Bargalló i Iñíguez, Robert

Bozzo Durán, María Gracia

Durfort i Coll, Mercè

Fontarnau i Griera, Ramon

López-Camps, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): 55-60. 1980
DETALLS ULTRASTRUCTURALS DE LES CEL LULES FOL-LICULARS
D'ASTACUS ASTACUS (CRUSTACEA, DECAPODA)
M. Durfort, * R. Bargallo,** M. G. Bozzo,*
R. Fontarnau ** i J. Lopez-Camps **
RESUME
Details ultrastructuraux des cellules folliculeuses d'Astacus astacus
(Crustacea , Decapoda)
Rebut: juny 1980
Dans leur evolution, les cellules folliculeuses d'Astacus astacus presentent un vo-
lumineux noyau tres lobule avec un nucleole finement granuleux accole a I'enveloppe nu-
cleaire pourvue de nombreux pores d'environ 50 nm de diametre externe. Au moment pre-
cedent a la segregation le nucleole se vacuolise enormement.
Les mitochondries et les vesicules ergastoplasmiques ne montrent guere de chan-
gements durant cette evolution. Du reticle endoplasmique et des dictyosomes liberent
des vesicules de 0,2 !Lm delimitees par une membrane unitaire qu'elles ont secrete dans
I'espace qu'il y a entre la cellule folliculeuse et I'ovocyte. De cette fagon, la zone pelluci-
de atteint des dimensions considerables et presente un aspect strict tres particulier, mon-
trant une reaction, au microscope photonique, fortement positive au PAS.
INTRODUCCI6
Les gonades femenines son habitualment
formades per dos tipus cellulars: les so-
matiques, dites tambe vitel-lines o follicu-
lars, i les cellules germinals, en les seves
diversos etapes de maduracio.
El nombre i la disposicio d'aquestes cel-
lules folliculars depenen de l'especie es-
tudiada. En determinats casos, una matei-
xa ccllula envolta totalment l'oogoni i
en d'altres ocasions son de dotze a divuit
les cCllules clue encerclen cada unitat ger-
minativa, corn es el cas de Trachydernzon
cinereus (DURFORT, 1974) o do Ciona in-
testinalis (DE SANTIS et al., 1980).
Contactes de diversos tipus es troben en-
tre les cellules folliculars i les germinals,
des de desmosomes a unions intimes. De
vegades, a part d'aquests contactes, ponts
intercel-lulars es localitzen entre les cellu-
les folliculars, aixi corn entre els oogonis i
els oocits, els quals donen lloc a una tipica
estructura sincitial, fet molt generalitzat
en els insectes, principalment dipters, corn
queda manifestat en la revisio duta a ter-
* Dcpartament do Morfologia i Microscopia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran
Via de Ics Corts Catalanes, 585. Barcelona, 7.
** Servei de Microscopia Electronica. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585.
Barcelona, 7.
55
m e per TELLER (1975) i, m6 s recentment,
en el treball de BEvrTIF & CFIENEY (1979).
Gairebc en tots els casos les cellules fol-
liculars son de tipus secretor, prescnten
un ben desenvolupat complex de Golgi,
aixf com un reticle endoplasmatic rugos, i
Iliuren el producte elaborat en 1'espai si-
tuat entre cues i les cellules germinals.
Aixf contribueixen a la formacio de Ics co-
bertes oocitaries secundaries, especffica-
ment en la constitucio de la zona pel•lucida.
S'ha comprovat que les cellules follicu-
lars son sintctitzadores dels precursors
dels materials que donaran lloc al vitellus,
en ser incorporats per micropinocitosi per
part de I'oolemma dels oocits en previtel-
logenesl (RECOURT, 1961; TAYLOR & ANDER-
SON, 1969; BOTTKE, 1970; HILL, 1977; GRIF-
FOND & GoMOT, 1979, entre d'altres).
En Orchestia gainmarellus, RATEAU &
ZERBEB (1978) assenyalen tres funcions en-
docrines molt concretes de les cellules fol-
liculars d'aquest amffpode: produccio de
1'hormona inductora de la formacio dcls
esterguits, de l'hormona responsable de la
formacio de les setes ovfgeres i finalment
la que rcgulara la sfntesi de la vitel•logeni-
na, fct aqucst ultim demostrat per TAYI.oR
& ANDERSON (1969) en Ilyanassa i per GOG
GESIIALL (1970) cn Aplysia.
MATERIAL I TECNIQUES
Les gonades femenines d'cxemplars d'As-
tacus astacus han estat doblement fixades
per al seu estudi al rnicroscopi electronic.
Despres d'una prefixacio amb glutaralde-
hid tamponat a pH 7,3 amb Sorensen o be
en cacodilat sodic o en glutaraldehid-para-
formaldehid, igualment tamponat, durant
dues hores a 41 C. La gonada es postfixada
FIG. I. 1111,11_1 Tuna cellula Iu!IiCUIar cnccrrlada per Ia i.oua pellucicla (LP) d1, disrrw, uucits.
Obscrveu I'estreta franja citoplasmatica , plena de mitocondris i de granuls de secrecio ( gs). N, nu-
cli (12.200 x).
Aspect normal dune echoic folliculaire cntourde par I'aire pellucide ( ZP) de plusieurs ovocytes. Remarquer I'dtroite
portion cytoplasmique, pleine de mitochondrics et de grains de sdcretion ( gs). N, noyau ( 12.000 x).
56
Ftc. 2. Detail de la lobulacio del nucli (N) de la celllula follicular. Les sagetes assenyalen els mi-
crotubuls tallats transversalment (42.000 x).
Lubulation du novau (N) de la celtule folliculaire. Les troches signalent le faisceau de microtubules en coupe trans-
versal,. (42.000 x).
amb tetra6xid d'osmi al 2 °'o, igualment
tamponat.
La inclusio en Araldita-Epon es l'empra-
da mes sovint i permet d'obtenir tails ul-
trafins que han estat habitualment con-
trastats amb acetat d'uranil i citrat de
plom. L'observacio ha estat feta amb mi-
croscopis electronics de transmissio Phil-
lips 200 i 301 del Servei de Microscopia
Electrenica de la Universitat de Barcelona.
OBSERVACIONS I DISCUSS16
Les ccl-lules fol•liculars que envolten en
nombre variable els oocits d'Astacus asta-
cus, son do tipus endotcliforme, es a dir,
molt aplanades. En la fase estudiada, que
correspon a la de la vitellogenesi endogena
o primaria, la cellula follicular to unes
200 micres de Ilargada i es molt sinuosa.
Un nucli molt voluminos es situat al
bell mig de la cellula, to el contorn rpolt
lobulat i presenta en aquesta fase nbm-
brosos porus i la cromatina forma con-
densacions distribuides perifericament, a
la vegada que dona lloc a grumolls disse-
minate per un nuclcoplasma forea dens. La
segregacio nucleolar es molt marcada en
l'ctapa de presintesi d'aquestes cellules.
Una franja citoplasmatica mes aviat es-
treta envolta la zona nuclear, on hom tro-
ba allargats mitocondris de matriu molt
densa i nombroses crestes, entre les quals
hi ha petits fragments de reticle endoplas-
matic rugos, aixi com reticle de tipus his
amb contingut dens.
El complex de Golgi es format per di-
versos dictiosomes dispersos, i constitueix
de sis a vuit saculs, els quals Iliuren nom-
broses vesicules de 0,3 a 0,5 micres de dia-
metre de contingut molt dens als electrons
57
Ftc. 3. Details dels granuls de secrecio (gs). La zona peHucida (ZP) apareix amb una tipica disposi-
cio estratificada dels seus components fibrosos (30.000 x).
Details des grains de secretion (gs). L'aire pellucide (ZP) presente one typique stratification de ses constituents fi-
breux (30.000 x).
i que amb el microscopi optic donen reac-
cio altament PAS positiva.
El contingut d'aquestes vesi.cules golgia-
nes i el de les que provenen del reticle
endoplasmatic es lliurara per exocitosi i
s'anira acumulant en 1'espai situat entre
la cellula follicular i 1'o6cit, on formara
la zona pellocida, molt desenvolupada en
A. astacus.
Una xarxa de microtubuls es disposa pa-
rallelament a la membrana citoplasmatica
i d'alguna manera deu intervenir en la ca-
nalitzacio dels mucopolisacarids elaborats
pels dictiosomes. Aquests microtttbuls son
molt similars als que hem observat en
l'ooplasma dels oocits d'Astacus i que tam-
be han estat descrits per ZERBIB (1979) en
aquesta mateixa especie i en A. fluviatilis.
La zona pellucida, que presenta un tipic
aspecte ultrastructural, altament estriat,
es molt sinuosa i interiorment resseguida
per l'oolemma que emet en la fase de vi-
tel.logenesi exogena o secundaria unes re-
marcables macrovcllositats, que recorden
molt les descrites per ANDERSON & BEAMS
(1960), en el cobai, aixi com les trobades
per RICHARD & DHAINAUT (1973) en Sepia
officinalis i pet mateix ZERBIB (1980) en
Orchestia gammarellus.
Podem concloure tot assenyalant que
les imatges trobades corresponen total-
ment a la d'una cellula sintetitzadora, al-
hora que el producte elaborat es el respon-
sable directe de la formacio de la ben des-
envolupada zona pellucida dels oocits d'As-
tacus astacus.
BIBLIOGRAFIA
ANDERSON, E. & BEAMS , H. W. 1960. Cytological
observations on the fine structure of the gui-
58
nea pig ovary with special reference to the oogo-
Ilium, primary oocvte and associated follicle
cells. J. Ultra.st. Res., 3: 432-446.
BFATrte, G. A. C. & CIIENEV, J. 1979. Ooogenesis
in Lucilia cuprina (Wied.) (Diptera: Calliphori-
dae). I. Development of Nurse Cell Nuclei, the
Oocvte Nucleus and the Follicle Cells. Aust. J.
Zool., 27: 331-347.
BOTTKIi , W. 1972. Zur Morphologic des Ovars von
Viviparus confect us (Millet, 1813) (Gastropoda,
Prosobranchia). I. Die Follikelzellen. Z. Zell-
forsch., 133: 103-118.
DE SANTIs, R., JAMuNNO, G. & ROSATI, F. 1980.
A Study of the Chorion and the Follicle Cells
in Relation to the Sperm-Egg interaction in the
Ascidian Ciona infestinalis. Develop. Biol., 74:
490-499.
DURFORT, M. 1974. Ultraestructura de ]as cxpan-
siones de los ovocitos de Trachvdermon cine-
reus, Thiele (Mollusca, Poliplacophora). Bol.
R. Soc. Esp. Hist. Nat., 72: 281-288.
GRIFFOND, B. & G0MOr, L. 1979. Ultrastructural
Study of the Follicle Cells in the Freshwater
Gastropod Viviparus viviparus, L. Cell Tissue
Res., 202: 25-32.
HILL, R . S. 1977. Studies on the ovotestis of the
slug Agriolimax reticulatus (Muller). II. The
epithelia. Cell Tissue Res., 103: 131-141.
RATEAU, J. G. & ZERBIB, C. 1978. Etude ultrastruc-
turale des follicles ovocytaires chez le Crusta-
ce Amphipode Orchestia gammarellus (Pallas).
C. R. Acad. Ss. Paris, 286: 65-68.
REcOURT, A. 1961. Elektronenmicroscopisch on-
derzoek naar de Oogenese bij Limnaea stagna-
lis, L. Tesis, Rijksuniversitat, Utrecht.
RICHARD, A. & DtTatN:AcT, A. 1973. Evolution des
cellules folliculaires au cours de I'ovogenese de
Sepia officinalis (Cephalopode). Note prelimi-
naire. C. R. Acad. Sc. Paris, 277: 2185-2188.
TAYLOR, G. T. & ANDERSON, E. 1969. Cytochemical
and fine structural analysis of Oogenesis in the
gastropod Ilyanassa obsoleta. J. Morphol., 129:
211-248.
TELFER, W. H. 1975. Development and physiology
Ftc. 4. VisiO parcial d'un oOcit. La zona peFlucida (ZP) continua sense separacio aparent amb la
membrana viteFlina (MV), la qual presenta unes digitacions o macrovellositats molt tipiques, entre
les quals hi ha microvilli (sagetes) emeses per 1'oolemma. Es de destacar la riquesa de reticle endo-
plasmatic His, que adopta disposicions concentriques molt caracteristiques en els obcits d'aquesta
especic (22.000 x).
Portion d'un ovocyte. L'aire pellucide ( ZP) apparait en continuite avec la membrane vitelline ( MV), laquelle presente
des macrovillositcs tres tvpiques; entre elles on apercoit les microvillosites ovocytaires (fleches). II faut souligner le
developpement du reticutum endoplasmique agranulaire qui presente souvent une disposition concentrique chez les
ovocytes de cette espece (22.000 x).
59
of the oocste-nurx' cell svllCvh um. Arli. lrts,'(1. ZrIom, C. 19811. tlirasiructural ohsrnation of
PAysiol., Il: 223-319. oogenesis in the Crustacean Antphipoda Orches-
ZF.RBIB , CtH. 1979. Etude ultrastructurale de Vow- tia gammarellus ( Pallas ). Tissue and Cell, 12:
cyte en vitellogenese chez Ies Ecrevisses Asta- 47-62.
cus aslacus et A. leptodactylus . Intern . J. Invert.
Reprod ., 1: 289-295.
60


Detalls ultrastructurals de les cèl·lules fol·liculars d' "Astacus astacus" "(Crustacea: Decapoda)"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert