Abella, Carles

Brunet, R. C.

García Gil, L. J.

Montesinos, Emili

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SCIENTIA gerundemis, 11: 81-90, (1985) 
ESTUDI COMPARATIU DE L'EVOLUCIO DE 
LA MORFOMETRIA DELS ESTANYOLS DE LA RIERA 
CASTELLANA (BANYOLES): ESTANYOL NOU, 
SISO I BROLLADOR 
J. Garcia-Gil, R.C. Brunet, E. Montesinos i C.A. Abella 
Departament de Gen6tica i Microbiologia i Institut d'Ecologia Aquitica. Col.legi Universitari 
de Girona (U.A.B.). Hospital, 6. 17071 Girona. 
RESUM 
En aquest treball es presenta un estudi comparat de l'evolució dels parametres 
morfomttrics més importants de dos estanyols situats a uns cent metres a l'oest de 
1'Estany de Banyoles, al costat de la Riera Castellana. Aquesta evolució estl 
relacionada amb les caracteristiques geolbgiques de la zona i amb les activitats 
humanes. També es fa la primera caracterització d'un estanyol-brollador situat prop 
dels altres dos. Les caracteristiques físico-químiques de les aigües sorgents són 
analitzades i comparades amb les de l'aigua que alimenta I'Estany. Finalment 
s'interpreten conjuntament els canvis soferts en els darrers anys per els tres estanyols. 
S U M M A R Y  
In this work a comparative study on the evolution of morphometry in two water bodies 
next to Banyoles lake and near Riera Castellana is presented. Their evolution is related 
both with the geological characteristics of the Banyoles karstic area and with human 
activity. The first characterization of a flowing-water body is also carried on. Analysis 
of the physicochemical characteristics of flowing waters were preformed and results 
compared with those waters feeding Banyoles lake. Finaly, overall changes that took 
place in last years are interpreted. 
Key words: Karstic, bathimetry, limnology, Banyoles, lagoon. 
INTRODUCCI~ 
En els darrers anys 1'Estany de Banyoles i les zones adjacents (inclosa la 
Vall de Sant Miquel de Campmajor), s'han mostrat com una Brea 
geologicament molt activa (Juli8 1980) registrant-se enfonsaments amb 
certa freqüencia. Les causes d'aquests enfonsaments cal cercar-les en la 
propia complexitat del sistema carstic que caracteritza tota la zona lacustre 
- 
82 J .  GARCÍA-GIL, R. C. BRUNET, E. MONTESINOS I C. A. ABELLA 
de Banyoles i rodalies. Aquest fet determina una dinamica de constant 
remodelatge del sistema a través de la creació de nous estanyols per 
enfonsaments o per modificació dels ja existents. Aixo fa que sigui 
relativament freqüent detectar-hi canvis. La zona d'estudi correspon a un 
triangle amb els tres estanyols en els seus vkrtex, situats a menys de 50 
metres i a la banda oest de l'estany de Banyoles, just al costat de la Riera 
Castellana. 
En la zona carstica de Banyoles hi ha una skrie d'estanyols en contínua 
evolució. Aquests canvis es produeixen espontaniament i sobtada en alguns 
casos, per6 també en ocasions de forma gradual com a conseqükncia de les 
activitats humanes a la zona. Els canvis produi'ts en els elements d'un 
sistema d'estanyols poden alterar les característiques limnolbgiques dels 
mateixos fins el punt d'influenciar en les poblacions de fitoplancton, 
zooplancton i bacterioplancton que s'hi poden desenvolupar. 
En el present treball es presenten les batimetries actuals de dos estayols 
ja coneguts (Estanyol d'en Sisó i Estanyol Nou) i es comparen amb els seus 
parametres morfolbgics de fa uns anys, després dels canvis experimentats 
per ambdós. Es pot veure com variacions de diferent naturalesa poden 
determinar diferents evolucions en les morfologies. 
També es presenta en aquest estudi la primera caracterització d'un 
estanyol sorgent a prop de la Riera Castellana. Les especials caracteristi- 
ques del sistema hidrogeologic de Banyoles (Sanz 1985) i la gran proximitat 
existent entre les tres masses d'aigua citades anteriorment (Fig. 1) ajuden 
per una part a explicar el gran dinamisme d'aquests estanyols i per l'altra a 
realitzar prediccions de com pot continuar evolucionant en un futur. 
Figura I. Situació dels tres estanyols en relació a 1'Estany de Banyoles. 
E V O L U C I ~  DE LA MORFOMETRIA 83 
MATERIAL I METODES 
Les batimetries han estat realitzades amb ecosondador FURUNO FE-450 
de 50 KHz de freqiikncia alimentat per un generador elkctric Kawasaki KG 
2900 amb una potkncia de 7 HP. Els perfils externs dels estanyols estan 
basats en fotografies akries realitzades a baixa altura. La conductivitat fou 
mesurada amb un conduct~virnetre YSI model 33 i la concentració d'oxigen 
amb un oxímetre YSI model 57. La temperatura fou presa amb un 
termistor de camp CRISON, model T-637. 
Figura 2. Batimetria de I'Estanyol d'en Sisó l'any 1980 (segons Abella, 
1980). 
RESULTATS 
Estanyol d'en Sisó 
La figura 4 mostra la batimetria actual de l'estanyol d'en Sisó la qual es 
compara amb aquelles realitzades amb sonda gravimktrica per Abella al 
1980 (Fig. 2) (Abella, 1980) i per Mas al 1982 (Fig. 3) (Mas, 1982). Pot 
observar-se que s'ha incrementat la seva superfície i que ha disminui't la 
fondaria al llarg del temps. Aquesta fondaria ha passat dels 11 metres que 
tenia a l'any 1980 als 8 metres que té actualment. El diametre mitja també 
ha variat, en aquest cas incrementant-se passant de 21 m al 1980 a 27,5 
l'any 1986. També pot apreciar-se l'arrodoniment que experiment el seu 
perímetre. 
Al febrer de l'any 1982 es produí un enfonsament en aquest Estanyol 
provocant un esllavissament de la banda sud que determina el seu augment 
de fondaria maxima i la detecció de sediment margós en suspensió des dels 
8 fins als 31 m (Fig. 3). A finals de febrer de l'any 1986, i coincidint amb 
unes fortes pluges, s'esllavissa una altra vegada la part sud deixant 
l'estanyol tal i com es troba a I'actualitat. No s'ha detectat sediment en 
suspensió en els successius sondeigs que es realitzaren del fons de 
84 J GARCIA-GIL, R C BRUNET, E MONTESlNOS I C A ABELLA 
Q: p7 
I m 
I - 
Figura 3. Bat~metr~a de I'Estanyol d'en Sisó I'any 1982 després del 
prlmer enfonsament detectat (segons Mas 1982) 
l'estanyol, degut segurament a la seva compactació per augment de densitat 
al disminuir el flux d'entrada. 
La taula 1 mostra les dades morfom6triques referents a la variació dels 
parametres Az (superfície en m2 per a cada cota batimktrica) i V (volum 
mig en m3 tancat entre dues fondaries), (Hutchinson, 1957). Pot observar- 
se, que malgrat la disminució en la fondaria maxima d'aquest estanyol 
respecte a l'any 1982, el volum del mateix ha augmentat significativament 
després del darrer lliscament de terres al febrer de 1986. 
Taula 1. Valors morfometrics de I7Estanyol d'en Sisó a diferentes &poques, 1980, 
1982 i 1986. (z = fondaria, A, = superfície a la fondaria z ,  V = volum entre la 
fondaria indicada i la seguent). 
1980 1982 1986 
z A, v Z A, v z A, V 
(m) (m2> (m3) (m) (m2) (m3) (m) (m2) (m3) 
O 457 430.5 O 487 466 O 598.7 578.7 
1 404 381.0 1 444 420 1 558.8 529.9 
2 358 336.5 2 396 363 2 501.1 449.6 
3 315 281.5 3 330 299 3 398.0 355.5 
4 248 225.5 4 268 254 4 313.1 276.8 
5 203 184.0 5 240 216 5 240.5 203.8 
6 165 149.5 6 192 128 6 167.1 124.9 
7 134 122.0 7 63 43 7 82.7 45.5 
8 110 95.0 8 24 17 8 8.2 
9 80 70.0 9 10 
10 50 40.0 
11 31 18.0 
12 5 
VOLUM 
TOTAL 2334 2206 2564 
E V O L U C I ~  DE LA MORFOMETRIA 
Figura 4. Batimetria actual de I'Estanyol d'en Sisó després de I'esllavis- 
sament de la part sud-oest produi't el febrer de 1986. 
Estanyol Nou 
Aquest estanyol va aparkixer sobtadament el 16 de novembre de 1978 com 
a conseqüencia de 17enfonsament del terreny on esta situat. Des d'aleshores 
la seva morfologia, tant externa com batimgtrica ha variat radicalment 
encara que en aquest cas no s'han detectat nous enfonsaments. En 
17Estanyol Nou el canvi observat en comparar les figures 5 i 6 és degut quasi 
exclusivament a la pressió humana que s'ha exercit sobre ell. Aquesta acció 
antropogenica d'abocament de derrubis ha redui't la seva fondaria maxima 
a gairebé la meitat passant de 7 m l'any 1980 als 4 m del 1986. 
Figura 5. Batimetria de 1'Estanyol Nou I'any 1980, poc després de la 
seva formacid (segons Turet 1981). 
86 J .  GARCIA-GIL. R. C. BRUNET, E. MONTESINOS I C. A. ABELLA 
Figura 6. Batimetria actual de I'Estanyol Nou després de I'abocament 
continuat de derrubis durant un temps. 
Taula 2. Valors morfometrics de 1'Estanyol Nou a dues epoques diferents: 1980 i 
1986. (z = fondaria, A, = superfície a la fondaria z, V = volum entre dues 
fondaries). 
1981 1986 
z(m) Az(m2> v(m3> z(m> A h 2 )  v(m3) 
O 840 662.4 O 804 726.5 
1 556 497.2 1 648.9 526.0 
2 438 385.0 2 403.1 296.3 
3 331 254.0 3 189.5 98.2 
4 176 254.0 4 7.0 
5 64 113.7 
6 21 42.8 
7 4 12.9 
VOLUM TOTAL 1935.2 1647.0 
Les dades morfom6triques de la taula 2 mostren les disminucions de 
fondaria maxima, de superfície i de volum que ha experimentat aquest 
estanyol (Turet, 1981). 
Estanyol-brollador de la Riera Castellana 
Fins fa relativament poc temps existia un brollador a la banda sud de la 
Riera Castellana que emetia aigua freiitica i que inundava les terres 
adjacents (Fig. 1). El tamany d'aquest brollador, ha anat augmentant, 
deixant 'al descobert un conus de 8 m de fondaria i 4 m de diametre mig 
(Fig. 7) que inunda una petita porció de terra adjacent (0'4 m de fondaria 
maxima). La resta d'aigua és recollida per un tub artificial subterrani que 
l'aboca a la Riera Castellana. El flux de sortida d'aigua, durant el mes de 
marq del 1986 era de 1.470 m3/dia (17 LIS). 
Les caracteristiques físico-químiques de l'aigua d'aquest estanyol-brolla- 
dor la defineixen com a aigua freatica, de les mateixes caracteristiques 
Figura 7. Batimetria i perfils verticals de 1'Estanyol-brollador de la Riera 
Castellana. La línia de punts indica el nivell a partir del qual es troba la 
sorra en suspensi6. 
Taula 3. Parametres físico-químics mesurats al Estanyol-brollador de la Riera 
Castellana el 13 de  marc d e  1986. La preshcia  del material sorrenc en suspensió a 
partir de  dos metres dificultava la mesura de  I'oxigen. 
Fondaria Conductivitat Temperatura Oxigen 
(m) (p.cm-') ("C) ( P P ~ )  
O 1750 16.5 1.5 
1 1750 16.5 0.85 
2 1750 16.4 0.65 
3 1750 16.4 0.60 
4 1750 16.4 - 
5 1750 16.3 - 
6 1750 16.2 - 
7 1750 16.1 - 
8 1750 16.1 - 
químiques que aquelles que, subterraniament, alimenten l'estany de 
Banyoles (taula 3). Aixb és una evidbncia de la connexió directa entre 
aquest estanyol-brollador i el complexe sistema hidrogeolbgic de cubetes 
sorgents que determina l'estany de Banyoles. 
A la taula 4 se'n recullen les seves dades morfombtriques. Aquestes han 
estat calculades per la totalitat del conus tot i tenint en compte que a partir 
dels 2 m de fondaria trobem material fi sorrenc mantingut en suspensió per 
la pressi6 d'entrada de l'aigua. Aquesta sorra és també conseqübncia de 
l'intent de tapar el brollador. 
Taula 4. Valors morfom&trics de lyEstanyol-brollador de la Riera Castellana. (z = 
fondaria, A, = superfície a la fondaria 2, V = volum entre la fondaria indicada i la 
següent). 
VOLUM TOTAL 
Els tres estanyols estudiats es troben molt prbxims un de l'altre, i mentre 
l'estanyol-brollador, com s'ha dit anteriorment, aboca les seves aigües a la 
Riera Castellana, els altres dos tenen els seus canals de sortida connectats a 
un rec que circula paralalel a l'esmentada riera (Fig. 1); ambdós són 
tributaris de 1'Estany de Banyoles. Aquests estanyols estan ubicats en una 
&rea molt activa des d'un punt de vista geolbgic. Aixb fa que siguin 
relativament freqüents els canvis detectables a la zona. Així, en poc mCs de 
sis anys s'han pogut verificar dos enfonsaments a l'estanyol d'en Sisó (1982 
i 1986) que han canviat marcadament la seva morfologia. També en aquest 
període apareix ]'Estanyol Nou i finalment, l'any 1986, el brollador de la 
Riera Castellana, que demostra tenir 8 m de fondaria. 
Un intent d'esbrinar la causa concreta d'aquesta alta activitat passa 
necessariament pel coneixement de les característiques geolbgiques de la 
zona. Segons la composició proposada per Juli& (1980) tindríem material 
marg6s intercalat en forma de *llenties>> en els guixos. La figura 8 és un 
esquema que podria explicar com es produeixen aquests enfonsaments. 
E V O L U C I ~  DE LA MORFOMETRIA 89 
,"., :i*-am 
- ,.a ,S,,!& 
,.,,",,,,# a , ,  " , # S ,  
#*W,t .mtt,$,,,~w =; ,-...., $, 9 
0 .",,!,'wA", 
Figura 8. Esquema idealitzat del proces mitjangant el qual es produeixen 
els enfonsaments. 
Aixb seria possible tenint en compte la impermeabilitat que presenta el 
guix hidratat (Margalef 1983). La dissolució externa dels guixos produeix 
altes concentracions d'ions SO:- i ca2+ en l'aigua frehtica, que expliquen 
(sobre tot els sulfats) l'alta conductivitat que presenta. La disgregació de les 
allentiesa a les que ens referiem anteriorment explicaria la naturalesa 
margosa del sediment en suspensió. 
En 1'Estanyol d'en Sisó veiem que el primer canvi detectat (febrer de 
1982) provoca un esllavissament de terres que determina un augment del 
perímetre extern (dedui'ble'a partir de 1'8rea de l'estanyol) i una disminució 
de la fondaria maxima, mantenint-se practicament constant el volum total. 
En aquest cas podríem pensar que solament es tractava d'un moviment de 
terres, mentre l'aparició del sediment en suspensió ens indica clarament 
que es va produir un enfonsament. Possiblement l'increment de volum 
degut a aquest enfonsament fou contrarestat pel lliscament de terres cap a 
l'interior de l'estanyol. 
El segon enfonsament (febrer de 1986) fou més intens que el primer. 
Aquesta és la conclusió que se n'extreu si es té en compte per una banda el 
considerable augment de superfície (superior al 30 %) resultant de l'eslla- 
vissament d'un ample sector a la part sud-oest de l'estanyol i per l'altra el 
significatiu augment de volum (20 % aproximadament), malgrat la dismi- 
nució de la fondaria maxima. Aquests canvis comporten un increment de la 
relació superfície/volum que, de seguir produi'nt-se, pot tenir clars efectes 
sobre la físico-química de l'aigua i, de forma relacionada, sobre les 
poblacions de bacteris fototrbfics que en aquest estanyol s'hi desenvolupen. 
La taula 5 mostra les característiques físico-químiques de l'aigua i del 
sediment en suspensió de Banyoles IV, una cubeta de 1'Estany de Banyoles 
prbxima als 'estanyols. Si comparem amb la taula 3 veiem les clares 
-- 
90 J.  GARC~A-GIL, R. C. BRUNET, E. MONTESINOS I C. A. ABELLA 
Taula 5. Conductivitat, temperatura i concentració d'oxigen dissolt de la columna 
d'aigua i sediment en suspensió de Banyoles IV, una cubeta meromictica sorgent 
amb sediment en suspensió. (20 de marq de 1986). 
Fondaria (m) TOC Cond. (y.cm-') O Z ( P P ~ )  
O 11.3 950 9.8 
5 10.6 900 9.7 
10 9.4 850 8.0 
16 12.8 1300 0.5 
18(*) 15.9 1650 1.5 
20 16.1 1700 1.5 
(*) Fondaria on comenga el sediment en suspensi6. 
analogies existents entre l'aigua emesa pel brollador i l'aigua que, per 
dessota, entra a 1'Estany de Banyoles. Sembla clar, doncs, que hi ha un 
sistema hidrolbgic comú, compartit per l'estany i pel sistema d'estanyols 
que l'envolten. 
Ens trobem, doncs, davant un sistema d'estanyols sotmesos a una 
dinhmica hidrogeolbgica que no solament produeix el seu remodelament 
sinó que a la llarga, i donada la clara relació entre ells i el sistema chrstic de 
Banyoles, pot acabar fusionant-10s en un de sol. 
Agraiments 
Aquest treball s'ha portat a terme amb el suport econbmic de 1'Ajuntament de Banyoles. 
Referencies 
ABELLA, C. 1980. Dinamica poblacional comparada de bacterias fotosintéticas 
planctónicas. Tesi Doctoral. U.A.B. 
HUTCHINSON, G.E. 1957. A treatise on limnology. I. Geography, Physics and 
Chemistry of lakes. J. Wiley & sons. New York. 
J u L ~ ,  R. 1980. La conca lacustre de Banyoles-Besalú. Monografies del Centre 
&Estudis Comarcals de Banyoles. 
MARGALEF, R. 1983. Limnologia. Ed. Omega. Barcelona. 
MAS, J .  1982. Sucesión de bacterias planctónicas en un ecosistema anaer6bico de 
baj a diversidad. Tesina de Llicenciatura. U .A. B. 
SANZ, M. 1985. Estudi hidrogeologic de la conca Banyoles-Garrotxa. Quaderns del 
Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 1980-1984. vol. 2: 171-250. 
TURET, J. 1981. Colonització i dinamica poblacional de bacteris fotosintetics en un 
estanyol de nova formació a la zona carstica de Banyoles. Tesina de Llicenciatura. 
U.A.B. 


Estudi comparatiu de l'evolució de la morfometria dels estanyols de la riera castellana (Banyoles): Estanyol Nou, Sisó i Brollador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert