Hösle, Johannes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I EVOCACIO D'ANTONI POUS 
No he pogut anar a l'enterrament d'en Toni. Tanmateix no 
ho he lamentat; encara avui, en efecte, no em costa d'imaginar 
que, com tan sovint al llarg dels deu anys de la nostra amistat, 
se n'ha anat a Catalunya només uns d es i que a qualsevol mo- 
ment pot tornar a trucar per tel6fon o arribar davant de casa 
amb l'auto. Perb aixb justament també fa que em costi d'escriu- 
re'n res que s'assembli a un record necrolbgic. El g6nere exigi- 
ria la manera definitiva del marbre. D'altra banda, una tal cosa 
no tindria gaire a veure amb el nostre amic desaparegut, el qual, 
amb plena autenticitat i fidelitat, no parava mai de fascinar per- 
qu6 de sobte era en un lloc completament diferent del que hom 
suposava: aixb feia la impressió d'una mobilitat espiritual i cor- 
poral mai no venpda. Aquests records, doncs, hauran d'ésser 
fragmentaris per forca, i, tanmateix, potser poden prou transme- 
tre alguna cosa de la multiplicitat d'en Toni. 
Si em proposava d'escriure la biografia d'en Toni (ni que 
fos només dels deu anys darrers), cauria tot seguit sota la im- 
pressió de proposar-me de reconstruir un trencaclosques del 
qual em manquen algunes peces. En Toni, d'una banda, era 
amistós i posava en contacte els seus amics; de l'altra, era gelós 
com pocs de la seva autonomia. Fins als darrers anys, a Zuric, 
no va disposar d'una casa on acollir visites. A Tubinga, amb el 
seu cotxe, anava a casa dels amics, s'hi asseia un moment, s'ar- 
borava en una discussió o no deia gairebé ni un mot, i se'n 
tornava. 
Com que jo i la meva família passhem regularment les va- 
cances d'estiu a la Ligúria, solíem tenir oli d'oliva a casa. Quan 
venia en Toni, el tastava sucat amb un mos de pa i ens expli- 
cava que el pa amb oli era a Catalunya una manera de menjar 
alguna cosa entre Bpats. Per a nosaltres era la forma més trans- 
parent que prenia el seu enyorament, si prescindim dels viatges 
que amb regularitat sovintejada feia a Barcelona i a la Plana de 
60 Keduccions 
Vic. Perb el seu zel didhctic estava també al servei d'aquest 
enyorament. En un país en qui: no podia parlar amb catalans 
sinó rarament, buscava si més no interlocutors entre estudiants 
catalanistes. Perb com que tampoc no n'hi havia gairebé cap, 
se'ls va crear del no-res. El 1965 jo no sabia :$ penes res de Lite- 
ratura Catalana. En Toni no es descoratjh i em parlh de Catalu- 
nya tan sovint que pocs anys més tard vaig poder publicar l'anto- 
logia Katalanische Lyrik im 20. Jahrhundert. Allb que les insti- 
tucions culturals dels diversos pa'isos pretenien de fer, en Toni 
ho aconseguia ell tot sol. Lligh contactes, proporcioni informa- 
ció i, amb la seva activitat docent, creh un nucli de catalanistes. 
Conseqü2ncia d'aixb fou l'organització dels Jocs Florals a Tu- 
binga el 1970. 
La primera trobada amb Antoni Pous, v:dg tenir-la a I'Alte 
Aula a Tubinga, al cap de poc d'haver-se fet chrrec d'un Lec- 
torat de ca ta l  que a proposta d'Eugenio Ccseriu s'havia creat 
al Seminari de Romhniques. Uns amics m'havien cridat l'a- 
tenció sobre el nou curs que s'hi donava. No era pas gaire 
més que curiositat per coneixer el nou colgega (jo era aleshaes 
encarregat d'un curs de Literatura Italiana) a[lb que em motivh 
a assistir-hi, si més no un dia. El tema de la 11i~ó eren uns poe- 
mes de Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu. En un passat- 
ge (ja no recordo quin poema era) hi havia dificultats d'inter- 
pretació. Primer vhrem fer la versió interlireal. Perb després 
d'haver aclarit el text inot per mot, per a mi encara no era prou 
clar. Ja no es tractava d'un problema de naturalesa gramatical 
ni h i c a .  Vaig demanar, doncs, més aclariments. Jo em temia 
que el nou lector no es pensés que era víctima d'un d'aquells 
alemanys pedants de la llegenda i que tot plegat s'acabaria en 
un estira i arronsa sense resultats; i de sobte va trobar una 
resposta que em sembla justament genial i que va satisfer-me 
a mi i als altres completament: <&s cert. En aquest passatge del 
poema hi ha un forat)>. D'un punt de vista ditlhctic, la resposta 
era aguda, ja que una situació encallada com aquella entrava en 
Johannes Hosle 61 
una nova fase de moviment. Allb, perb, que resultava més con- 
vincent, era el reconeixement que en la interpretació d'una es- 
tructura poetica també cal comptar amb buits i interrupcions. 
Episodis d'aquesta mena varen fer aviat que el Lectorat de ca- 
tall atragués estudiants qualificats i alguns professors ajudants 
del Seminari. 
En Toni va tenir la sort de fer-se chrrec del Lectorat en un 
moment de la histbria de la universitat alemanya especialment 
mogut. A Tubinga el moviment universitari de l'hpoca també 
havia arribat a un estadi d'agudesa que per a un Lector estran- 
ger no podia tenir sinó efectes positius. Hi  regnava una alegria 
experimentadora que per forqa s'havia d'avenir amb una mathria 
tan poc institucionalitzada com el catal;. Els estudiants consta- 
taven amb sorpresa que algú, que venia de 1'Espanya de Fran- 
co, els anava al davant ideolbgicament. Aixb proporcionava una 
autoritat hmpliament reconeguda. Tanmateix, qui volgués en- 
senyar catalh a una Universitat de la República Federal a mit- 
jans anys seixanta, també havia de posseir una pacikncia in- 
vencible i aportar a la tasca no pas poc entusiasme. Els interes- 
sats pel catalh no tenien, a diferhncia dels estudiants de franc&, 
un objectiu professional. Catali és una cirrega suplementhria 
que no aguanta pas tothom. Ben al marge de la qualitat de les 
classes, la resistencia de l'estudiant davant d'una llengua opta- 
tiva com era el catal; és més forta que davant d'una de les 
<(grans>> llengües romhniques. Un estudiant que tingui dificul- 
tats a seguir les materies principals, <(sacrifica)>, i és compren- 
sible, les mathries que per a la seva professió són secundaries. 
Un Lector de catalh ha de veure aquest problema i no desco- 
ratjar-s'hi. En Toni sabia convertir els seus estudiants en amics 
i establir-hi un contacte tan personal que, així, aprenien catalh. 
Per6 no n'hi hauria hagut prou amb pur entusiasme; hauria 
portat a apreciacions falses, donquixotesques. Allb que comp- 
tava era aprofitar les possibilitats reals de les classes de catalh 
i actuar de manera adequada. Era especialment important no 
62 Reduccions 
reaccionar amb massa sensibilitat si com a catal& havia de fer 
dihriament la constatació frustradora que les connotacions que 
el mot Catalunya desvetllava en un estudiant alemany eren ru- 
dimenthries i fins i tot inexistents. En Torii va saber canviar 
aquesta situació. Proporcionava informacions redactades per ell 
mateix o bé textos multicopiots. Mai no es va pl&nyer ni va 
sucumbir a la comoditat quan es tractava de servir la cosa cata- 
lana (així, durant anys, va donar classes a trcballadors catalans, 
observat amb recel pel Consolat espanyol a Stuttgart). I quan 
va fer-se chrrec d'un Lectorat de castellh i catalh a Zuric, no va 
plegar d'anar a Tubinga cada setmana i fe*:-hi classes per tal 
d'evitar que es perdés el territori conquistat. 
En el seu exili voluntari allb que mancava més a Antoni 
Pous eren els amics de la Plana de Vic, i en aspectes diversos. 
Els paisos de parla alemanya no compten a penes amb cap 
representant del clericat catblic que s'interessi per qüestions 
literhries. En el catolicisme alemany no s'hl. troba res que es 
pugui comparar amb la vida intel.lectua1 tan estimulant del 
Seminari de Vic en els anys cinquanta. La Sormació dels ecle- 
sihstics d'aqui, en la mesura que es pugui jutjar des de fora, 
es dirigeix a promocionar gerents de 1'emprt:sa eclesihtica tan 
eficients com sigui possible. Per bé que a la República Federal 
la teologia catblica tingui alguns representars no gens dogmh- 
tics, aixb no ha de portar pas a enganyar-se sobre el fet que el 
clericat alemany no juga cap mena de paper a la literatura ale- 
manya. Gs només amb una gran desconfianca que la jerarquia 
eclesihstica segueix l'activitat d'escriptors catblics compromesos 
com Heinrich Boll. L'organització del catolicisme alemany fa 
pensar en la gerhncia d'un trust. De l'esperit de 1'Evangeli no 
se'n troba gaire rastre. Del catolicisme alemany, en Toni no 
podia esperar-ne cap estímul; si, més aviat, d'un marxista no 
ortodox com Ernst Bloch, al seminari del qual va assistir a 
Tubinga. De segur que la publicació pbstuma del treball d'An- 
toni Pous presentara el problema que tota la seva activitat lite- 
Johannes Hosle 63 
rhria i científica es centra en l'esforg continuat per <(reduir>>. 
El seu essencialisme reculava davant de qualsevol xerrameca. 
Entre altres coses aixb li feia estalviar enllagos que, per poder- 
10 entendre, haurien estat indispensables als pocs iniciats. Men- 
tre que a la conversa i a classe s'assegurava sempre que l'in- 
terlocutor o I'alumne seguissin el seu pensament, i llavors no 
li costava gens d'aclarir-ho tot, tenia un pudor sagrat davant 
de la paraula escrita. En aixb havia romas clericus. 
El fet que la seva traducció de Walter Benjamin no es 
publiqués, cal atribuir-10 a una neglighcia gairebé frívola de 
les relacions públiques en la mesura que haurien pogut servir 
els seus interessos personals. 
A Tubinga i a Zuric va produir un ampli estudi lingüístic 
de Ramon Llull. Aquí no el podia seguir gairebé ningú, fora 
que disposés de la preparació teolbgica necessaris. 
Un dia que no oblidaré mai, en la curta parada d'un viatge 
en cotxe, ens va sortir al pas aquest vers d'AusiAs March: 
Per 10 camí de mort é cercat vida (XCVIII, 1) 
Com interpretar aquesta Vida? Es tractava de la vida eterna 
dels cristians o, per contra, era un refús de l'evasió medieval 
del món i una confessió decidida de vida? 
L'efecte fascinant del vers venia de la seva ambivakncia, i 
no pas en darrer terme. Agnbstic resolut com sóc, vaig tenir 
sempre algunes dificultats a parlar amb en Toni sobre qüestions 
teolbgiques. M'hauria fet l'efecte que cometia una indiscreció, 
si la iniciativa d'una conversa sobre religió hagués partit de 
mi. Tenia por de ferir la seva sensibilitat i per tant de penetrar 
en aquella zona del silenci, per entrar a la qual no hi havia 
accés ni per a cap dels seus amics, i la qual varen respectar tots 
els qui li eren al costat. Perqui: d'en Toni, n'estimdvem també 
el misteri. 
Jo H ANNES HOSLE 
(tradui't per Ricard Torrents) 
Reduccions 


Evocació d'Antoni Pous

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert