Aquest article té dos objectius bàsics. En primer lloc, mostrar la capacitat analítica d'un estudi
de cas a l'hora d'estudiar l'expressió de la identitat i dels rols assumits pels participants en la
comunicació, posant-la en relació amb els marcs participatius d'Erving Goffman (1981),
d'una banda, i amb la dixi de persona i les seves manifestacions gramaticals (Levinson, 1983;
Nogué, 2008), de l'altra. I en segon lloc, mostrar com l'estructura gramatical pot proporcionar
indicadors lingüístics que donen informació sobre la identitat i els rols assumits, posant l'èmfasi
en una circumstància concreta: la manera com es reflecteix lingüísticament la col·lisió entre
dos o més rols.This article has a dual purpose. The first aim is to display the analytical capacity of a case study
when exploring the expression of identity and the different roles assumed by individuals when
communicating with one another. To do so, the author draws on both the participation frameworks
of Erving Goffman (1981) and person deixis and its grammatical manifestations (Levinson,
1983; Nogué, 2008). The second objective is to show how grammatical structure can
provide linguistic indicators relating to identity and role, by placing emphasis on the way in
which the collision among two or more of these roles is linguistically conveyed
