Nadal i Farreras, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

292
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015
tramat institucional i de la preserva-
ció del dret i els drets dels habitants 
del país.
Joaquim Nadal i Farreras
La primera part del llibre es destina 
al coneixement i a la base doctrinal 
del Tribunal, i la segona a desplegar 
en síntesi els diferents casos i qua-
sicasos, que apareixen classificats en 
un quadre final amb les seves cor-
respondències. A tall de conclusi-
ons, vint-i-dues píndoles subratllen 
l’aportació essencial del llibre que 
acredita el funcionament del Tri-
bunal, l’acció de la Diputació que 
actuava com a acusació pública, la 
intervenció en casos d’abusos en la 
justícia o els drets de les persones. La 
píndola número 15 pot ser una be-
lla mostra de l’abast i dels límits del 
tribunal: «Malgrat que els sis jutges 
del Tribunal eren directament o in-
directa senyors de vassalls, en la seva 
activitat no van mostrar indulgència 
amb els abusos del sistema senyori-
al. Tampoc no van donar cobertura, 
però, als atacs a tal sistema per part 
d’uns vassalls justificadament indig-
nats».
Tots els avenços, les garanties, la 
capacitat inhibidora, la flexibilitat i la 
modernitat aportats pel Tribunal, tot 
va quedar liquidat definitivament el 
1714.
Aquest llibre, però, desmenteix 
els que trobaven tot el sistema del 
dret català una petrificació del passat 
i afegeix arguments a favor del canvi, 
l’actualització, la modernització i la 
creixent transversalitat social de l’en-
Soldevila, Ferran. Barcelona sense 
universitat i la restauració de la Uni-
versitat de Barcelona (1714-1837). 
Pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i 
Enric Pujol Casademont. Barcelona: 
Universitat de Barcelona, Publicaci-
ons i Edicions, 2013.
Amb motiu del Tricentenari, la 
Universitat de Barcelona ha volgut 
reeditar l’obra de Ferran Soldevila 
que, amb el mateix títol i amb peu 
d’impremta de 1938, es va editar en 
el marc de la col·lecció «Monografies 
històriques» de les publicacions del 
Seminari d’Història de la Facultat de 
Filosofia i Lletres i Pedagogia de la 
Universitat de Barcelona.
Enric Pujol, en el seu pròleg, ex-
plica molt bé les vicissituds d’aquesta 
obra. Primer, que formava part d’un 
projecte més ampli i ambiciós amb 
el qual Soldevila, comptant amb 
d’altres col·laboradors, pensava ela-
borar una monumental Història de 
la Universitat de Barcelona. Els altres 
col·laboradors van fallar (Jaume Vi-
cens Vives i Guifré Bosch) i Soldevila 
optà per editar només la seva part. 
Butlletí 2015 (1).indd   292 20/10/2015   17:18:00
Recensions
293
La novetat són els pròlegs dels 
professors Casassas i Pujol. El primer 
el titula «La Universitat, la institució 
i la història. La Universitat de Barce-
lona entre 1714 i 1837» i repassa els 
successius intents de la ciutat de Bar-
celona de recuperar els seus estudis 
universitaris, alhora que estableix una 
simetria entre la restauració de 1837 
en el marc d’un govern liberal i el text 
de Soldevila de 1937, en el context de 
la Catalunya autònoma i republicana 
en guerra, que volia ser una aportació 
al centenari de la restauració univer-
sitària.
Per la seva banda, Enric Pujol ti-
tula el seu pròleg «Un llibre nascut en 
temps convulsos» i, com ja hem dit, 
relata les vicissituds de l’edició alhora 
que explica l’impacte i la recepció del 
llibre en el context de la Catalunya 
de postguerra; d’altra banda, Pujol 
completa el pròleg amb un repàs de la 
trajectòria de Soldevila, que el dugué, 
el 1931, a incorporar-se a la Univer-
sitat de Barcelona i a rebre l’encàrrec 
de la direcció del Seminari d’Història 
de Catalunya el 1936; l’exili, el re-
torn, els estudis universitaris catalans 
en la clandestinitat i el desplegament 
d’una gran obra intel·lectual comple-
ten aquesta visió.
Ara només convé recordar que 
en el marc del gran projecte que Sol-
devila tenia al cap es va reservar per 
a ell mateix l’etapa compresa entre la 
Les circumstàncies de la Guerra Civil 
i els problemes de subministrament 
de paper van anar endarrerint l’obra, 
que finalment es va tirar quan falta-
ven molt pocs mesos per a l’entrada 
de les tropes franquistes a la ciutat 
de Barcelona. El llibre va quedar en 
un racó dels magatzems de la Uni-
versitat, amb els plecs tirats però 
sense relligar. Enric Pujol, seguint el 
fil dels dietaris de Soldevila, que ell 
coneix tan bé, i amb els testimonis 
directes, ha pogut establir que, un 
cop es van descobrir els plecs del lli-
bre i després d’un contacte entre el 
professor Lluís Pericot i Soldevila, la 
Universitat de Barcelona va decidir 
acabar l’edició. Ho va fer discreta-
ment, va mantenir el peu d’imprem-
ta de 1938, va suprimir el pròleg que 
hi havia escrit Pere Bosch Gimpera, 
va relligar el llibre i el va posar en 
circulació. Joaquim Molas, que te-
nia el llibre dedicat per Soldevila de 
l’any 1951, apunta que degué ser 
pels volts d’aquest any que es va de-
sencallar la vella edició de 1938.
Ara doncs, amb aquesta nova 
edició disposem del text íntegre del 
treball de Soldevila, la seva introduc-
ció i el pròleg de Pere Bosch-Gimpe-
ra, i ens l’ofereix en edició facsímil, 
amb numeració en xifres romanes de 
les dues introduccions i la numera-
ció posterior en xifres aràbigues dels 
plecs conservats.
Butlletí 2015 (1).indd   293 20/10/2015   17:18:00
294
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015
manera pràctica de commemorar el 
Tricentenari sense abonar-se a la pa-
rafernàlia commemorativa, sinó amb 
una aportació tangible, ben palpable, 
a una de les greus conseqüències de la 
Guerra de Successió.
Joaquim Nadal i Farreras
supressió de la Universitat de Barce-
lona, amb la concentració a Cervera 
de tots els estudis universitaris, i la res-
tauració de l’any 1837. De fet, el llibre 
estava pensat com un tribut al cente-
nari de la restauració. Soldevila fa un 
repàs succint del període 1450-1714, 
dedica un capítol a la Universitat de 
Cervera, que tracta amb respecte i 
condescendència i admiració pel pare 
Finestres, i es concentra en tots els es-
tudis alternatius que es van desplegar 
a Barcelona, sia a través dels estudis de 
Medicina o de l’activitat intel·lectual 
dels centres educatius dels ordes re-
ligiosos, les diferents escoles, especi-
alment tècniques, que va instaurar la 
Junta de Comerç i el paper de les di-
ferents Acadèmies. En definitiva, Sol-
devila apunta a la vitalitat barcelonina 
i a la lluita per no perdre el tren de la 
modernitat, malgrat l’allunyament de 
la Universitat, i a la voluntat explícita 
de la societat barcelonina i catalana de 
sobreposar-se a l’adversitat, resistir i 
remuntar, com així fou.
Els editors no s’estan de posar de 
manifest el paral·lelisme entre l’ostra-
cisme universitari barceloní del segle 
xviii, i part del xix, i l’ostracisme 
universitari del mateix Soldevila des 
del seu retorn a Catalunya i obligat 
a continuar la recerca i, sobretot, la 
docència en un marc semiclandestí.
És, per concloure, una edi-
ció oportuna, ben plantejada, i una 
Butlletí 2015 (1).indd   294 20/10/2015   17:18:00


Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, 2013.

Hemeroteca Cientifica Catalana

292Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis HistòricsButlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015tramat institucional i de la preserva-ció del dret i els drets dels habitants del país.Joaquim Nadal i FarrerasLa primera part del llibre es destina al coneixement i a la base doctrinal del Tribunal, i la segona a desplegar en síntesi els diferents casos i qua-sicasos, que apareixen classificats en un quadre final amb les seves cor-respondències. A tall de conclusi-ons, vint-i-dues píndoles subratllen l’aportació essencial del llibre que acredita el funcionament del Tri-bunal, l’acció de la Diputació que actuava com a acusació pública, la intervenció en casos d’abusos en la justícia o els drets de les persones. La píndola número 15 pot ser una be-lla mostra de l’abast i dels límits del tribunal: «Malgrat que els sis jutges del Tribunal eren directament o in-directa senyors de vassalls, en la seva activitat no van mostrar indulgència amb els abusos del sistema senyori-al. Tampoc no van donar cobertura, però, als atacs a tal sistema per part d’uns vassalls justificadament indig-nats».Tots els avenços, les garanties, la capacitat inhibidora, la flexibilitat i la modernitat aportats pel Tribunal, tot va quedar liquidat definitivament el 1714.Aquest llibre, però, desmenteix els que trobaven tot el sistema del dret català una petrificació del passat i afegeix arguments a favor del canvi, l’actualització, la modernització i la creixent transversalitat social de l’en-Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Uni-versitat de Barcelona (1714-1837). Pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicaci-ons i Edicions, 2013.Amb motiu del Tricentenari, la Universitat de Barcelona ha volgut reeditar l’obra de Ferran Soldevila que, amb el mateix títol i amb peu d’impremta de 1938, es va editar en el marc de la col·lecció «Monografies històriques» de les publicacions del Seminari d’Història de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona.Enric Pujol, en el seu pròleg, ex-plica molt bé les vicissituds d’aquesta obra. Primer, que formava part d’un projecte més ampli i ambiciós amb el qual Soldevila, comptant amb d’altres col·laboradors, pensava ela-borar una monumental Història de la Universitat de Barcelona. Els altres col·laboradors van fallar (Jaume Vi-cens Vives i Guifré Bosch) i Soldevila optà per editar només la seva part. Butlletí 2015 (1).indd   292 20/10/2015   17:18:00Recensions293La novetat són els pròlegs dels professors Casassas i Pujol. El primer el titula «La Universitat, la institució i la història. La Universitat de Barce-lona entre 1714 i 1837» i repassa els successius intents de la ciutat de Bar-celona de recuperar els seus estudis universitaris, alhora que estableix una simetria entre la restauració de 1837 en el marc d’un govern liberal i el text de Soldevila de 1937, en el context de la Catalunya autònoma i republicana en guerra, que volia ser una aportació al centenari de la restauració univer-sitària.Per la seva banda, Enric Pujol ti-tula el seu pròleg «Un llibre nascut en temps convulsos» i, com ja hem dit, relata les vicissituds de l’edició alhora que explica l’impacte i la recepció del llibre en el context de la Catalunya de postguerra; d’altra banda, Pujol completa el pròleg amb un repàs de la trajectòria de Soldevila, que el dugué, el 1931, a incorporar-se a la Univer-sitat de Barcelona i a rebre l’encàrrec de la direcció del Seminari d’Història de Catalunya el 1936; l’exili, el re-torn, els estudis universitaris catalans en la clandestinitat i el desplegament d’una gran obra intel·lectual comple-ten aquesta visió.Ara només convé recordar que en el marc del gran projecte que Sol-devila tenia al cap es va reservar per a ell mateix l’etapa compresa entre la Les circumstàncies de la Guerra Civil i els problemes de subministrament de paper van anar endarrerint l’obra, que finalment es va tirar quan falta-ven molt pocs mesos per a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. El llibre va quedar en un racó dels magatzems de la Uni-versitat, amb els plecs tirats però sense relligar. Enric Pujol, seguint el fil dels dietaris de Soldevila, que ell coneix tan bé, i amb els testimonis directes, ha pogut establir que, un cop es van descobrir els plecs del lli-bre i després d’un contacte entre el professor Lluís Pericot i Soldevila, la Universitat de Barcelona va decidir acabar l’edició. Ho va fer discreta-ment, va mantenir el peu d’imprem-ta de 1938, va suprimir el pròleg que hi havia escrit Pere Bosch Gimpera, va relligar el llibre i el va posar en circulació. Joaquim Molas, que te-nia el llibre dedicat per Soldevila de l’any 1951, apunta que degué ser pels volts d’aquest any que es va de-sencallar la vella edició de 1938.Ara doncs, amb aquesta nova edició disposem del text íntegre del treball de Soldevila, la seva introduc-ció i el pròleg de Pere Bosch-Gimpe-ra, i ens l’ofereix en edició facsímil, amb numeració en xifres romanes de les dues introduccions i la numera-ció posterior en xifres aràbigues dels plecs conservats.Butlletí 2015 (1).indd   293 20/10/2015   17:18:00294Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis HistòricsButlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, 2015manera pràctica de commemorar el Tricentenari sense abonar-se a la pa-rafernàlia commemorativa, sinó amb una aportació tangible, ben palpable, a una de les greus conseqüències de la Guerra de Successió.Joaquim Nadal i Farrerassupressió de la Universitat de Barce-lona, amb la concentració a Cervera de tots els estudis universitaris, i la res-tauració de l’any 1837. De fet, el llibre estava pensat com un tribut al cente-nari de la restauració. Soldevila fa un repàs succint del període 1450-1714, dedica un capítol a la Universitat de Cervera, que tracta amb respecte i condescendència i admiració pel pare Finestres, i es concentra en tots els es-tudis alternatius que es van desplegar a Barcelona, sia a través dels estudis de Medicina o de l’activitat intel·lectual dels centres educatius dels ordes re-ligiosos, les diferents escoles, especi-alment tècniques, que va instaurar la Junta de Comerç i el paper de les di-ferents Acadèmies. En definitiva, Sol-devila apunta a la vitalitat barcelonina i a la lluita per no perdre el tren de la modernitat, malgrat l’allunyament de la Universitat, i a la voluntat explícita de la societat barcelonina i catalana de sobreposar-se a l’adversitat, resistir i remuntar, com així fou.Els editors no s’estan de posar de manifest el paral·lelisme entre l’ostra-cisme universitari barceloní del segle xviii, i part del xix, i l’ostracisme universitari del mateix Soldevila des del seu retorn a Catalunya i obligat a continuar la recerca i, sobretot, la docència en un marc semiclandestí.És, per concloure, una edi-ció oportuna, ben plantejada, i una Butlletí 2015 (1).indd   294 20/10/2015   17:18:00

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/139514/138139

Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, 2013.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana