Boix Fuster, Emili

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Necrolbgica: 
Brigitte Schlieben-Lange (1943-2000) 
Si fa poc temps els catalanistes nord-americans van rebre una mala noticia -la mort de 
Josep Maria Roca-Pons, creador i hnima de la North-American Catalan Society (NACS)-, ara 
la tenen tots els romanistes, en particular els occitanistes i catalanistes dels pai'sos de llengua 
alemanya. L'exce1,lent professora. investigadora i mestra Brigitte Schlieben-Lange ens va dei- 
xar a tots desconsolats el 14 de setembre del 2000'. 
Schlieben-Lange va morir, poc abans de complir el seu cinquanta-set& aniversari, després 
d'un any de patir un cancer. Com bé deia la nota que ens van fer arribar els seus familiars, 
amics i deixebles "la seva vivacitat. la seva intel.lig&ncia i la seva imaginació i joia creadores, 
la seva generositat, la seva joia de viure i el seu amor ens falta dolorosament". 
Alumna amb molta personalitat d'Eugenio Coseriu, tenia una sblida formació com a 
ro~nanista i corn a filbsofa del llenguatge. Nascuda el 25 de setembre de 1943 a Stottham am 
Chiemsee, a Baviera, del 1962 al 1965 estudia romanística i germanística a Munic i amplia 
estudis de romanística i lingüística general a Ais de Provenga. Des del 1966 torna a formar-se 
a Tubinga on acaba de completar els seus estudis en romanística, germanística i lingüística 
general amb 1'Staatsexam i la Promotion corresponents. L'objecte de la seva tesi (Dissertation) 
foren el catala i l'occith, precisament les llengües a les quals dedicaria inés hores els trenta 
anys següents. Des d'aquell moment es percep un contrast que es repetir& al llarg del seu tre- 
ball universitari: d'una banda, una atenció pels problemes i preguntes generals de la lingüisti- 
ca, de caire tebric i metodolbgic, i de la histbria i la filosofia del llenguatge; i, d'altra banda, 
una atenció pels diferents aspectes de l'actuació lingüística concreta. Així ocorre ja en la seva 
tesi on es combinen aspectes gramaticals amb aspectes sociolingüístics. Aquesta tesi aparegué 
el 1971 en dos volums: el primer Okzitanische und katalalzische Verbprobleme. Ein Beitrag zur 
funktioaellerz sy~achroaischeiz Untel-suclz~lng des Verbalsystenls der beide Spraclzen (Tempus 
uad Aspekt) i Okzitarzisclz ur~d Katalanisch. Ein Beitl-ag zzir Soziolinguistik zu+seier ronzalzischer 
Sprachen. Aleshores Schlieben-Lange tenia 28 anys i des de feia un any ja era professora aju- 
dant (Assistentin) en el seminari de Romaniques de la Universitat de Freiburg. Tres anys més 
tard passa a ésser professora titular, l'equivalent a catedrhtica (en uns cercles molt dominats 
per homes) en Filologia Romanica a la Universitat de Frankfurt am Main, que encapqalaria 
durant setze anys. A Bad Vilbel, prop de Frankfurt, és on passa a viure juntament amb el seu 
home i quatre fills. 
La seva curiositat i productivitat intel.lectual semblaven incansables. "No hi havia cap 
tema que no li interessés, cap tema sobre el qual ella no pogués comentar o afegir res d'as- 
2. Ens ha estat molt Útil per a la preparació d'aquesta necrologica I'article de Joan Sol& "Bri- 
gitte Schlieben-Lange". publicat al diari Avui el 28 de setembre del 2000. 
9 
senyat i ajustat". En els seminaris "sabia escoltar molt, més que no pas discursejar, per6 tothom 
podia adonar-se que ella estava al bell mig de la discussió o debat que s'havien engegat".3 
Fou una defensora i impulsora de la continui'tat i alhora renovació de la tradició romanis- 
tica alemanya, que és tan rica heurísticament pel seu plantejament comparatiu i eclectic, tan 
allunyat de les filologies "nacionals" tradicionals, i per la no separació dicothmica entre la sin- 
cronia i la diacronia o entre la literatura i la lingüistica. Estava conven~uda de la modernitat i 
productivitat d'aquesta tradició a la qual incorpora noves (en el seu moment) branques com 
són (o eren) la sociolingüística i la pragmktica. Precisament ella publica dues introduccions 
clissiques a aquestes perspectives d'estudi de l'actuació lingüística: el 1973 Soziolinguistik. 
Ei~ze Einführung (Stuttgart: Kohlhammer), i el 1975 Linguistische Pragmatik (Stuttgart: Kohl- 
hammer) .? 
Schlieben-Lange publica vuit llibres, aproximadament cent-quaranta articles científics, i 
ha tingut cura de trenta-set volums col,lectius, a banda d'unes cent recensions, articles de dic- 
cionaris o traduccions en moltes llengües. Aquest treball mostra un ampli ventall de temes, 
dins dels quals podem ressaltar-ne tres: 
- El desenvolupament, l'estructura i l'ds del catala i l'occiti que ja hem esmentat; 
- La pragmktica histbrica, a la qual esta dedicat el volum del 1983 Tradltionen des Spre- 
chens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung, i 
- La política lingüística durant la Revolució francesa i la mentalitat dels "Idéologues", tal 
com mostren els seus dos darrers volums: Idéologie,révolution et uniformité de la lan- 
gue (Sprimont 1996) i Idéologie: Zur Rolle von Kategorisierung im Wissenschaftpro- 
zess (Heidelberg 2000). 
Ella s'incorpork com a "editora", en l'accepció anglesa del mot, a la Zeitschrift fur Lite- 
ratunvissenschaft und Linguistik (LiLi) on es publica el darrer i inacabat article seu "Zur Spra- 
che und Generation (Fragment)", numero 120 (2000), pp. 130-135. Els títols de la revista que 
ella dirigí són indicatius de l'amplitud de temes i qüestions que Schlieben-Lange es planteja- 
va: 
- 1981 Llengua i Literatura a la Revolució Francesa 
- 1982 Histhria de la llengua i historia social (juntament amb Jürgen Gessinger) 
- 1983 Llengua d'especialitat i literatura especialitzada (juntament amb Helmut Kreuzer) 
- 1985 Llegir- histbric 
- 1986 Llenguatge i coneixement 
- 1988 Procediments d'escriptura en la literatura 
- 1989 Llengua i revolució 
- 1990 Tipus de textos (juntament amb Hubert Ivo) 
- 1991 El futur de la llengua (juntament amb Wolfgang Klein) 
- 1992 Llengua i colonialisme 
- 1993 Condicionaments materials de la lingüística 
3. Vegeu l'article introductori ("Statt einer Einleitung: Brigitte Schlieben-Lange zum Geden- 
ken") del número 120 de la revista de la qual molts anys ella va ser curadora, Zeitschrift fur Litera- 
tunvissenschaft und Linguistik (LILI) i on es publica el darrer i inacabat article seu "Zur Sprache 
und Generation (Fragment)", pp. 130-135. 
4. N'hi ha versió castellana, el 1977, amb Iniciación a la sociolingüística (Madrid: Gredos) i 
el 1987 amb Pragmática lingüística (Madrid: Gredos). 
- 1994 Ritme 
- 1995 El conflicte cultural en els textos 
- 1996 Llengua i subjectivitat I (juntament amb Wolfgang Klein) 
- 1996 Llengua i subjectivitat I1 (juntament amb Wolfgang Klein) 
- 1997 Canvi tecnolbgic en les filologies (juntament amb Wolfgang Klein) 
- 1998 El pas de l'oralitat a l'escriptura (Verschriftlichung) 
- 1999 Catequesi, llengua, escriptura 
La llista dels títols dels cursos i seminaris des del 1991 fins al 1999, mostra com tant ella 
com els seus i les seves deixebles tenien una obertura mental extraordinkria i posaven l'emfa- 
si en els pai'sos de llengua catalana. Brigitte Schlieben-Lange va oferir en aquest període de 
temps els cursos i seminaris següents: (1991-1992) "Sociolingüística" i "Recerques sociolin- 
güístiques en les llengües rom8niques"; (1992) "Oralitat i escriptura" (Mündlichkeit und 
Schriftlichkeit) i "Varietats parlades de les llengües iberorom8niques"; (1993) "Criollistica" i 
"Historia de la llengua catalana"; (1993-1994), juntament amb Isabel Zollna, "Nació, ~ t n i a ,  
Cultura", "El problema de la identitat cultural o ktnica i la identificació"; (1993-1994) "El con- 
tacte de llengües de l'occita i el frances al llarg de la historia"; (1995-1996) "Analisi del dis- 
curs" i "Conflicte entre cultures"; (1997) "El debat lingüístic a Catalunya en l'actualitat"; 
(1989-1999) "Els orígens i la histbria de les llengües romaniques V: nació i llengua", "Una 
política lingüística per a Europa" i "Les relacions mútues entre les llengües de Fran~a".  
Els cursos i seminaris dels seus deixebles també gairebé en llur totalitat tracten de temes 
d'interks sociolingüístic en el sentit més ample del terme. Així, per exemple, Gabriele Ber- 
kenbusch impartí en aquest mateix període de temps "Anilisi conversacional I i II", "Aspec- 
tos del español hablado", "Introducció a la sociolingüistica amb Catalunya com a exemple", 
"Gkneres orals en els mitjans de comunicació de masses: la comunicació a la radio", (junta- 
ment amb Isabel Zollna) " Sintaxi de les varietats orals: espanyol i frances (i eventualment 
catala)", "Sociolingüística (a Franqa i a Espanya)", "Textos, tipus de textos i maneres de pro- 
duir textos" i "AnBlisi de la conversa". Johannnes Kabatek féu docencia sobre "Dialectologia 
española", "La sociolingüistica en els paisos romiinics (Espanya, Fran~a,  Itilia)", "Parla i 
escriptura", "Els parlars iberoromanics i l'internet", "Els parlars de la Península Iberica" i "El 
español en contacto con otras lenguas". Isabel Zollna, per la seva part, ensenya "Bilingüisme 
i Diglossia a Alsacia I i II", "Contacte de llengües i barreja de llengües" i "Histhria i actualitat 
de dues llengües i regions romkniques: occita i catala". Finalment Konstanze Jungbluth impar- 
tí cursos com "Textos entre l'escriptura i l'oralitat", "L'esprint de les dones. Les dones i el 
canvi lingüístic" i "Actes de parla i tipus de text". 
Brigitte Schlieben-Lange ha fet com a inicis de segle XX varen fer els grans romanistes 
germanics com Diez, Grober, Schadel i Meyer-Lübke, que legitimaren l'estudi de la llengua 
catalana, fins aleshores molt lligada a I'oc~itanística.~ Ella ha fet que els seus deixebles fossin 
encisats per un "amor de l ~ n h " , ~  que es fascinessin personalment pels temes catalans o occi- 
5. Vegeu I'article escrit per dues deixeble? de Schlieben-Lange: Gabriele Berkenbusch i Chris- 
tine Bierbach (1996) "La filologia romhica alemanya i el seu interks per la llengua catalana: retros- 
pectiva i balanq" Treballs de Sociolingü1:Ftica Cutalun(1 13, pp. 123-147. 
6. Ella resumia molt bé d'on provenia aquest "amor de lonh", tan característic de la romanísti- 
ca germinica a l'article del 1989 "Amor de lonh" .La recherche sur les minorités linguistiques en 
Allemagne. A: Pierre Cadiot et Norbert Dittmar (eds.) La sociolinguistique en puys de langue alle- 
mande. Lille: Presses Universitaires de Lille, 243-254. La causa sociolingüística en pro de la nor- 
malització de la llengua catalana era una causa justa. Els alemanys després de la segona guerra 
mundial cercaren "une patrie ailleurs, dans les nations innocentes. Des le moment qu'elles gagnent 
tans, els quals constitueixen encara un "petit luxe" en una romanistica dominada per les grans 
llengües com el castella, el frances, l'italia i el portugues. Ella ha legitimat tant la importancia 
de la recerca sobre el catala, com feren els seus antecessors, com també la racionalitat de la 
política lingüística a Catalunya. 
Schlieben-Lange no sols ha estat una investigadora de categoria sinó també una ensenyant 
i mestra carismatica i generosa, com saben tots els que d'una manera o altra hem tingut la sort 
de conkixer-la.7 Ella també fou una dona activa en la vida academica, en qui. ocupa carrecs 
importants. Cal destacar que fou comissionada per la Universitat de Tubinga com a defensora 
dels interessos femenins. Ella fou fundadora tant de la Deutsclz-katalarzische Gesellschaft 
(Associació germano-catalana) com de la seva revista Zeitschrift fiir Katalarzistik (Revista 
d'Estudis Catalans). 
Com a sociolingüistes dels pai'sos de llengua catalana sols ens resta fer constar el nostre 
agrai'ment per la tasca rigorosa i engatjada de la professora Schlieben-Lange per les minories 
de la Romania com la nostra i per l'esplendid estol de deixebles seus que segueixen i seguiran 
la seva línia de pensament i d'acció. Encara ara, per raons d'ignorancia de la seva llengua, no 
podem coneixer, com convindria, tota la recerca en llengua alemanya sobre els usos lingiiís- 
tics al nostre país. I encara ara, els articles de catalanística són marginals dins la romanistica. 
un certain pouvoir nous le laissons tomber et nous nous penchons sur leur victimes. Les catalans qui 
ont acquis une independance relative, nous inspirent des sentiments ambivalents. Ne faudrait-i1 pas 
plutbt s'occuper des immigrés andalous en Catalogne, qui peut-Ctre souffrent d'une politique lin- 
guistique catalane efficace?". 
7. Al qui escriu aquestes ratlles, per exemple, en una estada d'estudis a la Universitat de Tubin- 
ga fa uns tres anys, Schlieben-Lange li va permetre l'accés al seu propi despatx per poder-lo "tafa- 
nejar" sense cap recanEa ni problema. 


Necrològica: Brigitte Schlieben-Lange (1943-2000)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert