Mata i Cubells, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T
ER
M
E 
22
, 2
00
7
Tu
ris
m
e.
..t
ur
ism
e 
cu
ltu
ra
l..
.tu
ris
m
e 
in
du
str
ia
l?
55
TURISME… TURISME CULTURAL… TURISME INDUSTRIAL?
Anna B. Mata i Cubells · Projecció de la Ciutat i Turisme · Ajuntament de Terrassa
“El turisme cultural és aquella forma de turisme que té per objecte, entre 
d’altres ﬁ nalitats, el coneixement de monuments i llocs històrics i artístics. 
Exerceix un efecte realment positiu sobre aquests en tant que contribueix 
–per tal de satisfer les seves ﬁ nalitats pròpies– al seu manteniment i protec-
ció. Aquesta forma de turisme justiﬁ ca, de fet, els esforços que aital mante-
niment i protecció exigeixen de la comunitat humana, pels beneﬁ cis socio-
culturals i econòmics que comporta per a tota la població implicada.”
Carta del Turisme Cultural, adoptada per l’ICOMOS el novembre del 1976
S’acostuma a aﬁ rmar que el turisme és un fenomen recent. I és cert si ens cen-
trem en el turisme anomenat de masses. Però els orígens són anteriors…
Els viatgers turistes
Els primers turistes europeus –altrament dits “viatgers”–, a l’Europa del segle 
XVIII, viatjaven moguts essencialment per interessos cientíﬁ cs, comercials i cul-
turals. En la relació dels aspectes que havien d’interessar aquest viatger, i sobre els 
quals havia de reﬂ exionar i ﬁ ns i tot investigar, hi apareixen essencialment temes de 
caràcter cultural i cientíﬁ c. A més de la mateixa geograﬁ a del viatger, disciplines com 
l’astronomia, els aspectes polítics i normatius –com ara les lleis i règims polítics de 
cada territori– el comerç, la indústria, la tecnologia, els costums o els cicles festius 
eren centres d’interès d’aquests primers turistes. També s’havien d’interessar per la 
vida intel·lectual, les universitats, els arxius i les biblioteques, i no deixar de visitar 
palaus, temples i esglésies, preguntar els habitants del país i entrevistar-se amb els 
homes savis... En deﬁ nitiva, l’objectiu del visitant era convertir el viatge en un pro-
ﬁ tós instrument de formació i de coneixement.
Al segle XIX, els viatgers es continuen desplaçant moguts essencialment pels 
mateixos interessos, però aquest tipus de viatges comença a ser popular entre les 
classes dominants. Un bon exemple el trobaríem en les diverses guies urbanes de les 
principals ciutats europees, on ocupen un bon nombre de pàgines les informacio-
ns de caràcter cultural i on es relacionen detallades descripcions dels monuments 
artístics, però també de les institucions cientíﬁ ques i culturals (acadèmies, museus, 
biblioteques, universitats) que un viatger il·lustrat no podia deixar de visitar. Així 
mateix, en aquestes guies s’hi comença a incloure fàbriques i indústries, com a ele-
ments destacats.
Aquesta valoració positiva de la indústria està, sens dubte, relacionada amb la novetat 
d’aquestes instal·lacions i amb la valoració del progrés i dels avenços cientíﬁ cs i tecnològics.
T
ER
M
E 22, 2007
Turism
e...turism
e cultural...turism
e industrial?
56
Als inicis del segle XX, l’aristocràcia i la burgesia continuaren realitzant aquests 
viatges d’aprenentatge i coneixement arreu del món que, després, s’incorporen bé a 
les arts pictòriques i decoratives, bé als coneixements geogràﬁ cs, històrics i cientíﬁ cs, 
bé a la mateixa indústria i als processos fabrils.
Els turistes i les vacances
És després de la II Guerra Mundial, al moment en què es produeix la massiﬁ cació 
del turisme al món occidental, quan el viatge es converteix en una forma de descans 
i de relació social i quan s’estén àmpliament el turisme de vacances, especialment 
vinculat al sol i la platja, atès que van ser els treballadors dels països del centre i el 
nord d’Europa els primers d’aconseguir drets laborals. La disminució de la jornada 
laboral, l’augment dels salaris i l’assoliment de guanys laborals com ara les vacances 
pagades van permetre que cada cop més ciutadans gaudissin d’un descans anual.
Essencialment, van canviar les persones que es desplaçaven i van canviar els mo-
tius pels quals ho feien. Ara eren majoritàriament obrers, obrers industrials que 
treballaven habitualment dins les fàbriques durant tot l’any. Per tant, no tenien cap 
interès, ans al contrari, a visitar instal·lacions que s’assemblaven a aquelles de les 
quals fugien per vacances.
Paral·lelament, la mobilitat augmentava, en augmentar el nombre d’automòbils 
fabricats, i el transport aeri millorava, alhora que se n’ampliava l’ús, la qual cosa 
permetia, en primer lloc, realitzar viatges de vacances dins el propi país i, després, a 
països estrangers abans visitats només per les classes benestants, i als quals els sectors 
populars hi acudien buscant el sol, la platja i la diversió. Apareixen els viatges en 
grup, que combinen transport i estada. La destinació del viatge de vacances sovint 
no té una rellevància especial. De vegades, el turista té ﬁ ns i tot una total ignoràn-
cia i indiferència respecte del lloc que visita. A partir dels anys cinquanta, i ﬁ ns a 
l’actualitat, alemanys, britànics i francesos comencen a passar les vacances anuals a 
les costes mediterrànies del nostre continent.
Per descomptat, els elements culturals mai no van deixar d’estar totalment ab-
sents d’aquests viatges turístics. El combinat turístic, essencialment de sol i platja, 
acostumava a incorporar, com a alternativa i complement, visites a monuments, 
llocs d’interès (culturals, comercials) i festes i singularitats locals.
Però el turisme cultural, especialment dels darrers 10 anys, suposa un canvi 
qualitatiu important: el coneixement d’aquests elements culturals es converteix en 
l’objectiu essencial del viatge.
Amb l’augment de l’educació dels turistes i de les seves referències històriques i 
culturals, els llocs visitats han passat a omplir-se de referències i noms coneguts. Al 
llarg del segle XX s’havia anat produint una reducció vers els elements artístics del 
que es considerava que havia de veure un turista. Un reduccionisme que tenia tam-
T
ER
M
E 
22
, 2
00
7
Tu
ris
m
e.
..t
ur
ism
e 
cu
ltu
ra
l..
.tu
ris
m
e 
in
du
str
ia
l?
57
bé una dimensió cronològica, en centrar l’interès en el món clàssic i l’art medieval, 
renaixentista i barroc; més tard, també va interessar l’art del XIX i començaments 
del XX.
En els darrers anys, el canvi produït en el turisme massiu ha incorporat nous ele-
ments a les imatges del paisatge rural i urbà i s’ha incrementat l’interès per les restes 
materials de l’època contemporània, alhora que pels elements populars i autòctons.
Dins d’aquestes restes materials del segle XX, la revolució industrial, els seus 
orígens, processos i tècniques industrials, a més dels fets econòmics, polítics i socials 
en què es van desenvolupar, han donat lloc a la matèria primera del que anomenem 
turisme industrial. El desenvolupament d’aquest tipus de turisme constitueix, en 
certa mesura, el retorn als orígens del turisme.
Sens dubte, això està directament relacionat amb una demanda cada cop més 
exigent, fruit de la participació en els desplaçaments turístics d’una població massi-
vament escolaritzada i amb un nivell cultural més alt.
Vacances, oci... i coneixement, i experiències
Les destinacions de sol i platja, primer a Europa i actualment arreu del món, 
competeixen fortament entre si per atraure el màxim nombre de turistes, a ﬁ 
d’incrementar el seu volum de negoci, i malden per generar propostes noves i ima-
ginatives que els donin un valor afegit d’atractivitat.
D’altra banda, alguns països europeus han desenvolupat propostes culturals 
adreçades, en primer lloc, a atraure la seva mateixa població local o regional, basant-
se en elements identitaris i d’història local o en costums singulars i que, progressiva-
ment, atrauen turistes estrangers.
Els darrers anys, conceptes com ara turisme rural, turisme d’aventura, de neu, 
termal... s’han estès àmpliament, adreçats a segments de públics especíﬁ cs i associats 
a la desestacionalització del temps de lleure.
El turisme industrial, com el turisme cultural, és un retorn a la tradició del turis-
me originari, abans esmentat, del segle XIX.
A partir dels anys setanta del segle XX, la innovació tecnològica introdueix en les 
indústries l’automatització i la robotització, en paral·lel amb els processos de rees-
tructuració de les indústries i a la disminució del nombre de treballadors del sector 
secundari, altrament dits obrers. Tot aquest procés es produeix simultàniament a 
l’augment general de l’accés a la cultura, a un cansament envers les formes tradicio-
nals de vacances i a un interès per conèixer aquesta història encara recent i propera.
El turisme industrial és relativament nou a Catalunya i a l’Estat, però des de fa 
anys és una modalitat turística consolidada a determinats països d’Europa: Alema-
nya, el Regne Unit, els Països Baixos i França, així com els Estats Units, són països 
amb una oferta permanent i un públic nombrós en l’àmbit del turisme industrial, 
T
ER
M
E 22, 2007
Turism
e...turism
e cultural...turism
e industrial?
58
tant el basat en els elements patrimonials com en la indústria viva, amb la visita 
d’indústries en actiu.
El patrimoni industrial fa relativament pocs anys que ha estat posat en valor. Per 
tant, no cal dir que hi ha resistències envers el fet de considerar el turisme industrial 
com una branca del turisme amb prou capacitat d’atracció per a capturar públic més 
enllà dels professionals especialitzats i dels escolars. Aquestes resistències són de tota 
mena: des de la de considerar que la indústria no és un bé cultural, que no té valors 
estètics o que la visita a fàbriques i indústries no és gens elegant, ﬁ ns a la dels ma-
teixos propietaris d’aquestes instal·lacions, als quals els resulta més rendible vendre 
la maquinària com a ferralla i enderrocar la fàbrica per a ediﬁ car-hi habitatges. I, per 
acabar-ho d’adobar, les fàbriques acostumen a estar situades majoritàriament a zones 
allunyades de les tradicionals rutes turístiques.
El paper que ha exercit i que exerceix el Museu Nacional de la Ciència i la Tèc-
nica de Catalunya (www.mnactec.cat), situat a Terrassa, i el seu Sistema de museus, 
estès per tot el país, ha estat determinant, tant per a la salvaguarda i el manteniment 
d’aquest patrimoni com per al seu coneixement i difusió.
Pel que fa a Catalunya, que el 2006 va rebre 25 milions de turistes (d’aquests, 7 
milions a la ciutat de Barcelona), el turisme industrial hi pot desenvolupar un fort pa-
per. Hi té un paper determinant la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (www.
xatic.cat), creada el 2006; està integrada per 19 municipis que disposen de patrimoni 
industrial i té la voluntat de convertir-se en un recurs d’atracció turística.


Turisme... Turisme cultural... Turisme industrial?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert