Vallejo, V. R.

Viñas i Teixidor, Xavier

Vallejo, Victoriano Ramón

DUGiDocs – Universitat de Girona

ARTICLE SCIENTIA gerundensis, 13:93-101 (1987) ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS ORGANICS D'UN ALZINAR I D'UNA PINEDA DE PI ROIG A L'ALTA GARROTXA (GIRONA) X. vifias' i V.R. vallejo2 ' Departament de Biologia animal, de Biologia vegetal i d'Ecologia'. Col.legi Universitari de Girona (UAB). Hospital, 6. 17071-Girona. Departament de Biologia vegetal (UB). Diagonal, 645. 08028-Barcelona. RESUM S'han estudiat els sols d'un alzinar i d'una pineda de pi roig de l'alta Garrotxa (Girona), fent analisis de C, N, PH, Carbonats i Da dels diferents horitzons. La relació C/N als horitzons orginics és molt diferent d'un bosc a l'altre, i I'allibera- ment de N es realitza a diferents nivells de C/N per a un bosc i per a I'altre. Als horitzons minerals, els valors de la relació C/N són molt semblants. En superfície, I'evolució de la matbria orginica va molt lligada amb el tipus de vegeta- ció de qub procedeix, mentre que en fondaria depkn més de lescaracterístiques minerals del sol. RESUMEN Se han estudiado 10s suelos de un encinar y un pinar de pino albar de la alta Garrotxa (Gerona), de cuyos horizontes se han realizado análisis de C, N, PH, Carbonatos y Da. La relación C/N es muy diferente en 10s horizontes orgánicos de 10s dos bosques, y la liberación de N se realiza en cada bosque a diferente nivel de C/N. En 10s horizontes mine- rales, 10s valores de la relación C/N son muy parecidos. En superficie, la evolución de la materia orgánica está muy relacionada con el tipo de vegetación del que procede, mientras que, en profundidad, dicha evolución está mis  in- fluida por las características minerales del suelo. ABSTRA CT A Quercus ilex forest soil and a Pinus sylvestris one from NE of the Iberian Peninsula are compared in order to search for the vegetation effect on their organic horizons evolution. C, N, PH, Carbonates and bulk density analyses are performed from different horizons. A very different C/N ratio and organic matter content are observed between both organic horizons and N release occurs at different C/N ratio levels. In the mineral horizons, C/N ratio values coincide. In the top horizons, the organic matter evolution is very related to vegetation type, but in deeper ones it is more closely related to the mineral soil characte- ristics. Key words: Forest soils, C/N ratio, Mediterranean climate, Calcareous substrate, Mediterranean forests. 94 X. VINAS 1 V.R. VALLEJO E n  estudis comparatius dels efectes de la vegetació de planifolis i de coniferes en el sol es demostren, en general, menors graus de descomposició i d'humifi- caci6 per a les especies de coniferes, anomenades, per aixo, ((acidificants,, (Duchaufour, 1977; González, 1980; Mac Lean & Wein, 1978; Sing & Gup- ta, 1977). No obstant, la importancia del tipus de vegetació en les propietats del sol és condicionada per les restants característiques edafogenktiques (Vallejo, 1983). En  el treball present es comparen els sols de dos boscos de l'alta Garrotxa, un alzinar i una pineda de pi roig sobre materials calcaris, amb l'objectiu d'es- brinar el paper que té el tipus de vegetació en l'evolució dels horitzons orgh- nics d'aquests sols. Per reduir l'efecte d'altres variables, hem escollit dues parcelsles, una d'al- zinar i l'altra de pineda, establertes sobre el mateix tipus de roca mare i desen- volupades sota condicions ambientals semblants pel fet de llur proximitat (2 Km de distancia en línia recta) i semblants altitud, orientació i situació en el relleu general. Les contrades d'Agulles, Riu i Gitarriu, properes als boscos mostrejats i pertanyents als municipis de Bassegoda (actualment annexat al d7Albanya), Montagut i Sales de Llierca foren intensament poblades des de temps molt reculats, cosa que féu que els boscos sofrissin, en general, una explotació in- tensa. D'enga dels anys 50, pero, aquestes contrades romanen practicament despoblades, i els boscos han evolucionat lliurement fins assolir el grau de ma- duresa que presenten en l'actualitat. a) Alzinar (Quercetum mediterraneo-montanum) Bosc de rebroll, baix (3-3,5 m d'altura mitjana dels arbres) i dens (90% de re- cobriment), amb restes d'una plaga carbonera a la parcel-la mostrejada. Arbres presents: Quercus ilex, Quercus pubescens, Fagus sylvatica, Zlex aquijolium. Arbusts (recobriment 10%): Juniperus communis, Rubus sp. Lianes: Clematis vitalba, Hedera helix. Herbes (recobriment 25%): Euphorbia amygdaloides, Stachys officinalis, Rubia peregrina, Viola sp., Pteridium aquilinum, Prunella grandiflora, Neot- tia nidus-avis, Cruciata laevipes, Potentilla tabernaemontani, Pimpinella saxi- fraga, Hieracium murorum gr., Fragaria vesca, Vicia sepium, Carex sp. b) Pineda de pi roig (Quercetum mediterraneo-montanum) Pineda de pi roig amb individus adults (10-15 m) i joves: 7O0/0 de recobri- ment. ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS ORGANICS 95 Arbres: Pinus sylvestris, Fagus sylvatica, Quercus ilex. Arbusts i lianes (recobriment 25%): Buxus sempervirens, Quercus ilex, Acer opalus, Rubus ulmifoliw, Juniperus communis, Juniperus phoerzicea, Crataegus monogyna, Genista scorpius, Lavandula latifolia, Thymus vulgaris. Herbes (recobriment 95%): Aphyllanthes monspeliensis, Pteridium aquili- num,  Euphorbia nicaeensis, Stachys officinalis, Linum catharticum, Carex flacca, Vincetoxicum hirundinaria, Eryngium campestre, Prunella grandiflora, Potentilla tabernaemontani, Hieracium pilosella gr., Euphorbia amygdaloides, Pimpinella saxifraga, Teucrium pyrenaicum, Cruciata glabra, Lotus cornicula- tus, Plantago media, Polygala calcarea, Platanthera bifolia. CARACTER~STIQUES DE LES PARCEL.LES a) Alzinar 1. Localització: Església d'Agulles, al vessant SW del Bassegoda. (UTM 31T DG6984). 2. Altitud: 920 m. 3. Situació: Mig vessant. 4. Pendent: Fort en general (15-25%), pero en el lloc concret de la parcel.la, menys accentuat. 5. Orientació: SW. 6. Data del mostratge: 20-5-86. 7. Altres: Hi són freqüents els blocs despresos de més amunt, cosa que origina un sol irregular, de fondaria variable i amb freqüents afloraments de blocs en superfície. b) Pineda 1. Localització: Coll de Faja, camí del Treu Gros. Serra de Gitarriu. (UTM 31T DG6982). 2. Altitud: 1000 m. 3. Situació: Mig vessant. 4. Pendent: 20%. 5. Orientació: SE. 6. Data del mostratge: 1-6-1986. 7. Altres: Hi ha afloraments freqüents de blocs en superfície. En  ambdues parcel.les, la roca mare és constitui'da per calcaries dures del Terciari (Formació Sagnari. EocC), i en la parcel.la de Pineda, per damunt del nivell de calcaries dures mostrejat, hi afloren nivells de margues (Estévez, 1973; Sanz, 1981). 96 X. V I ~ A S  I V.R. VALLEJO MOSTRATGE I METODES ANALITICS a) S'han agafat de cada bosc 5 mostres a l'atzar, de 33 x 33 cm2, represen- tatives d'una parcel-lació de superfície aproximada de 125 m2, i s'ha constitui't, per a cada horitzó diferenciat, una mostra mixta mesclant la fracció fina de les parts corresponents de cada mostra. Dels horitzons més profunds d'ambdós sols (Al2 de l'alzinar i AI2 i B de la pineda) s'han agafat mostres indicatives que, en el cas de la pineda, no han estat quantificades. b) Les analisis han estat realitzades, en general, a partir de submostres ex- tretes de cada mostra mixta, pero, a més, s'han realitzat analisis de carboni i nitrogen d'algunes mostres sense mesclar. c) Els carbonats han estat mesurats pel metode del calcímetre de Bernard. d) Per a la mesura del PH, les relacions sollaigua i sollKC1 1 N són 1:2. e) El C,,, i el N,,, han estat mesurats per l'analitzador elemental NA 1500 de Carlo Erba del Servei d'Analisis de la Facultat de Biologia de la Universi- tat de Barcelona. f )  La diferencia C,,, - CC03Ca ens dóna el C,,,. g) La materia orginica dels horitzons minerals s'obté multiplicant el Cor, pel factor 1.724. h) La Da ha estat calculada mitjanqant la presa en el camp i l'assecament i la pesada posteriors d'un volum conegut de mostra. CARACTERISTIQUES DELS HORITZONS A continuació es descriuen dos perfils representatius de cadascuna de les par- cel.les estudiades. I Ambdós són sols formats a partir de diposits col~luvials, amb afloraments de calcaria distribui'ts de manera irregular. En conseqüencia, la profunditat del so1 és forqa variable. a) Alzinar Horitzó L: 2-3 cm. Horitzó F: 0,7-1,5 cm. Horitzó H: Gruix variable, 1-1,5 cm. Estructura grumollosa. Color sec: lOYR 413. Color humit: 10YR 312. Hi ha una certa activitat animal (miriapodes, etc.). Presencia d'arrels fines. Horitzó Al l :  1,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 514. Color humit: 7.5YR 412. Presencia de moltes arrels fines i poques de mitjanes. Hi ha fongs en tragats d'arrels mortes i activitat animal moderada (ariel-lids, miriapodes, etc.). No bull amb HC1. Horitzó Alz: Gruix important i variable (de 10 a més de 20 cm). Color sec: 7.5YR 514. Color humit: 7.5YR 412. Textura més argilosa. Activitat animal moderada (anklelids, miriapodes). Gruix mostrejat: 4 cm. Ebullició feble i lo- calitzada amb HC1. Horitzó R: Constitui't per I'aflorament de calcaries de superfície irregular i amb escletxes freqüents. Classificació: Intergrau entre rendsina i sol fersialític bru amb reserva calcica (CPCS, 1967); Xerorthent lític a Xerochrept lític (USDA, 1975). b) Pineda Horitzó LIF: 4-5 cm. Hi diferenciem dues fraccions, una de grollera (mida de les particules >2 mm), que anomenarem LIF, i una altra fracció fina (mida de les particules <2 mm), que anomenarem FIH. Ambdues fraccions han estat mostrejades juntes. Horitzó HIA,: 1,5 cm de gruix. Color sec: 10YR 412. Color humit: 10YR 3.512. Estructura grumollosa. Conté moltes arrels fines i bull amb HC1. Horitzó A,: 1,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 512. Color humit: 7.5YR 412. Bull amb HC1. Horitzó AI2: 2,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 512. Color humit: 7.5YR 412. Preshcia de graves i codols. Conté moltes arrels mitjanes i fines, i bull molt amb HC1. Horitzó B: Més de 20 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 614. Color humit: 7.5YR 412. Conté arrels gruixudes i hi ha moltes graves i codols. Bull molt amb HC1. Horitzó R: Constitui't per l'aflorament de calcaries en superfície irregular i amb escletxes freqüents. Classificació: Intergrau entre rendsina i sol fersialític bru amb reserva calcica (CPCS, 1967); Xerorthent lític a Xerochrept lític (USDA, 1975). RESULTATS Els resultats obtinguts figuren a les taules 1 a 4 i a la Figura 1. Taula 1. Alzinar. Característiques físico-químiques. Horit n Prof Pes total Da Graves (%) CaC03* p ~ '  C,,,' N' CIN' (cm) (Kg m-') (g cm") X S (%) H 2 0  KCl (%) (%) X S n =  Núm. mostres. C,,,,= Carboni orginic. Prof= Fondaria. D a =  Densitat aparent. X= Mitjana. N= Nitrogen. S= Desviació típica. *= Anilisi de mostra mixta. X. VINAS I V.R. VALLEJO ------- • PINEDA - + ALZINAR Figura 1. Grafic d e  la variació d e  la relació CIN i del %CC,,, als diferents horitzons Taula 2. Pineda. Característiques físico-químiques. Horit n Prof Pes total Da Graves (%) CaCO,' PH' C,,' N' CIN' (cm) (Kg m-2) (g cm-') (%) H 1 0  KCI (%) (%) X S X S LIF 5 1,98 1,7 - 4454 0,63 70,70 4,s" 12,87" 10.98" FIH 5 1,72 114,7 - 35.53 1.07 33,20 H A I  5 0-1,5 6,6 313,9 0,67 19,04 14,46 6,42 7.0 6,8 12.41 0,55 22,56 All  4 1,5-3 0,81 3,46 3,23 9,48 7,6 7,3 6.22 0,35 17.76 AI2 1 3-11 5,29 17,30 7,8 7,3 3,36 0,34 9,88 B 1 11-20 13,85 18,99 7.8 7.3 2,01 0,26 7,73 LIF i FIH mostrejats junts. n =  Núm d e  mostres. Cor,= Carboni organic. Prof = Fondaria. N= Nitrogen. X =  Mitjana. S= Desviació típica. *= Analisi d e  mostra mixta. ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS ORGANICS 99 Taula 3. Alzinar. Pesos totals dels horitzons. - - - Horit Prof Da C N MO (cm) (gr cm3) Pes %del Pes % del (Kg ha-') (Kg ha-') total (Kg ha-') total L 6-3 F 3-1,5 Suma horitzons orginics superiors H 1,5-O A I O-1,5 4 2  1,5-3 Suma total (fins a 3 cm de fondaria) Prof= Fondaria. (a)= Hi ha el triple de graves a I'A, que a I'A,,. C =  Carboni. N =  Nitrogen. M O =  Mattria Organica. Taula 4. Pineda. Pes total dels horitzons. Horitzó Prof Da C N MO (cm) (gr cnf3) Pes% %del Pes% % del (Kg ha-') (Kg ha-') total(~g ha-') total LIF - 7877 5-0 FIH - 5375 Suma horitzons ' - -  organics superiors 13252 H I 4  O-1,5 0,67 10097 AI 1,5-3 0,81 8608 Suma total (fins a 3 cm de fondaria) 31957 Prof= Fondaria. C =  Carboni. N= Nitrogen. M O =  Mattria orginica. El percentatge de carbonats en fondaria és més important a la pineda que a l'alzinar. L'existkncia d'un col.luvi enriquit en carbonats, procedent de l'aflo- rament de margues per damunt de la parcelsla, sembla que explica I'abundan- cia de carbonats a la pineda. Els pH es relacionen amb els continguts de car- bonats. La materia orginica dels horitzons orginics superiors de la pineda (LIF i FIH) és més important que la de l'alzinar (horitzons L i F). Les dades biblio- grafiques ofereixen valors de caiguda de virosta entre 5'3 i 8,9 T ha-'any-' per al pi roig (Aussenac, 1969; Gallardo et al., 1986; Gloaguen & Touffet, 1980; Prusinkiewicz & Bigos, 1978) i de 5,3 T ha-'any-' per a l'alzinar del Montseny (Verdú, 1984). A partir d'aquestes dades, i fent la suposició que els boscos es- tudiats es troben en la situació d'equilibri pel que fa a la virosta, es dedueix que el turnover de la materia organica en els horitzons L + F  és més rapid a l'al- zinar que a la pineda. Aquestes diferencies en la velocitat de descomposició de la fullaraca serien atribui'bles a la diferent composició de les fulles d'amb- dues especies, donades les condicions climatiques similars de les parceleles. La quantitat de C acumulada fins als tres cm de profunditat és superior a la pineda que a l'alzinar. La quantitat de C acumulada als horitzons organics de la pineda és també superior a la de l'alzinar. La materia organica total als tres primers cm dels horitzons minerals és su- perior a la dels horitzons organics, encara que la concentració hi sigui forqa inferior a causa de la densitat molt més alta dels horitzons minerals. La relació CIN als horitzons superiors (organics) és molt diferent a la pine- da que a l'alzinar, pero, en fondaria, aquestes diferencies desapareixen, com es pot veure a la Figura 1. L'estadi d'alliberament de N, corresponent al tram paral.le1 a I'eix x de les corbes (Vallejo & Hereter, 19861, es produeix a dife- rents nivells de C/N per als dos tipus de vegetació. El percentatge de C,,, als horitzons minerals (A, i All) és forqa semblant en ambdós boscos. La influkncia del tipus de vegetació s'expressa, doncs, a través de la veloci- tat de descomposició de la virosta, relacionada inversament amb la seva rela- ció CIN. Aquesta influkncia es manté mentre la virosta conté restes vegetals poc transformades -presencia assenyalada per relacions CIN elevades i dife- renciades en ambdues parcel.les- i es restringeix als horitzons organics i als primers centímetres del sol mineral. Als horitzons inferiors es produeix una convergencia de les relacions CIN i del contingut en materia organica, que pressuposen la desaparició de les diferencies atribui'bles a la composició de la vegetació, i el predomini del factor medi mineral en la descomposició de la materia organica. Bibliografia AUSSENAC, G. (1969). Production de litiere dans divers peuplements forestiers de 1'Est de la France. Oecologia Plant., 4, 3: 225-236. C.P.C.S. (1967). Classification des sols. E.N.S.A., docmulting. Grignon. DUCHAUFOUR, P. (1977). Pédologie. I. Pédogentse et classification. Masson. Paris. ESTEVEZ, A. (1973). La vertiente meridional del Pirineo Catalán al norte del curso rnedio del Fluvia. Tesi Doctoral. Universitat de Granada. GALLARDO, J.F., SANTA REGINA, I., SAN MIGUEL, C. (1986). Retorno al suelo y evo- lución de la descomposicion de la hojarasca en tres ecosistemas forestales de la sie- rra de Béjar. Dins: Diput. Barc. Servei Parcs Naturals. Bases ecologiques per a la gestió arn biental: 102-103. GLOAGUEN, J.C. (1980). Vitesse de décomposition et évolution minérale des litieres sous climat atlantique. I. Le h&tre et quelques conif6res. Acta Oecol. Plant., 1 (15): 3-26. GONZALEZ, M.I. (1980). Efecto de la vegetación (Quercus pyrenaica Willd y Pinus pi- naster Sol) sobre suelos de la vertiente norte de la Sierra de Gata. Materia orgánica y su evolución. Resumen tesis. Salamanca. MACLEAN, D.A. & WEIN, R.W. (1978). Weight less and nutrient changes in decom- posing litter and forest floor material in New Brunswick forests stands. Canadian Jour. Bot., 56, 21: 2730-2749. PRUSINKIEWICZ, Z. & BIGOS, M. (1978). Rhythmicity of accumulation and decompo- sition of forest litter in three rnixed forest stands on the soils with different types of forest floor. Ekologia polska, 26: 325-345. SANZ, M. (1981). El sistema hidrogeológico de Banyoles-La Garrotxa. Tesi Doctoral. Universitat Autonoma de Barcelona. SING, J.S. & GUPTA, S.R. (1977). Plant decomposition and soil respiration in terres- trial ecosystems. The Botan. Rew., 43, 4: 449-528. U.S.D.A. (1975). Soil Taxonomy. Agricultura1 handbook, 436. Soil Conservation Service. Washington. VALLEJO, V.R. (1983). Estudio de 10s suelos forestales de la Depresión Central Catala- na. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. VALLEJO, V.R. & HERETER, A. (1986). Analysis of the C/N ratio distribution in me- diterranean forest soils. Transaction of the XIII Congress of ISSS: 650-651. VERDU, A.M.C. (1984). Circulació de nutrients en tres ecosistemes forestals del Mont- seny: Caiguda de virosta i descomposició de fullaraca. Tesi Doctoral. Universitat Autonoma de Barcelona. 

Estudi comparatiu dels horitzons orgànics d'un alzinar i d'una pineda de pi roig a l'alta Garrotxa (Girona)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ARTICLE SCIENTIA gerundensis, 13:93-101 (1987) 
ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS 
ORGANICS D'UN ALZINAR I D'UNA PINEDA DE PI ROIG 
A L'ALTA GARROTXA (GIRONA) 
X. vifias' i V.R. vallejo2 
' Departament de Biologia animal, de Biologia vegetal i d'Ecologia'. Col.legi Universitari de 
Girona (UAB). Hospital, 6. 17071-Girona. 
Departament de Biologia vegetal (UB). Diagonal, 645. 08028-Barcelona. 
RESUM 
S'han estudiat els sols d'un alzinar i d'una pineda de pi roig de l'alta Garrotxa (Girona), 
fent analisis de C, N, PH, Carbonats i Da dels diferents horitzons. 
La relació C/N als horitzons orginics és molt diferent d'un bosc a l'altre, i I'allibera- 
ment de N es realitza a diferents nivells de C/N per a un bosc i per a I'altre. Als horitzons 
minerals, els valors de la relació C/N són molt semblants. 
En superfície, I'evolució de la matbria orginica va molt lligada amb el tipus de vegeta- 
ció de qub procedeix, mentre que en fondaria depkn més de lescaracterístiques minerals 
del sol. 
RESUMEN 
Se han estudiado 10s suelos de un encinar y un pinar de pino albar de la alta Garrotxa 
(Gerona), de cuyos horizontes se han realizado análisis de C, N, PH, Carbonatos y Da. 
La relación C/N es muy diferente en 10s horizontes orgánicos de 10s dos bosques, y la 
liberación de N se realiza en cada bosque a diferente nivel de C/N. En 10s horizontes mine- 
rales, 10s valores de la relación C/N son muy parecidos. 
En superficie, la evolución de la materia orgánica está muy relacionada con el tipo de 
vegetación del que procede, mientras que, en profundidad, dicha evolución está mis  in- 
fluida por las características minerales del suelo. 
ABSTRA CT 
A Quercus ilex forest soil and a Pinus sylvestris one from NE of the Iberian Peninsula are 
compared in order to search for the vegetation effect on their organic horizons evolution. 
C, N, PH, Carbonates and bulk density analyses are performed from different horizons. A 
very different C/N ratio and organic matter content are observed between both organic 
horizons and N release occurs at different C/N ratio levels. In the mineral horizons, C/N 
ratio values coincide. In the top horizons, the organic matter evolution is very related to 
vegetation type, but in deeper ones it is more closely related to the mineral soil characte- 
ristics. 
Key words: Forest soils, C/N ratio, Mediterranean climate, Calcareous substrate, Mediterranean 
forests. 
94 X. VINAS 1 V.R. VALLEJO 
E n  estudis comparatius dels efectes de la vegetació de planifolis i de coniferes 
en el sol es demostren, en general, menors graus de descomposició i d'humifi- 
caci6 per a les especies de coniferes, anomenades, per aixo, ((acidificants,, 
(Duchaufour, 1977; González, 1980; Mac Lean & Wein, 1978; Sing & Gup- 
ta, 1977). No obstant, la importancia del tipus de vegetació en les propietats 
del sol és condicionada per les restants característiques edafogenktiques 
(Vallejo, 1983). 
En  el treball present es comparen els sols de dos boscos de l'alta Garrotxa, 
un alzinar i una pineda de pi roig sobre materials calcaris, amb l'objectiu d'es- 
brinar el paper que té el tipus de vegetació en l'evolució dels horitzons orgh- 
nics d'aquests sols. 
Per reduir l'efecte d'altres variables, hem escollit dues parcelsles, una d'al- 
zinar i l'altra de pineda, establertes sobre el mateix tipus de roca mare i desen- 
volupades sota condicions ambientals semblants pel fet de llur proximitat 
(2 Km de distancia en línia recta) i semblants altitud, orientació i situació en el 
relleu general. 
Les contrades d'Agulles, Riu i Gitarriu, properes als boscos mostrejats i 
pertanyents als municipis de Bassegoda (actualment annexat al d7Albanya), 
Montagut i Sales de Llierca foren intensament poblades des de temps molt 
reculats, cosa que féu que els boscos sofrissin, en general, una explotació in- 
tensa. D'enga dels anys 50, pero, aquestes contrades romanen practicament 
despoblades, i els boscos han evolucionat lliurement fins assolir el grau de ma- 
duresa que presenten en l'actualitat. 
a) Alzinar (Quercetum mediterraneo-montanum) 
Bosc de rebroll, baix (3-3,5 m d'altura mitjana dels arbres) i dens (90% de re- 
cobriment), amb restes d'una plaga carbonera a la parcel-la mostrejada. 
Arbres presents: Quercus ilex, Quercus pubescens, Fagus sylvatica, Zlex 
aquijolium. 
Arbusts (recobriment 10%): Juniperus communis, Rubus sp. 
Lianes: Clematis vitalba, Hedera helix. 
Herbes (recobriment 25%): Euphorbia amygdaloides, Stachys officinalis, 
Rubia peregrina, Viola sp., Pteridium aquilinum, Prunella grandiflora, Neot- 
tia nidus-avis, Cruciata laevipes, Potentilla tabernaemontani, Pimpinella saxi- 
fraga, Hieracium murorum gr., Fragaria vesca, Vicia sepium, Carex sp. 
b) Pineda de pi roig (Quercetum mediterraneo-montanum) 
Pineda de pi roig amb individus adults (10-15 m) i joves: 7O0/0 de recobri- 
ment. 
ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS ORGANICS 95 
Arbres: Pinus sylvestris, Fagus sylvatica, Quercus ilex. 
Arbusts i lianes (recobriment 25%): Buxus sempervirens, Quercus ilex, 
Acer opalus, Rubus ulmifoliw, Juniperus communis, Juniperus phoerzicea, 
Crataegus monogyna, Genista scorpius, Lavandula latifolia, Thymus vulgaris. 
Herbes (recobriment 95%): Aphyllanthes monspeliensis, Pteridium aquili- 
num,  Euphorbia nicaeensis, Stachys officinalis, Linum catharticum, Carex 
flacca, Vincetoxicum hirundinaria, Eryngium campestre, Prunella grandiflora, 
Potentilla tabernaemontani, Hieracium pilosella gr., Euphorbia amygdaloides, 
Pimpinella saxifraga, Teucrium pyrenaicum, Cruciata glabra, Lotus cornicula- 
tus, Plantago media, Polygala calcarea, Platanthera bifolia. 
CARACTER~STIQUES DE LES PARCEL.LES 
a) Alzinar 
1. Localització: Església d'Agulles, al vessant SW del Bassegoda. (UTM 31T 
DG6984). 
2. Altitud: 920 m. 
3. Situació: Mig vessant. 
4. Pendent: Fort en general (15-25%), pero en el lloc concret de la parcel.la, 
menys accentuat. 
5. Orientació: SW. 
6. Data del mostratge: 20-5-86. 
7. Altres: Hi són freqüents els blocs despresos de més amunt, cosa que origina 
un sol irregular, de fondaria variable i amb freqüents afloraments de blocs en 
superfície. 
b) Pineda 
1. Localització: Coll de Faja, camí del Treu Gros. Serra de Gitarriu. (UTM 
31T DG6982). 
2. Altitud: 1000 m. 
3. Situació: Mig vessant. 
4. Pendent: 20%. 
5. Orientació: SE. 
6. Data del mostratge: 1-6-1986. 
7. Altres: Hi ha afloraments freqüents de blocs en superfície. 
En  ambdues parcel.les, la roca mare és constitui'da per calcaries dures del 
Terciari (Formació Sagnari. EocC), i en la parcel.la de Pineda, per damunt del 
nivell de calcaries dures mostrejat, hi afloren nivells de margues (Estévez, 
1973; Sanz, 1981). 
96 X. V I ~ A S  I V.R. VALLEJO 
MOSTRATGE I METODES ANALITICS 
a) S'han agafat de cada bosc 5 mostres a l'atzar, de 33 x 33 cm2, represen- 
tatives d'una parcel-lació de superfície aproximada de 125 m2, i s'ha constitui't, 
per a cada horitzó diferenciat, una mostra mixta mesclant la fracció fina de les 
parts corresponents de cada mostra. Dels horitzons més profunds d'ambdós 
sols (Al2 de l'alzinar i AI2 i B de la pineda) s'han agafat mostres indicatives 
que, en el cas de la pineda, no han estat quantificades. 
b) Les analisis han estat realitzades, en general, a partir de submostres ex- 
tretes de cada mostra mixta, pero, a més, s'han realitzat analisis de carboni i 
nitrogen d'algunes mostres sense mesclar. 
c) Els carbonats han estat mesurats pel metode del calcímetre de Bernard. 
d) Per a la mesura del PH, les relacions sollaigua i sollKC1 1 N són 1:2. 
e) El C,,, i el N,,, han estat mesurats per l'analitzador elemental NA 1500 
de Carlo Erba del Servei d'Analisis de la Facultat de Biologia de la Universi- 
tat de Barcelona. 
f )  La diferencia C,,, - CC03Ca ens dóna el C,,,. 
g) La materia orginica dels horitzons minerals s'obté multiplicant el Cor, 
pel factor 1.724. 
h) La Da ha estat calculada mitjanqant la presa en el camp i l'assecament i 
la pesada posteriors d'un volum conegut de mostra. 
CARACTERISTIQUES DELS HORITZONS 
A continuació es descriuen dos perfils representatius de cadascuna de les par- 
cel.les estudiades. I 
Ambdós són sols formats a partir de diposits col~luvials, amb afloraments 
de calcaria distribui'ts de manera irregular. En conseqüencia, la profunditat 
del so1 és forqa variable. 
a) Alzinar 
Horitzó L: 2-3 cm. 
Horitzó F: 0,7-1,5 cm. 
Horitzó H: Gruix variable, 1-1,5 cm. Estructura grumollosa. Color sec: lOYR 
413. Color humit: 10YR 312. Hi ha una certa activitat animal (miriapodes, 
etc.). Presencia d'arrels fines. 
Horitzó Al l :  1,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 514. Color humit: 7.5YR 412. 
Presencia de moltes arrels fines i poques de mitjanes. Hi ha fongs en tragats 
d'arrels mortes i activitat animal moderada (ariel-lids, miriapodes, etc.). No 
bull amb HC1. 
Horitzó Alz: Gruix important i variable (de 10 a més de 20 cm). Color sec: 
7.5YR 514. Color humit: 7.5YR 412. Textura més argilosa. Activitat animal 
moderada (anklelids, miriapodes). Gruix mostrejat: 4 cm. Ebullició feble i lo- 
calitzada amb HC1. 
Horitzó R: Constitui't per I'aflorament de calcaries de superfície irregular i 
amb escletxes freqüents. 
Classificació: Intergrau entre rendsina i sol fersialític bru amb reserva calcica 
(CPCS, 1967); Xerorthent lític a Xerochrept lític (USDA, 1975). 
b) Pineda 
Horitzó LIF: 4-5 cm. Hi diferenciem dues fraccions, una de grollera (mida de 
les particules >2 mm), que anomenarem LIF, i una altra fracció fina (mida 
de les particules <2 mm), que anomenarem FIH. Ambdues fraccions han 
estat mostrejades juntes. 
Horitzó HIA,: 1,5 cm de gruix. Color sec: 10YR 412. Color humit: 10YR 3.512. 
Estructura grumollosa. Conté moltes arrels fines i bull amb HC1. 
Horitzó A,: 1,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 512. Color humit: 7.5YR 412. 
Bull amb HC1. 
Horitzó AI2: 2,5 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 512. Color humit: 7.5YR 412. 
Preshcia de graves i codols. Conté moltes arrels mitjanes i fines, i bull molt 
amb HC1. 
Horitzó B: Més de 20 cm de gruix. Color sec: 7.5YR 614. Color humit: 7.5YR 
412. Conté arrels gruixudes i hi ha moltes graves i codols. Bull molt amb HC1. 
Horitzó R: Constitui't per l'aflorament de calcaries en superfície irregular i 
amb escletxes freqüents. 
Classificació: Intergrau entre rendsina i sol fersialític bru amb reserva calcica 
(CPCS, 1967); Xerorthent lític a Xerochrept lític (USDA, 1975). 
RESULTATS 
Els resultats obtinguts figuren a les taules 1 a 4 i a la Figura 1. 
Taula 1. Alzinar. Característiques físico-químiques. 
Horit n Prof Pes total Da Graves (%) CaC03* p ~ '  C,,,' N' CIN' 
(cm) (Kg m-') (g cm") X S (%) H 2 0  KCl (%) (%) 
X S 
n =  Núm. mostres. C,,,,= Carboni orginic. 
Prof= Fondaria. D a =  Densitat aparent. 
X= Mitjana. N= Nitrogen. 
S= Desviació típica. *= Anilisi de mostra mixta. 
X. VINAS I V.R. VALLEJO 
------- • PINEDA 
- + ALZINAR 
Figura 1. Grafic d e  la variació d e  la relació CIN i del %CC,,, als diferents horitzons 
Taula 2. Pineda. Característiques físico-químiques. 
Horit n Prof Pes total Da Graves (%) CaCO,' PH' C,,' N' CIN' 
(cm) (Kg m-2) (g cm-') (%) H 1 0  KCI (%) (%) 
X S X S 
LIF 5 1,98 1,7 - 4454 0,63 70,70 
4,s" 12,87" 10.98" 
FIH 5 1,72 114,7 - 35.53 1.07 33,20 
H A I  5 0-1,5 6,6 313,9 0,67 19,04 14,46 6,42 7.0 6,8 12.41 0,55 22,56 
All  4 1,5-3 0,81 3,46 3,23 9,48 7,6 7,3 6.22 0,35 17.76 
AI2 1 3-11 5,29 17,30 7,8 7,3 3,36 0,34 9,88 
B 1 11-20 13,85 18,99 7.8 7.3 2,01 0,26 7,73 
LIF i FIH mostrejats junts. 
n =  Núm d e  mostres. Cor,= Carboni organic. 
Prof = Fondaria. N= Nitrogen. 
X =  Mitjana. S= Desviació típica. 
*= Analisi d e  mostra mixta. 
ESTUDI COMPARATIU DELS HORITZONS ORGANICS 99 
Taula 3. Alzinar. Pesos totals dels horitzons. 
- - - 
Horit Prof Da C N MO 
(cm) (gr cm3) Pes %del Pes % del (Kg ha-') 
(Kg ha-') total (Kg ha-') total 
L 6-3 
F 3-1,5 
Suma horitzons 
orginics superiors 
H 1,5-O 
A I O-1,5 
4 2  1,5-3 
Suma total 
(fins a 3 cm 
de fondaria) 
Prof= Fondaria. (a)= Hi ha el triple de graves a I'A, que a I'A,,. 
C =  Carboni. 
N =  Nitrogen. 
M O =  Mattria Organica. 
Taula 4. Pineda. Pes total dels horitzons. 
Horitzó Prof Da C N MO 
(cm) (gr cnf3) Pes% %del Pes% % del (Kg ha-') 
(Kg ha-') total(~g ha-') total 
LIF - 7877 
5-0 
FIH - 5375 
Suma horitzons ' - -  
organics superiors 13252 
H I 4  O-1,5 0,67 10097 
AI 1,5-3 0,81 8608 
Suma total 
(fins a 3 cm 
de fondaria) 31957 
Prof= Fondaria. 
C =  Carboni. 
N= Nitrogen. 
M O =  Mattria orginica. 
El percentatge de carbonats en fondaria és més important a la pineda que a 
l'alzinar. L'existkncia d'un col.luvi enriquit en carbonats, procedent de l'aflo- 
rament de margues per damunt de la parcelsla, sembla que explica I'abundan- 
cia de carbonats a la pineda. Els pH es relacionen amb els continguts de car- 
bonats. 
La materia orginica dels horitzons orginics superiors de la pineda (LIF i 
FIH) és més important que la de l'alzinar (horitzons L i F). Les dades biblio- 
grafiques ofereixen valors de caiguda de virosta entre 5'3 i 8,9 T ha-'any-' per 
al pi roig (Aussenac, 1969; Gallardo et al., 1986; Gloaguen & Touffet, 1980; 
Prusinkiewicz & Bigos, 1978) i de 5,3 T ha-'any-' per a l'alzinar del Montseny 
(Verdú, 1984). A partir d'aquestes dades, i fent la suposició que els boscos es- 
tudiats es troben en la situació d'equilibri pel que fa a la virosta, es dedueix 
que el turnover de la materia organica en els horitzons L + F  és més rapid a l'al- 
zinar que a la pineda. Aquestes diferencies en la velocitat de descomposició 
de la fullaraca serien atribui'bles a la diferent composició de les fulles d'amb- 
dues especies, donades les condicions climatiques similars de les parceleles. 
La quantitat de C acumulada fins als tres cm de profunditat és superior a la 
pineda que a l'alzinar. La quantitat de C acumulada als horitzons organics de 
la pineda és també superior a la de l'alzinar. 
La materia organica total als tres primers cm dels horitzons minerals és su- 
perior a la dels horitzons organics, encara que la concentració hi sigui forqa 
inferior a causa de la densitat molt més alta dels horitzons minerals. 
La relació CIN als horitzons superiors (organics) és molt diferent a la pine- 
da que a l'alzinar, pero, en fondaria, aquestes diferencies desapareixen, com 
es pot veure a la Figura 1. L'estadi d'alliberament de N, corresponent al tram 
paral.le1 a I'eix x de les corbes (Vallejo & Hereter, 19861, es produeix a dife- 
rents nivells de C/N per als dos tipus de vegetació. 
El percentatge de C,,, als horitzons minerals (A, i All) és forqa semblant 
en ambdós boscos. 
La influkncia del tipus de vegetació s'expressa, doncs, a través de la veloci- 
tat de descomposició de la virosta, relacionada inversament amb la seva rela- 
ció CIN. Aquesta influkncia es manté mentre la virosta conté restes vegetals 
poc transformades -presencia assenyalada per relacions CIN elevades i dife- 
renciades en ambdues parcel.les- i es restringeix als horitzons organics i als 
primers centímetres del sol mineral. Als horitzons inferiors es produeix una 
convergencia de les relacions CIN i del contingut en materia organica, que 
pressuposen la desaparició de les diferencies atribui'bles a la composició de la 
vegetació, i el predomini del factor medi mineral en la descomposició de 
la materia organica. 
Bibliografia 
AUSSENAC, G. (1969). Production de litiere dans divers peuplements forestiers de 
1'Est de la France. Oecologia Plant., 4, 3: 225-236. 
C.P.C.S. (1967). Classification des sols. E.N.S.A., docmulting. Grignon. 
DUCHAUFOUR, P. (1977). Pédologie. I. Pédogentse et classification. Masson. Paris. 
ESTEVEZ, A. (1973). La vertiente meridional del Pirineo Catalán al norte del curso 
rnedio del Fluvia. Tesi Doctoral. Universitat de Granada. 
GALLARDO, J.F., SANTA REGINA, I., SAN MIGUEL, C. (1986). Retorno al suelo y evo- 
lución de la descomposicion de la hojarasca en tres ecosistemas forestales de la sie- 
rra de Béjar. Dins: Diput. Barc. Servei Parcs Naturals. Bases ecologiques per a la 
gestió arn biental: 102-103. 
GLOAGUEN, J.C. (1980). Vitesse de décomposition et évolution minérale des litieres 
sous climat atlantique. I. Le h&tre et quelques conif6res. Acta Oecol. Plant., 1 (15): 
3-26. 
GONZALEZ, M.I. (1980). Efecto de la vegetación (Quercus pyrenaica Willd y Pinus pi- 
naster Sol) sobre suelos de la vertiente norte de la Sierra de Gata. Materia orgánica y 
su evolución. Resumen tesis. Salamanca. 
MACLEAN, D.A. & WEIN, R.W. (1978). Weight less and nutrient changes in decom- 
posing litter and forest floor material in New Brunswick forests stands. Canadian 
Jour. Bot., 56, 21: 2730-2749. 
PRUSINKIEWICZ, Z. & BIGOS, M. (1978). Rhythmicity of accumulation and decompo- 
sition of forest litter in three rnixed forest stands on the soils with different types of 
forest floor. Ekologia polska, 26: 325-345. 
SANZ, M. (1981). El sistema hidrogeológico de Banyoles-La Garrotxa. Tesi Doctoral. 
Universitat Autonoma de Barcelona. 
SING, J.S. & GUPTA, S.R. (1977). Plant decomposition and soil respiration in terres- 
trial ecosystems. The Botan. Rew., 43, 4: 449-528. 
U.S.D.A. (1975). Soil Taxonomy. Agricultura1 handbook, 436. Soil Conservation 
Service. Washington. 
VALLEJO, V.R. (1983). Estudio de 10s suelos forestales de la Depresión Central Catala- 
na. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. 
VALLEJO, V.R. & HERETER, A. (1986). Analysis of the C/N ratio distribution in me- 
diterranean forest soils. Transaction of the XIII Congress of ISSS: 650-651. 
VERDU, A.M.C. (1984). Circulació de nutrients en tres ecosistemes forestals del Mont- 
seny: Caiguda de virosta i descomposició de fullaraca. Tesi Doctoral. Universitat 
Autonoma de Barcelona. 


https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/5224/1/45207.pdf

Estudi comparatiu dels horitzons orgànics d'un alzinar i d'una pineda de pi roig a l'alta Garrotxa (Girona)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

DUGiDocs – Universitat de Girona

Revistes Catalanes amb Accés Obert