Tort, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CONTRIBUTIONS to SCIENCE 9 (2013) 1-3   Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, Catalonia 
doi: 10.2436/20.7010.01.156   ISSN: 1575-6343   www.cat-science.cat
1 CONTRIBUTIONS to SCIENCE 9 (2013) 1-3www.cat-science.cat
O P E N A A C C E S S
ThroughouT 2012, The Societat catalana de Biologia (Cat-
alan Society for Biology), a learned society affiliated to the 
Institute for Catalan Studies (IEC), held different activities 
to commemorate its centennial. In 1912, a group of Catalan 
physicians working mostly on human physiology, and a 
veterinay devoted to microbiology and the production of 
vaccines had contacted the French Societé de Biologie (found-
ed in Paris in 1848). The Catalan physicians, led by August 
Pi i Sunyer, and the veterinary, Ramon Turró, director of 
the Laboratori Microbiològic Municipal (Microbiology Labo-
ratory of the city of Barcelona), decided to set up in Barce-
lona a sister organization that exchanged information with 
French colleagues, as well as with those of the Sociedad Es­
pañola de Biología, which Santiago Ramón y Cajal (awarded 
with the Nobel Prize on Physiology or Medicine in 1906), 
Gregorio Marañón and other physicians had set up in Ma-
drid, also in 1912. Pi i Sunyer sensed that the future of 
medicine should be based on an in-depth research of the 
basic knowledge provided by biology. This statement re-
mains valid a hundred years later, and not only for the field 
of medicine: environmental engineering, food technology, 
artificial intelligence, ocean exploration, biotechnological 
applications, and many others scientific fields are based on 
research of the biological bases of living organisms and their 
interactions. The Catalan Society for Biology (first known as 
the Barcelona Society for Biology) held its first scientific ses-
sion at the above mentioned Laboratori Microbiològic Munici­
pal on December 14, 1912.
Throughout its first year, from December 1912 to De-
cember 1913, members of the new Society presented 31 
contributions to the sessions, and those contributions were 
published in the first volume of the journal Treballs (Pro-
ceedings) de la Societat de Biologia de Barcelona, released in 
early 1914. The authors, who were scientists later known as 
founders of the so-called “Catalan biology school”, were 
heirs of the tradition of Claude Bernard’s (1813–1878) ex-
perimental biology. In fact, the first article of the bylaws 
said that “[t]he Barcelona Society for Biology aims at study-
ing the science of organized living beings in their normal 
and pathological states.”
The Barcelona Society for Biology soon became a plat-
form for interaction and for publication of the emerging 
Catalan biology school. At those times, it already had fea-
tures that have characterized it throughout its history and 
that we, one hundred years later, wish to maintain. One of 
them was its international focus; it was a Catalan corre-
sponding entity of the French Society for Biology and its 
DuranT el 2012, la SocieTaT caTalana De Biologia, una so-
cietat científica filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va portar 
a terme diverses activitats per commemorar el seu centenari. 
El 1912, un grup de metges catalans la majoria dels quals 
treballaven en fisiologia humana i un veterinari dedicat a la 
microbiologia i a la producció de vacunes van posar-se en 
contacte amb la francesa Societé de Biologie (fundada a París el 
1848). Els metges catalans, liderats per August Pi i Sunyer, i 
el veterinari, Ramon Turró, director del  Laboratori Microbi-
ològic Municipal, van decidir crear a Barcelona una organit-
zació germana que pogués intercanviar informació amb els 
col·legues francesos i també amb els de la Sociedad Española 
de Biología, que Santiago Ramón y Cajal (Premi Nobel de 
Fisiologia o Medicina de 1906), Gregori Marañón i altres 
metges havien creat a Madrid, també el 1912. Pi i Sunyer va 
adonar-se que el futur de la medicina s’havia de basar princi-
palment en la recerca del coneixement bàsic que proporcio-
na la biologia. Aquesta afirmació és vàlida cent anys després, 
i no solament per al camp de la medicina: l’enginyeria ambi-
ental, la tecnologia dels aliments, la intel·ligència artifical, 
l’exploració marina, les aplicacions biotecnològiques i molts 
altres camps de la ciència es fonamenten en la recerca de les 
bases biològiques dels organismes vius i de les seves interac-
cions. La Societat Catalana de Biologia (inicialment coneguda 
com a Societat de Biologia de Barcelona), va celebrar la pri-
mera sessió científica al citat Laboratori Microbiològic Muni-
cipal el 14 de desembre de 1912.
A llarg del primer any, des de desembre de 1912 fins a 
desembre de 1913, els membres de la nova Societat van 
presentar a les sessions científiques 31 contribucions, que 
més tard serien publicades en el primer volum de la revista 
Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona, que va sortir a 
principis del 1914. Els autors, que eren els científics que 
més tard serien coneguts com a fundadors de l’anomenada 
escola biològica catalana, eren hereus de la tradició de la 
biologia experimental de Claude Bernard (1813–1878). En 
realitat, el primer article dels seus estatuts deia que «[la] 
Societat de Biologia de Barcelona té per objecte l’estudi de 
la ciència dels éssers organitzats a l’estat normal i patològic».
La Societat de Biologia de Barcelona aviat va esdevenir 
una plataforma per a la interacció i la publicació de l’emer-
gent escola biològica catalana. En aquell temps ja tenia uns 
trets que l’han caracteritzada al llarg de la seva història i que 
ara, cent anys després, encara vol mantenir. Un d’aquests 
trets era el seu enfocament internacional; va ser l’entitat cata-
lana corresponent de la Societat Francesa de Biologia i els 
seus membres feien estades a l’estranger per col·laborar amb 
Pròleg Foreword
The Catalan Society for Biology
2 CONTRIBUTIONS to SCIENCE 9 (2013) 1-3www.cat-science.cat
members spent stays abroad collaborating with first-class 
researchers. Pi i Sunyer imparted a course on physiology in 
Buenos Aires in 1919, and Leandre Cervera—his colleague, 
who accompanied him in that trip—collaborated with Ber-
nardo A. Houssay—who would be awarded the Nobel Prize 
on Physiology or Medicine in 1947—, and they both pub-
lished an article in the French journal Comptes Rendues 
(Proceedings) de la Société de Biologie de Paris, on the physi-
ological action of adrenaline discharges. The Barcelona So-
ciety for Biology also hosted courses and lectures imparted 
by scientists including Gustavo Pittaluga, Gregorio Mara-
ñón, Pío del Río Hortega, Albert Calmette, and the above 
mentioned Houssay. Another trait was maintaining an inti-
mate interaction between biology and medicine, which 
provided a platform for the first scientists of what is now 
known as the emergent science of biomedicine. At its base 
were the studies of Ramon Turró during the typhoid fever 
(salmonellosis) epidemics in Barcelona in 1914, which 
changed the city’s health infrastructure, and those of Ros-
send Carrasco i Formiguera, who, after a research stay with 
Walter B. Cannon in Harvard University, applied for the 
first time insulin to a diabetic patient in continental Eu-
rope. A third feature was the high-quality scientific research 
exemplified by advances of international impact. We have 
several examples, among them those of Josep Trueta 
(1897–1977) in traumatology and Ramon Margalef (1919–
2004) in ecology. Trueta was forced to exile after the Span-
ish Civil War and he was Professor of Orthopaedics at the 
University of Oxford from 1949 until his retirement in 
1967. During the second half of the twentieth century, the 
contributions of Margalef to ecology made him one of the 
world’s leading thinkers of modern ecology.
After the Spanish Civil War (1936–1939), many mem-
bers of the Barcelona Society for Biology were forced to ex-
ile, and the Society was officially suppressed, as it was the 
Institute for Catalan Studies. The members that remained in 
Catalonia gathered from time to time at the homes of some 
of them. Even if they discussed on biology and medicine, 
they had to do so clandestinely. The first of those clandes-
tine meetings was held in 1954, in Barcelona, at the home of 
the architect Josep Puig i Cadafalch, where Josep Trueta 
talked about poliomyelitis. However, it was not until De-
cember, 14, 1962, that the first public session (“public”, but 
not authorized) of the recovered Society—now renamed as 
Societat Catalana de Biologia (SCB)—was held. Since then, 
the SCB has grown to become a thriving young one-hun-
dred-year-old institution. The basic goals of the SCB are the 
same now than they were when it was founded. However its 
scope has enlarged. As the number of members grew ad 
more and more activities were organized, the SCB set up 
various specialized sections, starting with Microbiology, in 
February 1977, and Developmental Biology, in April of the 
investigadors de primer nivell. Pi i Sunyer va impartir un 
curs sobre fisiologia a Buenos Aires el 1919, i Leandre Cerve-
ra, col·lega seu, que el va acompanyar en el viatge, va col-
laborar amb Bernardo A. Houssay, que seria guardonat amb 
el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1947, i amb qui 
van publicar un article a la revista Comptes Rendues de la So­
ciété de Biologie de Paris, sobre l’acció fisiològica de les descàr-
regues d’adrenalina. La Societat de Biologia de Barcelona 
també va organitzar cursos i conferències impartides per ci-
entífics entre els quals hi havia Gustavo Pittaluga, Gregorio 
Marañón, Pío del Río Hortega, Albert Calmette, i l’esmentat 
Houssay. Un altre tret va ser mantenir una interacció intensa 
entre la biologia i la medicina, que va proporcionar una pla-
taforma per als primers científics de la ciència que avui co-
neixem com biomedicina. A la base d’aquesta nova disciplina 
hi ha els estudis de Ramon Turró durant l’epidèmia de febre 
tifoide (salmonellosi) de Barcelona de 1914, que va canviar la 
infraestructura sanitària de la ciutat, i els de Rossend Carras-
co i Formiguera, que, després d’una estada al laboratori de 
Walter B. Cannon a la Universitat de Harvard, va aplicar in-
sulina en un pacient diabètic per primera vegada en el conti-
nent europeu. Una tercera característica va ser l’alta qualitat 
de la recerca científica, que es pot exemplificar amb avenços 
d’abast internacional. Entre els diversos exemples, hi ha el de 
JosepTrueta (1897–1977) en traumatologia i el de Ramon 
Margalef (1919–2004) en ecologia. Trueta va haver d’exili-
ar-se després de la Guerra Civil Espanyola i va ser Catedràtic 
d’Ortopèdia a la Universitat d’Oxford des de 1949 i fins a la 
seva jubilació el 1967. Durant la segona part del segle xx, les 
contribucions de Margalef a l’ecologia van convertir-lo en un 
dels principals pensadors de l’ecologia moderna.
Després de la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), molts 
membres de la Societat de Biologia de Barcelona es van haver 
d’exiliar, i la Societat va ser oficialment clausurada, com també 
ho va ser l’Institut d’Estudis Catalans. Els seus socis que van 
romandre a Catalunya es trobaven de tant en tant a les llars 
d’alguns d’ells. I tot i que tractaven sobre biologia i medicina, 
ho havien de fer clandestinament. La primera d’aquestes tro-
bades clandestines va ser el 1954, a Barcelona, a casa de l’ar-
quitecte Josep Puig i Cadafalch, i Josep Trueta hi va parlar so-
bre la poliomielitis. Tanmateix, fins al 14 de desembre de 1962 
no es va celebrar la primera sessió pública (“pública”, però no 
pas autoritzada) de la recuperada Societat, ara amb el nom de 
Societat Catalana de Biologia (SCB). Des d’aquell moment, la 
SCB ha crescut per convertir-se en una institució que, malgrat 
els  seus cent anys, manté una vitalitat jovenívola. Els objectius 
bàsics de la SCB són ara els mateixos que quan va ser fundada. 
El seu abast, però, s’ha expansionat. A mesura que va anar aug-
mentant el nombre de socis i que s’anaven organitzant més 
activitats, la SCB va crear diverses seccions especialitzades, co-
mençant amb les de Microbiologia, el febrer de 1977, i de Bio-
logia del Desenvolupament, l’abril del mateix any. Les seccions 
TORT
3 CONTRIBUTIONS to SCIENCE 9 (2013) 1-3www.cat-science.cat
de la SCB també han anat canviant segons les necessitats dels 
seus participants. Actualment hi ha 27 seccions, entre les quals 
n’hi ha algunes dedicades a temes tan diversos com l’aqüicul-
tura, la biofísica, la genòmica i la proteòmica, senyalització cel-
lular i metabolisme, biologia molecular, biologia de plantes i 
biologia de sistemes. A més, des de 1962, la SCB convoca un 
premi anual per a estudiants, que reconeix el millor treball de 
recerca portat a terme per estudiants de llicenciatura o de post-
grau. La SCB dedica també una atenció especial als professors 
de biologia, que disposen d’una secció que té com a objectiu 
posar al dia els seus coneixements sobre les ciències de la vida. 
Des de finals de la d’ecada de 1970, la SCB ha anat ampliant les 
seves activitats cap a altres territoris de llengua catalana, inclo-
ent tot Catalunya, les Illes, València, Andorra i la ciutat sarda 
de l’Alguer. La revista oficial, Treballs, i les altres publicacions 
de la SCB, s’han adaptat als nous temps i ara es troben en ver-
sió digital d’accés gratuït a través de la xarxa. Al llarg de les úl-
times dècades, bastants científics de renom internacional han 
participat en activitats organitzades per la SCB. Hi podem 
comptar Severo Ochoa, Christian de Duve, François Jacob, 
John Kendrew, Stanley Miller, Lynn Margulis, Joan Oró, Fede-
rico Mayor Zaragoza, John Ingraham i Valentí Fuster. 
Finalment, voldria esmentar un acte destacat de la cele-
bració del centenari: el primer Congrès Internacional de Bio-
logia de Catalunya (CIBICAT), ‘Global Questions on Advanced 
Biology’, que va celebrar-se a Barcelona, del 9 al 12 de juliol 
de 2012. (vegeu pp 43-73 d’aquest número).
La SCB, una jove institució, malgrat els seus cent anys, 
desitja continuar la seva tasca de qualitat, servei a la comu-
nitat científica i internacionalització. Té la voluntat de ser 
un referent i un punt de trobada de la biologia i la biomedi-
cina dels territoris de llengua i cultura catalanes.
Lluís Tort
President, Societat Catalana de Biologia
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
same year. The SCB sections have indeed changed according 
to the needs of its members and are currently 27, including 
those devoted to topics as diverse as aquaculture, biophys-
ics, genomics and proteomics, metabolism and cell signal-
ing, molecular biology, plant biology, and systems biology. 
In addition, since 1962, the SCB has called for an annual 
prize for students, which recognizes a work describing the 
research carried out as either undergraduate or graduate 
student. Also, the SCB pays special attention to biology 
teachers, who gather in a section aimed at updating their 
knowledge of the life sciences. Since the late 1970s the SCB 
has expanded its activities to other territories where Catalan 
is spoken, including all over Catalonia, the Balearic Islands, 
Valencia, Andorra and the Sardinian city of Alghero 
(l’Alguer). The official journal Treballs, as well as other pub-
lications of the SCB, have adapted to the new times and have 
now digital versions freely available online. Worldwide rec-
ognized scientists have participated in activities organized 
by the SCB over the last decades. They include Severo 
Ochoa, Christian de Duve, François Jacob, John Kendrew, 
Stanley Miller, Lynn Margulis, Joan Oró, Federico Mayor 
Zaragoza, John Ingraham, and Valentí Fuster. 
Finally, I wish to mention a major event in the celebra-
tion of the Centennial: the First International Conference of 
Biology of Catalonia (CIBICAT), ‘Global Questions on Ad-
vanced Biology,’ held in Barcelona, from the 9th to the 12th 
of July, 2012. (See pp 43-73 of this issue.)
The SCB, a one-hundred-year-old young institution, 
wishes to continue its work of quality, service to the scien-
tific community and internationalization. It aims to be a 
referent and a meeting point of biology and biomedicine 
across the territories of Catalan language and culture.
Lluís Tort
President, Catalan Society for Biology
Affiliated to the Institute for Catalan Studies
Fundada el 1912 – Founded in 1912


The Catalan Society for Biology

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert