Els tapissos microbians són comunitats microbianes estratificades verticalment
que es desenvolupen en microgradients físico-químics establerts en les interfícies d'aigua
i substrats sòlids. Formen biopel·lícules (biofilms) amb diverses capes laminades,
les quals, a causa del seu metabolisme, alteren intensament els microgradients. Aquests
sistemes actius tan diversos físicament i química estabilitzen la superfície del sediment
i prevenen l'erosió de les superfícies dels llocs on s'han establert. Les restes litificades
dels tapissos microbians, conegudes com estromatòlits, poden ser molt antigues. De
fet, els estromatòlits són els microfòsils més antics coneguts, i daten de fa més de 3500
milions d'anys. Per tant, els tapissos microbians han estat considerats com ecosistemes
primerencs, probablement els més primitius. Tot i que en l'actualitat poden assolir un
alt grau de complexitat, en l'Eó Arqueà haurien estat sistemes senzills i això encaixa
amb el concepte d'ecosistema mínim. Els microorganismes en els tapissos o en biofilms complexos constitueixen comunitats funcionals coordinades molt més eficients
que les poblacions mixtes d'organismes planctònics que neden lliurament en l'aigua. Els
tapissos microbians s'assemblen als teixits formats per animals i plantes tant en la seva
cooperació fisiològica com en el fet de protegir l'organisme de les variacions en les condicions
ambientals, mitjançant una espècie d'homeòstasi proporcionada per la matriu
del biofilm o els límits del tapís. El valor de supervivència d'aquesta estratègia a la Terra
primerenca pot considerar-se la principal raó de la resiliència de la vida davant les condicions
ambientals adverses. A més, podem proposar que la invenció de l'ecosistema
ha permès el reciclatge dels elements químics, escassos i limitats, sobre la superfície del
nostre planeta, cosa que ha permès l'evolució d'altres i més diverses formes de vida, i la
persistència de la vida com a un fenomen planetari.Microbial mats are vertically stratifi ed microbial communities that develop
in the physical-chemical microgradients established at the interfaces of water and solid
substrates. They form laminated multilayered biofi lms, which as a result of their metabolism
notably alter those microgradients. As highly diverse, physically and chemically
active systems, microbial mats stabilize the sediment surface and prevent erosion of the
surfaces where they are established. Lithifi ed remains of microbial mats, known as stromatolites,
may be very old. In fact, the oldest known microfossils are stromatolites that
date back from more than 3500 million years ago. Therefore, microbial mats are considered
to have constituted early ecosystems, probably the earliest ones. Although they
now reach high degrees of complexity, during the Archean Eon they must have been
very simple and thus fi t well with the concept of a minimal ecosystem. Microorganisms
in mats or in complex biofi lms form coordinated functional communities that are much
more effi cient than mixed populations of fl oating planktonic organisms. Microbial mats
resemble tissues formed by animals and plants in both their physiological cooperativity
and in the extent to which they protect the organism from variations in environmental
conditions, by a kind of homeostasis provided by the matrix or the boundaries of the
mat. The survival value of this strategy in the milieu of the early Earth can be considered
the main clue to the resilience of life against adverse environmental conditions.
Furthermore, the invention of the ecosystem has promoted recycling of the scarce and
limited chemical elements on the surface of our planet, thus allowing the evolution of
other, more diverse forms of life and the persistence of life as a planetary phenomenon
