockntriques. Aquestes tendgn- 
cies no són pas noves, perb no s'han estudiat mai des d'un punt de vista 
psicologic. Per a ell cada kxit d'un moviment separatista és la demostraci6 
del fracas d'una convivkncia democratica. 
Referint-se al concepte de Popper de ((societat oberta)), Lambert opina 
que un dels problemes del separatisme és que sol prometre el retorn a 
les antigues maneres i a vegades no és possib'le. D'altra banda, si la identi- 
tat es basa en factors btnico-lingüístics, el sentiment d'identificació pot 
exagerar les diferbncies entre els grups. Es refereix a un treball de recerca 
entre deu grups culturals diferents, el qual dona algunes sonpreses: els 
pares burgesos japonesos són més semblants als pares burgesos europeus 
que no pas al pares treballadors japonesos; des diferkncies entre sexes dins 
un poble s6n més marcades que no pas les diferencies entre mares o pares 
de diferents pobles, etc. Aixb el porta a la conclusió que les creences sobre 
les diferbncies culturals potser son exagerades: les grans diferbncies són 
entre els individus, no pas entre les cultures. 
A continuació es referí a diverses experibncies fetes a la McGill, per a 
distingir estereotips de diferents grups, ja conegudes en diverses publi- 
cacions. 
Féu, també, una especial referkncia als programes educatius per im- 
mersió com a mitja per a trencar les barreres entre els anglbfons i els 
francofons. Comenta les experikncies fetes amb infants anglofons que re- 
ben la primera etapa de I'ensenyament basic totalment en francks i després 
l'educació és bilingüe (anglks, francks). Aquests escolars, quan entren al 
batxillerat, tenen actituds més obertes envers el francks i els francofons. 
Actualment aquests programes es van estenent més (Quebec). 
Remarca que els complexos problemes que presenta l'educació bilingüe 
es poden distingir en dos tipus fonamentals de bilingüisme: el bilingiiisme 
additiu i el bilingüisme substractiu. Quan un grup lingüístic se sent segur, 
l'aprenentatge d'una altra llengua no sol crear problemes: en aquest cas 
el bilingüisme és additiu, perque suma els coneixements de les dues llen- 
gües i representa un enriquiment cultural net. En canvi, si ens fixem en 
els grups lingüístics minoritaris als Estats Units, ens trobem que a l'escola 
a mesura que van aprenent anglks baixa el nivell de domini de la seva 
llengua (es produeix com una mena de paralisi en el desenvolupament del 
propi codi, ajudat pel fet que a casa dels alumnes la llengua prbpia sol 
ser tabú o un obstacle que cal superar): aquesta situació contradictbria 
produeix un bilingüisme substractiu, és a dir, que en lloc de sumar resta. 
§'ha demostrat que aquests grups tenen una mena de desarranjament psi- 
colbgic, encara que a nivell conscient estiguin a favor de l'anglks i contra 
la llengua del grup. Per aixb, una adequada educació bilingiie en quk la 
llengua prbpia s'utilitzi en algunes assignatures (matematiques, cikncies) 
fa millorar els seus resultats en aquestes disciplines, perb al mateix temps 
també en anglks. 
En conclusió, és obvi que cal transformar el bilingüisme substractiu 
en additiu. Cal observar els diferents grups i comprovar si algun d'ells es 
troba en situació de bilingüisme substractiu per a corregir-10. 
Després de l'exposició del Dr. Lambert s'obri una animada discussió 
en la qual, per part de diversos assistents, es formularen crítiques a la 
primera part de la seva intervenció. Tothom coincidí a subratllar, en canvi, 
I'interks de les experikncies educatives per immersió i de la distinció 
entre biliiigüisme additiu i bilingüisn~e substractiu. 
El prof. Mackey presenta la seva comunicació com unes reflexions a 
partir del que ell ha cregut veure com a més destacat en cTreballs de So- 
ciolingüística Catalana,. Aquestes reflexions, vistes per un observador <<des 
de fora,,, poden contribuir a enriquir el nostre debat intern. 
El primer tema a destacar és el de la llengua materna a I'escola. Mackey 
diu que histbricament l'ensenyament en la llengua materna era una cosa 
extremament rara. El que és nou no és I'ensenyament bilingiie, sinó fer 
l'ensenyament en la llengua materna. Considera que caldria prendre en 
consideració la possibilitat d'ensenyament en castella per als catalanopar- 
lants i en catala per als castellanoparlants. Creu, així mateix, que els pro- 
grames d'immersió no han tingut en compte a vegades el factor d'inter- 
comprensió (quan dues llengües són molt semblants) i que les solucions 
no són exportables. En definitiva, cal reelaborar sempre els propis models. 
Un altre tema a comentar és el de l'alternanqa lliure (Calsamiglia, Tu- 
són). Fa una referkncia a l'escola bilingüe alemany/angliis de Berlin, que 
esborrona alguns lingüistes (((6s un escandol per als lingüistes a causa de 
les barreges de llengües, les interferencies, etc.),), perb que cal valorar en 
el resultat de l'experikncia: els alumnes fora del centre no sols són presti- 
giosos especialistes en la seva matkria, sinó que saben distingir perfecta- 
ment els dos codis. Comprkn, perb, que el nostre problema és una mica 
diferent, perquii tractant-se de dues llengües molt semblants, les interfe- 
rkncies són més confuses. 
Esmenta també el tema de les enquestes sociolingiiistiques (Torres). 
Critica les enquestes, per les dificultats del qüestionari: es pregunta si són 
en el ((llenguatges de l'enquestat. Esmenta els resultats molt interessants 
d'una enquesta que ell ha dirigit a Irlanda, a base d'entrevistes obertes, 
per a analitzar-ne el contingut i la freqüiincia dels temes. (Els resultats d'a- 
questa enquesta han portat a les conclusions següents: dos irlandesos 
només parlen en irlandks entre ells quan tenen el mateix nivell de compe- 
tkncia; i els qui parlen i utilitzen l'irlandks són els qui estan més a favor 
de la llengua. Cal alqar, doncs, el nivell de competkncia.) 
A continuació es refereix als mitjans de comunicació de massa. Destaca 
la importancia de la TV, que en molts casos supera l'escola: un infant 
nord-america té a la setmana més hores/TV que hores/escola. 
També comenth el tema de I'endo-exogamia a partir dels treballs de 
Strubell. 
Després de referir-se a algunes altres qüestions, s'obri un debat, al llarg 
del qual Mackey insistí que no ens deixéssim temptar pels models externs 
(sempre cal reelaborar els propis models) i que el factor de la similaritat 
lingüística en el nostre cas és molt important (la qual cosa fa que molts 
aspectes dels conflictes quebequks o belga no ens concerneixin). 


Sessions extraordinàries de seminari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert