Marí, Isidor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SESSIONS DE SEMINARI 
ELS CURSOS DE CATALA PER A ADULTS 
Sessió a chrrec d'Isidor Marí (4 de mar$ de 1987) 
El ponent fa un ba lan~  de cinc anys (1981-86) de cursos de catala per a adults, promoguts 
per la Generalitat de Catalunya i altres institucions (Diputació de Barcelona, cursos de reciclat- 
ge de 1'Inem). Examina, en primer lloc, l'hmbit i les característiques dels cursos, que són una 
activitat de temps lliure. A continuació, exposa l'evolució que han sofert, ja que, abans de 1980, 
no es feien cursos específics per a castellanoparlants. En l'actualitat, hi ha dos programes (un 
per a catalanoparlants i un altre per a no catalanoparlants), un servei pedagbgic als ensenyants, 
un suport econbmic, sistemes organitzatius (convenis amb ajuntaments i entitats) i s'ha resta- 
blert el Tribunal Permanent de Catalh (Junta Permanent de Catalh). A la fig. 1 es mostra la 
distribució quantitativa dels cursos de catalh patrocinats per la Generalitat, on es distingeix entre 
cursos per a catalanoparlants (en negre) i cursos per a no catalanoparlants (en blanc), i a la 
fig. 2 s'indiquen les poblacions on l'any 1982 es van celebrar proves de la Junta Permanent 
de Catal&. A la taula I s'indiquen els diferents cursos organitzats des de 198 1 i el nombre d'alurnnes 
(una minoria dels quals són inscrits a la Junta Permanent de Catalh) i a la taula es completa 
la informació sobre els alumnes aprovats i la categoria. A continuació, Isidor Marí comenta 
els resultats d'una enquesta sobre el curs %Digui, digui ... >> (1984-85): 
O no catalanoparlants 
catalanoparlants 
Cursos 
Localitats on s'han celebrat proves de 
la Junta Permanent de Catala (1982). 
TAULA l 
CURSOS I ALUMNES DE CATALA PER A ADULTS 
Cursos per a Cursos per a Inscrits 
catalanoparlants no catalanoparlants Total Alumnes J.P.C. 
TAULA ll 
RESUM DE LES DADES ESTAD~STIQUES DELS ANYS 1982-1986 
Certificats 
A 
B 
C 
D 
E 
F 
G 
TOTAL 
lnscrits Presentats Aptes 
A = coneixements orals; B = coneixements elementals; C = coneixements mitjans; D = coneixements 
superiors; E = professorat; F = coneixement basic de llenguatge administratiu; G =coneixement 
suficient de llenguatge administratiu. 
RESUM DELS RESULTATS DE L'ENQUESTA DE SEGUIMENT 
DEL CURS ((DIGUI, DIGUI.. .*, (1984-85) 
El 75'9% dels enquestats coneixen el curs <(Digui, digui. .* (91' 1 % no coneixen cap altre 
curs a la premsa, la radio o la TV). 
Saben que consra d'espais de 
TV: el 92'6% dels que coneixen el curs 
premsa: el 20'5% 
radio: el 10'6% 
Han conegut el curs a través de 
la TV: el 80% 
la premsa: el 19'1 % 
la programació de TV: el 15'4% 
la publicitat a la premsa: 1'1 1'4% 
les informacions d'amics: el 9'9% 
l'espai de radio: el 6'3% 
la publicitat a la radio: el 4'3% 
Han seguit el curs unes 194.000 persones (6% del total i 7'9% dels que coneixen el curs) 
Entre ells, han seguit el curs totalment 
19.000 persones 
Han seguit setmanalment 
la TV: 100.000 persones 
la premsa: 33.000 persones 
la ridio: 7.00018.000 persones 
Entre els que han seguir el curs 
-opinen que els ha ajudat a millorar els seus coneixements de catala: 
molt: el 2'2% (4.000 persones) 
bastant: el 3 1'2 % (60.000 persones) 
una mica: el 50% (97.000 persones) 
-creuen que ara els és més faci1 d'entendre el catah: 
molt: el 6'4% (12.000 persones) 
bastant: el 23'7% (46.000 persones) 
-creuen que ara els és més faci1 parlar el catali: 
molt: el 8'5% (17.000 persones) 
bastant: el 23'4 % (45.000 persones) 
-creuen que el curs *Digui, digui .... ha fet que usin més el catal$ que no l'any 
passat: 
molt: el 7' 1 % (14.000 persones) 
bastant: el 18'7% (36.000 persones) 
-han vist amb el curs .Digui, digui.. . que aprendre catali no era tan difícil com es 
creien: 
totalment d'acord: el 62'6% (121 .O00 persones) 
bastant d'acord: el 16'9% (33.000 persones) 
Obre les intervencions Humbert Boada plantejant el dubte si dins la categoria de catalano- 
parlants no s'inclouen també individus d'un nivell de llengua inferior a la mitjana, la qual cosa 
pot fer baixar el nivell mitjll de la llengua. Marí corrobora aquesta temenGa i la relaciona amb 
una reacció en contra del desprestigi de l'ensenyament de l'idioma. J.A. Argenti demana dades 
sobre l'origen social i el barri de residencia (no se'n tenen) i es pregunta si, sobre els fracassos, 
s'han fet comparances amb l'aprenentatge d'altres llengües, i Mari respon que un 40 per cent 
d'absentisme és normal. J.M. Artiga1 planteja la qüestió de la necessitat, en el sentit que, si 
l'alumne no en sent la necessitat, l'eficllcia serh menor, i Mari creu que és un aspecte poc treba- 
llat; quant a la qüestió del metode, Mari aclareix que és important que els professors no sols 
dominin la llengua des del punt de vista gramatical sinó també expressiu. E. Boix demana que, 
dins els diferents centres (Caprabo, El Corte Inglés), es van interessar pels cursos, i Mari expli- 
ca que, en el cas d'El Corte Inglés, s'hi va interessar la direcció per qüestions practiques i també 
el comite d'empresa. A. Bastardes planteja diverses qüestions, insisteix en la manca de neces- 
sitat de 1'6s (que cal activar) i demana quina és la relació costleficllcia, que Mari no veu gens 
faci1 de mesurar. Modest Reixach considera que els cursos es munten bastant malament, a la 
qual cosa Marí respon que és necessllria una millor coordinació entre les direccions generals 
i els departaments. Joan Soler planteja l'organització de sectors específics multiplicadors i A. 
Bastardas proposa que el GCS estudii' la possibilitat d'elaborar un document per ajudar al pro- 
cés de normalització. 


Els Cursos de català per a adults

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert