El medi natural del País Valencià es caracteritza per la seua antropització, per la tradicional convivència de l'acció humana amb unes condicions naturals típicament mediterrànies. Fins aquest moment, l'habitual política de protecció dels espais naturals venia exercint-se com una responsabilitat fonamentalment autonòmica en què els municipis sols tenien un paper marginal o, com a molt, subsidiari. El Decret del Govern valencià 109/1998 permet als ajuntaments d'aquesta Comunitat accedir als seients davanters en aquesta matèria, però allò que podria ser positiu en tant a la iniciativa de protecció no ha de significar una desordenada formulació de mesures de gestió, ús i regulació dels paratges. Així doncs, correspon a l'Administració ambiental valenciana un paper permanent de tutela i ordenació que no nega, gens ni mica, les essencials funcions locals conferides en aquest tema. A més, s'analitzen alguns defectes jurídics formals que poden sorgir en l'aplicació de l'esmentat Decret i es proposa que reste un menor marge discrecional a l'administració autonòmica.El medio natural del País Valenciano se caracteriza por su antropización, por la convivencia tradicional de la acción humana con unas condiciones naturales típicamente mediterráneas. Hasta este momento la tradicional política de protección de los espacios naturales venía ejerciéndose como una responsabilidad fundamentalmente autonómica en la cual los municipios sólo tenían un papel marginal o como mucho subsidiario. El Decreto del Gobierno Valenciano 109/1998 permite a los ayuntamientos de esta Comunidad tomar los asientos delanteros en esta materia, pero lo que puede ser positivo en cuanto a iniciativa de protección no debe significar una desordenada formulación de medidas de gestión, uso y regulación de los parajes. Corresponde así a la Administración ambiental valenciana un permanente papel de tutela y ordenación que en nada ahoga las esenciales funciones locales conferidas en este asunto. Se analizan algunos defectos jurídico formales que pueden surgir ante la aplicación del mencionado Decreto y se propone que deje un menor margen discreccional a la Administración autonómica.The natural environment of the Valencia Land is characterized by its anthropization, i.e. the traditional cohabitation of activity human and the typically Mediterranean natural conditions. Until now, the traditional policy of protecting nature reserves was being implemented mainly as a regional responsibility. Town councils played only a marginal or at best a subsidiary part in this process. The 109/1998 Decree of the Valencia Government allowed town councils to play a leading role in this matter, but something that could be positive for protection initiatives, should not mean a disorderly formulation of the measures for the management, use and regulation of the areas. The Valencia environment administration therefore has a permanent role in supervising and maintaining order, without hindering at all the essential local functions granted in this matter. Some procedural flaws that could arise during the application of the aforementioned Decree are analysed, and a proposal is made that would give the regional government a smaller margin of discretion
