Closas i Miralles, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

32 Notes mineralbgiques
Noves addicions a les especies mineralbgiques de la mina Atrevida
(Vimbodi)
I)espr6s del magistral treball del senyor V. Soriano Garc6s sobre
les especies mineralugiques trobades pel nostre amic senyor J. Folch
Girona a la mina Atrevida, semblava que ja no podia cercar-s'hi res m6s
de nou ; amb tot, despr6s de les nobles troballes que motiven la present
nota, estem convencuts que aquest ric jaciment encara no ha (lit la
darrera paraula i que altres detingudes recerques vindran a augmentar
el nombre d'especies mineralbgiques rares de Catalunya i d'Espanya.
La mina Atrcvida esta situada a] terme de Vimbodi, a uns 3 qui-
lumeres al S. del monestir de Poblet, dessota dels terrenys acinglerats
del Triasic, al floc conegut pels Cingles de I'Aliga, i a la cota apruxima-
da de 1.000 metres.
Pel noes de mare del 1933, aquesta Instituci6 Catalana d'Ilistdria
Natural dugu6 a terme una excursi6 per aquells contorns, per6, degut
al mal estat del temps, els excursionistes, no pogu6rem inoure'ns dels
voltants del monestir de Poblet. iMalgrat aixe, uns quints, dirigits pel
senyor Folch, visitarem les esconibreres del final del teleferic transbor-
dador des de ]a mina fins a la vora de la carretera del 'Espluga, on es
IInben, degudament tancades en una caseta a propusit, algunes tones de
mineral de nfquel i cobalt ric de plata.
El fi16 de ]a mina Atrevida esta format essencialment, de baritina
to una potdncia d'uns 4 metres en uns 200 metres de longitud i una
direcci6 sensible de N. a S. Arma en les zones de contacte dcls pbrfirs i
els filadis del carbonffer.
En el contacte de ponent apareix la calcita amb relativa abundan-
cia i m6s escassament la fluorina. Aquest 6s el lloc on es trobaren els
minerals de platy aconipanyant els de niquel i cobalt i, en inenys quan-
titats, els de enure, zona que es presenta una mica oxidada a la part
nc6s superficial.
Aixf, donc,, en examinar el mineral en dip6sit no tenfem altre afany
que buscar els exemplars en els quals ]a ganga esdevenia constituida
essencialment per la calcita i, sobretot, en aquells en que aquesta apa-
reixia formant geodes, on es troben amb mes profusi6 els minerals rays
de plata, descrits pel senyor Soriano.
En fragmentar la massa del mineral i en rentar-se amb l'aigua
que queia, apareixien algunes crostes de naturalesa desconeguda per
nosaltres, sobretot en els exemplars que portaven la barita coin a ganga.
No s'hi dona massa importftncia, pert en recollfrem alguns exemplars
per estudiar-10s m6s tard.
Aixf restaren empaquetats fins que ens ha vagat de poder-ne for la
tria i classificaci6. Tal com observarem on recollir els minerals sepa-
rarem diversos exemplars amb formacions de crostes i cristalls de l'ordre
d'I mm., corn a maxim i amb coloracions diverses, que diferien de tots
els minera's estudiats d'aquest jaciment.
Per a procedir a un assaig quimic per eliminaci6, no disposavem de
quantitat suficient de material ; per tart, interessa comprovar una classi-
ticaci6 feta amb la maxima aproximaci6.
JOSEP Ct.os.As 33
Amb el nostre competent amic Joaquini Folch, que tambd es tro-
bava amb els mateixos dubtes, examinarem els exemplars al binocular
comparant Burs caracteristiques fisiques i cristaldografiques amb els
de jaciments classics que responguessin a formacions similars a ]a nosrta.
Aixi hem arirbat a conclusions definitives, que, d'altra banda, hem corn-
provat per mitja de senzills assaigs quimics. Podem, doncs, afegir a la
copiosa Ilista de les especies mineralbgiques de In mina Atrevida, les
seguents
Cabrerita
Els cristalls monoclinics d'aquest mineral apareixen en les clivelles
de la ganga de barita i d'una manera identica als de Serra Cabrera
(Almeria). Agrupats en forma d'esferes radiants, siniilarment a lo for-
ma en que sovint es presenta el guix, formant, aquestes agrupacions,
crostes duns 2 nun. de gruix coin a maxim, i com en aqucll jaciment, es
presenta d'un color verd de puma mes o menys brut, segons els exem-
plars, i amb brillantor nacrada.
Aquesta localitat espanyola es I'unica on sabem que ha estat citat
i la que Ii ha donat el nom.
S6n aixi mateix similars als de Laurium-localitat classica grega-,
encara que allf es presenten amb una coloraciu mes neta.
Te una duresa al voltant de 2.
Farmacolita
Es presenta constituit per finissimes agulles agrupades formant
rosetes d'aspecte botroide de coloracions blanques m(s o menys gri-
senques o Ileugerament verdoses o rosades, i de dimensions de fracci6
de millimetre. Prenen aquestes coloracions en presencia del nfquel o
cobalt, igual com passa en els jaciments classics de Turingia.
L'hein trobada en la ganga de baritina i formant Ileugeres crostes
en aquesta o indiferentment de la niquelina o la cloantita i gairebd sem-
pre acompan}.ades de menudes cristallitzacions de calcita.
L'unica localitat espanyola que sabem d'aquest mineral es la vall de
Gistain (Osca), on es presenta en la mateixa forma i amb coloraci6
rosada.
H aidingerita
Coin en 1'especie anterior, de la qual difereix molt poc per la seva
composici6 qufmica, es troba formant crostes de duresa inferior a ella,
amb brillantor nacrada i d'un blanc molt pur, sense, perb, poder apre-
ciar tot i els forts augments del binocular, la seva cristal•litzaci6 rbmbica.
Per comparaci6 amb els exemplars d'altres jaciments tinguerem el
dubte entre aquesta especie i la Wapplerita AsO. MgH. 3,5H,O, pet-6
1'assaig quirnic ens traguc de dubtes, ja que, a mes de determinar que es
tractava d'un arseniat, precipitarem I'oxalat calcic.
Com hem dit abans, creiem fermament que altres detingudes recer-
ques ens donarien noves especies, perb, de totes maneres, la Ilista de les
que s'hi han reconegut ja el situen com a jaciment classic dintre del seu
tipus.


Notes mineralògiques : Noves addicions a les espècies mineralògiques de la mina Atrevida (Vimbodí)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert