Morral Romeu, Eulàlia

Soler i Jiménez, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La
 se
go
na
 v
id
a 
de
 la
 ro
ba
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
33
LA SEGONA VIDA DE LA ROBA
Eulàlia Morral Romeu. Directora gerent del Centre de Documentació i Museu 
Tèxtil, Terrassa. Joan Soler Jiménez. Director de l’Arxiu Històric de Terrassa.
Recepció i acceptació: setembre de 2014
La nostra memòria és curta. Sempre ho ha estat, però quan els canvis de l’entorn 
van tan accelerats com ara, en un parell de generacions s’esborren totalment coneixe-
ments i pràctiques que han estat habituals durant centúries. I això es fa molt evident 
quan parlem del reciclatge, una pràctica que sembla recent però sobre la qual els 
nostres avantpassats ens podrien donar unes quantes lliçons. 
El reciclatge aplicat a la roba és un tema que permet relacionar coneixements 
històrics i tendències de futur i que, per tant, valia la pena explorar dins de la línia 
de col·laboració oberta des de fa anys entre el Centre d’Estudis Històrics i el Centre 
de Documentació i Museu Tèxtil.  Per aquest motiu va ser objecte d’una Jornada que 
va tenir lloc el 5 d’abril d’enguany, co-organitzada per ambdues entitats juntament 
amb l’Arxiu Històric Comarcal, i en la qual van intervenir com a ponents Josep 
M. Benaul (Universitat de Barcelona), Enric Carrera (Càtedra Unesco de Sosteni-
bilitat de la UPC) Jordi Iglesias (reciclatge industrial RMT-NITA), Lídia Morcillo 
(FITEX/Agrupació Catalana del Tèxtil i Moda), Xavier Casas (Eco-inserció/Roba 
Amiga), i Sylvia Calvo i Virgínia Rondeel (Associació Moda Sostenible BCN). Al-
bert Sales va actuar de provocador i moderador en el debat final.
El text que segueix vol ser un resum de la informació trobada, rebuda i debatuda 
en ocasió de la Jornada, i també de l’exposició que la complementava, integrada per 
diversos documents de l’ACVOC-AHT, peces del CDMT, els premis de la Marató 
“Reinnova la roba” convocada pel Consorci de Residus del Vallès Occidental, una 
mostra de l’activitat de la fundació Humana i diversos audiovisuals sobre processos 
de reciclatge tèxtil.
Ponents de la taula rodona dedicada als diferents nous usos que pot tenir la roba usada. Autoria: Quico Ortega / CDMT.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Eulàlia M
orral Rom
eu; Joan Soler Jim
énez
34
L’economia circular
Oficialment aquest concepte va néixer a principis dels anys vuitanta com a res-
posta a la problemàtica generada per la producció i acumulació accelerada de residus 
deguda a la mala praxi d’una societat que es creu opulenta i consumeix sense parar. 
L’economia circular es basa a tancar el cicle de vida dels productes, de manera que 
un cop perdin la seva utilitat esdevinguin matèria primera per a nous usos. Això ho 
ha de facilitar el mateix disseny del producte, i també l’existència de xarxes que en 
garanteixin la reutilització i la transformació total o parcial. Aquesta és una de les 
claus de la sostenibilitat del nostre món juntament amb un desenvolupament de 
l’eficiència tecnològica que permeti no continuar augmentant l’impacte ambiental 
malgrat el creixement previst de la població.
Tot això no s’ho plantejaven encara al segle XV, quan es redactava (per exemple) 
l’Inventari i Encant del vestuari de la difunta Ròmia, muller de Joan Bosch [ACVOC-
AHT. Fons notarial. Inventaris, 1465-1494. (619/2)]. Perquè des de l’època romana 
els béns recaptats per l’autoritat pública eren objecte d’una nova venda a fi de garan-
tir la seva reutilització i no pas la seva destrucció. Aquest cercle virtuós orientat a la 
sostenibilitat permetia que els béns mobles no es perdessin de qualsevol manera sinó 
que poguessin gaudir d’una segona vida, en segones mans.
Dins aquests béns mobles trobem sens dubte la roba. En aquest cas, la roba que 
es reutilitzava era la dels difunts. Un cop s’obria el testament, l’autoritat pública per 
Encants i inventaris baixmedievals i moderns exposats. Autoria: Quico Ortega / CDMT.
La
 se
go
na
 v
id
a 
de
 la
 ro
ba
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
35
mà d’un notari, elaborava un detallat inventari dels seus béns i dels seus deutes. Si 
els deutes ja estaven coberts, els béns romanien en mans dels hereus. En cas d’haver 
de satisfer els deutes es procedia a una ESTIMACIÓ dels béns i a continuació a 
l’anomenat ENCANT.
L’etimologia d’encant sembla provenir del mot francès ENCAN, adaptació de l’ex-
pressió IN QUANTUM amb el sentit d’EN QUANT [ES VALORA QUELCOM]. 
L’expressió deriva de la pràctica en mercats i subhastes públiques de posar preu a allò 
que era objecte de compravenda. Així, el mot subhasta, propi del llatí clàssic, ve subs-
tituït durant gran part de l’edat mitjana i moderna pel concepte d’Encant.
Així doncs, un cop l’autoritat pública procedia a l’encant públic, tots els béns, 
i en el nostre cas la roba, eren posats a la venda del millor postor. La documenta-
ció notarial que disposem relata amb detall aquest procediment jurídic i, per tant, 
validat i garantit per a una redistribució mesurada dels béns. Els nous propietaris 
satisfeien en moneda els béns adquirits, i aquesta s’utilitzava per a fer front als deutes 
no resolts dels difunts.
No ens cal anar, però, tan enrere per trobar altres mostres de circularitat: la uti-
lització de draps i residus tèxtils per fabricar paper o per fer teixits regenerats van fo-
mentar el desenvolupament d’oficis, tecnologies i xarxes comercials específiques des 
de finals del segle XVIII. Aquest tema ha estat objecte de recerca per part de l’histori-
ador Josep Benaul, que ha tret a la llum una 
relació fins ara molt poc coneguda entre els 
sectors industrials tèxtils i el paperer.
Els residus són negoci avui i ho seran 
demà, i segurament ho han estat sempre lle-
vat de l’època del consumisme ferotge de la 
segona meitat del segle XX.
Crear, mantenir, recrear
De germà a germà, de pares a fills, d’amic 
a amic..., la roba s’aprofitava a les cases fins 
que literalment es desfeia. Les mestresses de 
casa sabien sargir, apedaçar, fer i desfer, ei-
xamplar o allargar, girar un coll de camisa, 
o capgirar un abric massa gastat eren pràc-
Casulla eclesiàstica feta de pedaços. 
Autoria: Quico Ortega / CDMT.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Eulàlia M
orral Rom
eu; Joan Soler Jim
énez
36
tiques que allargaven la vida d’una peça, o 
que la transformaven totalment. Les noies 
de casa bona que entraven als convents per 
fer-se monges ho feien amb el seu aixovar, i 
els seus vestits de sedes sumptuoses servien 
per confeccionar casulles o indumentària per 
a imatges. Molts fragments de velluts i se-
des conservats al CDMT presenten mostres 
d’haver estat reaprofitats una o diverses vega-
des per a usos diferents, en indumentària i/o 
en parament litúrgic o de la llar.  
La moda ràpida i barata –possible gràcies 
a l’explotació exagerada de recursos i perso-
nes– ha escombrat el gust pels bons teixits i 
les peces ben confeccionades, que tenen un 
cost i una durada superiors. Durant unes quantes dècades, les ganes de canviar ens 
han fet oblidar la saviesa adquirida i practicada durant mil·lennis, i tot just ara ens 
adonem que estem destrossant el medi ambient i les vides de molta gent exposada a 
condicions de treball inhumanes. Comprar barat ens surt car, a nosaltres i al nostre 
planeta.
Afortunadament, molts dissenyadors joves capitanegen un moviment important 
de conscienciació en aquest sentit, i són els primers a demostrar que una peça pot 
ser reinterpretada i tornar a néixer en una nova forma o aplicació. L’Associació Moda 
Sostenible de Barcelona n’és un bon model, i iniciatives com el concurs “Reinnova 
la roba” que organitza el Consorci de Residus del Vallès Occidental contribueixen a 
sensibilitzar el públic jove.
Paral·lelament, des del món de l’empresa s’està fent un esforç de recerca impor-
tant per millorar la competitivitat del sector reduint els residus generats i la demanda 
d’energia durant la fabricació dels productes. Escurçar i compactar el procés tèxtil, 
minimitzar el manteniment domèstic (rentar, assecar i planxar signifiquen un cost 
elevadíssim) i allargar la vida útil de la roba són les premisses bàsiques per reorientar 
un sector productiu que dóna feina a més de 26 milions de persones i significa el 7% 
del total de les exportacions mundials. El tèxtil té present i futur, però aquest ha d’anar 
lligat necessàriament a la qualitat, avui un concepte indissociable de la sostenibilitat.
Mitges de seda del s. XVII reparades. 
Autoria: Quico Ortega / CDMT.
La
 se
go
na
 v
id
a 
de
 la
 ro
ba
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
37
Però si ho pensem bé, què és la moda en si mateixa, sinó el reciclatge i la recreació 
permanent de formes, idees i textures? No hi ha nova temporada que no faci refe-
rència a èpoques passades, de les quals ens inspirem en els colors, en els tactes, en els 
gruixos o els caients de les robes, en les formes dels vestits, en personatges concrets, 
en pel·lícules...
Els destins del nostre rebuig
Les botigues i la moda vintage ja no són cap novetat, com tampoc ho són els 
contenidors verds o taronja que ens permeten dipositar la roba que ja no usem, i que 
ens fan present que la nostra “donació” pot contribuir a projectes de millora social a 
casa nostra o en països més pobres. És interessant conèixer una mica millor on van a 
parar aquestes peces que desestimem.
Segons la Fundació Humana, el 13% de les peces de vestir que recullen les reve-
nen ells mateixos a les botigues de segona mà; el 50% es comercialitza a Àfrica; el 
30% va a reciclatge industrial, i el 7% restant no té cap utilitat i s’incinera.
Sobre el 50% que s’acaba venent al detall en els mercats de carrer africans hi 
ha alguns documents força interessants, que al capdavall també plantegen alguns 
Exercicis escolars per aprendre a sargir i apedaçar. Autoria: Quico Ortega / CDMT.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Eulàlia M
orral Rom
eu; Joan Soler Jim
énez
38
dubtes. El llarguíssim viatge per terra i en vaixell que porta la roba des dels punts de 
recollida de les poblacions europees fins als llocs de reunió i triatge –on els majoristes 
els adquireixen en contenidors sencers– i els trajectes fins als mercats finals (Àfrica i 
alguns països de l’Est) també porta a reflexionar sobre el consum que aquesta segona 
vida significa en despesa energètica. Evidentment els que formen part de la cadena 
comercial s’ho cobren, però quin és el seu cost ambiental?
Pel que fa al reciclatge industrial, ja sabem que no és cap novetat (històri-
cament el rebuig tèxtil servia per fer “mantes de soldat”), però avui és un sub-
sector molt desenvolupat i tecnificat que és capaç de tractar ja sigui els residus 
generats durant la producció (l’empresa terrassenca Crevin converteix altra vegada 
en fil les restes generades durant el procés de teixir), aquells que provenen del 
rebuig (elaboració de polièster a partir de les ampolles de plàstic o de peces de 
roba del mateix material) o aquells que donen sortida a primeres matèries abans 
destinades a la indústria tèxtil i que avui tenen altres usos, concretament la lla-
na i algunes fibres cel·lulòsiques utilitzades com a aïllament tèrmic en l’arqui-
tectura dita sostenible. Tota una contradicció en un país llaner com el nostre, 
que ha deixat perdre la inversió genètica secular per malvendre la fibra esquila-
da d’ovelles que només les volen per carn. Per sort, alguns valents estan revalo-
ritzant les llanes locals d’algunes regions mediterrànies per a usos més nobles.
Peces premiades i finalistes al concurs “Reinnova la roba”. Autoria: Quico Ortega / CDMT.
La
 se
go
na
 v
id
a 
de
 la
 ro
ba
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
39
Naturals i/o ecològics
Al Vallès, el coneixement de les matèries i els processos tèxtils ja no és un fet 
generalitzat com ho era fa cinquanta anys. Aquesta ignorància recent fa que sovint 
es consideri signe de militància ecològica el fet de vestir peces de cotó, una fibra 
natural, sí, però que origina un 2,6% de l’empremta hídrica mundial, a més de ge-
nerar un alt nivell de residus tòxics associats al seu cultiu i als processos de tintura i 
acabat. Els estudis comparatius fets per la Universitat de Cambridge demostren que 
una camisa de viscosa comporta menys de la meitat d’impacte ambiental que una 
de cotó, malgrat que la viscosa és una fibra cel·lulòsica produïda artificialment. Per 
tant, la relació entre fibres naturals i químiques en la balança del consum mundial 
s’ha d’analitzar amb precaució.  El polièster, les poliamides i les fibres acríliques són 
derivats del petroli, però si al final de la seva vida els reciclem en nous articles el seu 
impacte inicial es dilueix. Tot és molt relatiu, i convé estar informat abans de fer 
segons quines afirmacions...
En tot aquest context, el futur passaria per dissenyar els productes en clau de 
sostenibilitat, tenint en compte ja des de l’inici que han de poder facilitar una segona 
vida (no mesclar primeres matèries naturals i sintètiques, pensar en productes dura-
bles, calcular millor l’estalvi d’aigua i energia), d’ecoeficiència (fer més amb menys), 
facilitar unes condicions laborals dignes arreu del món, afavorir la producció de 
Peces premiades i finalistes al concurs “Reinnova la roba”. Autoria: Quico Ortega / CDMT.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Eulàlia M
orral Rom
eu; Joan Soler Jim
énez
40
proximitat i tenir assumida la responsabilitat social de tots plegats. Un bon pla de 
treball per aconseguir recuperar la memòria de bones pràctiques dels nostres besavis 
beneficiant-nos de les prestacions dels nous materials i tecnologies i sense renunciar 
a les mil possibilitats de la moda.
Documents consultats: 
Ponències presentades a la Jornada “La segona vida de la roba”.
BENAUL BERENGUER, Josep Maria; “La industrialització a Catalunya, 
1780/1913”.
CARRERA, Enric; “Els reptes de la sostenibilitat al sector tèxtil”.
IGLESIAS VIVES, Jordi; “Del negoci tèxtil familiar a la fabricació d’aïllaments tèr-
mics amb materials reciclats i/o renovables”.
MORCILLO, Lídia; “Responsabilitat, creació i negoci”.
CALVO, Sílvia / RONDEEL, Virginia: “L’Associació Moda sostenible de Barcelo-
na”.
Textos de l’exposició “La segona vida de la roba”
Vídeos: 
ECOALF - reciclatge d’ampolles de plàstic. 
Disponible a:  http://ecoalf.com/espana/procesos.html 
ECOALF -  reciclatge de xarxes de pesca. 
Disponible a:  http://ecoalf.com/espana/procesos/redes-de-pesca.html 
ECOALF - reciclatge de pòsit de cafè. 
Disponible a:  http://ecoalf.com/espana/procesos/cafe.html 
“Una segona vida per a la roba” (emès a El medi ambient  de TV3 el 
20/03/2014). Disponible a:  http://www.tv3.cat/videos/4957751 
CREVIN – reciclatge de fil en cicle tancat. 
Disponible a: http://vimeo.com/50536936 
“Segunda mano, negocio de primera” (emès a Documentos TV2 el dimarts 
9 de setembre de 2008)
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=wL3dHcjRxyI 
Webs:
http://www.humana-spain.org/ 
http://es.robaamiga.cat/ 
La
 se
go
na
 v
id
a 
de
 la
 ro
ba
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
41


La segona vida de la roba

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/304411/394111

La segona vida de la roba

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert