El desenvolupament de la mecànica quàntica a principis del segle XX va constituir
una de les més grans revolucions tant en les ciències experimentals i en les ciències exactes
com en la filosofia, i va modificar completament la manera d'entendre el món tant a
nivell microscòpic com macroscòpic. De fet, tal com varen fer notar els seus fundadors, la
mecànica quàntica és força contradictòria respecte a la nostra forma clàssica de pensar.
Per superar aquesta limitació, Erwin Schrödinger i Albert Einstein, entre d'altres, van
proposar una sèrie d'experiments ideals que mostraven el comportament paradoxal de la
mecànica quàntica, entre els quals l'anomenat «gat de Schrödinger» i la «paradoxa EPR»
(o paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen) són els més coneguts. Aquestes propostes experimentals,
que es coneixen amb el nom alemany de Gedankenexperimente (experiments
mentals), feien ús del principi de superposició i de l'entrellaçament dels sistemes quànticsapper
mostrar les estranyes propietats de la mecànica quàntica. Tanmateix, com va indicar
el mateix Schrödinger, es tractava de propostes ridícules perquè mai aconseguiríem manipular
partícules individuals. El Premi Nobel de Física 2012 ha estat atorgat a Serge Haroche
i David J. Wineland, que van ser capaços, mitjançant sofisticats dispositius experimentals,
d'atrapar i manipular fotons i ions individuals, respectivament, tot fent realitat
els Gedankenexperimente proposats als inicis de la mecànica quàntica. A més, aquells experiments
van establir les bases per a un nou camp de recerca, la ciència de la informació
quàntica, i per al desenvolupament de noves aplicacions com ara la construcció de rellotges
atòmics de precisió anteriorment mai assolida. Aquests desenvolupaments han marcat
l'inici de l'anomenada segona revolució quàntica.The development of quantum mechanics at the beginning of the 20th century
constituted one of the greatest revolutions in the theoretical and experimental sciences as
well as in philosophy, completely transforming the way we understand the world at both
micro- and macroscales. In fact, as its founders pointed out, quantum mechanics is
strongly counterintuitive to our classical way of thinking. To overcome this limitation,
Erwin Schrödinger and Albert Einstein, among others, proposed a series of idealized experiments
to illustrate the paradoxical behavior of quantum mechanics, with the best
known being Schrödingers cat and the EPR paradox (Einstein-Podolsky-Rosen paradox).
These thought experiments, referred to by the German Gedankenexperimente, made
use of the superposition principle and the entanglement of quantum systems to show the
strange properties of quantum mechanics. However, they were somehow ridiculous proposals
since, as indicated by Schrödinger himself, we would never be able to manipulate
individual particles. The 2012 Nobel Prize in Physics was awarded to Serge Haroche and
David J. Wineland, who, with extremely sophisticated experimental devices, are able to
trap and manipulate individual photons and ions, respectively, thus allowing the Gedankenexperimente
proposed at the beginning of quantum mechanics to become reality. In
addition, these experiments set the foundations for a new field of research, quantum information
science, and for the development of new applications, such as atomic clocks
with unprecedented accuracy. These developments have signaled the beginning of a second
quantum revolution
