Plans Campderrós, Lourdes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TERME 17,2002 87 
AMB QUE ES DIVERTIEN ELS TERRASSENCS I LES 
TERRASSENQUES?* 
Lourdes Plans i Campderrós 
Com es divertien els ciutadans i ciutadanes de Terrassa quan la vila rebia el 
títol de ciutat, l'any 1877? Certament, coneixem les activitats de les societats 
corals i dels casinos, sabem que era habitual la celebració de representacions 
teatrals i que el cicle festiu comprenia el Carnestoltes, a l'hivern, i la festa 
major, a l'estiu. Però, qui promovia aquestes festes? Les comissions oficials 
presidides per les autoritats, colles organitzades i institucions de la societat 
civil i de la vida econòmica, cafès, casinos, penyes, ateneus, confraries i gremis, 
partits polítics, escoles i agrupacions corals eren protagonistes de la producció 
festiva. 
Una manera institucionalitzada de viure el lleure 
Les societats corals 
L'any 1858 s'havia fundat la Societat Coral Joventut Terrassenca, el Coro 
Vell. En estar adherida als Cors de Clavé, aquesta societat coral també tenia 
entre els seus propòsits enriquir la vida cultural dels obrers, a través de la mú-
sica, i moralitzar la classe obrera tot introduint-la en la nova organització del 
treball que imposava una societat gairebé industrialitzada. 
El 1877, un grup escindit de la Societat Coral creava el Cor dels Amics, 
agrupació de les mateixes característiques que l'anterior. Ambdues eren entitats 
totalment masculines i una bona part dels seus integrants eren obrers que 
assajaven en sortir de les fàbriques. 
Fins a dos anys més tard no es crearia el Cor Montserrat, a la parròquia del 
Sant Esperit, el primer grup de cant coral gregorià terrassenc del qual tenim 
coneixement. 
Els casinos 
El seu principal objectiu era l'organització de balls i altres festes per als seus 
associats, però també es preveia l'organització de jocs, l'obertura d'un cafè o 
una sala destinats a la lectura i a la conversa i una biblioteca. Estatutàriament 
es declaraven prohibits els jocs no permesos per la llei i que fossin perseguits 
' PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir, 1875-
1931. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2000. 
88 TERME 17, 2002 Lourdes Plans i Campderrós 
per les autoritats municipals. I eren prohibides les converses de caire polític o 
religiós que poguessin provocar discrepàncies serioses. 
Cada entitat tenia una secció d'esbarjo, encarregada de l'organització dels 
balls d'envelat i formada per nois solters d'entre 16 i 30 anys, que havien de 
satisfer una quota anual. S'acostumava a organitzar balls per Nadal, Carnaval, 
les dues pasqües, els diumenges de fira i per Festa Major, encara que també era 
habitual celebrar-ne durant l'estiu, sota la denominació de Vetllades d'Estiu. 
Després dels balls, els concerts eren les activitats més freqüents i les entitats 
tant contractaven orquestres locals com músics i orquestres d'arreu. 
Les principals associacions d'aquesta època eren el Casino dels Artesans, 
fundat el 1859 per les classes mitjanes; el Casino Tarrasense o Casino dels 
Senyors, ftindat el 1851 per membres de l'alta burgesia local i que es va fusio-
nar, l'any 1895, amb el Cercle Egarenc, que havia sorgit del Casino dels 
Artesans, el 1886. També van tenir un cert protagonisme el Casino dels Amics, 
fundat el 1874; el Centre Terrassenc, el 1875; el Casino de la Unió, creat el 
1881; el Casino Industrial, dels anys noranta, i els tres casinos hxraiorístics: els 
de la Sabata (1871), del Barret (1877), i de la Barretina (1883). 
Les societats humorístiques 
Eren les encarregades d'organitzar les festes de Carnaval, de manera que 
podem dir que si els carnavals van arrelar amb força a la ciutat va ser gràcies a 
la constitució de les tres societats carnavalesques esmentades, els casinos o 
societats de la Sabata, del Barret i de la Barretina, que, a l'estil de la Societat El 
Born, creada a Barcelona el 1859, van ser les encarregades de l'organització 
de les diverses activitats que componen el cicle carnavalesc. 
La més antiga d'aquestes societats, el Casino de la Sabata, tenia els seus 
orígens en la tertúlia que se celebrava a la botiga del sabater de la Fontvella, i 
d'aquí li venia el nom. Aquesta entitat va néixer amb la voluntat de reunir tots 
els terrassencs amants de les festes de Carnaval. Malgrat l'entusiasme que 
despertà la celebració del Carnestoltes organitzat pel Casino de la Sabata, 
l'associació es va dissoldre al cap de poc. 
El seu esperit, però, continuà viu i sis anys més tard alguns dels seus membres 
van fundar la Societat del Barret. Amb seu a la Fonda Peninsular, es va fundar 
el febrer de 1877, per tal d'organitzar les festes de Carnaval de l'any següent. 
Per ser-ne soci només s'havia de pagar quatre pessetes l'any i, a l'inrevés del 
que passava amb la resta de les entitats culturals i recreatives, tothom estava 
convidat a ser-ne membre. El Barret va assolir una notable popularitat i el 
primer dels seus actes va ser la publicació de la revista satírica El Barret, que 
naixia sense periodicitat establerta i com a portaveu d'aquesta societat lúdica. 
Amb què es divertien els terrassencs i les terrassenques? TERMH 17, 2002 8 9 
El teatre 
El primer teatre de Terrassa havia obert les seves portes l'any 1836, però un 
incendi el va destruir l'any 1847. Aleshores Ramon Rouvière va fundar un nou 
teatre, que s'inaugurà aquell mateix any, però que el 1848 va haver de tancar 
portes a causa de la crisi política i de la poca assistència de públic. El 1855 
s'aixecà el Teatre Principal i just l'any 1877 s'inaugurava el Teatre del Retiro, 
que només dos anys més tard va ser destruït per un incendi. Un cop reconstruït, 
s'obrí novament el 1880 i va esdevenir un espai utilitzat per a organitzar-hi 
balls, rifes, concerts i exposicions i per representar-hi òperes, sarsueles i obres 
teatrals. 
Pel que fa als gèneres i als autors que es representaven, esmentarem el sainet 
-gènere teatral proper a l'observació de conflictes domèstics i que no aborda 
temes que posin en qüestió l'ésser humà ni les estructures socials que el condi-
cionen-; la comèdia ciutadana de costums -obres dramàtiques íntimament 
emparentades amb el sainet-, amb dos trets diferencials: l 'aparició de 
personatges pertanyents a classes socials altes i la transformació estructural 
dels esquemes de construcció de l'obra, que trastocava la mecànica escènica 
característica del sainet; la comèdia barroca, que ens presenta un món feliçment 
estàtic, deturat en el temps; el melodrama, que podem dividir en dos grans 
•fíTiS 
Façana del Teatre Principal el 1895. 
Fotografia: Rossend Granè/Arxiu Tohella. 
90 TERME 17, 2002 Lourdes Plans i Campderrós 
blocs; el que introdueix l'espectador en un ambient exòtic, i el que ofereix un 
retrat fals de la societat coetània, amb uns personatges sacsejats per grans 
passions. L'òpera era el gènere dramàtic amb més consideració a l'època i, 
finalment, dins el grup d'espectacles teatrals no literaris, hi trobem la pres-
tidigitació, els espectacles d'exhibició muscular i la pantomima. 
El carrer 
Els balls de carrer també eren molt habituals. Com que cada carrer tenia un 
patró, el dia del sant els veïns l'engalanaven i després de missa es feien les 
celebracions infantils, amb un ball al vespre. 
El ball té uns significats antropològics que transcendeixen el simple fet lúdic. 
Sabem que les danses més tradicionals de Terrassa han estat el ball de bastons, 
els de disfresses, el dels gegants, el ball de plaça i el ball de rams, entre d'altres. 
Però la dansa més característica de la Festa Major de Terrassa ha estat el ball 
de plaça o treure ball. El diumenge, a la sortida de l'ofici solemne de la basíli-
ca del Sant Esperit, després de l'esclat de la traca, l'alcalde de la ciutat 
començava el ball al voltant de la plaça, seguit dels regidors i als acords de la 
cobla. 
També durant la Festa Major, al capdavall de la Rambla, s'alçava l'envelat. 
La gent hi anava encara que tan sols fos per ballar-hi el ball de rams o partici-
par en la subhasta de la toia. Era el moment culminant de la festa, conjuntament 
amb el ball iniciat en solitari per la parella guanyadora. 
Conclusions 
Les formes de lleure de la societat terrassenca del final del segle XIX es 
caracteritzaven per la seva temporalitat i per l'espai geogràfic on se celebraven, 
és a dir, per l'època en què se celebraven i per quin fos el casino, la coral o el 
carrer que les organitzava. 
Pel que fa a la temporalitat, les activitats de lleure que hem presentat venien 
determinades, d'una banda, pel calendari festiu, que fixava les festes tradicionals, 
i, de r altra, per la implantació de la setmana laboral anglesa, amb la declaració 
dels dissabtes a la tarda i els diiimenges com a festius. 
Hem vist com les corals, els casinos, les societats humorístiques, el teatre i 
el carrer esdevenien espais de sociabilitat de la Terrassa de 1877; eren els llocs 
on s'establien les relacions socials, però també les que podien derivar cap a 
una relació més personal. Gairebé tots eren espais que havien sorgit arran del 
procés d'industrialització de la ciutat, és a dir, que havien nascut d'unes 
necessitats de relació noves i diferents de les que hi havia hagut a la societat 
preindustrial. 
Amb què es divertien els terrassencs i les terrassenques? TERME 17, 2002 9 1 
També podem distingir clarament les associacions classistes de les populars. 
Entitats com els casinos i les societats humorístiques eren, a Terrassa, centres 
en què les classes mitjanes i altes de la ciutat es convertien en protagonistes de 
les manifestacions de lleure que hi organitzaven; el teatre, si no es representava 
en una entitat popular, era totalment prohibitiu per a les classes obreres. Aquestes 
es veien abocades a associar-se per la seva banda, a integrar-se dins les corals 
i a organitzar les seves festes al carrer. Això ens fa pensar que, quan Terrassa es 
convertia en ciutat, els terrassencs i terrassenques vivien de forma segregada 
les seves festes; fins a uns anys després, ja a l'inici del segle XX, algunes 
associacions no es començarien a convertir en societats més interclassistes: 
l'excursionisme, l'esport i, sobretot, el cinema contribuirien a una certa 
integració social. 


Amb què es divertien els terrassencs i les terrassenques?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert