Quan es compleixen dos-cents anys del naixement
de Darwin, la biologia viu una de les etapes més fructíferes.
Malgrat que la teoria de l'evolució està plenament acceptada
en la comunitat científica, hi ha corrents d'opinió que intenten
adaptar les velles teories del creacionisme a les noves exigències
de la cultura científica, presentant-les a la societat amb la
vestimenta del disseny intel·ligent. És un bon exemple de com
l'adaptació és un valor universal, però l'adaptació comporta
canvis i mutacions. Abusant un cop més de les teories darwinianes,
pot ser interessant observar quins canvis i mutacions
s'estan produint en el procés de socialització del coneixement.
La manera com la societat metabolitza la revolució de la
biologia n'és un exemple paradigmàtic. Els extraordinaris progressos
assolits en l'àmbit de la biologia molecular o la genètica
estan obrint portes en el coneixement dels mecanismes
bàsics de la vida que fa pocs anys semblaven ciència-ficció.
Clonació, reprogramació cel·lular, enginyaria de teixits són
conceptes nous que han passat a formar part del vocabulari
habitual dels mitjans de comunicació. La producció de coneixement
s'està accelerant de tal manera que la societat té dificultats
per a assimilar i adaptar-se a les conseqüències de les
noves troballes; però no es pot aturar. Els mitjans de comunicació
s'han convertit en el principal transmissor de nou coneixement.
En la societat mediàtica, el coneixement va directament
del laboratori a la població en el moment mateix en què
es produeix. En els darrers anys, Internet ha multiplicat exponencialment
la quantitat total d'informació en circulació. A la
xarxa, però, veritat i mentida viatgen de vegades en igualtat de
condicions. Quan l'evidència científica afecta interessos econòmics,
el soroll mediàtic pot convertir-se en una nova eina de
defensa.As we celebrate the Darwin bicentennial, biology
is in the midst of one of its most fruitful stages. At the same
time, although the theory of evolution is fully accepted by the
scientific community, there is a movement to adapt traditional
creationism to the new demands of scientific culture, presenting
it to society in the form of intelligent design. This is a good
example of adaptation as a universal value, but adaptation
also entails changes and mutations. Aside from the current atmosphere
of abuse of Darwinian theories, it is interesting to
note the changes and mutations as knowledge becomes socialized.
The way in which society processes the revolution in
biology is paradigmatic. The extraordinary breakthroughs
achieved in the areas of molecular biology and genetics are
opening doors to an understanding of the basic mechanisms
of life, a goal that a few years ago seemed more appropriate to
science fiction. Cloning, cellular reprogramming, and tissue
engineering are new concepts that have quickly become a
part of the medias everyday vocabulary. However, the production
of new knowledge is accelerating at a rate that society
has difficulty to keep pace with and thus to adapt itself to the
implications of these new findings; but progress cannot be
stopped. As the mass media has become the main transmitter
of new knowledge and society has in response become increasingly
medialized, knowledge seems to flow instantaneously
from the laboratory to the public. In the last several
years, use of the internet has multiplied exponentially and thus
so has the total quantity of information in circulation. On the
World Wide Web, however, truth cannot be readily discerned
from fiction or even from outright lies. Moreover, when scientific
evidence conflicts with economic interests, the media can
be abused, serving as a weapon against the unwanted truth
