En aquest article es reporten els resultats d'una investigació etnogràfica realitzada a partir de
la recopilació d'un corpus de textos autobiogràfics, procedent d'una mostra d'alumnes d'una
escola primària de Barcelona. Es pretenia comprendre les representacions que tenen sobre la
llengua i sobre la pròpia història lingüística els infants bilingües d'edats compreses entre onze
i dotze anys, amb l'objectiu d'interpretar com poden influir aquestes percepcions en els seus
usos lingüístics. D'una manera especial, la recerca centra la seva atenció en els casos dels infants
bilingües inicials.
L'anàlisi dels textos ens va permetre descobrir algunes teories infantils sobre l'adquisició del
llenguatge. Vam poder entreveure que la majoria de subjectes no demostren ser conscients de
la seva experiència de vida en una societat de llengües en contacte, però, en canvi, s'observen
indicadors que ens informen que hi ha un coneixement implícit del fenomen.This paper presents the results of an ethnographic research study based on the collection of a
corpus of autobiographical texts written by a sample of children from a Barcelona primary
school. Through an understanding of the representations that bilingual children between the
ages of eleven and twelve hold of their language and of their own personal linguistic history,
this study seeks to interpret the way in which these perceptions may impact their language use.
Quite especially, the research focuses on cases of early bilingual children.
The analysis of the texts allowed the development of several theories of child language acquisition.
While it was found that most subjects do not appear to be aware of their experience
of life in a society of languages in contact, the study brings to light indicators of an implicit
understanding of this phenomenon
