Pujade-Villar, Juli

Hemeroteca Cientifica Catalana

177Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77: 177-182. 2012-2013 ISSN: 1133-6889IN memorIamFerran Pereira López(21.01.1950 – 22.07.2012)en Ferran Pereira López, Professor emèrit de la Universitat de Barcelona, va néixer en aquesta mateixa ciutat el 21 de gener de 1950 i hi va morir, a l’edat de 62 anys, el 22 de juliol de 2012, després de lluitar més d’un any con-tra un càncer molt agressiu que va aconseguir llevar-li la vida en el seu moment més dolç. La seva infantesa i la seva joventut van  estar lligades al barri d’Horta on estudià a l’es-cola Sagrada Família (SAFA), instaŀlada en una antiga casa senyorial del carrer de Peris i mencheta. Va cursar els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona doctorant-se en Biologia el setembre del 1981 defensant l’es-tudi «Contribución al estudio de los moluscos gasterópodos prosonbranquios», dirigit pel Dr. e. Gadea. el 1974 va ser «Professor No Numerari (PNN)» del Departament de Bio-logia animal de la Universitat de Barcelona i professor de Ciències Naturals de SAFA fins al 1984, any en què va aconseguir la titulari-tat a la Universitat de Barcelona. el 1980 va ser membre del comitè organitzador del «II Congreso Nacional de malacología» celebrat a Barcelona.Fou un bussejador experimentat des del 1976 i un enamorat de la mar, a la qual va de-dicar la vida científica. Va fer més de 4.000 immersions amb escafandre autònom i 28 a gran profunditat amb mescla de gasos (trímix). La seva professió i vocació van portar-lo a dur a terme activitats investigadores i docents en diferents projectes a l’amèrica Llatina. expert en l’avaluació i gestió ambiental dels recursos marins, va especialitzar-se en els esculls artifi-cials impartint cursos a Catalunya, Perú, Co-lòmbia, Xile i mèxic. aquestes cooperacions són un clar testimoni de la seva visió oberta, (Fotografia: Antoni Serra, UB)178BIoGraFIal’interès i la curiositat per tot allò que empre-nia. Fou Director Científic de la «1ª Reunión europea de administraciones y expertos en Arrecifes Artificiales» celebrada a Barcelona el 2002. Tot i que no era un gran amant d’escriure articles, sinó de parlar cara a cara dels proble-mes de la pesca, va participar en la redacció de 5 llibres, va publicar 30 articles científics i va redactar 12 informes científics per a la Gene-ralitat de Catalunya, l’agència espanyola de Cooperació Internacional, el ministeri de medi ambient de Colòmbia i la Universitat Catòlica de Xile, entre d’altres. Va ser director (en la seva major part) i membre investigador de 31 projectes d’investigació amb empreses i admi-nistracions tant de Catalunya com de diversos països sud-americans en temàtiques referides a l’aqüicultura marina, com són la gestió i el control d’invertebrats marins i l’ús dels esculls artificials. Relacionat amb aquest àmbit, va impartir uns 30 cursos específics d’aquestes temàtiques, va donar 56 conferències en di-versos països i va participar en 35 congressos i simposis sobre les problemàtiques de la mar. Va dirigir 9 Tesi Doctorals, 3 Tesis de màs-ter, 2 Dea i una Tesis de llicenciatura. a més, va supervisar diversos estudis, entre els quals destaca el de m. Carme alós Calvó, «el portal per a l’aprenentatge de la Biologia adreçat a la diversitat: desplegament de l’àrea de Zoo-logia», que es pot consultar a http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/resums/calos.html i a http://internetaula.ning.com/profile/Ma-CarmealosCalvo.Membre de 12 societats científiques, va ser membre fundador del «Grupo Ibérico de estu-dios del Bentos marino» i membre del «Grupo de Trabajo de malacología», que va donar ori-gen posteriorment a la «Sociedad española de malacología (Sem)», en la qual va participar activament durant diversos anys. També ha estat consultor científic de l’«Instituto Cuanto (Ban-co Mundial)», assessor científic ad Honorem del «ministerio de Pesquería (Lima, Perú)», representant de la Universitat de Barcelona en el conveni de col·laboració amb la Universitat Nacional de Piura (Perú), consultor científic de la «agencia española de Cooperación In-ternacional» i avaluador europeu d’alt Nivel (programa aLBaN). extraordinari docent preuniversitari, de la qual cosa puc donar constància, i docent «molt especial» en el món universitari que volia que els alumnes reflexionessin més enllà del te-mari, la qual cosa no agradava a tots, segons m’han comentat, per com n’és, d’atípic, aquest fet en la docència universitària. Va ser una per-sona amb un gran domini de la paraula, de la qual destaca la ironia i el sarcasme de les seves intervencions, sempre esperades, en reunions departamentals o en altres estaments universi-taris. escriptor tant de prosa com de poesia, no va publicar mai les seves obres, però, a tall d’exemple, reprodueixo un paràgraf de la seva incompleta autobiografia «Memòries d’un nyu»: Qui això escriu defuig qualificar-se amb uns pocs adjectius perquè ni podria ni em correspon. Per aquesta feina sempre sur-ten veritables especialistes als funerals. A l’últim que hi vaig assistir n’hi havia de tan bons que et venien ganes de morir-te per tal de sentir –és un dir– un panegíric tan complert en tant poques paraules. Que en som de bons en quant morim! Cap per-sona no ho pot fer seriosament perquè tots som força més complexos, però si hagués de triar una forma breu que pogués resu-mir la meva vida no ho dubtaria mai: he estat absolutament feliç.Descansa en pau, amic meu.Juli PuJade-Villar**Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia animal. avda. Diagonal, 645. 08028-Barcelona.179Relació de publicacionsaLÓS, C., CamPoY, a. & PereIra, F. 1982. Contribución al conocimiento de los anélidos Poliquetos endobiontes de esponjas. Actas II Simposium Ibérico de Estudios del Bentos Marino, Oekologia aquatica, 3: 139-159. aLÓS, C. & PereIra, F. 1989. estudio de la población de anélidos Poliquetos de Posidonia oceanica. Posidonia Newsletter, 2(1): 5-16. BaLLeSTeroS, m., BLaS, m., eSTaNY-FarraDSe-LLaS, J. & PereIra, F., 1978a. Anatomía y morfología animal. I Invertebrados. P. 57-67. In: Prácticas de Biología. CUeLLo SUBI raNa, J.; HerNÁNDeZ marTÍNeZ, m.; JoSa LLorCa, J.; maSSeGÚ SoLer, J. & SarQUeLLa CaNaLS, S. (redac.). ed. Fontalba. Barcelona. 264 p. + 16 làm.BaLLeSTeroS, m., BLaS, m., eSTaNY-FarraDSe-LLaS, J. & PereIra, F., 1978b. Anatomía y morfología animal. I Vertebrados. P. 68-76. In: Prácticas de Biología. CUeLLo SUBIraNa, J.; HerNÁNDeZ marTÍNeZ, m.; JoSa LLorCa, J.; maSSeGÚ SoLer, J. & SarQUeLLa CaNaLS, S. (redac.). ed. Fontalba. Barcelona. 264 p. + 16 làm.CUaDraS, J. & PereIra, F. 1977a. Invertebrates associated with Dardanus arrosor (anomura: Diogenidae). Vie et Milieu, 27(3): 301-310. FarIaS, a.; UrIarTe, I.; PeÑa, J.; PereIra, F. & meSTre, S. 1990. efecto de la calidad de la dieta sobre la fisiología del crecimiento de la ostra plana (Ostrea edulis). Iberus, 9(1-2): 141-146. GaBrIeL-ramÍreZ, J., PereIra, F. & PUeNTeS, G. m., 2010. Tactics used by fishermen of the Wayuu ethnic from the Colombian Caribbean (South America). World Small-Scale Fisheries Congress. Bangkok, Tailàndia. 3 p.mUJICa, a. & PereIra, F. 2009. Larvas de crustáceos decápodos de los fiordos australes de Chile. ediciones Universidad Católica del Norte, Coquimbo, 298 p. PereIra, F. 1977b. aspectos disquisitivos sobre los conceptos de dialineuria y zigoneuria en los moluscos. Publicaciones del Departamento de Zoología (Universidad de Barcelona), 2: 39-44. PereIra, F. 1978. Consideraciones sobre la distribución y el hábitat de Fissurella nubecula (moluscos Gasterópodos Prosobranquios) en las costas catalanas. Publicaciones del Departamento de Zoologia (Universidad de Barcelona), 3: 33-38. PereIra, F. 1979. Sobre un nuevo hábitat de Diodora graeca (moluscos Gasterópodos Prosobranquios). Publi-caciones del Departamento de Zoologia (Universidad de Barcelona), 4: 19-21. PereIra, F. & BaLLeSTeroS, m. 1979. Gasterópodos del litoral mediterráneo español: II. Tossa de mar, Gerona. Actas del 1er Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino, 1: 223-236. PereIra, F. 1980a. La fauna del interior de esponjas. Cuadernos de Biología Marina, Departamento de Biología del Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas (C.R.I.S.), 2: 21-24. PereIra, F. 1980b. Gasterópodos del litoral Mediterráneo español: IV. Es Caials (Gerona). In: Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Malacología, 79-84. PereIra, F. 1980c. Prosobranquios asociados a Codium vermilara (Talofita). Iberus,  1: 39-46. PereIra, F. 1980d. Gastèropodes du littoral de la côte catalane. Haliotis (Journal de la Société Francaise de Malacologie), 10(2): 175-176.PereIra, F. 1980e. Prosobranquios asociados a Codium tomentosum Stackhouse (Talophyta: Clorophiceae). Resúmenes II Congreso Nacional de Malacología, Sociedad Española de Malacología, p. 52 (no paginat). PereIra, F. 1981a. Gasterópodos del litoral mediterráneo español: III. Isla de Faradell (Gerona). Investigación Pesquera, 45(1): 175-179. PereIra, F. 1981b. Sobre los Prosobranquios de las praderas de Posidonia oceanica. Rapport du Congrès de la Commission Internationale pour l’Exploration Scientifique de la Mer Méditerranée, 27(2): 199-200.  PereIra, F. 1981c. Prosobranquios asociados a Codium vermilara (Talofita: Cloroficea). Iberus, 1: 39-46. PereIra, F. 1981d. Variabilitat morfo-anatòmica del sistema nerviós dels mol·luscs gasteròpodes prosobranquis. Cas de Fissurella y Diodora (archaeograstropoda). Butlletí de la Societat Catalana de Biologia, 5-6: 207-211. PereIra, F. 1981e. aspectos problemáticos del muestreo de Prosobranquios. Oekologia aquatica, 5: 65-73. PereIra, F., 1982a. endobientes de Ircinia fasciculata Palias (Porifera). Actas del 1er Simposium Ibérico de Estudios del Bentos Marino, 1(1979): 237-246. PereIra, F. 1982b. Prosobranquios de la biocenosis coralígena. I. Concreciones calcáreas. Actas II Simposium Ibérico de Estudio del Bentos Marino, Oekologia aquática, 3: 243:251. PereIra, F. 1982c. Prosobranquios de los enclaves infralapidícolas. Actas II Simposium. Ibérico de Estudio del Bentos Marino, Oekologia aquática, 3: 253-260. PereIra, F. 1982d. Problemàtica de la reglamentació de l’ús de l’escafandrisme autònom a la recerca científica. Actes de Oceanografía de la mediterrânea occidental, Societat Catalana de Biologia-ICHN: 34-35. PereIra, F. & aLÓS, C. 1982. Programa de Bentos «Cap de Creus» II. Interès i perspectives. Actes de Oceanografía de la mediterrânea occidental, Societat Catalana de Biologia-ICHN: 35.  PereIra, F. & BaLLeSTeroS, m. 1982. Gasterópodos del litoral mediterráneo español. II. Tossa de mar. In: Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235. PereIra, F. 1983. Sobre la cavidad paleal de los pleuro-tomariáceos (moluscos, prosobranquios). Publicaciones del Departamento de Zoologia (Universidad de Barce-lona), 9: 63-72. PEREIRA, F. 1985. La inmersión científica. Tribuna Cientí-fica a: El Noticiero Universal.PereIra, F., aLÓS, C. & aLVÁ, V. 1985. La protecció dels recursos naturals: el Parc Submarí del Cap de Creus. Butlletí de la Societat Catalana de Biologia, 37: 81-86. PereIra, F. 1988. Bionomía Bentónica del Cap de Creus. I. metodología. Descripción de las principales estaciones. Actas del VI Simposio Ibérico de Estudio del Bentos Marino.PereIra, F. 1992a. el calor aleja al coral. Suplemento científico. a: La Vanguardia. PereIra, F. 1992b. La pesca submarina. Qui té més raó. El Punt Diari. 180BIoGraFIaPereIra, F. 1993a. Biología de los Moluscos bivalvos. P. 93-107. In: Acuicultura Marina: Fundamentos Biológicos y tecnología de la producción. CaSTeLLÓ-orVaY, F. (coord.). Universidad de Barcelona, Barcelona, españa. 739 p.PereIra, F. 1993b. Arrecifes artificiales. P. 91-102. In: Acuicultura Marina: Fundamentos Biológicos y tecno-logía de la producción. CaSTeLLÓ-orVaY, F. (coord.). Universidad de Barcelona, Barcelona, españa. 739 p.Annex Com a exemple del seu sarcasme i ironia, a continuació es mostren una carta, adreçada al Secretari del Departament de Biologia ani-mal, i el temari d’un seminari «novedós» que va presentar després de veure com s’aprova-ven els seminaris al Departament de Biolo-gia animal. el problema raïa en el fet que els seminaris presentats eren aprovats  sense discutir-ne el contingut. Quan en una reunió de departament, després d’aprovar un semi-nari determinat, va exposar la problemàtica d’aquesta  manera d’actuar, va obtenir com a resposta que «si qui impartia el seminari era el mateix professor que el presentava, el semi-nari es podia aprovar sense cap altre requisit». en Ferran, en desacord amb aquesta situació, va voler posar de manifest l’error d’aquesta si-tuació oferint, en la següent reunió del depar-tament, un programa de seminari que va titular «meteorología submarina y sus adaptaciones zoológicas», amb el qual exigia el mateix trac-te que es donava als altres seminaris. aquests són els fets exposats, tal com van succeir:Sr. Secretari del Departament de Biologia Ani-mal:Conscient de la necessitat de cobrir espais buits en el coneixement de la Zoologia i Cièn-cies auxiliars hom ha decidit aportar, modes-tament, la seva contribució pel que fa a les relacions entre els fenòmens atmosfèrics i ma-rins i els animals. És en aquest sentit que crec adient presentar un cicle de seminaris diri-gits al públic universitari i graduat, agrupats sota la denominació de METEOROLOGIA SUBMA RINA I LES SEVES ADAPTACIONS ZOOLÓ GIQUES.Sigui la present missiva per tal de soŀlicitar a la Comissió Docent d’aquest Departament tingui la benevolència d’estudiar i jutjar la viabi litat del que aquí es proposa.La Meteorologia Submarina és una ciència poc coneguda, i encara menys explicada, no tan sols al territori espanyol sinó arreu del món. És més, mentalitats retrògrades i invo-lucionistes que encara hi ha, pretenen demos-trar que tal matèria no pot existir. Cap cosa més lluny de la realitat. La mar és meteòrica i meteorolítica en tots els seus nivells i com a medi ambient tal condició influeix radicalment en el procés evolutiu dels animals.Sabedor, per estudis i per experiències per-sonals al fons del mar, és per que us demano, Sr. Secretari, transmeteu la present soŀlicitud a la reunió del dia 20 de novembre, tot indepen-ditzant-la del que onomàsticament significa, i procediu a la seva lectura i a la del programa adjunt a fi i efecte d’assabentar al personal.Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament. Prof. F. PereiraTítulo del seminario:meTeoroLoGÍa SUBmarINa Y SUS aDaPTa CIoNeS ZooLÓGICaSTemario1. La presión. altas y bajas. Su relación con la profundidad. Los platelmintos como  indicadores de grandes presiones.2. La humedad. el problema de su constan-cia. Procesos reumáticos en el plancton.1813. Nieblas y neblinas. Fotoluminiscencia abi-sal antiniebla. Comunicación ultrasónica en cetáceos.4. Las precipitaciones líquidas. Lloviznas pe-lágicas. el sirimiri bentónico. Las umbre-las como respuesta adaptativa. Lluvia de peces y ranas.5. Las precipitaciones sólidas. el granizo o «calamarsada». Lluvia de otros cefalópo-dos.6. meteoros acústicos. el trueno. La aerofa-gia en cetáceos.7. otros meteoros: rayas y centollos.8. Frontogénesis. Frontolisis. Formación de un frente ocluido. Formación de otro fren-te ocluido. Formación de varios frentes ocluidos. Formación de un celoma oblite-rado. Comparación de modelos.9. Nubes. Cirros noctilucinos. Cúmulos planctónicos.10. Trombas y tornados. Conchas ciclónicas y anticiclónicas. Conchitas.11. Fauna de la escarcha. el problema de su sistemática.el seminari que ell va presentar va haver de ser aprovat de la mateixa manera que ho havia estat l’anterior, la qual cosa, evidentment, va po-sar de seguida en dubte el procediment que en Ferran ja havia comentat. el departament, inca-paç de poder eliminar aquell seminari per pro-cediment estatutari, va tremolar diversos mesos davant la negativa d’en Ferran de retirar-lo (mal-grat les pressions d’alguns professors, docents i companys), fins que al final, en una carta, també irònica, adreçada a la Comissió Docent, va in-formar que no l’impartiria, cosa que va provocar el descans del Consell de Departament.Benvolgut amic Dr. Bertranpetit (Comissió Docent),Com ja saps, el passat any vaig presentar un projecte de seminari sota el títol «Metere-ología submarina» a aquesta Comissió, a fi i efecte que avalués les possibilitats de dur-lo a terme.Degut al silenci administratiu i acadèmic, he considerat que l’esmentada Comissió no gaudeix de prou interès pel tema, malgrat que és palès que es tracta de qüestions d’enorme i transcendent importància i significació. En conseqüència, i profundament decebut i temporalment abatut, us faig saber la meva decisió de retirar la soŀlicitud, romandre en solitud, a causa que, en virtut, m’heu deixat fotut.No obstant, aprofito 1’avinentesa per co-municar-te que 1’esmentat seminari serà presentat a diverses Universitats i Centres de gran renom, evidentment a altres països més sensibilitzats per la meteorologia submarina i més civilitzats en general. El temps i la histò-ria donarà a aquesta Comissió la rèplica i a la meteorologia submarina la glòria que, al meu parer, ambdós mereixen.No vull acomiadar-me sense anunciar-te que possiblement donaré a aquest Departa-ment que tant estimo l’oportunitat de redimir-se del que considero un crim de lesa(*) humani-tat, permetent-li aprovar un nou seminari que a l’actualitat estic confeccionant.Rep una considerable quantitat d’abraça-des.Dr. F. PereiraNota autor: (*) «de lesa» es un arcaisme que el podem traduir com «contra».Tot això succeí a començaments dels anys noranta i ja forma part de la història i de les cu-riositats del Departament de Biologia animal. La seva intervenció va contribuir a canviar la normativa d’acceptació de seminaris al Depar-tament.

Catalan

Ferran Pereira López (21.01.1950-22.07.2012)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

177
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77: 177-182. 2012-2013 ISSN: 1133-6889
IN memorIam
Ferran Pereira López
(21.01.1950 – 22.07.2012)
en Ferran Pereira López, Professor emèrit 
de la Universitat de Barcelona, va néixer en 
aquesta mateixa ciutat el 21 de gener de 1950 i 
hi va morir, a l’edat de 62 anys, el 22 de juliol 
de 2012, després de lluitar més d’un any con-
tra un càncer molt agressiu que va aconseguir 
llevar-li la vida en el seu moment més dolç. 
La seva infantesa i la seva joventut van 
 estar lligades al barri d’Horta on estudià a l’es-
cola Sagrada Família (SAFA), instaŀlada en 
una antiga casa senyorial del carrer de Peris i 
mencheta. Va cursar els estudis universitaris 
a la Universitat de Barcelona doctorant-se en 
Biologia el setembre del 1981 defensant l’es-
tudi «Contribución al estudio de los moluscos 
gasterópodos prosonbranquios», dirigit pel 
Dr. e. Gadea. el 1974 va ser «Professor No 
Numerari (PNN)» del Departament de Bio-
logia animal de la Universitat de Barcelona i 
professor de Ciències Naturals de SAFA fins 
al 1984, any en què va aconseguir la titulari-
tat a la Universitat de Barcelona. el 1980 va 
ser membre del comitè organitzador del «II 
Congreso Nacional de malacología» celebrat 
a Barcelona.
Fou un bussejador experimentat des del 
1976 i un enamorat de la mar, a la qual va de-
dicar la vida científica. Va fer més de 4.000 
immersions amb escafandre autònom i 28 a 
gran profunditat amb mescla de gasos (trímix). 
La seva professió i vocació van portar-lo a dur 
a terme activitats investigadores i docents en 
diferents projectes a l’amèrica Llatina. expert 
en l’avaluació i gestió ambiental dels recursos 
marins, va especialitzar-se en els esculls artifi-
cials impartint cursos a Catalunya, Perú, Co-
lòmbia, Xile i mèxic. aquestes cooperacions 
són un clar testimoni de la seva visió oberta, 
(Fotografia: Antoni Serra, UB)
178
BIoGraFIa
l’interès i la curiositat per tot allò que empre-
nia. Fou Director Científic de la «1ª Reunión 
europea de administraciones y expertos en 
Arrecifes Artificiales» celebrada a Barcelona 
el 2002. 
Tot i que no era un gran amant d’escriure 
articles, sinó de parlar cara a cara dels proble-
mes de la pesca, va participar en la redacció de 
5 llibres, va publicar 30 articles científics i va 
redactar 12 informes científics per a la Gene-
ralitat de Catalunya, l’agència espanyola de 
Cooperació Internacional, el ministeri de medi 
ambient de Colòmbia i la Universitat Catòlica 
de Xile, entre d’altres. Va ser director (en la 
seva major part) i membre investigador de 31 
projectes d’investigació amb empreses i admi-
nistracions tant de Catalunya com de diversos 
països sud-americans en temàtiques referides 
a l’aqüicultura marina, com són la gestió i el 
control d’invertebrats marins i l’ús dels esculls 
artificials. Relacionat amb aquest àmbit, va 
impartir uns 30 cursos específics d’aquestes 
temàtiques, va donar 56 conferències en di-
versos països i va participar en 35 congressos i 
simposis sobre les problemàtiques de la mar. 
Va dirigir 9 Tesi Doctorals, 3 Tesis de màs-
ter, 2 Dea i una Tesis de llicenciatura. a més, 
va supervisar diversos estudis, entre els quals 
destaca el de m. Carme alós Calvó, «el portal 
per a l’aprenentatge de la Biologia adreçat a 
la diversitat: desplegament de l’àrea de Zoo-
logia», que es pot consultar a http://www.xtec.
cat/sgfp/llicencies/200203/resums/calos.html 
i a http://internetaula.ning.com/profile/Ma-
CarmealosCalvo.
Membre de 12 societats científiques, va ser 
membre fundador del «Grupo Ibérico de estu-
dios del Bentos marino» i membre del «Grupo 
de Trabajo de malacología», que va donar ori-
gen posteriorment a la «Sociedad española de 
malacología (Sem)», en la qual va participar 
activament durant diversos anys. També ha estat 
consultor científic de l’«Instituto Cuanto (Ban-
co Mundial)», assessor científic ad Honorem 
del «ministerio de Pesquería (Lima, Perú)», 
representant de la Universitat de Barcelona en 
el conveni de col·laboració amb la Universitat 
Nacional de Piura (Perú), consultor científic 
de la «agencia española de Cooperación In-
ternacional» i avaluador europeu d’alt Nivel 
(programa aLBaN). 
extraordinari docent preuniversitari, de la 
qual cosa puc donar constància, i docent «molt 
especial» en el món universitari que volia que 
els alumnes reflexionessin més enllà del te-
mari, la qual cosa no agradava a tots, segons 
m’han comentat, per com n’és, d’atípic, aquest 
fet en la docència universitària. Va ser una per-
sona amb un gran domini de la paraula, de la 
qual destaca la ironia i el sarcasme de les seves 
intervencions, sempre esperades, en reunions 
departamentals o en altres estaments universi-
taris. 
escriptor tant de prosa com de poesia, no 
va publicar mai les seves obres, però, a tall 
d’exemple, reprodueixo un paràgraf de la seva 
incompleta autobiografia «Memòries d’un 
nyu»: 
Qui això escriu defuig qualificar-se amb 
uns pocs adjectius perquè ni podria ni em 
correspon. Per aquesta feina sempre sur-
ten veritables especialistes als funerals. A 
l’últim que hi vaig assistir n’hi havia de 
tan bons que et venien ganes de morir-te 
per tal de sentir –és un dir– un panegíric 
tan complert en tant poques paraules. Que 
en som de bons en quant morim! Cap per-
sona no ho pot fer seriosament perquè tots 
som força més complexos, però si hagués 
de triar una forma breu que pogués resu-
mir la meva vida no ho dubtaria mai: he 
estat absolutament feliç.
Descansa en pau, amic meu.
Juli PuJade-Villar*
*Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de 
Biologia animal. avda. Diagonal, 645. 08028-Barcelona.
179
Relació de publicacions
aLÓS, C., CamPoY, a. & PereIra, F. 1982. Contribución 
al conocimiento de los anélidos Poliquetos endobiontes 
de esponjas. Actas II Simposium Ibérico de Estudios del 
Bentos Marino, Oekologia aquatica, 3: 139-159. 
aLÓS, C. & PereIra, F. 1989. estudio de la población de 
anélidos Poliquetos de Posidonia oceanica. Posidonia 
Newsletter, 2(1): 5-16. 
BaLLeSTeroS, m., BLaS, m., eSTaNY-FarraDSe-
LLaS, J. & PereIra, F., 1978a. Anatomía y morfología 
animal. I Invertebrados. P. 57-67. In: Prácticas de 
Biología. CUeLLo SUBI raNa, J.; HerNÁNDeZ 
marTÍNeZ, m.; JoSa LLorCa, J.; maSSeGÚ 
SoLer, J. & SarQUeLLa CaNaLS, S. (redac.). ed. 
Fontalba. Barcelona. 264 p. + 16 làm.
BaLLeSTeroS, m., BLaS, m., eSTaNY-FarraDSe-
LLaS, J. & PereIra, F., 1978b. Anatomía y morfología 
animal. I Vertebrados. P. 68-76. In: Prácticas de Biología. 
CUeLLo SUBIraNa, J.; HerNÁNDeZ marTÍNeZ, 
m.; JoSa LLorCa, J.; maSSeGÚ SoLer, J. & 
SarQUeLLa CaNaLS, S. (redac.). ed. Fontalba. 
Barcelona. 264 p. + 16 làm.
CUaDraS, J. & PereIra, F. 1977a. Invertebrates 
associated with Dardanus arrosor (anomura: Diogenidae). 
Vie et Milieu, 27(3): 301-310. 
FarIaS, a.; UrIarTe, I.; PeÑa, J.; PereIra, F. & 
meSTre, S. 1990. efecto de la calidad de la dieta sobre la 
fisiología del crecimiento de la ostra plana (Ostrea edulis). 
Iberus, 9(1-2): 141-146. 
GaBrIeL-ramÍreZ, J., PereIra, F. & PUeNTeS, G. 
m., 2010. Tactics used by fishermen of the Wayuu ethnic 
from the Colombian Caribbean (South America). World 
Small-Scale Fisheries Congress. Bangkok, Tailàndia. 3 p.
mUJICa, a. & PereIra, F. 2009. Larvas de crustáceos 
decápodos de los fiordos australes de Chile. ediciones 
Universidad Católica del Norte, Coquimbo, 298 p. 
PereIra, F. 1977b. aspectos disquisitivos sobre los 
conceptos de dialineuria y zigoneuria en los moluscos. 
Publicaciones del Departamento de Zoología (Universidad 
de Barcelona), 2: 39-44. 
PereIra, F. 1978. Consideraciones sobre la distribución y 
el hábitat de Fissurella nubecula (moluscos Gasterópodos 
Prosobranquios) en las costas catalanas. Publicaciones del 
Departamento de Zoologia (Universidad de Barcelona), 
3: 33-38. 
PereIra, F. 1979. Sobre un nuevo hábitat de Diodora 
graeca (moluscos Gasterópodos Prosobranquios). Publi-
caciones del Departamento de Zoologia (Universidad de 
Barcelona), 4: 19-21. 
PereIra, F. & BaLLeSTeroS, m. 1979. Gasterópodos 
del litoral mediterráneo español: II. Tossa de mar, Gerona. 
Actas del 1er Simposio Ibérico de Estudios del Bentos 
Marino, 1: 223-236. 
PereIra, F. 1980a. La fauna del interior de esponjas. 
Cuadernos de Biología Marina, Departamento de Biología 
del Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas 
(C.R.I.S.), 2: 21-24. 
PereIra, F. 1980b. Gasterópodos del litoral Mediterráneo 
español: IV. Es Caials (Gerona). In: Comunicaciones del 
Primer Congreso Nacional de Malacología, 79-84. 
PereIra, F. 1980c. Prosobranquios asociados a Codium 
vermilara (Talofita). Iberus,  1: 39-46. 
PereIra, F. 1980d. Gastèropodes du littoral de la côte 
catalane. Haliotis (Journal de la Société Francaise de 
Malacologie), 10(2): 175-176.
PereIra, F. 1980e. Prosobranquios asociados a Codium 
tomentosum Stackhouse (Talophyta: Clorophiceae). 
Resúmenes II Congreso Nacional de Malacología, 
Sociedad Española de Malacología, p. 52 (no paginat). 
PereIra, F. 1981a. Gasterópodos del litoral mediterráneo 
español: III. Isla de Faradell (Gerona). Investigación 
Pesquera, 45(1): 175-179. 
PereIra, F. 1981b. Sobre los Prosobranquios de las 
praderas de Posidonia oceanica. Rapport du Congrès 
de la Commission Internationale pour l’Exploration 
Scientifique de la Mer Méditerranée, 27(2): 199-200.  
PereIra, F. 1981c. Prosobranquios asociados a Codium 
vermilara (Talofita: Cloroficea). Iberus, 1: 39-46. 
PereIra, F. 1981d. Variabilitat morfo-anatòmica del sistema 
nerviós dels mol·luscs gasteròpodes prosobranquis. Cas 
de Fissurella y Diodora (archaeograstropoda). Butlletí de 
la Societat Catalana de Biologia, 5-6: 207-211. 
PereIra, F. 1981e. aspectos problemáticos del muestreo 
de Prosobranquios. Oekologia aquatica, 5: 65-73. 
PereIra, F., 1982a. endobientes de Ircinia fasciculata 
Palias (Porifera). Actas del 1er Simposium Ibérico de 
Estudios del Bentos Marino, 1(1979): 237-246. 
PereIra, F. 1982b. Prosobranquios de la biocenosis 
coralígena. I. Concreciones calcáreas. Actas II Simposium 
Ibérico de Estudio del Bentos Marino, Oekologia aquática, 
3: 243:251. 
PereIra, F. 1982c. Prosobranquios de los enclaves 
infralapidícolas. Actas II Simposium. Ibérico de Estudio 
del Bentos Marino, Oekologia aquática, 3: 253-260. 
PereIra, F. 1982d. Problemàtica de la reglamentació de 
l’ús de l’escafandrisme autònom a la recerca científica. 
Actes de Oceanografía de la mediterrânea occidental, 
Societat Catalana de Biologia-ICHN: 34-35. 
PereIra, F. & aLÓS, C. 1982. Programa de Bentos «Cap 
de Creus» II. Interès i perspectives. Actes de Oceanografía 
de la mediterrânea occidental, Societat Catalana de 
Biologia-ICHN: 35.  
PereIra, F. & BaLLeSTeroS, m. 1982. Gasterópodos 
del litoral mediterráneo español. II. Tossa de mar. In: 
Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235. 
PereIra, F. 1983. Sobre la cavidad paleal de los pleuro-
tomariáceos (moluscos, prosobranquios). Publicaciones 
del Departamento de Zoologia (Universidad de Barce-
lona), 9: 63-72. 
PEREIRA, F. 1985. La inmersión científica. Tribuna Cientí-
fica a: El Noticiero Universal.
PereIra, F., aLÓS, C. & aLVÁ, V. 1985. La protecció 
dels recursos naturals: el Parc Submarí del Cap de Creus. 
Butlletí de la Societat Catalana de Biologia, 37: 81-86. 
PereIra, F. 1988. Bionomía Bentónica del Cap de 
Creus. I. metodología. Descripción de las principales 
estaciones. Actas del VI Simposio Ibérico de 
Estudio del Bentos Marino.
PereIra, F. 1992a. el calor aleja al coral. Suplemento 
científico. a: La Vanguardia. 
PereIra, F. 1992b. La pesca submarina. Qui té més raó. El 
Punt Diari. 
180
BIoGraFIa
PereIra, F. 1993a. Biología de los Moluscos bivalvos. P. 
93-107. In: Acuicultura Marina: Fundamentos Biológicos 
y tecnología de la producción. CaSTeLLÓ-orVaY, F. 
(coord.). Universidad de Barcelona, Barcelona, españa. 
739 p.
PereIra, F. 1993b. Arrecifes artificiales. P. 91-102. In: 
Acuicultura Marina: Fundamentos Biológicos y tecno-
logía de la producción. CaSTeLLÓ-orVaY, F. (coord.). 
Universidad de Barcelona, Barcelona, españa. 739 p.
Annex 
Com a exemple del seu sarcasme i ironia, 
a continuació es mostren una carta, adreçada 
al Secretari del Departament de Biologia ani-
mal, i el temari d’un seminari «novedós» que 
va presentar després de veure com s’aprova-
ven els seminaris al Departament de Biolo-
gia animal. el problema raïa en el fet que 
els seminaris presentats eren aprovats  sense 
discutir-ne el contingut. Quan en una reunió 
de departament, després d’aprovar un semi-
nari determinat, va exposar la problemàtica 
d’aquesta  manera d’actuar, va obtenir com a 
resposta que «si qui impartia el seminari era 
el mateix professor que el presentava, el semi-
nari es podia aprovar sense cap altre requisit». 
en Ferran, en desacord amb aquesta situació, 
va voler posar de manifest l’error d’aquesta si-
tuació oferint, en la següent reunió del depar-
tament, un programa de seminari que va titular 
«meteorología submarina y sus adaptaciones 
zoológicas», amb el qual exigia el mateix trac-
te que es donava als altres seminaris. aquests 
són els fets exposats, tal com van succeir:
Sr. Secretari del Departament de Biologia Ani-
mal:
Conscient de la necessitat de cobrir espais 
buits en el coneixement de la Zoologia i Cièn-
cies auxiliars hom ha decidit aportar, modes-
tament, la seva contribució pel que fa a les 
relacions entre els fenòmens atmosfèrics i ma-
rins i els animals. És en aquest sentit que crec 
adient presentar un cicle de seminaris diri-
gits al públic universitari i graduat, agrupats 
sota la denominació de METEOROLOGIA 
SUBMA RINA I LES SEVES ADAPTACIONS 
ZOOLÓ GIQUES.
Sigui la present missiva per tal de soŀlicitar 
a la Comissió Docent d’aquest Departament 
tingui la benevolència d’estudiar i jutjar la 
viabi litat del que aquí es proposa.
La Meteorologia Submarina és una ciència 
poc coneguda, i encara menys explicada, no 
tan sols al territori espanyol sinó arreu del 
món. És més, mentalitats retrògrades i invo-
lucionistes que encara hi ha, pretenen demos-
trar que tal matèria no pot existir. Cap cosa 
més lluny de la realitat. La mar és meteòrica 
i meteorolítica en tots els seus nivells i com a 
medi ambient tal condició influeix radicalment 
en el procés evolutiu dels animals.
Sabedor, per estudis i per experiències per-
sonals al fons del mar, és per que us demano, 
Sr. Secretari, transmeteu la present soŀlicitud a 
la reunió del dia 20 de novembre, tot indepen-
ditzant-la del que onomàsticament significa, i 
procediu a la seva lectura i a la del programa 
adjunt a fi i efecte d’assabentar al personal.
Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben 
atentament. 
Prof. F. Pereira
Título del seminario:
meTeoroLoGÍa SUBmarINa Y SUS 
aDaPTa CIoNeS ZooLÓGICaS
Temario
1. La presión. altas y bajas. Su relación con 
la profundidad. Los platelmintos como 
 indicadores de grandes presiones.
2. La humedad. el problema de su constan-
cia. Procesos reumáticos en el plancton.
181
3. Nieblas y neblinas. Fotoluminiscencia abi-
sal antiniebla. Comunicación ultrasónica 
en cetáceos.
4. Las precipitaciones líquidas. Lloviznas pe-
lágicas. el sirimiri bentónico. Las umbre-
las como respuesta adaptativa. Lluvia de 
peces y ranas.
5. Las precipitaciones sólidas. el granizo o 
«calamarsada». Lluvia de otros cefalópo-
dos.
6. meteoros acústicos. el trueno. La aerofa-
gia en cetáceos.
7. otros meteoros: rayas y centollos.
8. Frontogénesis. Frontolisis. Formación de 
un frente ocluido. Formación de otro fren-
te ocluido. Formación de varios frentes 
ocluidos. Formación de un celoma oblite-
rado. Comparación de modelos.
9. Nubes. Cirros noctilucinos. Cúmulos 
planctónicos.
10. Trombas y tornados. Conchas ciclónicas y 
anticiclónicas. Conchitas.
11. Fauna de la escarcha. el problema de su 
sistemática.
el seminari que ell va presentar va haver de 
ser aprovat de la mateixa manera que ho havia 
estat l’anterior, la qual cosa, evidentment, va po-
sar de seguida en dubte el procediment que en 
Ferran ja havia comentat. el departament, inca-
paç de poder eliminar aquell seminari per pro-
cediment estatutari, va tremolar diversos mesos 
davant la negativa d’en Ferran de retirar-lo (mal-
grat les pressions d’alguns professors, docents i 
companys), fins que al final, en una carta, també 
irònica, adreçada a la Comissió Docent, va in-
formar que no l’impartiria, cosa que va provocar 
el descans del Consell de Departament.
Benvolgut amic Dr. Bertranpetit (Comissió 
Docent),
Com ja saps, el passat any vaig presentar 
un projecte de seminari sota el títol «Metere-
ología submarina» a aquesta Comissió, a fi i 
efecte que avalués les possibilitats de dur-lo a 
terme.
Degut al silenci administratiu i acadèmic, 
he considerat que l’esmentada Comissió no 
gaudeix de prou interès pel tema, malgrat que 
és palès que es tracta de qüestions d’enorme i 
transcendent importància i significació. 
En conseqüència, i profundament decebut 
i temporalment abatut, us faig saber la meva 
decisió de retirar la soŀlicitud, romandre en 
solitud, a causa que, en virtut, m’heu deixat 
fotut.
No obstant, aprofito 1’avinentesa per co-
municar-te que 1’esmentat seminari serà 
presentat a diverses Universitats i Centres de 
gran renom, evidentment a altres països més 
sensibilitzats per la meteorologia submarina i 
més civilitzats en general. El temps i la histò-
ria donarà a aquesta Comissió la rèplica i a la 
meteorologia submarina la glòria que, al meu 
parer, ambdós mereixen.
No vull acomiadar-me sense anunciar-te 
que possiblement donaré a aquest Departa-
ment que tant estimo l’oportunitat de redimir-
se del que considero un crim de lesa(*) humani-
tat, permetent-li aprovar un nou seminari que 
a l’actualitat estic confeccionant.
Rep una considerable quantitat d’abraça-
des.
Dr. F. Pereira
Nota autor: (*) «de lesa» es un arcaisme que el 
podem traduir com «contra».
Tot això succeí a començaments dels anys 
noranta i ja forma part de la història i de les cu-
riositats del Departament de Biologia animal. 
La seva intervenció va contribuir a canviar la 
normativa d’acceptació de seminaris al Depar-
tament.


Ferran Pereira López (21.01.1950-22.07.2012)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert