S'estudien sis arbres joves total i exclusivament
ocupats per Ips aeuminatus Gyll., talats a la Vall de Roncal (Navarra) l'estiu de 1.979.
Tots els arbres es trobaven en el mateix moment d'atac, essent l'ocupació dels troncs diferent depenent més de l'arbre que de l'escolítid.
El nombre de femelles gairebé triplica el de mascles, fet que no concorda amb la igualtat que es dóna en el moment de la posta. Creiem que és degut a una sortida diferenciada en el temps que fa sortir primer els mascles.
La densitat d'ocupació augmenta amb l'alçada de l'arbre considerat fins un punt en el que pràcticament s'estabilitza al voltant de 0,24 individus per centímetre quadrat

Ascaso i Terrén, Carlos

Marqués i Costa, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

III Sessió Entom. ICHN-SCL,: 13 - 17	 Mataró, 1984
OCUPACI6 DE Pinus silvestris L., PER Ips acuminatus Gyll.
(Col. Scolyt).
Carlos Aseas° i Terren
Francesc Marqués i Costa
RESUM. S'estudien sis arbres joves total i exclusivament
ocupats per Ips aeuminatus Gyll., talats a la Vall de Ron-
cal (Navarra) l'estiu de 1.979.
Tots els arbres es trobaven en el mateix moment d'atac,
essent l'ocupació dels troncs diferent depenent més de l'ar-
bre que de l'escolítid.
El nombre de femelles gairebé triplica el de mascles,
fet que no concorda amb la igualtat que es dóna en el moment
de la posta. Creiem que és degut a una sortida diferenciada
en el temps que fa sortir primer els mascles.
La densitat d'ocupació augmenta amb l'alçada de l'arbre
considerat fins un punt en el que prácticament s'estabilitza
al voltant de 0,24 individus per centimetre quadrat.
La Vall de Roncal es una de les valls pirinenques de
Navarra, concretament just en el límit amb Osca. Té una alca-
da a l'entrada, Burgui, de 800 mts., mentre que al seu límit
superior, Belagua, és de 1.100 mts., i esta tota ella ocupa-
da per una pineda de Pinus silvestris L.. En concret les
mostres provenen del barranc de Minxate, petita Vall para -
lela a la principal i a mig camí entre Isaba i Ustàrroz,
amb una alçada de 1.000 mts.
Els escolítids hi sen presents a tota la vall originant
taques, o rotllanes, d'arbres malalts dins el bosc. Els nos-
tres esforços es varen centrar, peró, en l'estudi dels arbres
que envolten els llocs a on s'emmagatzema la fusta després
d'ésser desemboscada, ja que un dels principals problemes
que hi ha plantejats dins la vall és que si els productes
d'una tala, travessen un "viver", zona de bosc que es recu-
pera d'una tala anterior i a on, per tant, els arbres són
petits, la "cuca" fa veritables destrosses. En estudis preli-
minars vàrem demostrar que la "cuca" és de Ips acuminatus
Gyll.
Per fer l'estudi vam escollir sis arbres d'una mida sem-
blant a la dels arbres del "viver", i els vàrem tallar en
troços d'una mida semblant per tal d'eXtreure'n tot el mate-
rial que hi hagués dins. La mida mitjana As de 48 cm. amb
una desviació de 1,5 cm.
Els arbres escollits estaven situats prop d'un magatzem
provisional de fusta a peu de camí. En aquest punt les possi-
bilitats que un arbre estigui infectat són molt altes a
causa que s'acumulen tot un seguit de circumstàncies que
afavoreixen la concentració dels escolítids, com són la gran
quantitat d'arbres acumulats que emeten reina i d'altres
productes vol'atils que poden atraure els escolítids, les
-13-
poques o moltres destrosses que es fan a terca per l'arrosse-
gament de la fusta i que debiliten els arbres que hi ha a
prop, i la mateixa col.locacié als fons de la vall que fa
que es constituexcn en veritables paranys d'atracció a gran
escala.
La tala dels sis arbres es va efectuar en la segona
quinzena del mes d'agost, pel que els individus recoNectats
presumiblement pertanycn a la segona generació anyal (Palanca
A. i altri, 1.978). El fet que els arbres tinguessin encara
fulles verdes , i no el característic to groguenc present
quan l'arbre és a punt de morir, indica que els escolítids
que trobem són els descendents de la primera colonització
que els ha atacat. Com
 sigui que Púnica esiAcie recol.lecta-
da fou Ips acuminatus Gyll. cal admetre que en aquest cas
es comporta com un colonitzador primari i que la seva sola
presència As suficient per a •acabar amb la vida de l'hoste
en una sola generació, ja que l'estat del floema era total-
ment irrecuperable.
El resultat dels diferents mostreigs queda resumit a
la Taula 1.
ARBRE 1 2 3 4 5 6
Alçada total 139 289 392 339 436 510
Alçada mostre jada 1 39 145 240 339 339 240
n9 de troçoS 3 3 5 7 7 5
DiAmetre mAxim(cm) 5.5 6.5 5.5 6.75 11.25 14
Diämetre mínim(cm) 3 3.5 1.5 3.5 5.25 2
Superfície(m2) 1856 2278 2639 5458 8786 6031
n9 de mascles 83 91 216 247 491 343
n 9 de femelles 123 291 577 875 1747 957
n 9 total 206 382 793 1122 2238 1300
Densitat(n9total/cm2) 0,11 0,16 0,30 0,20 0,25 0,21
TAULA 1.- Resultat general dels mostreigs de sis arbres de
Minxate.
Qualsevol generalització en el comportament dels escoll-
tids pel que fa a la seva distribució en els arbres que colo-
nitzen és difícil, donada la poca uniformitat en el moment
de la posta (Coulson, R., 1.979). En el nostre cas veiem
que hi ha unes tendències comunes com són el menor nombre
d'individuus a les parts altes, l'augment progressiu cap
a la meitat i, una altra vegada, un descens a les parts bai-
xes (Gràfic 2). Aquesta distribució respecte a l'alçada és
encara més evident amb la densitat. Efectivament, resulta
clar que hi ha una zona de l'arbre on la densitat és més
alta a la resta. Si aquesta zona és, o compri'm dintre seu,
el punt d'atac és quelcom que no estem prou segurs d'afirmar.
El que és segur és que es tracta del lloc de l'arbre on es
donen les millors condicions possibles per el desenvolupament
de les larves d'I. acuminatus, ja que si no fos així el nom-
bre d'adults trobats que es correspon amb el d'ous dipositats
per les femelles seria menor.
Donada la dificultat de l'anàlisi individual dels arbres,
hem preferit considerar cada arbre com un bloc prescindint, per
tant, de l'estudi dels troços en que varen ésser tallats.
-14-
333
233
330
203e
o
'o
ar
103
Ln	 •o
-1- I 2: Ed
100 SoE
100 d
rdr
ARBRE 1 ARBRE 2 ARBRE 3
ARBRE 4 ARBRE 5 ARBRE 6
230
1C0
d
<3	 L.73.1
450
300
Mi0
Gràfic 2.- Mostreig dels sis arbres desglossat en els troços
en que es varen dividir. Les abscisses responen als diferents
diämetres considerats essent diferents per a cada arbre;
el diàmetre més petit está col.locat prop de l'origen, muntre
que el diàmetre màxim és el més lluny. A les ordenades hi
ha ha el nombre d'individuS capturat (escala comuna per
els quatre primers arbres i diferent per els altres dos).
Els valors de densitat estan col.locats per sobre del troç
que es considera
La densitat d'ocupació es va calcular com el quocient
entre el nombre d'individus capturats en una superficie
donada i aquesta. En haver-se capturat tots els individus
presents la densitat té valor absolut i no es tracta d'una
simple estimaciii.
En el nostre cas veiem que la densitat d'ocupació va
augmentant amb l'alçada total de l'arbre considerat fins
que s'estabilitza al voltant de 0,24 ind/cm2. (Gräfic 3) per
a arbres entre 3 i 5 mts., fet amb el que considerem possi-
ble estimar una població coneixent la superficie. Per els
peus més petits no es guarda aquesta regularitat ja que el
tros d'arbre on els escolitids poden fer les seves galeries
és, proporcionalment, menor que en arbres més graos en tenir
una zona d'escorça fina per tant de diàmetre petit molt més
gran.
Un altre fet que crida l'atenció a la Taula 1 és la des-
proporció entre mascles i femelles en els arbres. Sabem que
en el moment del neixement hi ha, normalment, tants mascles
com femelles i, en canvi, poc abans de l'emergència veiem
que hi ha entre dues i tres fe melles per mascle. Aquest fet
es manté en cadascun dels arbres estudiats i per tant no
es pot pensar que només sigui un efecte de l'atzaratribuible
-15-
6z
4.5
5.5
5
z
Y: N° de femelles per arbre (In.)
r = 0.96
a un comportamcnt aillat (Gräfic 4). Més aviat creiem que l'ex
plicació cal cercar-la en la dinámica particular d'atac a
d'altres arbres; en ésser els mascles els encarregats de
debilitar el nou hoste, convé que siguin els primera en aban-
donar els arbres on s'han desenvolupat.
Densitat
(imVao2)
0.3 •
0.2'
o
•0.1'
o
o
o	 o
1	 2	 3	 4	 5	 6
Gràfic 3.- La densitat d'ocupació dels sis arbres va augmen-
tant amb l'alçada dels arbres fins que s'estabilitza sobre
els 0,24 ind./cm2.(linea de punts). Els arbres están urde-
nats de petit a gran a les abscisses.
Aquesta sortida dels mascles desplaçada, en el temps res-
pecte a les femelles,cal afegir-la com un efecte dispersador
més en laja prou complexa dinámica d'I.acuminatus.
X: N° de mescles per arbre (1n.)	 4.5	 5	 5.5	 6	 6.5	 7
Gràfic 4.- Els sis arbres estudiats presenten un fenomen
semblant pel que fa a la proporció entre mascles (abscisses)
i femelles (ordenades). Ambdós valors en logaritmes.
Com ja s'ha dit abans en el present estudi s'ha prescin-
dit de considerar els trocos en qué es va dividir cada ar-
bre. Malgrat aixe, creiem que en posteriors treballs podrem
arribar a determinar nous paràmetres que afecten a la distri-
bució d'I acuminatus dins els arbres com pot ésser, per exem-
ple, el cas del diämetre.
-16-
BIBLIOGRAFIA:
BALACHOWSKY, A. (1.949).- Coli:opteres Scolytides. Faune de
France, 50. Paul Lechevalier. Paris.
COULSON, R.(1.979).- Population dynamics of bark bectles.
Ann. Rev. tntomol. 24:417-47.
PALANCA, A. et altri (1.978).- Interacción entre la radiación
y los ciclos biológicos de coleópteros minado-
res de resinosas en el Valle de Roncal (Nava-
rra). Avances sobre la investigación en Biocli-
matología, 261-7 Centro de Edafología y Biolo-
gía aplicada de Salamanca.
Adreça de l'autor:
Departament de Bioestadística
Facultat de Medicina
Universitat de Barcelona
c/ Casanova n 2 143 (Barcelona -36)
CATALUNYA.
-17-


Ocupació de Pinus Silvestris L., per IPS Acuminatus Gyll. (Col. Scolyt)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert