García Llinares, M. Gemma

Moro García, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TERME 18, 2003 23 
EL TRAM DE MURALLA DE LA VILA DE TERRASSA 
CONSERVADA AL CARRERDELS GAVADCONS, 5 
M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i Garcia 
El creixement i l'evolució de la vila de Terrassa ha suposat la transformació 
o la desaparició d'aquells elements urbanístics que, junt amb l'escassetat do-
cumental, fan que la reconstrucció de la fesomia original de la vila emmurallada 
de Terrassa entre els segles XIII i XVI sigui una tasca complexa. Fins al 
desenvolupament d'una arqueologia urbana científica a Terrassa, a la dècada 
dels vuitanta, la millor síntesi documental corresponia als estudis de Salvador 
Cardús i Florensa (1900-1958),' que, a partir de la documentació arxivística i 
la conservació de la toponímia dels carrers de la ciutat, va realitzar una 
reconstrucció de la vila medieval. Però, ara per ara, només l'aplicació de la 
metodologia arqueològica ens està permetent descobrir i estudiar físicament 
part d'aquells elements que la configuraven, com ara el fossat, les torres i la 
muralla. El descobriment l'any 1985 d'un tram del fossat est i de la torre de 
l'angle nord-est del recinte emmurallat, dins les finques dels números 15 117 
del carrer dels Gavatxons,^ desvetllava l'optimisme de cara a nous 
descobriments. Des de llavors, el seguiment tant de les llicències d'obres 
particulars, des de la Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa, com de les 
obres de transformació urbanística de la ciutat, des de l'Àrea de Desenvolu-
pament Urbà i Transports de l'Ajuntament de Terrassa, amb la supervisió tècnica 
del Museu de Terrassa, han permès descobrir, excavar i situar a la trama urbana 
actual una gran part del traçat defensiu i urbanístic medieval; en alguns casos 
se'ls ha pogut integrar en la mateixa transformació urbanística, per a la seva 
contemplació i per al coneixement del nostre passat. 
En aquest article pretenem donar a conèixer l'última troballa, excepcional, 
la qual, afegida a troballes anteriors com ara les torres i els trams de fossat, ens 
permet conèixer les característiques físiques del recinte emmurallat de la vila 
de Terrassa entre els segles esmentats. Es tracta del descobriment d'un tram 
del fossat est, d'uns 5,50 m de traçat, que s'ha conservat com a mitgera dins la 
finca número 5 del carrer dels Gavatxons.^ L'excavació posterior del subsòl de 
l'esmentada finca també va permetre localitzar i excavar un nou tram de fossat.'' 
Finalment, també hem de destacar el paper important que en aquests casos 
exerceixen la propietat i l'arquitecte. El primer, en el present cas la família 
Penina, facilitant la seva conservació i la integració de l'estructura dins el nou 
complex d'habitatges i àmbit comercial, a més a més de fer-se càrrec de les 
despeses de la restauració. El segon, l'arquitecte Salvador Ribas, per la seva 
2 4 TERME 18, 2003 M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i Garcia 
tasca que ha sabut combinar i integrar aquest element dins el seu actual entorn 
urbanístic, la plaça de la Torre del Palau, i el seu entorn històric, tot configurant 
així un circuit visitable dels elements conservats -Torre del Palau, torre canto-
nera de la muralla, fossat i muralla-, en què es compagina perfectament el 
passat medieval de Terrassa amb la ciutat renovadora. 
Notícies històriques 
Una de les primeres referències de l'emmurallament de la vila medieval de 
Terrassa data del 1243, quan Guillem Feliu compra unes cases construïdes «in 
villa Palacii Terracie» que confronten pel sud «in vallo ipsius ville».^ Des de 
llavors les cites documentals referides al clos defensiu (muralles, torres, portes 
i fossat) seran freiqüents, fins al punt de poder-ne deduir de forma aproximada 
el traçat dins l'actual trama urbana de la ciutat. 
La inutilitat d'aquest sistema defensiu ja sembla un fet l'any 1529, quan un 
privilegi del rei Carles I d'Espanya permetrà els pobladors de la vila de Terrassa 
edificar cases «en los valls de aquella».^ Aquesta datació és ratificada per les 
nombroses intervencions arqueològiques que des de l'any 1985 s'han desenvolupat 
de forma intermitent al centre de la ciutat, i que han permès la reconstrucció del 
traçat fortificat de la vila de Terrassa entre els segles XIII i XVI.^  
La documentació coneguda fins ara, referida a les construccions del recinte 
fortificat de la vila de Terrassa, ens parlava d'una muralla aixecada 
exclusivament amb terra, la qual, mitjançant la tècnica de la tàpia, li donava la 
consistència adequada -la terra era un material consistent, abundant i barat-. A 
més a més, per un document del 23 de març de l'any 1372, sabem que aquesta 
muralla tenia una alçada de 8,148 metres: «s'han d'obrar ho pujar lo mur de 
tres tàpies».^ I una altra referència del 24 de gener del 1429 ens diu que la 
muralla estava coronada per merlets (en comentar els «merletos dicta (sic) 
muri» del carrer de Baix^). Però és, sens dubte, excepcional el dibuix conservat 
l'any 1585 en un manual de notari en què es representa un tram de la muralla 
est de la vila, ja molt afectada pel creixement fora muralles. "* Per la seva possible 
ubicació, el tram descobert ara es podria relacionar amb una part del tram 
dibuixat. 
La muralla 
Fins ara, els únics vestigis estructurals relacionats amb la muralla medieval 
havien estat la torre cantonera de planta quadrada aprofitada actualment dins 
l'habitatge número 19 del carrer dels Gavatxons" i les restes de la fonamentació 
d'una altra, del segle Xiy corresponent al portal de la Font Vella.'^ Res, en 
canvi, de la muralla de tàpia descrita per la documentació i estudiada per Sal-
vador Cardús. 
El tram de muralla de la vila de Terrassa TERME 18,2003 25 
Vista interior del tram de la muralla localitzat 
al carrer dels Gavatxons, número 5. 
Fotografia: M. Gemma Gatvia iAntonio Moro. 
Però els treballs de recerca previs a l'enderrocament de la finca del carrer 
dels Gavatxons, número 5, han posat al descobert part d'un tram de muralla, 
integrat com a façana oest de la casa que dóna a l'actual plaça de la Torre del 
Palau.'' L'estructura conservada, d'uns 6 m d'alçada per 5,5 m de llargada, 
havia quedat emmascarada pel pas del temps sota les diferents capes 
d'arrebossats i de pintures que l'havien transformada en una simple mitgera de 
finca, des del final del segle XVI fins als nostres dies. El pany de muralla 
descobert presenta una construcció mixta on distingim dos cossos diferenciats, 
força singulars pel que fa a les construccions defensives catalanes del segle 
XIII. Malgrat que no es conserva el nivell de circulació contemporani a la seva 
construcció, sí que creiem que s'hauria fet una rasa de poca fondària que 
permetés a l'estructura d'assentar-se al torturà, després d'excavar l'estrat de 
circulació i el sediment argilós desapareguts. El primer cos, a tall de sòcol, 
molt afectat per les reparacions i usos posteriors, està format per grans pedres 
i còdols, lligats amb morter de sorra i força calç; té uns 70 cm de gruix i poc 
més de 3 m d'alçada. El segon cos és construït mitjançant una obra mixta de 
pedres i tàpia en la qual s'endevina l'ús de la tècnica de l'encofrat; conserva 
una alçada d'uns 3 m. La part est o externa d'aquest segon cos presenta un 
26 TERME 18,2003 M. Gemma Garcia i Llinares; Antonio Moro i Garcia 
revestiment de petits còdols i pedres (algunes de tallades) d'uns 20 cm de gruix, 
disposades de manera molt regular formant filades horitzontals. Així mateix, 
sobre la superfície exterior presenten un arrebossat de morter de sorra i força 
calç que la regularitza i que omple les jimtures de les pedres. La part oest o 
interna ès construïda exclusivament amb terra, d'uns 30 cm de gruix, amb 
força intrusions de pedres i còdols petits, petites branques de pi i alguns 
fragments de ceràmica (d'èpoques ibèrica i romana). La manca d'una alta 
presència d'argiles en la seva composició fa que la terra estigui molt solta i li 
falti l'elasticitat suficient perquè, mitjançant la tècnica de la tàpia, aquest mur 
aconsegueixi la consistència adequada; en el present cas, aquesta només està 
resolta amb un arrebossat força gruixut d'argila a la superfície externa. 
El gruix d'aquest tram superior de muralla, disposat sobre el sòcol de pedres 
i còdols, és disposat de manera decreixent i es redueix en alçada -per la cara 
oest 0 interna- fins als 50 cm a la cota més alta conservada, prop dels 3 metres, 
mentre que la façana externa manté la verticalitat amb el sòcol. 
NOTES 
1. CARDÚS, S. Terrassa Medieval. Visió històrica. TenasssL, 1984. Edició facsímil, 1960. 
2. MORO, A. Memòria de les excavacions arqueològiques portades a terme als solars números 
15-17 del carrer dels Gavatxons de Terrassa (1985-1986). Memòria inèdita presentada al 
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia, 1987. 
3. Vegeu: MORO, A. Memòria de l'estudi i seguiment de l'enderroc de la finca del carrer dels 
Gavatxons, número 5, de Terrassa. Campanya 2000 i també: GARCIA, M. G. Memòria 
dels treballs de neteja i documentació del tram de muralla del carrer dels Gavatxons, número 
5, de Terrassa. Campanya 2001. Memòries inèdites en curs de redacció. 
4. IZQUIERDO, E Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència al carrer dels Gavatxons, 
número 5 (Terrassa, Vallès Occidental). Navembre-desembre de 2001. Memòria inèdita 
presentada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia, 
2003. 
5. AHCT. Fons notarial, Capbreu segon de Bertran acòlit, 1242-1245, fol. 32v. 
6. CARDÚS, S. Op. cit, p. 116. 
7. MORO, A. «Reconstrucció del recinte emmurallat de la vila medieval de Terrassa dins 
l'actual trama urbana. Segles XIII al XVI» Dins: I congrés d'arqueologia medieval i moderna 
a Catalunya. Igualada, 1998. Actes, 2000, p. 24-34. 
8. CARDÚS, S.Op.cií.,p. 130, nota 15.14 pams eren igual auna tàpia, que equivalia a2,716m. 
Això feia que 3 tàpies equivalguessin a 8,148 m. 
9. CARDÚS, S. Op. cit, p. 135, nota 33 (referència corregida segons l'original). 
10. MORO, A.; PUIG, R; SUMSI, E «Reconstrucció històrica de la muralla de Terrassa del 
segle XIII»: Al vent, 89, Terrassa, 1986, p. 34-35. 
11. FERRAN, D.; MORO, A. «Excavació al recinte murat de Terrassa medieval». Dins: / / 
Congreso de Arqueologia Medieval Espanola. Madrid, 1987, p. 161-168. 
12. GARCIA, M. G. i d'altres. «Excavació arqueològica a la plaça Vella. Primers resultats»: 
Terme, 9, Terrassa, 1994, p. 14-18. 
13. MORO, A. Memòria de l'estudi... Op. cit 


El tram de la muralla de la vila de Terrassa conservada al carrer dels Gavatxons, 5

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert