Ayza Graells, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
50
educació tecnològica
J a fa uns quants anys que van aparèixer a Espanyaels primers concursos de robots orientats a estu-
diants d’enginyeria. Un dels primers grups organitza-
dors va ser el de la Universitat Politècnica de Catalunya,
en concret l’associació AESS Estudiants, capítol d’estu-
diants a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tele-
comunicació de Barcelona (ETSETB) de la societat de
l’IEEE Aerospace & Electronic Systems Society (AESS).
El 29 de març de 1995 es va fer el primer concurs de mi-
crorobots lluitadors de sumo a Espanya. A aquesta pri-
mera edició en van seguir d’altres i s’hi van afegir noves
modalitats. El novembre del 2005 es va celebrar la darre-
ra edició: l’11è Concurs Nacional de Robots Lluitadors
de Sumo, el 9è Concurs Nacional de Robots Rastreja-
dors i el 2n Concurs Nacional de Robots Lluitadors de
Minisumo. 
En pocs anys altres universitats van començar a pro-
moure aquesta mena de concursos. Una altra de les uni-
versitats pioneres va ser la Universitat de Deusto (1988),
que va utilitzar un altre model: el professor José M. An-
gulo Usategui, veient el potencial de motivació d’aques-
tes competicions, va decidir convocar els estudiants de
la seva classe a participar en un concurs de microbots;
per donar-hi més al·licient va convidar estudiants d’al-
tres universitats, amb experiència en concursos a Barce-
lona, a participar-hi.
En pocs anys, a Espanya, van proliferar aquestes
competicions. A la primavera de l’any 2000 eren els
alumnes de l’Escola Politècnica de Mataró els que tam-
bé organitzaven un concurs obert a tots els estudiants
espanyols i ràpidament s’hi van afegir la Universitat
d’Alcalá de Henares, la Universitat Miguel Hernández,
de Múrcia, la Universitat de Valladolid, la Universitat Po-
litècnica de Madrid, i la llista no s’acaba.
A més de competicions de caràcter estatal també
n’existeixen d’internacionals. A Europa, una de les més
populars és l’Eurobot, que aquest any s’ha celebrat a
primers de juny a Catània. La primera edició va ser el
1998, i va néixer com a extensió de la competició france-
sa que s’havia iniciat tot just quatre anys abans.
A més a més, com a competicions internacionals en
podem trobar d’altres com la Robocup, que aquest any
es celebra a Alemanya, coincidint amb els mundials de
futbol i que inclou diferents modalitats. La Universitat
de Girona i la Universitat Jaume I han participat en dife-
rents ocasions en una d’aquestes modalitats, la Lliga de
Format Petit (Small Size League).
Als Estats Units també tenen una competició de ro-
bots orientada a estudiants d’entre onze i divuit anys, i
amb el suport de la National Tooling and Machining As-
sociation: la Battleboot. A més dels concursos orientats
a estudiants, d’altres han convertit la competició en llui-
ta i han buscat explotar la vessant més violenta i espec-
tacular; aquest és el cas de la Warrior Wars, Robotica i
d’altres, algunes objecte de programes per a la televisió
(figura 1).
Tot parlant de competicions de robots podríem es-
criure planes i planes parlant de modalitats, reglaments,
participació, característiques dels robots en competició,
com construir aquests robots, etc. En aquest article trac-
taré de comentar aquesta activitat com a estímul per a la
formació tècnica: nivells de concurs, modalitats i carac-
terístiques dels robots. Per fer-ho parlaré de Robolot i
d’Eurobot.
Robolot
Aquest concurs, que el 15 d’octubre d’aquest any ce-
lebrà la seva cinquena edició, respon a una iniciativa de
l’IES-SEP La Garrotxa, d’Olot (vegeu http://www.ieslagarrotxa.
net/Robolot) orientada principalment als estudiants de
batxillerats tecnològics i de cicles formatius, però també
oberta a estudiants universitaris o d’altres nivells forma-
tius (figura 2). La construcció d’un robot requereix un
conjunt de coneixements tecnològics (electrònica,
mecànica, sensors, motors, microcontroladors, progra-
mació, etc.) i un conjunt d’habilitats personals (iniciati-
Jordi Ayza
Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Universitat Politècnica de Catalunya
COMPETICIONS DE ROBOTS.
MOLT MÉS QUE UN JOC
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 50
va, creativitat, enginy, afany de superació, etc.); si, a més,
es fa en equip encara hi podem afegir unes quantes habili-
tats addicionals (treball en equip, responsabilitat, com-
promís, etc.) i a més és atractiu i divertit: pots veure com el
que has projectat funciona, sembla una mica màgic, però
saps que tot plegat és fruit dels teus coneixements i habili-
tats.
Una de les gràcies dels microrobots, o microbots, és
que tenen una mida molt manejable, tenen un cost asse-
quible i poden ser tan senzills o sofisticats com vulguem.
Per això tant els estudiants de cicles formatius com els
d’estudis universitaris superiors poden fer robots a partir
dels seus respectius coneixements i que, en ambdós casos,
el seu disseny i construcció representi un repte per a ells.
Per això a Robolot hi ha dues categories: una per a estu-
diants de batxillerat i cicles formatius i l’altra oberta. I això
a les dues modalitats de competició: robots rastrejadors i
robots sumo.
Els robots de rastreig han de seguir una línia blanca
des de l’inici fins al final i arribar amb el menor temps pos-
sible. La competició es fa per parelles, utilitzant dos perfils
de camí simètrics. El perfil del camí és molt important, po-
dem tenir angles molt aguts i desviacions i l’algorisme del
robot pot ser més adequat per a un tipus de perfil que per a
un altre. Hi ha robots que disposen de diferents algoris-
mes i el dissenyador activa el més adequat per al perfil que
es troba perquè, això és important, el perfil a seguir és un
secret que els participants no coneixen fins al moment de
la competició (figura 3).
Els robots de sumo estan limitats a unes dimensions
de superfície (abans de l’inici del combat) de 20 × 20 cm i
a un pes màxim de 3 kg. El combat és a tres assalts. L’ob-
jectiu és detectar el contrincant i fer-lo fora de l’àrea de
combat. Es tracta de construir un robot amb la màxima ad-
herència, la màxima força per empènyer el contrincant i un
bon algorisme d’evasió i localització del contrincant (figu-
ra 4).
Si algú està interessat a introduir-se en aquest tema,
podeu trobar un programa d’aprenentatge al web de Robo-
lot o podeu fer un dels tallers que ofereixen les universi-
tats. Una de les possibilitats és el curs d’estiu que del 3 al
19 de juliol es va fer a la Politècnica de Mataró (http://www.
eupmt.cat).
Eurobot
Ja he comentat que la competició Eurobot, amb periodici-
tat anyal, està específicament adreçada a estudiants i pro-
cura que els equips participants siguin guanyadors de
competicions nacionals. Eurobot, actualment, és una acti-
vitat que compta amb el suport de la Comissió Europea,
R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
51
FIGURA 1. Sargent Bash, robot guerrer de 125 kg. Les seves dimensions
són 140 × 90 × 90 cm i es pot moure fins a 8 mph. Entre les seves armes
inclou un bufador de propà.
FIGURA 2. Exposició dels robots presentats a Robolot.
FIGURA 3. Exemple de pistes en un concurs de rastrejadors. Al final de la
pista hi ha el detector d'arribada.
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 51
per mitjà del Programa Ciència i Societat de la Direcció Ge-
neral per a la Recerca (http://www.eurobot.dees.unict.it).
Crec que val la pena destacar els objectius que es pro-
posen els seus organitzadors: engrescar els joves estu-
diants a introduir-se en el món de la robòtica i de la tecno-
logia en general; sortir del laboratori i entrar en contacte
amb un món real, amb els seus condicionants; aprendre a
realitzar treballs tècnics, en un temps limitat i treballant en
equip, tractant que tots puguin aportar el màxim; i treba-
llar i competir en un entorn multinacional. També es busca
difondre el coneixement científic entre el públic en gene-
ral. Es tracta de motivar els participants a conèixer totes
les possibilitats que ofereix la tecnologia, i de saber aplicar
aquesta tecnologia amb eficàcia. Per aconseguir-ho, les re-
gles del concurs varien cada any i tracten de maximitzar l’a-
plicació de solucions tècniques, així com la utilització de la
fantasia i de la creativitat. Com a exemple tenim la prova
d’aquest any: Funny Golf.
En un terreny de joc de 210 × 300 cm tenim distribuïts
14 forats envoltats per un cercle de color blau i 14 per un
cercle de color vermell. En el camp hi ha, inicialment, 15
pilotes de ping-pong blanques i 10 de negres. A més tenim
quatre disparadors que poden llançar pilotes blanques i
negres (barrejades aleatòriament). Competeixen dos ro-
bots simultàniament i l’objectiu de cada un és, en 90 se-
gons, col·locar el màxim nombre de pilotes blanques en
els forats del seu color (sols cap una pilota a cada forat).
Com a estratègia es poden ocupar els forats del contrin-
cant amb pilotes negres. A més hi ha quatre tòtems, amb
dos anells metàl·lics que poden ser curtcircuitats pels ro-
bots; en aquest cas el disparador associat al tòtem llançarà
una nova pilota al terreny de joc. Per a la detecció de la po-
sició del robot contrari i del propi robot es poden utilitzar
balises, una col·locada sobre el robot contrari (figura 5).
Els robots han de ser autònoms i no es poden activar per
control remot. El perímetre del robot durant el joc no pot su-
perar els 140 cm. I la seva alçada no pot ser superior als 30 cm.
Ah!, i a més han de treballar en un ambient en el qual hi poden
haver interferències electromagnètiques, una forta il·lumina-
ció i condicions lumíniques variables en el temps i l’espai.
Si visiteu la web d’Eurobot, trobareu les regles de joc
completes i fotografies de com va anar la competició (figu-
ra 6). 
Consideracions
Aquestes activitats i els equips d’estudiants aficionats no
són fruit de la casualitat; perquè les vocacions individuals
es despertin i creixin cal que les universitats i centres for-
matius les acullin i promoguin. La figura del professor té
R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
52
educació tecnològica
FIGURA 4. Combat de sumo en el campus nord de la UPC. Malgrat les pa-
les desplegades, davant i darrere, el robot de la dreta ha estat sorprès pel
flanc i és empès, sense pietat, pel seu contrincant.
FIGURA 5. Esquema de la pista per al concurs Funny Golf d'Eurobot 2006.
FIGURA 6. Dos equips concursant a l’Eurobot 2006 (Catània, Itàlia).
FIGURA 7. Esquema d’un equip de futbol. El computador rep la imatge del
camp. Detecta la posició de cada jugador propi, de cada jugador contrari i de
la pilota. Decideix l’estratègia a seguir. Envia les ordres corresponents a cada
jugador del seu equip.
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 52
un paper important a jugar per tal de fer créixer tècnica-
ment els estudiants, facilitar l’obtenció d’ajudes i suport i
assegurar la disponibilitat d’una infraestructura per a dur a
terme el disseny i la construcció dels robots. 
Per arribar a certs nivells de tecnologia la infraestructu-
ra pot ser més costosa i els coneixements força elevats.
Aquest és el cas de les competicions de futbol on s’utilit-
zen càmeres, eines potents de tractament d’imatge i ordi-
nadors ràpids (vegeu la figura 5). A Catalunya, universitats
com la de Girona o la Jaume I utilitzen aquestes competi-
cions com una eina de formació i estímul per als seus estu-
diants, i són professors els que estimulen i donen suport
als seus estudiants a fi que arribin tan lluny com siguin ca-
paços. A més, en aquest cas, els costos d’equipament ja no
són tan baixos si es volen assolir resultats decents (en la fi-
gura 7 hi ha l’esquema de funcionament d’un equip de ro-
bofutbolistes).
Per tot el que hem vist, considero molt rendible que les
universitats promoguin aquest tipus d’activitats, amb pro-
fessors engrescats, oferint tallers equipats i dedicant re-
cursos per afavorir la participació en els concursos de més
nivell. 
R
ev
is
ta
 d
e 
T
E
C
N
O
L
O
G
IA
• 
  s
eg
on
 s
em
es
tr
e 
 2
00
6
53
042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 53


Competicions de robots : molt més que un joc

Ayza, Jordi

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200650educació tecnològicaJ a fa uns quants anys que van aparèixer a Espanyaels primers concursos de robots orientats a estu-diants d’enginyeria. Un dels primers grups organitza-dors va ser el de la Universitat Politècnica de Catalunya,en concret l’associació AESS Estudiants, capítol d’estu-diants a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Tele-comunicació de Barcelona (ETSETB) de la societat del’IEEE Aerospace & Electronic Systems Society (AESS).El 29 de març de 1995 es va fer el primer concurs de mi-crorobots lluitadors de sumo a Espanya. A aquesta pri-mera edició en van seguir d’altres i s’hi van afegir novesmodalitats. El novembre del 2005 es va celebrar la darre-ra edició: l’11è Concurs Nacional de Robots Lluitadorsde Sumo, el 9è Concurs Nacional de Robots Rastreja-dors i el 2n Concurs Nacional de Robots Lluitadors deMinisumo. En pocs anys altres universitats van començar a pro-moure aquesta mena de concursos. Una altra de les uni-versitats pioneres va ser la Universitat de Deusto (1988),que va utilitzar un altre model: el professor José M. An-gulo Usategui, veient el potencial de motivació d’aques-tes competicions, va decidir convocar els estudiants dela seva classe a participar en un concurs de microbots;per donar-hi més al·licient va convidar estudiants d’al-tres universitats, amb experiència en concursos a Barce-lona, a participar-hi.En pocs anys, a Espanya, van proliferar aquestescompeticions. A la primavera de l’any 2000 eren elsalumnes de l’Escola Politècnica de Mataró els que tam-bé organitzaven un concurs obert a tots els estudiantsespanyols i ràpidament s’hi van afegir la Universitatd’Alcalá de Henares, la Universitat Miguel Hernández,de Múrcia, la Universitat de Valladolid, la Universitat Po-litècnica de Madrid, i la llista no s’acaba.A més de competicions de caràcter estatal tambén’existeixen d’internacionals. A Europa, una de les méspopulars és l’Eurobot, que aquest any s’ha celebrat aprimers de juny a Catània. La primera edició va ser el1998, i va néixer com a extensió de la competició france-sa que s’havia iniciat tot just quatre anys abans.A més a més, com a competicions internacionals enpodem trobar d’altres com la Robocup, que aquest anyes celebra a Alemanya, coincidint amb els mundials defutbol i que inclou diferents modalitats. La Universitatde Girona i la Universitat Jaume I han participat en dife-rents ocasions en una d’aquestes modalitats, la Lliga deFormat Petit (Small Size League).Als Estats Units també tenen una competició de ro-bots orientada a estudiants d’entre onze i divuit anys, iamb el suport de la National Tooling and Machining As-sociation: la Battleboot. A més dels concursos orientatsa estudiants, d’altres han convertit la competició en llui-ta i han buscat explotar la vessant més violenta i espec-tacular; aquest és el cas de la Warrior Wars, Robotica id’altres, algunes objecte de programes per a la televisió(figura 1).Tot parlant de competicions de robots podríem es-criure planes i planes parlant de modalitats, reglaments,participació, característiques dels robots en competició,com construir aquests robots, etc. En aquest article trac-taré de comentar aquesta activitat com a estímul per a laformació tècnica: nivells de concurs, modalitats i carac-terístiques dels robots. Per fer-ho parlaré de Robolot id’Eurobot.RobolotAquest concurs, que el 15 d’octubre d’aquest any ce-lebrà la seva cinquena edició, respon a una iniciativa del’IES-SEP La Garrotxa, d’Olot (vegeu http://www.ieslagarrotxa.net/Robolot) orientada principalment als estudiants debatxillerats tecnològics i de cicles formatius, però tambéoberta a estudiants universitaris o d’altres nivells forma-tius (figura 2). La construcció d’un robot requereix unconjunt de coneixements tecnològics (electrònica,mecànica, sensors, motors, microcontroladors, progra-mació, etc.) i un conjunt d’habilitats personals (iniciati-Jordi AyzaDepartament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Universitat Politècnica de CatalunyaCOMPETICIONS DE ROBOTS.MOLT MÉS QUE UN JOC042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 50va, creativitat, enginy, afany de superació, etc.); si, a més,es fa en equip encara hi podem afegir unes quantes habili-tats addicionals (treball en equip, responsabilitat, com-promís, etc.) i a més és atractiu i divertit: pots veure com elque has projectat funciona, sembla una mica màgic, peròsaps que tot plegat és fruit dels teus coneixements i habili-tats.Una de les gràcies dels microrobots, o microbots, ésque tenen una mida molt manejable, tenen un cost asse-quible i poden ser tan senzills o sofisticats com vulguem.Per això tant els estudiants de cicles formatius com elsd’estudis universitaris superiors poden fer robots a partirdels seus respectius coneixements i que, en ambdós casos,el seu disseny i construcció representi un repte per a ells.Per això a Robolot hi ha dues categories: una per a estu-diants de batxillerat i cicles formatius i l’altra oberta. I aixòa les dues modalitats de competició: robots rastrejadors irobots sumo.Els robots de rastreig han de seguir una línia blancades de l’inici fins al final i arribar amb el menor temps pos-sible. La competició es fa per parelles, utilitzant dos perfilsde camí simètrics. El perfil del camí és molt important, po-dem tenir angles molt aguts i desviacions i l’algorisme delrobot pot ser més adequat per a un tipus de perfil que per aun altre. Hi ha robots que disposen de diferents algoris-mes i el dissenyador activa el més adequat per al perfil quees troba perquè, això és important, el perfil a seguir és unsecret que els participants no coneixen fins al moment dela competició (figura 3).Els robots de sumo estan limitats a unes dimensionsde superfície (abans de l’inici del combat) de 20 × 20 cm ia un pes màxim de 3 kg. El combat és a tres assalts. L’ob-jectiu és detectar el contrincant i fer-lo fora de l’àrea decombat. Es tracta de construir un robot amb la màxima ad-herència, la màxima força per empènyer el contrincant i unbon algorisme d’evasió i localització del contrincant (figu-ra 4).Si algú està interessat a introduir-se en aquest tema,podeu trobar un programa d’aprenentatge al web de Robo-lot o podeu fer un dels tallers que ofereixen les universi-tats. Una de les possibilitats és el curs d’estiu que del 3 al19 de juliol es va fer a la Politècnica de Mataró (http://www.eupmt.cat).EurobotJa he comentat que la competició Eurobot, amb periodici-tat anyal, està específicament adreçada a estudiants i pro-cura que els equips participants siguin guanyadors decompeticions nacionals. Eurobot, actualment, és una acti-vitat que compta amb el suport de la Comissió Europea,Revista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200651FIGURA 1. Sargent Bash, robot guerrer de 125 kg. Les seves dimensionssón 140 × 90 × 90 cm i es pot moure fins a 8 mph. Entre les seves armesinclou un bufador de propà.FIGURA 2. Exposició dels robots presentats a Robolot.FIGURA 3. Exemple de pistes en un concurs de rastrejadors. Al final de lapista hi ha el detector d'arribada.042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 51per mitjà del Programa Ciència i Societat de la Direcció Ge-neral per a la Recerca (http://www.eurobot.dees.unict.it).Crec que val la pena destacar els objectius que es pro-posen els seus organitzadors: engrescar els joves estu-diants a introduir-se en el món de la robòtica i de la tecno-logia en general; sortir del laboratori i entrar en contacteamb un món real, amb els seus condicionants; aprendre arealitzar treballs tècnics, en un temps limitat i treballant enequip, tractant que tots puguin aportar el màxim; i treba-llar i competir en un entorn multinacional. També es buscadifondre el coneixement científic entre el públic en gene-ral. Es tracta de motivar els participants a conèixer totesles possibilitats que ofereix la tecnologia, i de saber aplicaraquesta tecnologia amb eficàcia. Per aconseguir-ho, les re-gles del concurs varien cada any i tracten de maximitzar l’a-plicació de solucions tècniques, així com la utilització de lafantasia i de la creativitat. Com a exemple tenim la provad’aquest any: Funny Golf.En un terreny de joc de 210 × 300 cm tenim distribuïts14 forats envoltats per un cercle de color blau i 14 per uncercle de color vermell. En el camp hi ha, inicialment, 15pilotes de ping-pong blanques i 10 de negres. A més tenimquatre disparadors que poden llançar pilotes blanques inegres (barrejades aleatòriament). Competeixen dos ro-bots simultàniament i l’objectiu de cada un és, en 90 se-gons, col·locar el màxim nombre de pilotes blanques enels forats del seu color (sols cap una pilota a cada forat).Com a estratègia es poden ocupar els forats del contrin-cant amb pilotes negres. A més hi ha quatre tòtems, ambdos anells metàl·lics que poden ser curtcircuitats pels ro-bots; en aquest cas el disparador associat al tòtem llançaràuna nova pilota al terreny de joc. Per a la detecció de la po-sició del robot contrari i del propi robot es poden utilitzarbalises, una col·locada sobre el robot contrari (figura 5).Els robots han de ser autònoms i no es poden activar percontrol remot. El perímetre del robot durant el joc no pot su-perar els 140 cm. I la seva alçada no pot ser superior als 30 cm.Ah!, i a més han de treballar en un ambient en el qual hi podenhaver interferències electromagnètiques, una forta il·lumina-ció i condicions lumíniques variables en el temps i l’espai.Si visiteu la web d’Eurobot, trobareu les regles de joccompletes i fotografies de com va anar la competició (figu-ra 6). ConsideracionsAquestes activitats i els equips d’estudiants aficionats nosón fruit de la casualitat; perquè les vocacions individualses despertin i creixin cal que les universitats i centres for-matius les acullin i promoguin. La figura del professor téRevista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200652educació tecnològicaFIGURA 4. Combat de sumo en el campus nord de la UPC. Malgrat les pa-les desplegades, davant i darrere, el robot de la dreta ha estat sorprès pelflanc i és empès, sense pietat, pel seu contrincant.FIGURA 5. Esquema de la pista per al concurs Funny Golf d'Eurobot 2006.FIGURA 6. Dos equips concursant a l’Eurobot 2006 (Catània, Itàlia).FIGURA 7. Esquema d’un equip de futbol. El computador rep la imatge delcamp. Detecta la posició de cada jugador propi, de cada jugador contrari i dela pilota. Decideix l’estratègia a seguir. Envia les ordres corresponents a cadajugador del seu equip.042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 52un paper important a jugar per tal de fer créixer tècnica-ment els estudiants, facilitar l’obtenció d’ajudes i suport iassegurar la disponibilitat d’una infraestructura per a dur aterme el disseny i la construcció dels robots. Per arribar a certs nivells de tecnologia la infraestructu-ra pot ser més costosa i els coneixements força elevats.Aquest és el cas de les competicions de futbol on s’utilit-zen càmeres, eines potents de tractament d’imatge i ordi-nadors ràpids (vegeu la figura 5). A Catalunya, universitatscom la de Girona o la Jaume I utilitzen aquestes competi-cions com una eina de formació i estímul per als seus estu-diants, i són professors els que estimulen i donen suportals seus estudiants a fi que arribin tan lluny com siguin ca-paços. A més, en aquest cas, els costos d’equipament ja nosón tan baixos si es volen assolir resultats decents (en la fi-gura 7 hi ha l’esquema de funcionament d’un equip de ro-bofutbolistes).Per tot el que hem vist, considero molt rendible que lesuniversitats promoguin aquest tipus d’activitats, amb pro-fessors engrescats, oferint tallers equipats i dedicant re-cursos per afavorir la participació en els concursos de mésnivell. Revista de TECNOLOGIA•   segon semestre  200653042-064 Rev. Tecnologia 02  15/3/2007  11:19  Página 53

http://revistes.iec.cat/index.php/RTEC/article/download/36149/36829

Competicions de robots : molt més que un joc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana