Peña Gómez, Helena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TERME 17, 2002 49 
QUI ESTUDIAVA A TERRASSA AL DARRER TERÇ DEL 
SEGLE XIX? 
Helena Pena i Gómez 
L'any 1879 el nombre d'alumnes dels col·legis i escoles terrassencs era de 
1.379, mentre que les dades del cens de població realitzat dos anys abans fixaven 
el nombre d'infants d'entre 0 i 15 anys d'edat en 3.545. Als darrers anys de la 
dècada, per tant, una xifra escassa d'infants i joves terrassencs devien estar 
matriculats en alguna escola de la ciutat, la qual cosa està molt lluny de voler 
dir que hi assistissin regularment. Si hi ha un problema pedagògic denunciat 
reiteradament pels mestres de l'època, aquest és, se'ns dubte, el de l'absentisme 
escolar per motius laborals. 
L'Escuela Elemental Pública per a nens era situada des del 1869 al número 
45 del Raval de Montserrat i dirigida pel mestre Agustí Aranó. Deu anys més 
tard, aquest mestre exercia tot sol la docència, amb 86 alumnes d'entre 6 i 13 
anys d'edat, que estudiaven les assignatures de Gramàtica, Aritmètica, Doctri-
na Cristiana, Urbanitat i Moral, a més de Geografia i Història. 
En una circular dirigida a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1880, aquest mestre, 
l'únic docent masculí oficial a la ciutat, demanava la total gratuïtat de l'escola 
pública. Era de l'opinió que els nens no havien de pagar res als docents per a 
completar el sou fix, establert per l'Estat en 1.375 pessetes anuals. El fet que 
els nens fossin obligats a retribuir directament els mestres amb entre dues i vuit 
pessetes mensuals esdevenia una font important de maldecaps per als docents. 
Agustí Aranó argumentava en contra d'aquests pagaments, tot denunciant 
l'establiment d'un fet diferencial molt negatiu a les escoles, entre els nens 
declarats com & pobres, les despeses dels quals sufragava l'Ajuntament, i els 
pudientes, obligats a pagar la quota mensual. La gratuïtat seria concedida el 
1893 de forma exclusiva per a les escoles de nens, ja que l'aphcació a les 
escoles de nenes no es considerà, en aquell moment, un servei ni necessari ni 
urgent. Tanmateix, tampoc l'aplicació real d'aquesta mesura, com veurem més 
tard, encara no era efectiva als darrers anys del segle. 
La reconeguda mestra Petra Cervera, que exercí la docència ininter-
rompudament a Terrassa durant 35 anys, regentava l'única escola municipal 
per a nenes existent en aquell període. L'any 1879 assistien a VEscuela Ele-
mental Pública 80 nenes de classe humil. Aquell mateix any, la mestra es dirigia 
a la corporació suplicant que li atorguessin un «local independiente y capaz 
para la Escuela y habitación» per a ella mateixa. En el transcurs dels anys 
següents, Petra Cervera i les altres mestres de les escoles públiques de Terrassa 
50 TERME 17,2002 Helena Pena i Gómez 
van signar en bloc reclamacions dirigides a les autoritats terrassenques. Hi 
demanaven unes condicions de salubritat i d'higiene per als edificis on havien 
d'ensenyar, més material pedagògic i millores en general per a les seves alumnes 
i per a elles mateixes. 
A tall d'exemple, es queixaven que els reduïts locals no permetien la divisió 
de les alumnes en classes separades; comentaven la necessitat urgent d'instal·lar-
hi aigua corrent i uns serveis condicionats; la d'habilitar algun espai obert que 
funcionés com a pati; la reivindicació d'altres eines de treball, com ara les 
taules bipersonals, més modernes, que havien de substituir les de vuit places 
sense respatUer. 
Igual que els nens de l'escola d'Agustí Aranó, les alumnes de Petra Cervera 
cursaven Doctrina Cristiana, Història Sagrada, Lectura, Gramàtica, Aritmètica 
i Urbanitat. Tot i així, ocupaven una bona part del seu horari escolar amb 
aprenentatges pràctics relacionats amb la llar i les diferents modalitats de labors. 
Les nenes pudientes pagaven de dues a vuit pessetes mensuals, igual que a 
l'escola pública de nens. 
Les mestres cobraven un sou fix de 917 pessetes anuals -\m terç menys que 
els seus col·legues masculins- i, igual que ells, tenien greus problemes per a 
rebre puntualment els diners de les seves alumnes. Usualment, era el mateix 
Ajuntament que es retardava en el pagament de la compensació que havien de 
rebre les mestres per les despeses de les nenes pobres, el nombre de les quals 
semblava anar en augment any rere any. 
En definitiva, la situació de les escoles públiques a Terrassa durant el darrer 
terç del segle XIX era força precària. Eren situades a locals petits, foscos, humits 
i sovint sense unes mínimes condicions higièniques. L'ensenyament no era 
gratuït per a tothom i encara que l'Ajuntament subvencionava molts infants 
com a pobres, el sistema acabava perjudicant seriosament els mestres, que havien 
d'avançar aquests diners i esperar pacientment que l'Administració els els 
retornés. 
A això s'hi afegia que les famílies treballadores solien necessitar els seus 
fills com a mà d'obra que aportés una quantitat de diners a la llar. Per tant, molt 
pocs nens i nenes de classe treballadora en aquella època anaven a escola un 
curs sencer. Era habitual que aquests infants -sobretot els nens- fossin 
incorporats a la fàbrica en qualsevol moment un cop iniciat el curs. Les nenes 
de classe humil solien faltar a classe per anar a treballar o per tenir cura de la 
casa i dels germans petits. El problema de l'absentisme escolar es fa palès en la 
gran variabilitat de les xifres que apareixen als recomptes d'alunmes que els 
mestres presenten, amb una periodicitat gairebé mensual, davant les autoritats. 
Els infants que havien de deixar l'escola per tal de treballar encara no podien 
accedir a cap altra forma d'ensenyament compatible amb els seus horaris 
Qui estudiava a Terrassa al darrer terç del segle XIX? TERME 17,2002 51 
laborals. No és fins l'any 1898 que apareix l'Escola Municipal Nocturna 
Gratuïta, regida per D. Antonio Damiàn, el mateix mestre que en aquell moment 
es feia càrrec de l'escola elemental de nens número 1. Aquesta escola nocturna 
per a treballadors majors de 9 anys tenia una cabuda real de 130 places; tot i 
que va obrir portes amb més de dos-cents alumnes, la xifra minvà molt als anys 
següents. L'etern problema de l'absentisme per motius laborals tomava a ser el 
principal entrebanc per a la formació dels nens i nois de família obrera. 
El panorama escolar terrassenc d'aquelles dècades era dominat per un 
prestigiós ensenyament privat en mans de congregacions religioses o de 
reconeguts preceptors, adreçat als nens i nenes de famílies benestants. L'any 
1879, al costat de les escoles públiques d'Agustí Aranó, Petra Cervera i Ferran 
Badia (112 infants), coexistien deu col·legis privats, quatre per a nenes i sis per 
a nens, amb més d'un miler d'alumnes en total. En els anys següents, el nom-
bre d'alumnes d'aquests col·legis privats tendirà a créixer molt més ràpidament 
que no pas l'alumnat de les escoles públiques. 
De totes les escoles de Terrassa, era la de les Carmelites Descalces la que 
reunia un major nombre d'assistents, 180 nenes l'any 1879. En aquells anys 
havien obert un col·legi per a senyoretes a l'antiga casa Pons, de la plaça Major, 
i més tard, el Col·legi de la Mare de Déu del Carme va traslladar-se, ja amb 
dos-cents alumnes, al carrer del Vall, 21. 
Col·legi de Santa Teresa de iesíis,para sefiorilas, dirigit per Maria F. Elias, als carrers de Baix, 29, 
i del Vall, 22 {«carmelites del carrer del Vall»), el 1899. Fotografia: Cristina Jover/Arxiu Tohella. 
52 TERME 17,2002 Helena Peíïa i Gómez 
El Col·legi de la Puríssima Concepció, conegut com «les concepcionistes 
del Camí Fondo», també va aconseguir una important afluència i es 
comptabilitzaven, en aquell moment, al voltant de cent seixanta matrícules. 
Tot i que les religioses exercien sense títol oficial, els seus plans d'estudi 
incloïen les matèries oficials de l'ensenyament elemental. En la pràctica diària 
d'aquests col·legis es prioritzava la formació religiosa i moral, domèstica i 
artística de les alumnes. Algunes nenes eren acollides com a pobres i la resta 
pagaven mensualment entre sis i dotze pessetes, gairebé el doble del que es 
pagava a l'escola pública. 
Les filles de les famílies més pròsperes de la ciutat tenien una altra possibilitat: 
matricular-se a col·legis minoritaris dirigits per mestres titulades oficialment, 
com Clara Freixa, o sense títol, com en el cas de Teresa Curet. 
Al final dels mil vuit-cents setanta, competien en nombre d'alumnes 
masculins el Col·legi de Sant Josep, dirigit per Ramon Trias í establert al Por-
tal Nou, 8-10; el Col·legi Terrassenc, instal·lat a l'edífíci que més tard ocuparien 
els escolapis, i el Col·legi de Sant Antoni, situat al carrer de la Rutlla. Altres 
escoles privades populars a la Terrassa d'aquells anys eren el col·legi de Josep 
Camps, el d'en Josep M. Gorina, al carrer de Sant Pere, 12, i el Col·legi de la 
Sagrada Família, al Raval de Montserrat, conegut com a cal Bastida. 
Col·legi de Ramon Trias i Curct. Curs 1897-1898. Fotografia: Pau Gorina i Gabarró/Arxiu Tohella. 
Qui estudiava a Terrassa al darrer terç del segle XIX? TERME 17, 2002 53 
La majoria de les escoles esmentades responien a l'antic format d'un sol 
docent (excepte en Ramon Trias, que va arribar a tenir dos auxiliars) que es 
feia càrrec de nens d'un ampli ventall d'edats i que combinava, en alguns ca-
sos, l'ensenyament diürn i el nocturn, el gratuït amb el retribuït. Aquests nens 
estudiaven les matèries que comprenia el programa de les escoles elementals 
més alguna d'afegida, com ara Geografia i Història o Geometria. 
Una menció especial mereix el Col·legi Terrassenc, establert a l'actual carrer 
del Col·legi l'any 1864. El majestuós edifici, preparat per a acollir alumnes 
interns i externs, va esdevenir un símbol de la burgesia liberal en ascens. L'escola 
tenia diversos professors, que impartien un amplíssim ventall de matèries de 
l'ensenyament primari i secundari, totes elles de marcat caràcter pràctic. Entre 
d'altres matèries, els futurs industrials terrassencs hi podien aprendre 
Matemàtiques, Retòrica i Poètica, Història, Grec, Francès, Llatí, Geometria, 
Geografia, Aritmètica, Doctrina i Història Sagrada, Dibuix Lineal Aplicat, Pers-
pectiva, Cal·ligrafia, Gimnàstica, Música i Solfeig. 
El Col·legi Terrassenc era l'única institució escolar terrassenca que, en aquell 
temps, oferia assignatures d'ensenyament secundari per a nois. A les carmelites 
del carrer del Vall, algunes noies van seguir els estudis més enllà del grau 
elemental. 
Com ja hem comentat, l'evolució de l'escolarització a Terrassa durant tot el 
segle XIX (i fins a ben entrat el segle XX) va ser, amb escreix, favorable a 
l'escola privada. No obstant això, cap al final del segle l'oferta d'escoles 
municipals havia crescut. L'any 1898 hi havia tres escoles elementals per a 
nens i dues per a nenes, que reunien un total de 120 nens i 150 nenes, 
respectivament. En aquestes escoles encara es detecta la tradicional divisió 
entre alumnes pobres i alumnes que pagaven una retribució, que ara s'havia 
reduït fins a una xifi-a d'entre 0,9 i 1,5 pessetes mensuals. 
Per contra, el nombre d'escoles privades no havia crescut gaire més, cap a 
finals de segle. Tanmateix, rebien un nombre generós de nens i nenes i, tot i 
que tenim menys dades sobre aquests centres, es pot assegurar que l'assistència 
era molt més regular i en unes condicions molt més favorables que la que 
oferia l'escola pública. 
Al marge d'això, dins l'ensenyament privat terrassenc del final de segle 
comencen a diferenciar-se dues dinàmiques paral·leles que es manifestaran 
plenament durant les primeres dècades del segle XX. D'una banda, l'escola 
privada i religiosa consolidarà la tradició d'un ensenyament majoritari i molt 
arrelat a Terrassa. De l'altra, naixerà un nou concepte d'escola renovadora en 
l'àmbit pedagògic, que es concretarà en experiències minoritàries, però molt 
reconegudes, com l'Escola Vallparadís, dirigida per Alexandre Galí, o l'escola 
de Magdalena Rossell, instal·lada al carrer de Sant Isidre. 


Qui estudiava a Terrassa al darrer terç del segle XIX?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert