Alturo, Núria

Turell Julià, M. Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PER UNA SOC~OLINGÜÍSTICA DE LA VARIACIO: 
LA LINGÜÍSTICA CORRELACIONAL I LA LLENGUA CATALANA 
Sessió a carrec de Núria Alturo i Ma. Teresa Turell (17 de marc de 1989) 
1. La lingüística correlacional, com el seu nom indica, implica la correlació d'una 
determinada variable lingüística amb altres factors, lingüístics, estilístics i socials que ens 
expliquen la natura de la variació lingüística, la qual, és a la vegada un indici que s'esta 
iniciant i produint un canvi lingüístic. D'aquesta manera, i a través del material recollit, 
s'obté un corpus important de dades lingüístiques que reflecteixen la influkncia de factors 
(variables, contextos), lingüístics i no lingüístics inter-dependents. Aixi es fa palesa la 
inter-disciplinarietat de la sociolingüística, sobretot de la micro-sociolingüística, és a dir, 
de la sociolingüística més lingüísticament orientada, ja que un cop s'ha demostrat la sig- 
nificacio social d'una variable lingüística, aquesta pot ser emprada com un índex per 
mesurar altres formes de comportament social: aspiracions socials, mobilitat i inseguretat 
socials, o canvis en I'estratificació de I'escala social. 
2. Hi ha certes implicacions darrera d'aquest model que el distingeixen d'altres, 
i que cal explicitar: 
2.1. En primer lloc, pero, s'ha de dir ben clar que, per poder fer el tipus de socio- 
lingüística que proposem, s'ha de ser lingüista i tenir un coneixement profund de I'estruc- 
tura de les llengues que es volen analitzar; és a dir, que aquesta és una proposta teorica 
i modelica, argumentant en contra d'aquells lingüistes (els generativistes) que ens volen 
fer creure que només ells es dediquen a la lingüística; aixo si, aquest model implica uns 
metodes prou diferents dels d'aquells, ja que fa ús de I'observació i la descripció de les 
dades observades, mentre ells utilitzen la introspecció. De fet, aquest model representa 
un trencament amb I'estructuralisme -que només considera la funció referencial de la 
llengua- i amb Chomsky, perque encara que la proposta dels conceptes de competencia, 
actuació i creativitat és prou interessant, aquesta proposta és incompleta (Hymes, 1972). 
En aquest sentit, doncs, el model de Chomsky nega l'existencia de les comunitats de par- 
la heterogknies, la diversitat de rols i llurs significats estilístics i socials. Aixo és justament 
el que proposem d'estudiar pel que fa la llengua catalana, és a dir, la pluralitat de fun- 
cions, i llur significació social i estilística, a I'abast dels parlants del catala, la parla més 
espontania, la variació existent en la seva estructura, a través de la correlació de les varia- 
bles lingüístiques catalanes amb els factors interns i externs a la llengua que I'afecten. 
2.2. Per tant, el concepte de llengua és també quelcom que distingeix aquest model 
d'altres. Recordem que per a Chomsky i els seus deixebles, la llengua és all0 que la gent 
domina intultivament, per a d'altres és un instrument per entendre el món. Aixi doncs, 
per als generativistes l'estudi de la llengua s'ha d'equiparar a l'estudi de les ciencies natu- 
rals; aquest era el sentit de la seva proposta d'analisi -arribar a una teoria de la 
gramatica- a partir de la Psicologia Cognitiva. Per a Labov, en canvi, la llengua és 
sobretot un instrument de comunicació, aportant elements per a consolidar una teoria 
general del llenguatge, i no només de la gramatica. 
2.3. L'enfocament cap a la llengua també és característic d'aquest model sociolin- 
güístic que es proposa, ja que s'allunya de l'estudi basicament individual i formal de 
la llengua -que ha predominat els primers seixanta anys d'aquest segle-, per interessar- 
se per l'ús col-lectiu -tant en estils formals com informals- dels parlants d'una determi- 
nada comunitat de parla. De fet, ens hauríem de demanar si realment existeix un objecte 
d'estudi tan coherent com la comunitat de parla, ja que més aviat sembla que les comuni- 
tats se superposen. Potser sembla més faci1 de comprendre el concepte de comunitat de 
parla, si es constata que la variació lingüística és un fet, i que aquesta variació es pot 
correlacionar amb variables socials, d'una banda, i si s'accepta que la parla espontania 
també respon a regles gramaticals i que, per tant, no és tan caotica com els generativistes 
ens volen fer creure, de l'altra. 
3.  En aquest sentit, doncs, el marc d'andisi de la sociolingüistica de la variació 
és la comunitat de parla, i dins d'aquesta comunitat, la ciutat, ja que per arribar a un 
coneixement profund de qualsevol comunitat, s'ha d'anar dividint el marc de les seves 
unitats significatives, i és precisament a la ciutat -que s'ha d'entendre en el sentit ampli 
de societat urbana complexe, o més redui'da, com pot ser un poble- on es donen dues 
de les premisses que defineixen millor la sociolingüistica de la variació: d'una banda, 
l'heterogenei'tat evident observada en l'ús lingüístic dels parlants, és a dir, el fet que una 
determinada variable no és ni produi'da de la mateixa manera que per tots els parlants 
d'una comunitat, ni un mateix parlant la produeix igual en tots els contextos d'actuació, 
que van des de més informals a més formals; és a dir, que tot parlant gaudeix de diversos 
estils de parla. D'altra banda, i no és un joc de paraules, la uniformitat en l'ús lingüístic, 
és a dir, la constatació de l'existkncia d'unes pautes de comportament comunes a tots 
els membres d'un mateix grup social (classe baixa/alta, jovehell, home/dona, etc.) de 
la comunitat, per als quals la variable té una significació social, i els distingeix d'altres 
grups d'aquella mateixa comunitat. 
L'objecte d'estudi de la sociolingiiística de la variació són les dades lingüístiques ob- 
tingudes a través de la varietat de parla més espontania per al parlant, la vernacula, és 
a dir, aquella que s'adquireix primer i es va dominant fins, amb la mínima atenció, a 
la parla. Per tant, l'objecte d'estudi d'aquest corrent sociolingüistic que proposo no po- 
dra ser mai l'idiolecte, considerat en el marc de la gramatica individual postulada per 
Bickerton (1972), sinó la variació que existeix en la comunitat de parla, i de la qual en 
són portaveus els diferents grups socials que existeixen en aquesta. Així, quan un indivi- 
du d'un grup social determinat produeix una emissió lingüística, aquesta no es considera 
obra d'un sol membre, sinó de la totalitat del grup al qual pertany. En aquest sentit, 
la noció de grup social també és fonamental en el marc del model sociolingiiístic labovia, 
ja que aquest model es planteja l'estudi qualitatiu i quantitatiu de la variació interna 
existent en les Brees de la fonologia, la morfologia, la sintaxi, la semantica i el discurs 
lingüístic, i la seva correlació amb variables socials, pragmatiques i estilístiques, així com 
la busca de la identitat dels innovadors socials de la variació i del canvi lingüistic. 
4. Els postulats més importants subjacents a aquest model són els següents: a) En 
primer lloc, el fet que s'observa una variació inherent en la llengua i en l'ús de la llengua, 
la qual és explicitada en forma de regles variables, que contrasten amb les nocions de 
regles obligatories i regles opcionals. b) En segon lloc, l'acceptació de l'existencia d'una 
variació lliure, concepte oposat no només a l'afirmació que es una regla lingüistica no 
s'aplica mai, sinó també a que una regla s'aplica sempre, i c) Finalment, el fet que hi 
ha factors, contextos, etc. (interns i externs a la llengua) que regulen aquesta variació 
i la restringeixen, la qual cosa implica la negació de les regles categoriques, i l'acceptació 
de les regles variables. 
5 .  El marc metodologic que dóna cos a tot el que m'he referit fins ara és el de 
l'analisi quantitativa (més específicament amb l'aplicació de l'analisi multivariant i del 
programa estadístic de Varbrul), per: a) Abandonar l'actitud amb la qual encara es treba- 
lla en lingüistica i en sociolingüistica catalanes, és a dir, cralgú ha dit que algú altre li 
deia que aixo es diu aixi))(il.lustracions d'aquest fet es van palesar no fa pas massa temps 
al 20n. Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'any 1986), i b) Un cop detectada 
la variació, comprovar si és prou important per ser analitzada i descrita. 
5.1. Pel que fa al metode emprat, és a dir, l'observació, recordem que tot i que 
el model sociolingüistic que proposem es basa en l'analisi quantitativa, no es pot prescin- 
dir de l'analisi qualitativa. De fet, quan s'han de formular les hipotesis, un pas previ 
és el de l'observació qualitativa, que es concreta en el metode conegut com etnogralfic 
(un tipus de recollida de dades informal i col-lectiva, i en el marc del qual s'obtenen 
moltes dades, pero aquestes són poc interessants per a l'analisi lingüística. Un altre meto- 
de de recollida de dades emprat en sociolingiiística de la variació és el de l'entrevista 
sociolingüística, que comporta un marc formal i individual, pero constitueix la millor 
font per a obtenir el corpus més important de dades amb la mínima atenció a la parla. 
La utilització combinada d'aquests dos tipus de metode representa un intent de superació 
del que anomenen la paradoxa de l'observador, és a dir: observar la gent parlant, quan 
no se sent observada. 
6. Finalment haig de dir que l'analisi qualitativa i quantitativa de l'espectre social, 
implícita en la teoria i model que proposem ha aportat dades importants per a la busca 
dels mecanismes que expliquen el canvi lingüístic en les comunitats de parla. No és que 
hi hagi diferencies radicals en la forma en que es produeix la difusió a través de contexts 
interns (lingüístics) i externs (socials i pragmatics), pero el fet és que un conjunt més 
ric d'expectatives pel que fa a l'estructura interna permet predir punts concrets que origi- 
nen els canvis. És a dir que, a través de l'existkncia d'un corpus de generalitzacions sobre 
els orígens del canvi lingüístic en l'estructura social es podra incorporar la teoria del can- 
vi a un marc més general de la comunitat de parla, i arribar a una comprensió més com- 
pleta d'aquesta. 
Conclusions 
Doncs bé, aquesta és la informació que encara ens manca en relació a la llengua 
catalana. L'estudi de la variació i del canvi linguistic als Pai'sos Catalans té una minsa 
tradició. Tret de comptades excepcions, i sense oblidar els importants estudis dialectolo- 
gics existents, els sociolingüistes s'han preocupat molt més de definir usos i actituds en- 
vers el catala, que no pas de constatar l'existencia de la variació esmentada més amunt 
i d'analitzar els mecanismes del canvi linguistic de la llengua catalana. Pero, quan s'ob- 
serva, com hem observat a una comunitat de parla Ribagor~ana (Arturo i Turell, 1988), 
que individus d'una mateixa comunitat empren diferents formes dialectals, és necessari 
correlacionar les variables lingüístiques amb factors, no només geografics, sinó també 
estilístics i socials. I aquest fet, sens dubte, ens ajudara a coneixer millor les característi- 
ques d'aquesta variació i comprendre millor la direcció del canvi linguistic en relació al 
catala. 
Alturo, N. i Turell, Ma. T., crLinguistic change in El Pont de Suert: the study of varia- 
tion of / /)>, Language Change and Variation, Cambridge University Press, en premsa. 
Bickerton, D. (1972), crThe structure of polylectal grammars)), Sociolinguistics 23rd An- 
nual Roundtable, Georgetwon University Press, Washington, DC, 17-42. 
Bloomfiel, L. (1933), Language, Allen and Unwin, Nova York. 
Chomsky, N. (1981), Lectures on Government and Binding, Foris Publications. 
- (1986), Barriers, MIT Press. 
Hymes, D. (1972), ((Editorial Introduction)), Language in Society 1, 1-14. 
Labov, W. (1966), The social stratifcation of English in New York City, Center of Ap- 
plied Linguistics. 
Saussure, F. de (1945), Curso de Lingüística General, Ed. Losada, Buenos Aires. 


Per una sociolingüística de la variació: la lingüística correlacional i la llengua catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert