Alòs-Moner, Adela d'

Llobet, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'estructura bibliotecària
dels Països Baixos
U na visita organitzada per
l'Associació de Bibliotecaris de
Catalunya d'acord amb el NBLC
(Nederlands Bibliothek en Lektuur
Centrum) ens va permetre de
conèixer una sòlida estructura
bibliotecària que molts de nosaltres
gairebé ignoràvem. El programa de
visitee que l'Associació holandesa
va preparar s'ajustava ben bé a les
necessitats dels participants. Vam
visitar la Biblioteca Nacional, els
serveis generals per a totes les
biblioteques públiques, els diferents
tipus de biblioteques (centrals i
filials), una Escola de
Biblioteconomia i Documentació, la
Biblioteca Universitària
d'Amsterdam, la FID i l'IFLA.
Per començar, cal situar-se en el
país. Els Països Baixos tenen
actualment uns 14.000.000
d'habitants i una renda per càpita
que dobla la de Catalunya.
Comencen a ser un país
econòmicament pròsper a partir del
segle XVIII, quan es crea la
Companyia de les índies. Avui, la
indústria ocupa el 48% de la força
de treball i és el 43% del producte
Nacional Brut (tan sols cal recordar
la multinacional Philips, amb
300.000 llocs de treball, un terç dels
quals als Països Baixos).
L'agricultura participa amb un 10%
en el PNB i ocupa un 6% de la
força de treball.
En el sistema bibliotecari holandès
es constaten quatre elements
fonamentals: la sòlida estructura de
xarxa, l'alt grau d'automatització,
l'atenció que es dedica a
l'arquitectura de les biblioteques i a
la distribució dels espais interiors i,
finalment, la concepció de la
biblioteca com un servei cultural de
base indispensable.
Quant a les dades, els tipus i el
nombre de biblioteques es desglossa
així: 19 biblioteques centrals
universitàries, 347 biblioteques
lligades als Instituts superiors, 545
biblioteques especialitzades i
centres de documentació (centres
oficials, empreses i institucions
sense finalitats de lucre, com els
museus), 467 biblioteques públiques
centrals i una Biblioteca nacional.
Les biblioteques públiques
x el que fa a les bibliotequep
públiques, la història es remunta
uns 90 anys enrere, però la gran
fase d'expansió es concreta en els
últims 20 anys, particularment a
partir de la Llei de Biblioteques de
l'any 1975. Només per fer-nos una
63
idea d'aquesta evolució, cal dir que
l'any 1921 hi havia 72 biblioteques
públiques a tot el país, i que
actualment les dades són aquestes:
12 biblioteques centrals provincials
i les xarxes corresponents,
integrades per: 467 biblioteques a
poblacions de més de 30.000
habitants, 492 biblioteques a
poblacions d'entre els 5.000 i els
30.000 habitants, 87 biblioteques
filials mòbils (bibliobusos). A més hi
ha 95 biblioteques públiques
independents.
El nombre global dels fons
documentals (llibres, discos, vídeos,
etc.) de les biblioteques públiques és
de 37.058.000, i el nombre de
lectors inscrits és de 4.251.000 (la
població actual és, com hem dit,
d'uns 14.000.000 d'habitants).
L'any 1982 el govern central va
dedicar 348.000.000 de florins a les
biblioteques públiques (uns disset
mil milions de pessetes). Cal tenir
en compte que, des de la Llei del
1975, l'Estat participa en un 60%
en la creació i en el manteniment de
les biblioteques públiques; la resta,
la financen les corporacions locals
(províncies i municipis). D'aquest
pressupost, un 30%
aproximadament es dedica al
desenvolupament i a la millora de
les biblioteques. La funció política
de control sobre les biblioteques
públiques correspon a la Inspecció
Nacional de Biblioteques Públiques
del Ministeri de Cultura, Lleure i
Assistència Social. Aquest servei
elabora les lleis i desenvolupa els
reglaments que han de regular el
funcionament de les biblioteques.
La seva tasca és, bàsicament,
vigilar que s'apliqui correctament la
llei i que el sistema bibliotecari
funcioni. Hi ha, a més, dos serveis
que resolen gairebé totes les
necessitats de les biblioteques
públiques del país. D'una banda, la
NBLC (associació nacional de
biblioteques i bibliotecaris), creada
l'any 1972. Totes les biblioteques
públiques del país en són membres,
però només en són socis un 30% del
personal. L'Associació és finançada
en un 70% pel govern, però
determina la pròpia política
bibliotecària i és la interlocutora de
les biblioteques amb el govern. Per
fer-se una idea de les dimensions de
la NBLC, cal dir que el pressupost
d'ingressos i de despeses d'aquest
organisme per a l'any 1983 va ser
de 23.000.000 de florins (uns mil
milions de ptes.) i que té 185 llocs
de treball (ocupats per 220 persones).
Els principals objectius de la NBLC
són millorar el funcionament de les
64
biblioteques públiques dels Països
Baixos, facilitar la integració i la
cooperació entre els diferents tipus
de biblioteca, el reciclatge del
personal bibliotecari i la cooperació
amb altres organitzacions i
institucions que també treballen en
el camp de la biblioteconomia.
La NBLC centralitza les
adquisicions i la catalogació de les
biblioteques públiques. També fa
altres tasques de caire tècnic:
assessora sobre el mobiliari;
compila bibliografies selectives; té
seccions especials per orientar sobre
els llibres per a emigrats,
disminuïts, infants; etc. A més, té
una secció de material àudio-visual
que exposa els materials que hi ha
en el mercat perquè els bibliotecaris
estiguin ben informats i que fa una
publicació setmanal en què es
ressenyen, amb comentaris crítics,
tots els discos, cassettes,
videodiscos, etc., que han sortit.
Aquest servei central es
complementa amb un altre servei
també d'escala nacional: la National
Inter-Libraiy Lending Centre, amb
seu a Amsterdam, l'origen de la
qual és força curiós. Efectivament,
aquest servei es va crear l'any 1903
amb una doble finalitat: augmentar
el nivell cultural dels pobles i
disminuir el consum d'alcohol.
Detall d'una sala de lectura de la
Roy al Library.
El treball iniciat a principi de segle,
que consistia a recórrer els pobles
amb unes maletes plenes de llibres,
ha donat resultat. La Lending té
uns 350.000 volums, 180.000 dels
quals aproximadament es deixen en
préstec a les biblioteques de tot el
país. Tant el préstec com la
catalogació estan automatitzats, i
pel que fa a la catalogació s'utilitza
la base de dades PICA, de la qual
65
parlarem més endavant. Hi treballen
45 persones, amb un pressupost de
3.000.000 de florins l'any (al voltant
de 1.500.000.000 de pessetes). Aquest
servei té aquell tipus de material poc
usual a les biblioteques: col·leccions
en llengües estrangeres, amb un
ampli fons dedicat als immigrats;
tots els programes de la televisió
enregistrats en vídeo des del 1970;
diversos videodiscs; aparells per a
audicions i visonats; exposicions de
material destinat al préstec, etc. Però
la Lending no es limita a ser un
servei auxiliar de les biblioteques
públiques, ja que fa una tasca de
difusió exterior i treballa estretament
amb altres institucions públiques (els
museus, el parc zoològic, etc.).
La Biblioteca Central de Rotterdam
om hem dit al començament, en
el sistema bibliotecari holandès es
constaten quatre factors. Tots
quatre es concreten, al nivell més
alt, en una biblioteca pública
general, que, sens dubte, mereixeria
més línies que les que podem
dedicar-li aquí: és la Biblioteca
Central de Rotterdam.
Si bé el seu origen es remunta al
1974, any en què es va decidir de
crear un gran centre cultural per a
tota la província, la Biblioteca
Central es va inaugurar l'abril de
1983. Una gestació, doncs, no gaire
senzilla: primer calia trobar un lloc
idoni, de fàcil accés des de
qualsevol punt de la província;
després es va fer l'estudi dels
projectes, i finalment es va
construir.
La Biblioteca Central de Rotterdam
és un gran centre social i cultural.
Té un teatre, una sala
d'exposicions, sales de reunió, un
centre d'informació i ajuda, una
ludoteca, un servei per a l'educació
escolar, una videoteca, etc. La
distribució dels espais és molt
adequada: a la planta baixa hi ha el
gran centre d'informació i ajuda, on
es pot obtenir informació de temes
molt diversos (horaris de trens, el
temps que farà, etc.), i fa també
funcions pròpies d'un centre
d'assistència social municipal (atén
els jubilats, els parats, els
immigrats, etc.). A la planta baixa
també hi ha la sala d'exposicions
(quan vam visitar-la hi havia una
mostra avantguardista de pijitures
de dones fetes per dones), un teatre,
sales de reunions, una gran ludoteca
i una biblioteca infantil.
L'eix central són les sis plantes de
biblioteca, en les quals hi ha també
66
La Biblioteca Central de Rotterdam
altres serveis (un restaurant, per
exemple). Cada planta es dedica a
unes matèries determinades, amb
documents de diversos formats:
llibres, revistes, videodiscos, etc.;
fins i tot, hi ha dossiers de temes
d'actualitat, renovats regularment.
Cada planta té una gran cohesió:
per exemple, on hi ha la secció de
música, a més de llibres, partitures,
discos, etc., hi ha sales
insonoritzades per tocar el piano.
L'última planta es dedica a Erasme
i a l'arxiu local. També hi ha una
secció per a les escoles, amb un
ampli fons perquè els professors
puguin orientar-se sobre el material
que hi ha en el mercat: llibres,
vídeos, etc.
A l'hora de construir el centre ja es
va preveure el creixement dels
67
pròxims 50 anys, i per això hi ha,
entre altres coses, 20 km de
compactus buits.
La Biblioteca fa les tasques d'una
biblioteca central provincial:
adquireix els fons que les
biblioteques filials sol·liciten i els
cataloga, coordina el préstec
interbibliotecari, té un servei a
domicili per als vells, els malalts i
els disminuïts, i també fa serveis
regulars als hospitals de la
província.
Tots els seus serveis estan
automatitzats. A la Biblioteca
Central s'introdueixen les dades a
l'ordinador, a les quals es pot
accedir des de qualsevol punt de la
Biblioteca o des de les filials a
través d'un terminal (n'hi ha 130).
El sistema per obtenir la informació
és molt simple i el poden utilitzar
fins i tot els nens. Això fa que no
calgui gaire personal per atendre el
públic. El préstec també està
automatitzat i només calen dues
persones per deixar una mitjana de
8.000 documents diaris.
El fons documental de la Biblioteca
Central respon bàsicament a dos
criteris: reunir en un sol lloc les
principals obres de referència i
disposar d'un ampli fons d'obres
bàsiques per prestar-les.
De la Biblioteca destaquem les
dades següents: 24.000 m2 de
superfície; 900.000 volums (300.000
d'accés lliure); 200.000 unitats de
material divers; 2.000.000 de
persones cada any que la visiten,
pràcticament tota la població de la
província (Rotterdam té 600.000
habitants i la seva àrea d'influència,
1.200.000) i 200 persones que hi
treballen.
Pel que fa a la xarxa global de
biblioteques de la província de
Rotterdam, les dades són les
següents: un fons d'1.900.000
volums; 500 persones que hi
treballen; unes despeses anuals, per
al 1983, de 35.000.000 de florins
(aproximadament 1.500 milions de
pessetes), dels quals 15.000.000 són
per al personal. El cost de
l'ordinador representa el 3% del total.
La Biblioteca de la Universitat
d'Amsterdam
JZLJIS Països Baixos tenen també
una de les biblioteques
universitàries més grans d'Europa,
la Biblioteca de la Universitat
d'Amsterdam.
El seu fons, de més de tres milions
de llibres, inclou també mapes
68
(125.000), manuscrits (uns 60.000) i
col·leccions especials tan importants
com la Biblioteca Rosenthaliana
(fundada l'any 1880, amb uns
100.000 volums i uns 600
manuscrits) o tan curioses com la
col·lecció de material underground,
que recull fullets, cartells, llibres,
etc. d'arreu del món, publicats
clandestinament o bé al marge dels
circuits editorials usuals.
La Biblioteca de la Universitat
d'Amsterdam està formada per més
de 300 biblioteques d'institucions
dependents de la Universitat. La
Biblioteca adquireix i cataloga, a
partir del banc de dades PICA, el
material de totes les facultats i tots
els departaments. Un catàleg
centralitzat i automatitzat permet
l'accés a tot el seu fons.
L'horari de la Biblioteca és de 9'30
a les 24'00, tret del periode que va
de I'l de juliol al 16 d'agost, en què
té obert de les 9'30 a les 17'15.
La Biblioteca Nacional
i j a Biblioteca Nacional, amb seu a
la Haia, mereix un apartat especial. El
seu origen es remunta al 1795, any
en què Guillem V va fugir d'Holanda
abandonant la seva col·lecció
d'obres d'art i la seva biblioteca.
Els francesos se'n van endur al seu
país una bona part. La resta, per
decisió dels representants del poble
holandès, configuraria la base d'una
biblioteca nacional, la primera seu
de la qual va ser l'Hotel Nacional.
Durant l'ocupació francesa i sota el
govern de Lluís Napoleó, la
col·lecció va créixer amb noves
adquisicions, i el mateix Lluís
Napoleó va permetre que
s'anomenés Biblioteca Reial, pel seu
valuós contingut.
Al llarg del segle XIX, la Biblioteca
Nacional va ocupar diferents locals,
i fins l'any 1960 no es va constatar
la necessitat real d'instal·lar-la en
un local, construït especialment,
que respongués a les necessitats de
l'època i a les futures.
El 1967 el Ministeri d'Educació i
Ciència va nomenar un comitè
perquè elaborés un informe sobre
un nou edifici per a la biblioteca
nacional. A partir de les anàlisis i
les conclusions d'aquest comitè es
va construir la nova seu,
inaugurada l'any 1982, la qual és
tot un exemple, pel que fa al
disseny i a la distribució d'espais,
del que ha de ser una biblioteca,
gràcies a l'autèntica col·laboració
entre bibliotecaris i arquitectes.
69
L'edifici, que es compon de cinc
elements (biblioteca, magatzem,
magatzem de serveis, locals
d'institucions i àrea de serveis
comuns), no és tan sols la seu de la
Biblioteca Nacional: també acull
altres organismes i institucions que
no tenen cap lligam orgànic amb la
Biblioteca Reial, com l'IFLA, la
FID i algunes seccions de la NBLC.
Les diferents àrees de la Biblioteca
(catalogació, servei de préstec, sala
de lectura general, etc.) estan
situades al voltant de la sala de
bibliografia, que és l'eix de l'edifici.
Pel que fa al servei públic, l'entrada
a la Biblioteca és lliure per a les
persones de més de 17 anys. Hi ha
un servei de préstec, gràcies al qual
el lector només triga uns 15 minuts
a rebre el llibre que ha demanat.
El magatzem de la Biblioteca ocupa
set pisos, dos dels quals són
soterranis; hi ha un miüó i mig de
volums i la seva capacitat s'ha
previst fins a l'any 2.030.
La Biblioteca Nacional fa dues
funcions. En primer lloc, col·labora
amb altres biblioteques en serveis
com:
• Un catàleg centralitzat, creat el
1923 (automatitzat parcialment des
del 1980), que inclou llibres (5
milions), publicacions periòdiques
(200.000 títols) i actes de
congressos (32.000) d^ls fons de les
84 biblioteques especialitzades,
d'investigació, universitàries i
públiques provincials més
importants del país. Aquest catàleg
centralitzat permet de canalitzar, a
través d'altres biblioteques, les
comandes que la Biblioteca nacional
rep i també fa possible un altre
servei, el de préstec interbibliotecari
internacional, amb una mitjana de
900 comandes diàries.
• Un banc de dades, el PICA
(Projecte de Catàleg Integrat
Automatitzat), ja en funcionament,
l'objectiu del qual és construir un
banc de dades que sigui un catàleg
dels fons, especialment de les noves
adquisicions de totes les
biblioteques que hi participen.
Una altra funció de la Biblioteca és
fer de biblioteca nacional; per tant,
ha de reunir una col·lecció al més
completa possible de les
publicacions impreses al país i de
les que tractin de temes que,s'hi
relacionin.
Pel que fa al passat, malgrat que
no es pot parlar d'exhaustivitat, a
la Biblioteca hi ha col·leccions
importants de manuscrits, de
70
pamflets, de cartells, de diaris i
valuoses enquadernacions antigues.
També té col·leccions especials
sobre Joana d'Arc, llibres
d'Spinoza, de falconeria, etc. En
aquest sentit és la biblioteca més
important dels Països Baixos.
A mitjan segle XIX, la Biblioteca
va decidir de restringir les
adquisicions i es va limitar al camp
humanístic: dret, ciències socials,
història, art, llengua i literatura,
teologia, filosofia, bibliografia i
biblioteconomia; van quedar
excloses, doncs, les ciències exactes,
la medicina i la tecnologia, matèries
de les quals s'ocuparen les
biblioteques especialitzades i
universitàries.
La Biblioteca Reial s'encarrega
d'elaborar la bibliografia nacional
dels Països Baixos, un dels pocs
Estats que no té la llei de dipòsit
legal. Des de l'any 1974, la
Biblioteca rep dels editors, en
dipòsit voluntari, un exemplar de
tot el que es publica al país o que
s'hi refereix (llibres holandesos i
flamencs i publicacions periòdiques
holandeses). La bibliografia nacional
s'elabora a partir d'aquest fons i es
publica, des de fa molt de temps,
amb el títol de Brinkma 'ns
Cumulative Catalogue of Books
Published in the Netherlands and
Flanders.
La formació professional
A q u e s t a sòlida estructura
bibliotecària es basa en la feina de
16.000 professionals, les dues
terceres parts dels quals treballen a
les biblioteques públiques.
La formació bibliotecària més
important s'obté a les acadèmies
dependents de la Fundació
d'Acadèmies de Bibliotecologia i
Documentació, finançades pel
Ministeri d'Educació i Ciència. Hi
ha un total de sis escoles:
Amsterdam (la més antiga, creada
el 1964), la Haia, Groninga,
Deventer, Tiburg i Sittard.
Per entrar-hi cal l'equivalent al títol
d'ensenyament secundari. El pla
d'estudis s'estructura així:
• Curs bàsic de dos anys per
obtenir el diploma d'auxiliar de
biblioteca. Aquest curs es pot fer a
totes les escoles i inclou
assignatures d'educació general,
com filosofia, ciències socials,
literatura, introduccions a les
diverses ciències, etc., i
assignatures de biblioteconomia i
documentació, com introducció a la
71
història de les biblioteques i als
centres de documentació,
tractament de material, gestió, etc.;
també es fa un temps de pràctiques
a diferents tipus de biblioteques (sis
setmanes durant el primer any i sis
més durant el segon).
• Curs d'especialització, seguit per
més del 90% dels alumnes, de
bibliotecari-documentalista,
bibliotecari de biblioteca
universitària, de biblioteca pública,
de biblioteca infantil i de biblioteca
musical.
Les especialitats estan repartides
per les sis escoles del país. A
l'escola de la Haia, la P.A. Tiele
Academie, per exemple, es poden
fer les especialitats següents:
• Bibliotecari-documentalista, títol
necessari per treballar en els
centres de documentació privats o
governamentals, en les biblioteques
de l'Administració, etc. Les
assignatures tracten sobretot de
matèries com l'automatització, les
ciències de la informació (indexació,
realització à'abstracts, organització
de la documentació, etc.).
• «Sènior library-assistant»
de biblioteques acadèmiques,
títol necessari per treballar
en les biblioteques
universitàries, en les biblioteques
de centres d'investigació,
etc.
Aquests cursos exigeixen la
dedicació plena de l'alumne i
impliquen vint-i-cinc hores
setmanals de classe. El 1986 es
preveu remodelar-los. Els cursos
bàsics seran tres i l'especialització
començarà en el segon curs.
Des del 1977 es pot obtenir una
formació especial de bibliotecari per
treballar a temps parcial en
biblioteques públiques. Els estudis
són de quatre anys, durant els
quals els estudiants assisteixen a
classe dos cops la setmana i
treballen vint hores setmanals en
una biblioteca pública.
Aquests estudis també es poden fer
als centres de la Fundació G.O.
(Ensenyament Comú), costejats
únicament per les matrícules dels
mateixos estudiants. El pla
d'estudis d'aquests centres també
és una combinació de classes
teòriques i de treball pràctic en
biblioteques.
Montserrat Llobet
Adela d'Alòs-Moner
72


L'estructura bibliotecària dels Països Baixos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert