Faggin, Giorgio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA LITERATURA FRIULANA 
Al Friiil, I'italia és de fa segles la llengua de la cultura i de 
l'administració, mentre que el friiila ha estat considerat fins ahir 
mateix com un simple dialecte. Tanmateix, els friülians n o  han 
contribui't gairebé gens a la gran literatura de la Península Italica; 
han expressat la seva anima, per contra, en el propi humil i 
menyspreat parlar ladí. La literatura friülana fins ara ha estat poc 
estudiada: n o  existeix encara una obra que la tracti d'una manera 
completa i sistematica. Com que la llengua friülana n o  ha estat 
reconeguda fins ara per I'Estat ni per la Regió Autonoma, i no 
s'ensenya a les escoles, els mateixos friülans instrui'ts no saben gaire 
res de  la seva literatura que, pero, ha donat alguns poetes de gran 
alqada i posseeix un heretatge de poesia popular d'un valor molt 
destacat. Amb tot, hem d'admetre que, en conjunt, la literatura 
friülana és una literatura menor, especialment des del punt de vista 
de  la quantitat de la producció. Aixo depen també-del fet que el 
friül és una nació petita (uns 900.000 habitants). Es cert, d'altra 
banda, que nacions igualment petites han creat grans literatures: 
n'hi ha prou de pensar en els islandesos o en els gal.lesos. Pero s'ha 
de dir també que la literatura friiilana sembla encara mes modesta 
que no h o  és en realitat, per tal com ni ha estat valorada ni és 
valorada actualment com ho hauria de ser. També la literatura 
eslovena es una literatura menor, pero es llegida i estudiada perque 
I'eslove és una llengua nacional i oficial. 
El poble friiila te una anima lírica, rica en sentiments per6 també 
en concretes?, estranya tant al misticisme com al caracter epic i a 
la retorica. Es un poble vertaderament poetic, com ho demostra la 
collita imponent de les anomenades r~olotis, canqons de quatre 
versos heptasil.labs, nascudes espontaniament de la boca dels 
camperols i sobretot dels habitants de la part muntanyosa del Friiil 
(Cjargne). Les creadores de  les vilotis eren sobretot les noies, que 
donaven sortida als seus somnis d'amor i que, de I'amor, en 
cantaven I'embriaguesa i les penes. El to que preval en aquesta 
poesia popular és malenconic, de vegades amarg. N o  es pas un cant 
solar i mediterrani, sinó septentrional i recollit. La tradició de les 
vilotis, que va florir sobretot els segles XVIII i XIX, es va extingir 
ja fa uns quants decennis. Afortunadament molts estudiosos han 
Giorgio Faggin 
recollit en volum milers de vilotis i les han salvades, d'aquesta 
manera, de I'oblit. 
La literatura friülana medieval s'ha perdut completament, pero 
es probable que no fos gran cosa. Només s'han salvat dues balades: 
Pir.zrq m1'o doc inc.zrl~rr.it ( P P ~ u  meva dolca acolorida, 1380) i Biellu 
dlrmlo di  a al or (Bella donzt.11~ mkrit, 14 16), venerables 
documents historics. pero quasi insignificants des del punt de vista 
artístic, Tots dos textos provenen de Cividit (Cividale), que 
aleshores era encara la ciutat mes important del Friül. La literatura 
friülana va néixer propiament el segle XVI, quan Udin (Udine) va 
esdevenir la principal ciutat del Friül i el centre des d'on es va 
difondre la llengua friulana (I'anomenada koini.). També de la 
literatura friülana del XVI (tota en manuscrit), ens n'ha quedat poca 
cosa, i tot just ara comenca a ser estudiada amb criteris filologics. 
Va produir una mitja dotzena de poetes, entre els quals destaca 
Zuan Batiste Donit .  Planqó il.legitim d'un noble venecia, va viure 
sempre en una seva possessió friülana, aprenent la llengua dels 
pagesos, en la qual va escriure poesies intenses de tema rural i 
d'inspiracio religiosa vinculada a la Contrareforma. Durant el segle 
XVIl la poesia friülana, que circulava encara manuscrita, va ser 
també una literatura, per dir-ho així, subterrania i esoterica. El 
XVll friüla compta amb dos grans poetes: Eusebi Stele i Ermis di 
ColorEt. El noble Eusebi Stele va escriure en italia, pero les seves 
coses millors, són els versos compostos en friüla (parlar de 
Spilimberc). Es un vigorós poeta erotic, alguna vegada fins i tot 
pornografic. Per aquesta raó n o  va ser possible de publicar-lo 
íntegrament fins el 1973. Més rica i variada va ser la producció del 
comte Ermis di ColorCt (1 622-1 692). Va ser publicada, postuma, el 
1785. Es tracta d'una poesia amorosa i satírica, escrita en una 
llengua polida pero sovint italianitzant. El XVlIl va ser un segle de 
relativa pobresa literaria. Tot i aixo, van ser publicats aleshores els 
primers almanacs i els pri'mers llibres literaris friülans. 
Durant el vuitcents les lletres i els estudis friülans van coneixer 
un rellanqament notable. El 1871 un clergue, Jacum Pirone, va 
publicar el primer vocabulari friülia; el 1873 I'eminent lingüista 
goricia Graziadiu lsaie Ascul (Ascoli) va fer coneixer els seus Saggi 
ladini, en els quals la llengua friulana és reconeguda com a 
pertanyent al domini ladí, es a dir a la família de llenguatges alpins 
60 Reduccions 
que s'havien parlat des de I'actual canto suís dels Grisons fins a la 
ciutat de Trieste. Al final del segle I'etnograf de Glemone (Gemona) 
Valantin Ostermann va escriure els fonamentals volums sobre 
les ~ilot is ,  els proverbis, el folclor friüla. El XIX va ser un segle 
important per a la literatura d'expressió ladina. L'autor més popular 
va ser el fecund poeta Pieri Zorut (I 792-1867). Els seus merits 
artístics son modestos, pero la llengua, rica i fluida, es digna 
d'apreciacio i va constituir un model. Poeta semipopular, Zorut va 
ser un epígon de I'Arcadia i va escriure tambe poesies jocoses que 
van contixer un gran exit. Superior a Zorut en el pla artístic va ser 
el seu rival Toni Broili, udines (1796-1876). Va ser un poeta 
conceptuós, amb un lexic espinós i difícil. Obscurit per Zorut, n o  
és fins aquests darrers anys que ha estat redescobert. Entre els altres 
nombrosos poetes del XIX hem de recordar si mes n o  I'humil 
capella Zuan Batiste Galeri, que va cantar amb candor les lloes de 
la Mare de Déu en un marc de flors i d'ocells. Els poetes friülans 
del vuitcents van ser auasi be tots ctzorutians)). Dotats d'una vena 
facil, s'adreqaven a un públic sense pretensions. No va ser fins cap 
a la fi del segle que es va fer camí una concepció més severa i exigent 
de  la poesia. 
Va ser durant el segle XIX que la narrativa friiilana va fer els 
primers passos. La primera a utilitzar la koinc; literaria per a 
la prosa va ser una dona: Catarine Percude ( 1  8 12- 1884). Narradora 
fecunda en italia, la seva producció millor és constitui'da, pero, per 
les poetiques llegendes que va escriure en un optim friiila. De 
Gurizze (Gorizia), ciutat aleshores austríaca (i. doncs, impregnada 
de cultura alemanya), van arribar les contribucions valuoses de 
Zuan Luis Fil, autor de sagaces proses filosofants, i sobretot de Fidri 
Comel, que en el seu almanac I1 mc puis (1855) va publicar una 
excel.lent narració ambientada en el baix Friiil palustre i pantanós, 
situat entre Acuileie (Aquileia) i Grao (Grado). En la segona meitat 
del segle va néixer tambe el teatre friüla. En el seu cultiu, hi va 
destacar el goricia Luis Mierli. Les dues Úniques obres que ens en 
resten dibuixen d'una manera ajustada i viva la societat goriciana i 
les lluites polítiques del Friül austríac. 
A I'inici del nou segle son actius un estol de versaires rics en 
color local que descriuen la natura i els estats de I'anim (Vit6r 
Cadel. Ercul Carlet, Indri Fruch. Anton i  Bauson, etc.). Entre tots 
Giorgio Faggin 6 1 
aquests sobresurt un solitari, Cels Cescut (1 877-1 966). Poeta rústic 
i naX, Cescut es mogut per una viva religiositat panteista. Sent 
intensament el misteri de la natura i del temps i canta amb la 
immediatesa d'un primitiu. Poc apreciat pels seus contemporanis, 
Cescut va ser revalorat per Pasolini. En els primers decennis del 
noucents Gurizze fa encara aportacions fonamentals: així sobretot 
les proses líriques d'Ugon Pelis, inspirades en Schopenhauer i en 
Nietzsche, les violentes poesies socials del comunista Zuan Minut, 
els contes de Dolf Zorzut, eminent col.lector de rondalles populars. 
El feixisme va entrebancar la marxa de la cultura friülana i el 
1933 va prohibir als poetes independents d'escriure en ladí. El friula 
semblava destinat a desapareixer. Pero durant la segona guerra 
mundial va tenir lloc una inesperada renaixen~a literaria i un 
desvetllament polític, que havia de portar a la constitució de la 
Regió Autonoma Friül-Venecia Júlia. Durant la guerra va esclatar 
el geni de Pieri Pauli Pasolini (1922-1975), que va voler fer net de 
tota la tradició local per fer empalmar la lírica friülana amb les mes 
altes expressions de la poesia universal. En aquest projecte 
ambiciós, la influencia de les modernes poesies castellana i catalana 
hi va ser notable. Pasolini va desprovincialitzar la literatura friulana 
tot investint-la d'una responsabilitat europea. Va ser d'aquesta 
manera que durant els anys quaranta va néixer una poesia nova, 
d'un alt nivell. Entre els poetes de I'entorn de Pasolini cal recordar 
si més no Domeni Naldin, molt suggestionat pels autors andalusos, 
i Ricart Cjastelan, líric introvertit, cantor dels silencis nocturns i de 
la Sehnsucht amorosa, esperit quasi diametralment oposat a 
Pasolini, que tanmateix va ser el seu mestre. Pertanyen també a la 
generació del quaranta dues dones. Riche Cragnuline, lírica de 
sensibilitat rilkiana, i Novele Cantarute, poetessa nítida i incisiva, 
molt apreciada per Pasolini. També els anys quaranta es va fer 
coneixer un poeta més gran, el goricia Franc dai Zironcui, els versos 
del qual toquen d'una banda I'hermetisme modern, de I'altra la 
tradició popular i culta, que Pasolini, per contra, havia menyspreat. 
Pasolini no va utilitzar la koiné literaria, que té el seu centre 
natural a Udin, sinó el parlar de Cjasarse (Casarsa), prou 
contaminat pel dialecte venet. El sacerdot Josef Marchet, historia- 
dor, filoleg, escriptor i autonomista, va replantejar en canvi 1'6s del 
ccfriüla il.lustre)). Aquest programa va ser assumit com a propi per 
Reduccions 
aRisultive)) (deu d'aigua), societat literaria fundada el 1949 per un 
grup de poetes i narradors. Entre ells, recordem Bernardin Virgili, 
que el 1957 va publicar L'aghe dapTt la cleve (El  riu sota el turo), 
primera novel.la en llengua friiilana. Una prosista important va ser 
Marie Forte, autora de narracions molt belles i de dues novel.les. 
Es remarcable també Jolande Mazzone, que ha escrit dues novel.les 
psicologiques, En les populars histories de Ri&t Pup, el poble hi es 
el protagonista, el poble friiila d'abans, pacient, resignat, pero també 
sorneguer. Pup desmitifica els (<grans)) esdeveniments histories i els 
veu amb ulls de la pobra gent. EI seu subtil humor popularitzat és 
irresistible. El cas de Carli Sgorlon es especial; es tracta d'un 
assagista i novel.lista dels més coneguts de la literatura italiana. 
Com Catarine Percude el segle passat, pero amb una cultura i un 
geni mes grans, Sgorlon escriu en italia i en friiila. EI 1971 va 
publicar la breu nove1.a Prlme di sere (Abun., del vespre), el 1982 
una segona novel.la de molt més volum, I1 dolfin (El  del/?), amb la 
qual la literatura friiilana ha fet un gran pas endavant. Obra rica en 
motius i en situacions, I1 dolfin no ha estat encara completament 
pa'ida pels friülans, més acostumats a la literatura amena que no 
pas a la compromesa. 
El teatre del segle XX té un escas valor; hi preval el caracter 
farsesc i pagesívol. Nomes alguns autors (Renit Ap, Alvieri Negri) 
mostren interes pels problemes civils i socials més candents. En els 
Últims decennis en canvi ha continuat la florida de la poesia lírica, 
que s'ha enriquit amb diversos noms que cal tenir en compte. En 
citarem només un, Umbert Valentinis, sensible a les influencies de 
Holderlin i de Trakl, esperit saturnia i evocador de torbadors 
paisatges embruixats. És potser el més gran poeta friiila després de 
Pasolini. 
Al Friiil actual no manquen els poetes i els escriptors, falta en 
canvi la difució del llibre friiila i també una revista literaria que faci 
de tribuna als autors i de gresol a les idees. El 1983 es va fundar la 
Cnion Scrit6rs Furlans. Esperem que contribueixi efica~ment a la 
bona entesa entre els autors i a la difusió de la literatura ladina del 
Friiil. 
Giorgio Faggin 


La literatura friülana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert