Rich i Abad, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA COMUNITAT JUEVA DE BARCELONA (SEGLE XIV) 
ANNA RICH ABAD 
L'estudi de la comunitat jueva de Barcelona que es proposa aquesta recerca es planteja des 
d'una triple premissa que I'afecta en contingut i metodologia. S'aborda, doncs, l'estudi socioeconb- 
mic de la comunitat jueva de Barcelona en un marc cronolbgic concret -el període compr2s entre 
1348 i 1391- i a partir d'una font documental ben determinada: els documents notarials conservats 
en la ciutat de Barcelona pertanyents a aquell moment. 
Justificar la tria de la comunitat jueva de Barcelona sembla innecessari, donada la importancia 
que assolí durant l'edat mitjana. Efectivament, la jueria barcelonina fou prou coneguda pel seu alt 
nivell cultural i econbmic, tant respecte dels entorns cristians com en el context de la resta de comu- 
nitats jueves de la Mediterrania occidental. Per6 no és només pel seu passat llunya que la comunitat 
barcelonina mereixia un estudi monografic, sinó també pel procés histbric que aquesta experi- 
menta en la segona meitat del skgle xv, concretament entre els anys 1348 i 1391, i que tingué a 
veure amb els canvis econbmics i de mentalitats que devien tenir lloc en aquest moment i que afec- 
taren el conjunt de la societat. Efectivament, entre aquests anys el món cristil exercí una pressió so- 
cial i econbmica insostenible contra la comunitat hebraica de Barcelona i el seu rol tradicional -1'e- 
xercici del préstec-, per causa de l'evolució del mercat creditici entre els cristians i el 
desenvolupament d'una actitud més i més be1,ligerant contra el judaisme. Els avalots de 1348 i 1391 
marquen les fites d'aquest procés que finalitzaria amb la desaparició del col.lectiu israelita com a tal. 
És en aquest sentit que els protocols notarials barcelonins constitueixen una font important 
per a la reconstrucció d'aquest procés histbric, ja que aporten les dades de caire econbmic per con- 
trastar aqdestes afirmacions i, a més, mostren l'estructura social del call de Barcelona a través dels 
afers econbmics que recullen. Malgrat no ser una font hebrea, conformen, en el cas de Barcelona, 
el corpus documental més fiable possible sobre el funcionament econbmic i social de la comunitat 
i dels seus components, tant en l'ambit intern com en relació amb el context social d'hegemonia 
cristiana. 
Els protocols notarials de Barcelona ofereixen, així, la visió del microcosmos jueu des de la 
mateixa definició de l'espai físic del call. Malgrat restreta relació amb l'entorn crist15, aquest es pre- 
figura com una microciutat, autbnoma dins de Barcelona, dotada de tots els elements necessaris 
per tal de satisfer les necessitats materials, intel~lectuals i religioses dels seus habitants. El recinte 
jueu, aillat dels barris dels cristians, comptava amb diverses sinagogues, adaptades a una demogra- 
fia creixent, que reflectien l'ambient religiós i erudit de la ciutat en la qual impartiren ensenyament 
54 
ANNA RICH ABAD 
rabins de renom com Nisim Girondí o Hasday Cresques. També hi havia una carnisseria, una pei- 
xateria, una o més tavernes i altres botigues que asseguraven I'aprovisionament de productes cas- 
her al barri. Hi havia tallers i obradors artesanals, dedicats a la producció interna i d'altres destinats 
a la manufactura per a I'exterior Tanmateix, el barri jueu mostrava les desigualtats socials internes 
del col~lectiu a través de diversos factors com ara el de I'accés limitat a la propietat dels immobles, 
restringida a un grup de personatges de classe alta, i també en l'agrupació d'immobles segons les 
categories econbmiques i professionals dels seus propietaris, com en el cas de metges o rabins, 
agrupats els uns en i'krea ocupada actualment pel Palau de la Generalitat i a tocar de la sinagoga 
major els altres. 
Aquesta mateixa qüestió de la jerarquia es posa de relleu en el moment d'abordar l'estudi de 
les relacions familiars que es desenvolupen entre els habitants del call, documentades en els proto- 
cols notarials a través dels fragments referents a condicions matrimonials, heretaments, dotalicis, i 
cessions entre vius, per esmentar-ne alguns. En aquests s'observa com s'estableixen unes estrate- 
gies matrimonials concretes entre membres de diverses famílies que acaparen els carrecs polítics 
dins l'aljama, especialment el de secretaris (bemrim) del consell de Trenta que regia la política de 
la comunitat, i que tenen una clara conscikncia d'elit respecte a la resta de població jueva. Aquestes 
són les famílies que es relacionen també amb certa flu'idesa amb l'entorn cristi&, i fins i tot arriben a 
tenir contactes freqüents amb la casa reial. Entre aquests noms són ben coneguts els de Gracia, 
Benvenist, Bellcaire i Perfet, entre d'altres. Per altra banda, també és possible observar quines són 
les estructures existents dins de cada unitat familiar, i com influeixen en aquestes les tradicions le- 
gals provinents del judaisme i la iníluencia cristiana. Així queda clara la pemankncia de les tradi- 
cions prbpiament jueves (signatura de pactes matrimonials jueus o ketubot, la contractació de ma- 
trimonis a través d'intermediaris, alguns casos de bigamia, la conservació de la llei del levirat, etc.) i 
la incidencia de la practica legal catalana que obliga a validar els pactes hebraics davant un notari 
cristi&, i que sovint lliga els pactes econbmics del dot o I'herencia amb fórmules creditícies prbpies 
de I'entorn com ara els censals morts i violaris. 
La complexitat de la vida familiar es veu també reflectida en la vida professional del call, b8si- 
cament a través dels nombrosos contractes de comandes comercials i establiments de contractes la- 
borals (dels quals cal destacar els infantils o d'aprenentatge) i també en diverses compravendes. 
Així, es pot observar I'existkncia d'un grup de mercaders que desenvolupen la seva activitat en el 
comerG internacional i es dediquen sobretot al corners de productes de luxe, sobretot d'especies 
com el pebre o el gingebre, i també de matkria primera per abastar les indústries del call, especial- 
ment el coral o la seda. Entre aquests es troben alguns dels personatges pertanyem a les famílies 
desiacades de l'aljama, que sustenten el seu poder i prestigi amb una bona posició econbmica. Cal 
observar, perb, que cada cop són menys els jueus que s'impliquen en el corners internacional, al 
qual accedeixen normalment de forma indirecta -a través de les comandes comercials- i que en 
canvi augmenten els que es dediquen a aquest corners especialitzat en coral o seda, coincidint una 
tendencia concreta dins la producció artesanal del call. 
Tanmateix, el sector professional més ampliament representat en els protocols notarials és 
l'artesanal. A partir dels documents que hi fan referencia es pot concloure que els jueus barcelo- 
55 
LA COMUNITAT JUEVA DE BARCELONA (SEGLE XIV) 
nins desenvolupen tota mena de professions artesanals, moltes de les quals van orientades a una 
producció de consum intern dins el call, i d'altres integrades, com s'ha apuntat anteriorment, dins 
un esquema productiu relacionat amb I'entorn cristia. En aquest darrer cas es tidbarien les profes- 
sions de coraler, la de teixidor de seda i la de dauer, les quals destaquen per la quantitat d'assen- 
taments que generen i l'evidkncia del nombre de professionals que s'hi dediquen. Són aquestes 
professions, a més, les que aporten major nombre i diversitat d'assentaments notarials, especial- 
ment referides a contractes d'aprenentatge, contractes laborals, establiment de companyies tem- 
porals, compres i vendes de mat6ria primera, etc., la qual cosa mostra la seva significació dins la 
vida econbmica aixi com el nivell de desenvolupament i complexitat de les indústries d'aquest ti- 
pus. Els contractes d'aprenentatge mostren la influkncia del món laboral cristiP, en qui. I'obrador 
constitueix un espai fortament jerarquitzat, dirigit pel mestre de l'ofici, sota el qual es troben els 
operaris i en darrer terme els aprenents, sovint nens llogats pels seus pares a tal fi. De vegades es 
constata la contracció d'associacions entre professionals del mateix ram i també entre artesans i 
mercaders. 
Per la seva prhpia naturalesa la documentació notarial aporta poques dades sobre els grups 
més depauperats socialment, tot i que és evident la seva existkncia en I'entorn urbh del call, espe- 
cialment atenent a la forta jerarquització i consciencia social dels grups esmentants anteriorment. 
Es pot seguir la seva traca de forma ocasional a través de referencies a les societats benefiques de la 
comunitat, com ara la dedicada a I'ensenyament dels estudiants pobres (talmutora), o la dedicada 
a subvencionar enterrament als pobres i les referencies a alguns préstecs amb penyora, que evi- 
dencia la manca de recursos econbmics d'alguns membres de la comunitat. 
En aquest context professional s'observa clarament l'aparent paradoxa de l'alt nivell d'auto- 
nomia que assoleix el call per abastar-se dels elements necessaris per garantir la continuitat de les 
formes de vida prbpiament jueves (carn casher, vi juesch ... ), aixi com la seva imbricació en el món 
econbmic de la ciutat de Barcelona, que sembla imposar un tipus de producció artesanal concreta 
als jueus en substitució d'un rol econbmic que cada vegada sembla ser més innecessari: el desen- 
volupament del credit a cristians. 
Tot aquest entramat social intern, aixi com les relacions de la comunitat amb I'exterior he- 
gembnic es troben mediatitzades per l'element creditici. Una aproximació tipolbgica ens ha permes 
establir les diferkncies socials i cronolbgiques que s'imposen en el recurs del crkdit dins dels límits 
de la nostra recerca, ja que cal considerar que s'empren tipus de préstec diferents segons si els cre- 
dits són rebuts o efectuats per jueus a d'altres jueus o a cristians, i també que el recurs al préstec per 
part dels jueus varia en el decurs del marc cronolbgic que ens hem proposat. En un i altre cas, el 
préstec és l'element que ajuda a definir el nivell de prosperitat a l'interior del call i el rol econbmic 
desenvolupat per la comunitat respecte de la ciutat de Barcelona. 
En aquest sentit, doncs, es defineix com a credit blsic de jueus a cristians l'anomenat mu- 
tuum, el qual es defineix com a préstec típic, carregat amb un interks oficial del 20% segons les de- 
cisions adoptades pel Concili Laterh 11. En cas de tractar-se de préstecs de cristians a jueus, i que 
són creixents a mesura que disminueixen els mutua, el tipus creditici triat és el censal mort o el 
violari, fórmules que indiquen la presa de posicions dels cristians en el mercat creditici, superant 
ANNA RICH ABAD 
les prohibicions canbniques. En tercer lloc, la comanda dipbsit és el tipus triat preferentment per 
als préstecs entre jueus que també van en augment cap a les acaballes del segle xv. 
La conjuntura histbrica influí en la utilització preferent d'una o altra forma de crkdit, així com 
en el factor derivat de la puixanga de jueus o cristians en el mercat creditici. Així, a través dels pro- 
tocols notarials s'observa que entre 1348 i 1351, possiblement a causa de la necessitat creada per la 
crisi subsegüent a la pesta negra, es don2 un moviment extraordinari de demanda de credit per 
part de molts cristians procedents de l'entorn proper a Barcelona, especialment pagesos de 1'Lea 
del Llobregat. Malgrat que més tard es repetirien els anys d'epidemies i de males collites, mai més 
no es tornaria a produir una situació similar. Tan sols en el període 1366-1367 es produiria un mo- 
viment creditici jueu important, perb que en cap cas arribaria a les cotes del període immediata- 
ment posterior a la pesta negra. 
Per contrast amb aquesta situació, als darrers anys del segle xv es constata un procés que ten- 
deix a la inversió dels termes, i es documenta la creixent presencia de jueus endeutats amb cristians 
sota contractes de censals morts i de violaris. Aquesta situació afecta de forma especial les aljames i 
els particulars dedicats al comerg i als negocis amb ressb internacional, que necessiten accedir al 
capital per continuar amb les seves activitats financeres, normalment d'alt nivell. 
Paral.lelament, es desenvolupa un mercat creditici interior cada cop més gran en el si del call 
jueu, que mostra la independencia financera respecte del món cristik hegembnic per al manteni- 
ment de les empreses mitjanes i petites del barri hebreu, el qual es mostra forp actiu a les darreries 
del segle xv. De fet, els préstecs entre jueus augmenten cap al final del segle i ates que es porten a 
terme entre persones de l'entorn artesanal, mostren la vivacitat del sector. 
En conclusió, sembla clar que, malgrat que la comunitat mostra un alt nivell d'activitat econb- 
mica, la importkncia del credit jueu va en davallada a finals del segle xv, i que es tendeix a reorien- 
tar la imbricació de la comunitat hebrea en l'economia urbana vers el camp de l'artesanat, especial- 
ment en la manufactura del coral, la seda o els daus. Tanmateix, la phdua del rol econbmic 
tradicional dels jueus minimitzk la seva importkncia com a agents econbmics des de la perspectiva 
de les autoritats urbanes cristianes. A aquest element cal afegir la creixent intransigencia social que 
havia donat una primera mostra violenta en I'avalot contra el call de 1348 i que finalitzaria amb l'a- 
niquilació de la comunitat jueva de Barcelona l'any 1391. 


La Comunitat jueva de Barcelona (segle XIV)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert