Our aim is to identify and analyse the relationship between the process of viticultural
specialisation and demographic changes in a significant part of Catalonia during
the eighteenth and nineteenth centuries. Firstly, we show how viticulture allowed
for greater population densities than other forms of agriculture, such as grain crops.
Secondly, this article highlights one of the consequences of the population increase
related to viticulture specialisation: the emergence of new settlement units in areas
where viticulture had expanded to. Finally, we propose the hypothesis that the crisis
brought about by the phylloxera plague led to significant changes in the demographic
patterns produced throughout the vine cultivation specialisation process,
including, of course, the well-known depopulation caused by large scale migrations.Ens proposem detectar i analitzar les relacions entre el procés d'especialització
vitícola i la trajectòria demogràfica d'una part significativa del territori català durant
els segles xviii i xix. En primer lloc, volem mostrar que la viticultura va fer
possible el sosteniment d'unes densitats de població molt superiors a les que hauria
estat possible a partir del predomini d'una agricultura centrada en altres conreus.
En segon lloc, mostrem que l'augment demogràfic que va impulsar la viticultura va
donar lloc a la formació d'unes unitats de poblament específiques i molt característiques
en les àrees vitícoles del prelitoral català. Finalment, en tercer lloc, plantegem
la hipòtesi segons la qual la crisi derivada de la plaga de la fil·loxera va alterar de
manera molt significativa la pauta de comportament demogràfic que havia acompanyat
tot el procés d'especialització vitivinícola fins aleshores, a més, evidentment,
de l'efecte més conegut del despoblament derivat de l'emigració d'importants contingents
poblacionals
