Ferrer Gallego, P. Pablo

Laguna, Emilio

Navarro, Alberto

Oltra i Benavent, Josep E.

Roselló Gimeno, Roberto

Hemeroteca Cientifica Catalana

63Butlletí ICHN 78, 2014NOTA BREUNOTA BREUCenchrus spinifex (Poaceae), nova adventícia per a la flora valencianaCenchrus spinifex (Poaceae), new alien plant for the valencian floraRoberto Roselló Gimeno*, P. Pablo Ferrer Gallego**, Josep E. Oltra**, Albert Navarro** & Emilio Laguna** * Avda. Mediterrània 154, 6é. 12530 Borriana, Castelló. A/e: rrosello514kv.gva.es ** Generalitat Valenciana. Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente. Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad - Centro para la Investigación y Experimentación Forestal (CIEF). Avda. Comarques del País Valencià, 114. 46930 Quart de Poblet, Valencia. VAERSA. C/ Marià Cuber, 17. 46011 Valencia. A/e: flora.cief@gva.esRebut: 20.06.2014. Acceptat: 06.07.2014. Publicat: 29.12.2014Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 78: 63-64. 2014 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)Històricament, el gènere Cenchrus L. (Poaceae) incloïa poc més d’una vintena d’espècies d’àmplia distribució mun-dial (regions Euroasiàtica, Nord-americana, Neo i Paleotropi-cal, etc.) No obstant això, estudis recents d’ordre filogenètic i molecular, juntament amb una reinterpretació de les dades morfològiques, han canviat aquestes xifres estadístiques, en aportar evidències sòlides sobre el caràcter monofilètic dels gèneres Cenchrus, Pennisetum L.C. M. Rich. i Odontely-trum Hackel, per als quals s’ha proposat llur transferència a Cenchrus, que resulta prioritari respecte dels altres (Gómez-Martínez & Culham, 2000; Giussani et al., 2001, 2002; Mar-tel et al., 2004; Doust et al., 2007; Donadío et al., 2009; Guti-érrez & Morrone, 2012).Fins ara, a la Comunitat Valenciana es coneixien com a ad-ventícies tres espècies paleotropicals de Pennisetum (P. clan-destinum Hochst. ex Chiov., P. setaceum (Forssk.) Chiov. i P. villosum R. Br.) a més d’una espècie saharo-síndica, Cench-rus ciliaris L., totes de comportament més o menys ruderal, temps fa naturalitzades com a part de la flora del país (Peris et al., 1987; Mateo & Crespo 2009). L’objectiu d’aquesta nota és comunicar la presència d’una nova espècie detecta-da recentment, Cenchrus spinifex Cav. (Fig. 1), la cinquena en el còmput regional d’aquest gènere si emprem el criteri nomenclatural sintètic adés exposat, per més que la seua pre-sència ja era coneguda a les contrades veïnes catalanes des de fa 30 anys (Torrella et al., 1974; Bolòs & Vigo, 2001). En el present treball aportem les primeres citacions per a aquesta planta al territori valencià.Cenchrus spinifex Cav., Icon. 5: 38, lámina 461 (IV-1799)CASTELLÓ: Borriana, El Arenal, carretera que voreja la platja, 30SYK5117, 2 msnm; R. Roselló, 20-IX-2013, VAL 221021. VALÈNCIA: Oliva, desembocadura del Riu Moli-nell, 30SYJ5707, 1 msnm, J. E. Oltra & A. Navarro, 4-X-2011, Herb. CIEF 014/001 (Generalitat Valenciana).Herba anual d’1-6 dm, fulles de 3-7 mm d’amplada, amb beines glabrescents, ± piloses als marges; lígula ciliada; in-florescència de 4-10 cm; espiguetes de 3,5-6 mm, tancades en grups de 2-3 dins l’involucre globós i ± pubescent o ve-llut, format per espines lacerants soldades fins a llur meitat; espines internes llarges, cobertes d’acícules retrorses gairebé microscòpiques, les exteriors més curtes i dirigides cap avall;  espiguetes de 3,5-5,5 mm; gluma superior de 3-4,5 mm de Figura 1. Cenchrus spinifex Cav. Fotografia d’Emilio Laguna.64Butlletí ICHN 78, 2014NOTA BREUR. ROSELLÓ GIMENO et al.llarg, amb 3-5 nervadures; lemna inferior de 3,5-5 mm lon-gitud. El binomen Cenchrus incertus M.A. Curtis es considera si-nònim heterotípic i l’espècie ha estat citada sovint sota aquest nom a la península Ibèrica i altres llocs d’Europa, en haver-se indicat així al text de Flora Europaea (Clayton, 1980).Cenchrus spinifex és un teròfit d’origen neotropical nord-americà (Sud i E d’EUA, Mèxic i Carib), que es troba en hà-bitats riparis, sobre sòls arenosos relacionats amb ecosiste-mes d’aigua dolça i zones costaneres, però també amb una potent vocació ruderal i arvense (Jauzein, 1995), i que s’ha expandit en qualitat d’espècie invasora a diferents regions del món com ara Sud-àfrica, Filipines o Europa (Randall, 2012), i ha colonitzat indrets antropitzats diversos com ara cultius i terrenys erms. Xenotípicament es classifica com metàfit ho-loagriòfit (Sanz et al., 2004).Per a la flora peninsular ibèrica resulta una espècie prou rara, amb molt poques localitats enregistrades fins ara; ha si-gut citada a Tarragona i Barcelona (Torrella et al., 1974; Rico, 1981), Bizcaia (Aparicio et al., 1997), Huelva (Sánchez Gu-llón et al., 2006) i Cadis (Verloove & Sánchez Gullón, 2008). Sota el nom Cenchrus incertus M.A. Curtis, apareix citada per a Girona, Tarragona i Barcelona a l’atlas de Sanz et al. (2004). A la Comunitat Valenciana n’han estat localitzades de moment dues poblacions, una a la província de València (Oliva) i l’altra a la de Castelló (Borriana), tot i que sospitem que pot estar molt més repartida pel territori del que actualment es coneix, atesa la previsible eficàcia disseminadora de l’estructura epizoocòri-ca del fruit, d’aspecte semblant per convergència adaptativa a la de l’obriüll (Tribulus terrestris) i diverses gramínies.Per a alguns casos està ben documentada la via d’intro-ducció de certs neòfits, com ara el Cenchrus ciliaris, emprat inicialment com una mena de gespa fixadora als terrenys ajardinats de les autopistes valencianes, des d’on s’ha escam-pat pels voltants. Pel que fa a Cenchrus spinifex, les causes —segurament accidentals, una combinació d’eficàcia propa-gadora i pur atzar—, han estat probablement ben diferents i ens són desconegudes en llurs aspectes concrets. Que aquesta espècie al·lòctona evolucione de l’actual estatus d’adventí-cia a naturalitzada en qualitat d’arvense i ruderal és més que probable, i serà tan sols qüestió de temps. No obstant això, trobem que seria arriscat vaticinar que en el futur poguera aplegar a constituir cap perill, atesa la seua eventual capacitat de comprometre algun tipus d’ecosistema fràgil.AgraïmentsAl Dr. Hugo F. Gutiérrez (Facultad de Ciencias Agrarias, Universidad Nacional del Litoral, Esperanza, Argentina) pel seu ajut en l’estudi d’aquesta espècie.BibliografiaAPARICIO, J.M., ELORzA, J., PATINO, S., URIBE ECHE-BARRIA, P. M., URRUTIA, P. & VALENCIA, J. 1997. Notas corologicas sobre la flora vascular del País Vasco y aledaños (VIII). Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava, 12: 89-105.BOLÒS, O. de & VIGO, J. 2001. Flora dels Països Catalans, Vol. IV, Monocotiledònies. E. Barcino. Barcelona. 749 p.CLAYTON, W. D. 1980. Cenchrus. P. 264. In: TUTIN, T. G., HEYWOOD, V. H., BURGES, N. A., MOORE, D. M., VA-LENTINE, D. H., WALTERS, S. M. & WEBB, D. A. (eds.). Flora Europaea vol. 5. Cambridge University Press. Cambridge. 501 p.DONADÍO, S., GIUSSANI, L. M., KELLOGG, E. A., zULOAGA F. O. & MORRONE, O. 2009. A preliminary molecular phylogeny of Pennisetum and Cenchrus (Poaceae-Paniceae) based on the trnL-F, rpl16 chloroplast markers. Taxon, 58: 392-404. DOUST, A. N., PENLY, A. M., JACOBS, S. W. L. & KELLOGG, E. A. 2007. Congruence, conflict and polyploidization shown by nuclear and chloroplast markers in the monophyletic “bristle clade” (Paniceae, Panicoideae, Poaceae). Systematic Botany, 32: 531-544. GIUSSANI, L. M., COTA-SÁNCHEz, H., zULOAGA, F. O. & KELLOGG, E. A. 2001. A molecular phylogeny of the grass subfamily Panicoideae (Poaceae) shows multiple origins of C4 photosynthesis. American Journal of Botany, 88: 1993-2012.GÓMEz-MARTÍNEz, R. & CULHAM, A. 2000. Phylogeny of the subfamily Panicoideae with emphasis on the tribe Paniceae: evidence from the trnLF cpDNA region. P. 136-140. In: JACOBS, S. W. L. & EVERETT, J. E. (eds.). Grasses: systematics and evolution. Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO) Publishing. Victoria, Collingwood. 392 p.GUTIERREz, H. F. & MORRONE, O. 2012. Novedades nomenclaturales en Cenchrus s.l. (Poaceae: Panicoideae: Paniceae). Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica, 47 (1-2): 263-269.JAUzEIN, P. 1995. Flore des champs cultivés. INRA. Paris. 898 p.MARTEL, E., PONCET, V., LAMY, F., SILJAK-YAKOLEV, S., LEJUNE, B. & SARR, A. 2004. Chromosome evolution of Pennisetum species (Poaceae): implications of ITS phylogeny. Plant Systematic and Evolution, 249: 139-149. MATEO, G. & CRESPO, M.B. 2009. Manual para la determinación de la flora valenciana. 4ª edición. Monografías de Flora Monti-berica nº 5, Alicante-Valencia. 507 p.PERIS, J.B., ESTESO, F. & ROSELLÓ, R. 1987. Cenchrus ciliaris L., un neófito de óptimo saharo-sindiano nuevo para la flora Ibérica. Anales del Jardín BotánicoMadrid, 44 (1):176.RANDALL, R. P. 2012. a global compendium of weeds. 2nd edition. Department of Agriculture and Food - Western Australia. South Perth. 1118 p.RICO, E. 1981. Notas corológicas. Anales del Jardín Botánico Madrid, 38 (1): 307-309.SÁNCHEz GULLÓN, E., VALDéS, B., MACÍAS FUENTES, F. J. & WEICKERT, P. 2006. Notas taxonómicas y corológicas para la Flora de la Península Ibérica y El Magreb. Notas 108-125. 115. Notas para la Flora de la provincia de Huelva (SO de España). Lagascalia, 26: 187-196.SANz, E., DANA. E. D. & SOBRINO. E. 2004. Atlas de las plantas alóctonas invasoras de españa. Dirección General para la Biodiversdiad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 384 p.TORRELLA, F., MASALLES, R. M. & CAMARASA, J. M. 1974. Dues localitats catalanes de Cenchrus incertus M. A. Curtis, gramínia nova per a la Península Ibèrica. Butlletí Institució Catalana d’Historia Natural, Secció de Botànica, 38: 37-42.VERLOOVE, F. & SÁNCHEz GULLÓN, E. 2008. New records of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Malacitana, 33: 147-167.

Catalan

Cenchrus spinifex (Poaceae), nova adventícia per a la flora valenciana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

63
Butlletí ICHN 78, 2014
NOTA BREUNOTA BREU
Cenchrus spinifex (Poaceae), nova adventícia per a la flora valenciana
Cenchrus spinifex (Poaceae), new alien plant for the valencian flora
Roberto Roselló Gimeno*, P. Pablo Ferrer Gallego**, Josep E. Oltra**, Albert Navarro** & Emilio Laguna** 
* Avda. Mediterrània 154, 6é. 12530 Borriana, Castelló. A/e: rrosello514kv.gva.es 
** Generalitat Valenciana. Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente. Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad - Centro para la 
Investigación y Experimentación Forestal (CIEF). Avda. Comarques del País Valencià, 114. 46930 Quart de Poblet, Valencia. VAERSA. C/ Marià Cuber, 17. 
46011 Valencia. A/e: flora.cief@gva.es
Rebut: 20.06.2014. Acceptat: 06.07.2014. Publicat: 29.12.2014
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 78: 63-64. 2014 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)
Històricament, el gènere Cenchrus L. (Poaceae) incloïa 
poc més d’una vintena d’espècies d’àmplia distribució mun-
dial (regions Euroasiàtica, Nord-americana, Neo i Paleotropi-
cal, etc.) No obstant això, estudis recents d’ordre filogenètic 
i molecular, juntament amb una reinterpretació de les dades 
morfològiques, han canviat aquestes xifres estadístiques, en 
aportar evidències sòlides sobre el caràcter monofilètic dels 
gèneres Cenchrus, Pennisetum L.C. M. Rich. i Odontely-
trum Hackel, per als quals s’ha proposat llur transferència a 
Cenchrus, que resulta prioritari respecte dels altres (Gómez-
Martínez & Culham, 2000; Giussani et al., 2001, 2002; Mar-
tel et al., 2004; Doust et al., 2007; Donadío et al., 2009; Guti-
érrez & Morrone, 2012).
Fins ara, a la Comunitat Valenciana es coneixien com a ad-
ventícies tres espècies paleotropicals de Pennisetum (P. clan-
destinum Hochst. ex Chiov., P. setaceum (Forssk.) Chiov. i P. 
villosum R. Br.) a més d’una espècie saharo-síndica, Cench-
rus ciliaris L., totes de comportament més o menys ruderal, 
temps fa naturalitzades com a part de la flora del país (Peris 
et al., 1987; Mateo & Crespo 2009). L’objectiu d’aquesta 
nota és comunicar la presència d’una nova espècie detecta-
da recentment, Cenchrus spinifex Cav. (Fig. 1), la cinquena 
en el còmput regional d’aquest gènere si emprem el criteri 
nomenclatural sintètic adés exposat, per més que la seua pre-
sència ja era coneguda a les contrades veïnes catalanes des de 
fa 30 anys (Torrella et al., 1974; Bolòs & Vigo, 2001). En el 
present treball aportem les primeres citacions per a aquesta 
planta al territori valencià.
Cenchrus spinifex Cav., Icon. 5: 38, lámina 461 (IV-1799)
CASTELLÓ: Borriana, El Arenal, carretera que voreja la 
platja, 30SYK5117, 2 msnm; R. Roselló, 20-IX-2013, VAL 
221021. VALÈNCIA: Oliva, desembocadura del Riu Moli-
nell, 30SYJ5707, 1 msnm, J. E. Oltra & A. Navarro, 4-X-
2011, Herb. CIEF 014/001 (Generalitat Valenciana).
Herba anual d’1-6 dm, fulles de 3-7 mm d’amplada, amb 
beines glabrescents, ± piloses als marges; lígula ciliada; in-
florescència de 4-10 cm; espiguetes de 3,5-6 mm, tancades 
en grups de 2-3 dins l’involucre globós i ± pubescent o ve-
llut, format per espines lacerants soldades fins a llur meitat; 
espines internes llarges, cobertes d’acícules retrorses gairebé 
microscòpiques, les exteriors més curtes i dirigides cap avall; 
 espiguetes de 3,5-5,5 mm; gluma superior de 3-4,5 mm de 
Figura 1. Cenchrus spinifex Cav. Fotografia d’Emilio Laguna.
64
Butlletí ICHN 78, 2014
NOTA BREU
R. ROSELLÓ GIMENO et al.
llarg, amb 3-5 nervadures; lemna inferior de 3,5-5 mm lon-
gitud. 
El binomen Cenchrus incertus M.A. Curtis es considera si-
nònim heterotípic i l’espècie ha estat citada sovint sota aquest 
nom a la península Ibèrica i altres llocs d’Europa, en haver-se 
indicat així al text de Flora Europaea (Clayton, 1980).
Cenchrus spinifex és un teròfit d’origen neotropical nord-
americà (Sud i E d’EUA, Mèxic i Carib), que es troba en hà-
bitats riparis, sobre sòls arenosos relacionats amb ecosiste-
mes d’aigua dolça i zones costaneres, però també amb una 
potent vocació ruderal i arvense (Jauzein, 1995), i que s’ha 
expandit en qualitat d’espècie invasora a diferents regions del 
món com ara Sud-àfrica, Filipines o Europa (Randall, 2012), 
i ha colonitzat indrets antropitzats diversos com ara cultius i 
terrenys erms. Xenotípicament es classifica com metàfit ho-
loagriòfit (Sanz et al., 2004).
Per a la flora peninsular ibèrica resulta una espècie prou 
rara, amb molt poques localitats enregistrades fins ara; ha si-
gut citada a Tarragona i Barcelona (Torrella et al., 1974; Rico, 
1981), Bizcaia (Aparicio et al., 1997), Huelva (Sánchez Gu-
llón et al., 2006) i Cadis (Verloove & Sánchez Gullón, 2008). 
Sota el nom Cenchrus incertus M.A. Curtis, apareix citada per 
a Girona, Tarragona i Barcelona a l’atlas de Sanz et al. (2004). 
A la Comunitat Valenciana n’han estat localitzades de moment 
dues poblacions, una a la província de València (Oliva) i l’altra 
a la de Castelló (Borriana), tot i que sospitem que pot estar molt 
més repartida pel territori del que actualment es coneix, atesa 
la previsible eficàcia disseminadora de l’estructura epizoocòri-
ca del fruit, d’aspecte semblant per convergència adaptativa a 
la de l’obriüll (Tribulus terrestris) i diverses gramínies.
Per a alguns casos està ben documentada la via d’intro-
ducció de certs neòfits, com ara el Cenchrus ciliaris, emprat 
inicialment com una mena de gespa fixadora als terrenys 
ajardinats de les autopistes valencianes, des d’on s’ha escam-
pat pels voltants. Pel que fa a Cenchrus spinifex, les causes 
—segurament accidentals, una combinació d’eficàcia propa-
gadora i pur atzar—, han estat probablement ben diferents i 
ens són desconegudes en llurs aspectes concrets. Que aquesta 
espècie al·lòctona evolucione de l’actual estatus d’adventí-
cia a naturalitzada en qualitat d’arvense i ruderal és més que 
probable, i serà tan sols qüestió de temps. No obstant això, 
trobem que seria arriscat vaticinar que en el futur poguera 
aplegar a constituir cap perill, atesa la seua eventual capacitat 
de comprometre algun tipus d’ecosistema fràgil.
Agraïments
Al Dr. Hugo F. Gutiérrez (Facultad de Ciencias Agrarias, 
Universidad Nacional del Litoral, Esperanza, Argentina) pel 
seu ajut en l’estudi d’aquesta espècie.
Bibliografia
APARICIO, J.M., ELORzA, J., PATINO, S., URIBE ECHE-
BARRIA, P. M., URRUTIA, P. & VALENCIA, J. 1997. Notas 
corologicas sobre la flora vascular del País Vasco y aledaños 
(VIII). Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava, 12: 
89-105.
BOLÒS, O. de & VIGO, J. 2001. Flora dels Països Catalans, Vol. 
IV, Monocotiledònies. E. Barcino. Barcelona. 749 p.
CLAYTON, W. D. 1980. Cenchrus. P. 264. In: TUTIN, T. G., 
HEYWOOD, V. H., BURGES, N. A., MOORE, D. M., VA-
LENTINE, D. H., WALTERS, S. M. & WEBB, D. A. (eds.). Flora 
Europaea vol. 5. Cambridge University Press. Cambridge. 501 p.
DONADÍO, S., GIUSSANI, L. M., KELLOGG, E. A., zULOAGA 
F. O. & MORRONE, O. 2009. A preliminary molecular phylogeny 
of Pennisetum and Cenchrus (Poaceae-Paniceae) based on the 
trnL-F, rpl16 chloroplast markers. Taxon, 58: 392-404. 
DOUST, A. N., PENLY, A. M., JACOBS, S. W. L. & KELLOGG, 
E. A. 2007. Congruence, conflict and polyploidization shown by 
nuclear and chloroplast markers in the monophyletic “bristle clade” 
(Paniceae, Panicoideae, Poaceae). Systematic Botany, 32: 531-544. 
GIUSSANI, L. M., COTA-SÁNCHEz, H., zULOAGA, F. O. & 
KELLOGG, E. A. 2001. A molecular phylogeny of the grass 
subfamily Panicoideae (Poaceae) shows multiple origins of C4 
photosynthesis. American Journal of Botany, 88: 1993-2012.
GÓMEz-MARTÍNEz, R. & CULHAM, A. 2000. Phylogeny of 
the subfamily Panicoideae with emphasis on the tribe Paniceae: 
evidence from the trnLF cpDNA region. P. 136-140. In: JACOBS, 
S. W. L. & EVERETT, J. E. (eds.). Grasses: systematics and 
evolution. Commonwealth Scientific and Industrial Research 
Organization (CSIRO) Publishing. Victoria, Collingwood. 392 p.
GUTIERREz, H. F. & MORRONE, O. 2012. Novedades 
nomenclaturales en Cenchrus s.l. (Poaceae: Panicoideae: Paniceae). 
Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica, 47 (1-2): 263-269.
JAUzEIN, P. 1995. Flore des champs cultivés. INRA. Paris. 898 p.
MARTEL, E., PONCET, V., LAMY, F., SILJAK-YAKOLEV, 
S., LEJUNE, B. & SARR, A. 2004. Chromosome evolution of 
Pennisetum species (Poaceae): implications of ITS phylogeny. 
Plant Systematic and Evolution, 249: 139-149. 
MATEO, G. & CRESPO, M.B. 2009. Manual para la determinación 
de la flora valenciana. 4ª edición. Monografías de Flora Monti-
berica nº 5, Alicante-Valencia. 507 p.
PERIS, J.B., ESTESO, F. & ROSELLÓ, R. 1987. Cenchrus ciliaris 
L., un neófito de óptimo saharo-sindiano nuevo para la flora 
Ibérica. Anales del Jardín BotánicoMadrid, 44 (1):176.
RANDALL, R. P. 2012. a global compendium of weeds. 2nd 
edition. Department of Agriculture and Food - Western Australia. 
South Perth. 1118 p.
RICO, E. 1981. Notas corológicas. Anales del Jardín Botánico 
Madrid, 38 (1): 307-309.
SÁNCHEz GULLÓN, E., VALDéS, B., MACÍAS FUENTES, F. 
J. & WEICKERT, P. 2006. Notas taxonómicas y corológicas para 
la Flora de la Península Ibérica y El Magreb. Notas 108-125. 115. 
Notas para la Flora de la provincia de Huelva (SO de España). 
Lagascalia, 26: 187-196.
SANz, E., DANA. E. D. & SOBRINO. E. 2004. Atlas de las 
plantas alóctonas invasoras de españa. Dirección General para 
la Biodiversdiad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 384 p.
TORRELLA, F., MASALLES, R. M. & CAMARASA, J. M. 1974. 
Dues localitats catalanes de Cenchrus incertus M. A. Curtis, 
gramínia nova per a la Península Ibèrica. Butlletí Institució 
Catalana d’Historia Natural, Secció de Botànica, 38: 37-42.
VERLOOVE, F. & SÁNCHEz GULLÓN, E. 2008. New records 
of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica 
Malacitana, 33: 147-167.


Cenchrus spinifex (Poaceae), nova adventícia per a la flora valenciana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert