Sabaté i Casellas, Ferran

Sierra i Valentí, Xavier

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat, 1994, XXII, 223-226 
LA DEFENSA NACIONAL? 
Ferran SABATE i CASELLAS 
Xavier SERRA i VALENT1 
Introducció 
Ignasi Valentí Vivó (Vilanova i la Geltrti 1841 - Barcelona 1924), manifesta les 
seves inclinacions pedagbgiques i publicistes des de ben jove. El 1868 es trasllada 
a Barcelona i fou professor lliure de Fisiologia experimental a l'Institut Mbdic de 
Barcelona i redactor de la naixent revista "La Independiencia MCdica", ambdós 
projectes endegats per Gin6 i Partagh. Desprts d'6sser professor auxiliar 
&Higiene a la Facultat de Medicina, arriba a Catedriltic de Medicina Legal l'any 
1875, a Barcelona. 
Valenti i Vivó fou un home molt preocupat per les qüestions socials del seu 
temps. Adopta una posició ideolbgica activa i compromesa. Fou republica i 
lliurepensador. En els seus escrits manifesta una abrandada defensa del 
socialisme. Col.labori molt activament en els cursos d'extensió uaiversitilria, 
donant conferbncies als ateneus obrers. Estudia molts aspectes de l'antropologia 
mbdica i jurídica (com l'alcoholisme, la prostitució, etc.) i s'interessi per la 
transcendbncia social de les qüestions mbdiques. La seva obra escrita fou molt 
vasta. 
El títol d'aquest treball es correspon amb un article seu publicat a la secció 
científica de la revista "La Independencia MCdica" de Barcelona, el 21 d'octubre 
de 1899. Aquest article 6s digne de comentari, ja que exposa un corrent de 
pensament científico-social, del tombant de segle a Catalunya, &inspiració 
clarament anarquista. 
Aquest article 6s un al.legat contra el militarisme predominant a l'bpoca. 
Recordem que feia pocs mesos que Espanya havia perdut les Wtimes colbnies de 
Cuba i les Filipines. A Europa la situació no era pas m6s afalagadora, plena de 
tensions pel repartiment colonial d'ultramar. 
Creiem que el pensament de Valenti i Vivó reb6 la influbncia de ka rqu i sme ,  i 
en fou un expositor il.lustrat del corrent m6s intel.lectuai, tal com ho palesa 
l'article objecte d'aquest treball. 
L'article estil estructurat en quatre seccions. 
1- Evoluci6 histbrico-social del militarisme 
Es un funest error l'opini6 que la vitalitat dels pobles depengui del seu 
contingent armat, amb jerarquies sistematitzades des dels temps protohistbrics 
fins l'actualitat. 
La defensa nacional encarregada totalment i perpbtuament als militars 6s un 
absurd tradicional, amb justificacions inicialment religioses, desprts imperialistes 
i actualment econbmiques. 
Fa una crítica moral del militarisme, al que considera un retrocts moral i social, 
perqub els pressupostos i els ideals guerrers es redueixen a gastar per destruir 
sense elaborar res productiu. 
Identifica clarament els objectius del militarisme amb la salvaguarda defensiva i 
amb l'agressivitat de les jerarquies. La seva finalitat consisteix en assegurar el 
benestar polític i econbmic de la societat. 
Aquest organisme de persones tbcniques encarregades del funcionament 
agressiu-defensor nacional no 6s major ni superior al constituit per les altres 
entitats socials, que el mantenen i l'alimenten. Sempre ha de ser secundari, 
circumstancial i contingent. Com ha element del conjunt civil, la part militar ha 
d'bsser menor que tot, tant en tpoques de normalitat com en temps &alteracions 
internes o externes. 
La societat pot existir sense gent d'armes, quan es reconeix el treball com a 
primera virtut social i el matar com a crim de lesa humanitat. El poble que 
necessita un exbrcit permanent per garentir la pau estil semi-civilitzat encara que 
gaudeixi d'aparences constitucionals. 
2- Danys socials del militarisme 
El considera un retrocts moral evident i assenyala com a causes la ignorhcia del 
poble i l'ambici6 dels dirigents. Diu: "Es inmoral excitar constantemente las 
pasiones agresivas de todas las clases sociales, impidiendo la obra de civismo 
educador, con argumentos partidista5 o sectarios, que proclaman la intolerancia 
o la intransigencia como norma" i afegeix: "El egoismo alimenta la impulsi6n 
agresiva de quienes por vanidad y soberbia monopolizan el poder". 
Quauci de bogeria epid2mica la doctrina de la "pau armada" que es prepara 
constantment per a la guerra, invocant principis tan estupids com: "si vis pacem 
para bellum", que entorpeixen la producció nacional i pertorben les famílies 
treballadores amb lleves á'omes esterilitzats en plena joventut i altres abusos. 
Preconitzi una conscibncia universal que transformi l'Csser humi de cosa en 
persona, de carn de canó en ciutadi lliure. 
3- La tasca de sanejar moralment l'opinió pública 
Encarregada a biblegs crítics i sociblegs naturalistes. El progrés material d'un 
poble no pot assolir-se ni persistir mentre no es produeixi un progrés moral 
correlatiu. 
No és utbpica la nova concepció idealista &una sanitat social lbgica de base 
biolbgica objectiva o experimenta, que 6s anterior i superior a la teologia i la 
metafísica antiquades i a l'economia política contemporhia. 
Fatalitat i necessitat presideixen conjuntament, predeterminant-los, tots els 
fenbmens de l'existbncia cbsmica; perb el relativisme contingent de la vida social 
pot explicar com la ra6 humana adquireix potencialitat real per modificar 
Útilment els agents naturals, transformant el fatal en necessari. 
4- La defensa racional de les sancions és actualment la sanitkia, que sintetitza 
l'ordre moral i l'avans objectiu, origen i fi del treball profitds assolint el 
benestar privat i públic. En l'obra defensiva sanitkia estan continguts tota la 
vitalitat social dels grups btnics 
Avui es malgasten milions en la defensa militar nacional i no en tenim per la 
sanitkia. Si bC és cert l'endarreriment sanitari de la majoria de les nacions per 
defensar-se de les epidbmies microbianes, és pitjor el problema defensiu de la 
vida mental col.lectiva. La higiene de la raó 6s la suprema cibncia particular i 
general de l'avenir. L'única defensa possible per la llinatge hum2 és la sanitkia i 
social, obre genuina de la cibncia. 
Discussió 
En l'obra escrita de Valentí i Vivó hi trobem dues etapes sense solució de 
continuitat. La primera, fins a mitjans de la dkada dels noranta, en que s'ocupa 
primordialment dels temes cientfics propis de la seva assignatura: Medicina 
legal i Toxicologia. A la segona, predominen els temes socials amb les seves 
repercussions sanitiries, tractats en conferbncies i articles a revistes. 
L'anarquisme, com a teoria o com a norma de conducta va incidir en diversos 
camps socio-culturals, encara que el seu contingut revolucionari fou patrimoni 
de les societats obreres. A l'últim terg del segle XiX es desenvolupa un corrent 
intel.lectua1 dins l'anarquisme. A Catalunya desprts del frachs dels moviments 
vaguístics del primer de  maig de 1891-1893 i de l'onada d'atemptats, que 
significaren la fi del mite revolucionari violent, van crtixer nombrosos grups 
d'afitat ideolbgica que cercaven l'emancipació obrera i social per camins 
diferents que buscaven vies de canvi alternatives a llarg termini per mitjh de 
l'escola i la cultura, la cibncia, el control de la natalitat, el naturisme o 
l'antimilitarisme. Aquesta dispersi6 de tendbncies ajudaren a crear una cultura 
anarquista peculiar i important que va ultrapassar els cercles estrictament 
obreristes i va influir en moviments intel.lectuals o artístics. 
Les preocupacions i les publicacions de Valenti i Viv6 en aquesta segona etapaes 
mouen en el terreny de la transformació individual i social mitjangant l'educació. 
Per aixb desplegh una gran tasca pedagbgica entre els obreres, participant 
activament en l'experibncia de la Universitat Popular a cavall entre els dos 
segles. 
En aquest article des &una posició racionalista, de Sociologia positivista, predich 
la nova moral fundada en la Citacia experiniental, que erradicarh el militarisme 
i ens conduirh a una conscibncia universal. No deixa de reconbixer perb, que els 
fenbmens socials s6n supraorghics sense deixar d'tsser vitals. Clou l'article 
afumant amb contundbncia que Púnica defensa racional i biolbgica 6s la defensa 
de la humanitat mitjangant la higiene col.lectiva. 
NOTES 
ValentíVid, Ignacio: iLa defensa nacional?. Barcelona, La Independencia Mtdica, X X W  (21 de 
octubre de 1899) nQ 42,465468. 
Corbella, J.: El pensament social i polític0 de Valentí i V id .  "Gimbemat", 1988, IX, 101-110. 
Camps i S u m a ,  M.; Aler Iban, C.: L'ensenyament de la Toxicologia a la Univeristat Popular I'any 
1902. "Histbria de la Universitat de Barcelona". Barcelona. Publicacions Universitat de Barcelona, 
1990.185-193. 
Valentí i Fiol, C.: El primer modernisme literari0 catalen y sus fundamentos ideol6gicos. 
Barcelona, 1973. 


La defensa nacional?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert