Cussó i Calabuig, Roser

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200648educació tecnològicaSituació actualL’ àrea de tecnologia va aparèixer amb l’aprovacióde l’anterior llei educativa, la Llei orgànica d’or-denació general del sistema educatiu (LOGSE). És, pertant, una àrea molt jove, amb una implantació de noméstretze anys. La matèria es va convertir en la bandera dela reforma i pretenia acostar el món tècnic a tot l’alum-nat. Era, realment, una decisió revolucionària.La resposta de l’alumnat i el professorat va ser i se-gueix sent molt positiva. La realització de projectes mit-jançant l’aplicació del procés tecnològic permet desvet-llar la iniciativa, fomentar l’esperit crític, estimular lacreativitat, potenciar el treball en equip i aplicar i am-pliar els continguts tractats a d’altres àrees com araciències, matemàtiques, llengua, socials i anglès. D’a-questa forma, la matèria de tecnologia es converteix enun eix fonamental de l’ensenyament secundari, sent perla seva natura una àrea eminentment procedimental iinterdisciplinària.D’altra banda, els continguts teòrics proporcionatspermeten a l’alumnat entendre els processos tècnics i in-dustrials que ens envolten cada dia, i li proporciona ei-nes per convertir-se en consumidors responsables, ciuta-dans respectuosos amb el medi i persones adaptablesals canvis socials i d’hàbits que provoquen els avençostècnics. Tampoc cal obviar el seu component de formacióprofessional de base que permet donar eines suficientsper a l’orientació en la tria dels estudis postobligatoris.Especialment positiva és la influència de l’àrea enles noies. El fet que sigui actualment una àrea comunafa que tot l’alumnat es posi en contacte amb conceptesque tradicionalment es consideren masculins. És potserla primera i única oportunitat de moltes noies per conèi-xer processos, eines, màquines i plantejar-se aquestàmbit com una possibilitat de futura ocupació. El nom-bre de noies matriculades en cicles formatius i carrerestècniques, tot i seguir sent baix, ha augmentat amb lessuccessives promocions d’alumnat provinent de l’edu-cació secundària obligatòria (ESO).La implantació de la tecnologia als centres de se-cundària ha significat un gran canvi. La creació de l’aula-taller ha estat, potser, la prova més evident. Per primercop es posava a l’abast de l’alumnat un espai dotat ambeines i màquines que permetien reproduir l’entorn tèc-nic i industrial i els processos relacionats. Però existei-xen altres canvis, no només de dotacions materials sinótambé de formació del professorat. Sent una àrea tanàmplia que engloba continguts molt diversos, no exis-teix cap professor especialista en tots, la qual cosa faimprescindible una formació continuada. Tot això s’hatraduït en una forta inversió en recursos i formació perpart de l’administració i en una inversió horària moltalta per part del professorat en reciclatge i creació dematerials i pràctiques docents.L’aposta per l’educació tecnològica a l’educació se-cundària ha estat molt forta a Catalunya des de la im-plantació de la LOGSE. El caràcter industrial i innovadorde la societat catalana fa necessària la inversió en la for-mació dels futurs enginyers, arquitectes, tècnics, in-formàtics, etc. que mantinguin i ampliïn el nostre teixitindustrial i tecnològic. És una inversió de futur.La nova reforma educativaLa Llei orgànica d’educació (LOE), aprovada pel Congrésdels Diputats el passat 3 de maig, suposa un canvi subs-tancial en l’organització de la secundària obligatòria endiferents aspectes (http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos /A17158-17207.pdf):— supressió del concepte de cicle i tractament decada curs de forma independent— reducció del nombre d’assignatures a primer i se-gon d’ESO— classificació de les matèries en dues categoriesen funció del seu caràcter comú o bé optatiu— definició d’un quart d’ESO amb un bloc de matè-ries optatives en funció del posterior itinerari de l’alum-nat— canvi de denominació de l’àrea de tecnologia,que passarà a anomenar-se «Tecnologies»— eliminació de l’actual batxillerat tecnològic, quequeda englobat dins d’un batxillerat cientificotècnic.L’efecte d’aquest projecte sobre l’àrea de tecnologiaés nefast. Aquesta matèria queda reduïda, de forma tes-Roser Cussó CalabuigPresidenta de l’Associació de Professorat de Tecnologia de CatalunyaPRESENT I FUTURDE L’ÀREA DE TECNOLOGIAA L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 48timonial, a un únic curs entre primer i tercer d’ESO i és op-tativa a quart d’ESO. D’aquesta forma agafa un caràcter dematèria de segona que contradiu totes les necessitats de lasocietat actual.Si sempre s’ha dit que l’escola no segueix el ritme de larealitat, ara més que mai aquesta frase es fa evident. Compodem concebre, des de l’ensenyament obligatori, ignorarel món tecnològic que envolta la vida diària del nostre alum-nat? Com es pot dissenyar un ensenyament amb les matei-xes directrius de l’escola del segle passat quan els canvissón continuats i necessitem educar ciutadans del segle XXIamb les característiques de la societat del segle XXI?La valoració no pot ser més negativa ja que contradiutotes les recomanacions de la UE i la UNESCO respecte ales polítiques educatives estatals. Aquestes institucionsinsten els governs a fomentar els estudis tecnològics icientífics per lluitar contra la desigualtat de gènere i afavo-rir el desenvolupament tecnocientífic i econòmic.La nova llei d’educació realitza una declaració de prin-cipis en les seves disposicions preliminars força atractiva,referint-se a la necessitat d’una bona base tecnocientíficaper a tot l’alumnat, però el desenvolupament posteriorcontradiu aquest preàmbul, convertint l’àrea de tecnologiaen una matèria no fonamental i negant-li el seu caràcter detroncal com té actualment.Quines són, doncs, les causes que porten a aquest can-vi de tractament de l’àrea? Per què es passa de consideraruna matèria com a comuna i a apostar-hi des del punt devista pedagògic, d’inversió de recursos i formació del pro-fessorat a deixar-la com a matèria no troncal? La respostadel Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) és única: la reduc-ció de matèries a primer i segon d’ESO afavorirà la lluitacontra el fracàs escolar. Però el mateix MEC, preguntat perla Plataforma Estatal d’Associacions del Professorat deTecnologia (http://www.sialatecnologia.org; http://www.aptc.net)en entrevistes mantingudes conjuntament, no ha donatcap explicació de quin ha estat el criteri pel qual es tria tec-nologia com a matèria a reduir enfront de la resta. No exis-teix cap avaluació de l’àrea que mostri la necessitat de fer-la desaparèixer. Cap criteri apunta en aquest sentit, al con-trari, totes les indicacions de la UE, de la UNESCO, de lesuniversitats i col·legis professionals i de personalitats derenom dins del món tecnològic valoren molt negativamentaquest fet, tant per a l’alumnat com per al creixement tèc-nic i econòmic de la nostra societat, i així ho han fet arribarals responsables del MEC, tant la ministra com els respon-sables màxims d’educació estatals i autonòmics.Una altra decisió presa en aquesta llei que va en contrade les recomanacions de la UE és la separació de la tecno-logia i la informàtica tractant-les com a matèries indepen-dents a quart curs d’ESO. Cal considerar la informàticacom una eina d’ensenyament-aprenentatge, utilitzada deforma transversal a totes les matèries. Aquest és el tracta-ment que se li dóna a l’educació primària i que ha de conti-nuar a l’educació secundària. El nostre alumnat ha de tre-ballar amb la informàtica: processadors de textos allengües, fulls de càlcul a matemàtiques, bases de dadesa socials, simuladors a tecnologia i moltes altres aplica-cions que enriqueixen la forma d’aprendre. Què és mésútil, una assignatura de dues hores a la setmana o treballarinformàticament a totes les matèries de forma continua-da? Aquesta és l’única posició raonable. Què ha portat,doncs, el MEC a crear aquesta àrea com a independent? Lainformàtica cal tractar-la com una de les moltes altres tec-nologies i, per tant, el seu contingut teòric i descriptiu had’anar lligat a l’àrea de tecnologia i la seva utilització ha defer-se de forma global a tot l’ensenyament.El futur de l’àrea és molt incert i depèn només de deci-sions polítiques, no de decisions pedagògiques. La LOEpresenta moltes indeterminacions i contradiccions que calresoldre coherentment, no per pressions de col·lectius la-borals. Aquesta és la realitat. Estem perdent una oportuni-tat històrica de modernitzar l’educació secundària i optarper un ensenyament classicista i encarcarat o per una edu-cació immersa en el món real i la societat actual que viu elnostre alumnat. Revista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200649042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 49

Present i futur de l'àrea de tecnologia a l'educació secundària

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
48
educació tecnològica
Situació actual
L’ àrea de tecnologia va aparèixer amb l’aprovacióde l’anterior llei educativa, la Llei orgànica d’or-
denació general del sistema educatiu (LOGSE). És, per
tant, una àrea molt jove, amb una implantació de només
tretze anys. La matèria es va convertir en la bandera de
la reforma i pretenia acostar el món tècnic a tot l’alum-
nat. Era, realment, una decisió revolucionària.
La resposta de l’alumnat i el professorat va ser i se-
gueix sent molt positiva. La realització de projectes mit-
jançant l’aplicació del procés tecnològic permet desvet-
llar la iniciativa, fomentar l’esperit crític, estimular la
creativitat, potenciar el treball en equip i aplicar i am-
pliar els continguts tractats a d’altres àrees com ara
ciències, matemàtiques, llengua, socials i anglès. D’a-
questa forma, la matèria de tecnologia es converteix en
un eix fonamental de l’ensenyament secundari, sent per
la seva natura una àrea eminentment procedimental i
interdisciplinària.
D’altra banda, els continguts teòrics proporcionats
permeten a l’alumnat entendre els processos tècnics i in-
dustrials que ens envolten cada dia, i li proporciona ei-
nes per convertir-se en consumidors responsables, ciuta-
dans respectuosos amb el medi i persones adaptables
als canvis socials i d’hàbits que provoquen els avenços
tècnics. Tampoc cal obviar el seu component de formació
professional de base que permet donar eines suficients
per a l’orientació en la tria dels estudis postobligatoris.
Especialment positiva és la influència de l’àrea en
les noies. El fet que sigui actualment una àrea comuna
fa que tot l’alumnat es posi en contacte amb conceptes
que tradicionalment es consideren masculins. És potser
la primera i única oportunitat de moltes noies per conèi-
xer processos, eines, màquines i plantejar-se aquest
àmbit com una possibilitat de futura ocupació. El nom-
bre de noies matriculades en cicles formatius i carreres
tècniques, tot i seguir sent baix, ha augmentat amb les
successives promocions d’alumnat provinent de l’edu-
cació secundària obligatòria (ESO).
La implantació de la tecnologia als centres de se-
cundària ha significat un gran canvi. La creació de l’aula-
taller ha estat, potser, la prova més evident. Per primer
cop es posava a l’abast de l’alumnat un espai dotat amb
eines i màquines que permetien reproduir l’entorn tèc-
nic i industrial i els processos relacionats. Però existei-
xen altres canvis, no només de dotacions materials sinó
també de formació del professorat. Sent una àrea tan
àmplia que engloba continguts molt diversos, no exis-
teix cap professor especialista en tots, la qual cosa fa
imprescindible una formació continuada. Tot això s’ha
traduït en una forta inversió en recursos i formació per
part de l’administració i en una inversió horària molt
alta per part del professorat en reciclatge i creació de
materials i pràctiques docents.
L’aposta per l’educació tecnològica a l’educació se-
cundària ha estat molt forta a Catalunya des de la im-
plantació de la LOGSE. El caràcter industrial i innovador
de la societat catalana fa necessària la inversió en la for-
mació dels futurs enginyers, arquitectes, tècnics, in-
formàtics, etc. que mantinguin i ampliïn el nostre teixit
industrial i tecnològic. És una inversió de futur.
La nova reforma educativa
La Llei orgànica d’educació (LOE), aprovada pel Congrés
dels Diputats el passat 3 de maig, suposa un canvi subs-
tancial en l’organització de la secundària obligatòria en
diferents aspectes (http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos /
A17158-17207.pdf):
— supressió del concepte de cicle i tractament de
cada curs de forma independent
— reducció del nombre d’assignatures a primer i se-
gon d’ESO
— classificació de les matèries en dues categories
en funció del seu caràcter comú o bé optatiu
— definició d’un quart d’ESO amb un bloc de matè-
ries optatives en funció del posterior itinerari de l’alum-
nat
— canvi de denominació de l’àrea de tecnologia,
que passarà a anomenar-se «Tecnologies»
— eliminació de l’actual batxillerat tecnològic, que
queda englobat dins d’un batxillerat cientificotècnic.
L’efecte d’aquest projecte sobre l’àrea de tecnologia
és nefast. Aquesta matèria queda reduïda, de forma tes-
Roser Cussó Calabuig
Presidenta de l’Associació de Professorat de Tecnologia de Catalunya
PRESENT I FUTUR
DE L’ÀREA DE TECNOLOGIA
A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 48
timonial, a un únic curs entre primer i tercer d’ESO i és op-
tativa a quart d’ESO. D’aquesta forma agafa un caràcter de
matèria de segona que contradiu totes les necessitats de la
societat actual.
Si sempre s’ha dit que l’escola no segueix el ritme de la
realitat, ara més que mai aquesta frase es fa evident. Com
podem concebre, des de l’ensenyament obligatori, ignorar
el món tecnològic que envolta la vida diària del nostre alum-
nat? Com es pot dissenyar un ensenyament amb les matei-
xes directrius de l’escola del segle passat quan els canvis
són continuats i necessitem educar ciutadans del segle XXI
amb les característiques de la societat del segle XXI?
La valoració no pot ser més negativa ja que contradiu
totes les recomanacions de la UE i la UNESCO respecte a
les polítiques educatives estatals. Aquestes institucions
insten els governs a fomentar els estudis tecnològics i
científics per lluitar contra la desigualtat de gènere i afavo-
rir el desenvolupament tecnocientífic i econòmic.
La nova llei d’educació realitza una declaració de prin-
cipis en les seves disposicions preliminars força atractiva,
referint-se a la necessitat d’una bona base tecnocientífica
per a tot l’alumnat, però el desenvolupament posterior
contradiu aquest preàmbul, convertint l’àrea de tecnologia
en una matèria no fonamental i negant-li el seu caràcter de
troncal com té actualment.
Quines són, doncs, les causes que porten a aquest can-
vi de tractament de l’àrea? Per què es passa de considerar
una matèria com a comuna i a apostar-hi des del punt de
vista pedagògic, d’inversió de recursos i formació del pro-
fessorat a deixar-la com a matèria no troncal? La resposta
del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) és única: la reduc-
ció de matèries a primer i segon d’ESO afavorirà la lluita
contra el fracàs escolar. Però el mateix MEC, preguntat per
la Plataforma Estatal d’Associacions del Professorat de
Tecnologia (http://www.sialatecnologia.org; http://www.aptc.net)
en entrevistes mantingudes conjuntament, no ha donat
cap explicació de quin ha estat el criteri pel qual es tria tec-
nologia com a matèria a reduir enfront de la resta. No exis-
teix cap avaluació de l’àrea que mostri la necessitat de fer-
la desaparèixer. Cap criteri apunta en aquest sentit, al con-
trari, totes les indicacions de la UE, de la UNESCO, de les
universitats i col·legis professionals i de personalitats de
renom dins del món tecnològic valoren molt negativament
aquest fet, tant per a l’alumnat com per al creixement tèc-
nic i econòmic de la nostra societat, i així ho han fet arribar
als responsables del MEC, tant la ministra com els respon-
sables màxims d’educació estatals i autonòmics.
Una altra decisió presa en aquesta llei que va en contra
de les recomanacions de la UE és la separació de la tecno-
logia i la informàtica tractant-les com a matèries indepen-
dents a quart curs d’ESO. Cal considerar la informàtica
com una eina d’ensenyament-aprenentatge, utilitzada de
forma transversal a totes les matèries. Aquest és el tracta-
ment que se li dóna a l’educació primària i que ha de conti-
nuar a l’educació secundària. El nostre alumnat ha de tre-
ballar amb la informàtica: processadors de textos a
llengües, fulls de càlcul a matemàtiques, bases de dades
a socials, simuladors a tecnologia i moltes altres aplica-
cions que enriqueixen la forma d’aprendre. Què és més
útil, una assignatura de dues hores a la setmana o treballar
informàticament a totes les matèries de forma continua-
da? Aquesta és l’única posició raonable. Què ha portat,
doncs, el MEC a crear aquesta àrea com a independent? La
informàtica cal tractar-la com una de les moltes altres tec-
nologies i, per tant, el seu contingut teòric i descriptiu ha
d’anar lligat a l’àrea de tecnologia i la seva utilització ha de
fer-se de forma global a tot l’ensenyament.
El futur de l’àrea és molt incert i depèn només de deci-
sions polítiques, no de decisions pedagògiques. La LOE
presenta moltes indeterminacions i contradiccions que cal
resoldre coherentment, no per pressions de col·lectius la-
borals. Aquesta és la realitat. Estem perdent una oportuni-
tat històrica de modernitzar l’educació secundària i optar
per un ensenyament classicista i encarcarat o per una edu-
cació immersa en el món real i la societat actual que viu el
nostre alumnat. 
R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
49
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 49


http://revistes.iec.cat/index.php/RTEC/article/download/36148/36828

Present i futur de l'àrea de tecnologia a l'educació secundària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert