Carbonell i de Ballester, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA INFLUENCIA DE FACTORS HISTORICS EXOGENS 
EN LA SITUACIO ACTUAL DEL CATALA 
DINS LA SOCIETAT 
Jordi CARBONELL 
La situació actual del catal5 dins la societat no es unicament el resultat 
d'una dinamica social endbgena, sinó també, i en un grau molt elevat, el 
resultat de factors exbgens. 
El catala era la llengua dels comtes de Barcelona, que havien estat 
independents de lrlmperi Carolingi des del segle X, i van esdevenir reis 
d'Aragó en el segle XII. Durant el segle XIII, a través de la conquesta i co- 
lonització dels regnes moros de Mallorca i Valencia, l'area catalanoparlant 
va assolir aproximadament la seva superfície actual (més de 60.000 kilb- 
metres quadrats, amb una població, el 1970, d'uns nou milions). 
Llengua literkria des del segle XII, llengua filosbfica i científica des 
del segle XIII, el catala esdevinguk una llengua altament estandarditzada, 
sobre la qual la Cancelleria Reial tenia una forta influencia unificadora. 
No era tan sols la llengua en quk els reis i altres membres de la societat 
escrivien les seves obres literaries, sinó també la llengua normal d'un 
estat federal modern i ben organitzat: aquest Últim es un fet endogen 
essencial sobre el qual cal insistir per tal dc tenir un punt de partida clar, 
posat que aquesta situació va durar fins a primeries del segle XVIII (al 
principi, sota reis independents que residien principalment al país; des 
de 1516, sota reis forasters que residien principalment a l'estranger). 
El canvi de dinastia (primer Habsburg: Carles 1, 1516) també va produir 
un despla~ament de les fonts de poder social. El suport social dels reis 
independents havia estat l'aristocracia i, sobretot, la burgesia comercial 
catalanes, mentre que els Habsburg van cercar el seu suport social entre 
l'aristocrhcia del regne de Castella, que tenia una f o r ~ a  economica i demo- 
grifica mes gran. Així, els Pai'sos Catalans van esdevenir una part de 
1'Imperi dels Habsburg castellans, encara que les seves estructures poli- 
tiques, econbmiques i altres, continuaven tan independents i estrangeres 
respecte al regne de Castella com podien ser les de Portugal (1580-1668), 
Flandes o els territoris italians. Al mateix temps la influkncia exbgena, 
social i lingüística, actuava sobre les classes dirigents catalanes, especial- 
ment l'aristocracia. D'una banda, aquesta sentia l'atracció d'una cort reial 
resident a l'estranger, i de l'altra, necessitava recolzar en el poder del rei 
a causa de la seva feblesa interna davant els grups socials més progres- 
sius que pugnaven dins la societat catalana. Tanmateix, aquestes influkn- 
cies exogenes -que van provocar fortes reaccions endogenes- afectaven 
Únicament una part molt petita del poble catala. En aquest temps encara 
no hi havia una repressió organitzada i legalitzada de l'ús de la llengua. 
El repartiment dels Pai'sos Catalans (1659, el Rosselló al Regne de 
Franqa; 1713, Menorca a 1'Imperi Britanic; 1707-1716, la resta al Regne 
de Castella) va produir canvis essencials. Amb la destrucci6 d'unes estruc- 
tures estatals catalanes que ja tenien vuit segles i la subsegüent pkrdua 
d'independkncia, la llengua catalana (excepte a la Menorca britanica, 1713- 
1783) va ser expulsada gradualment per la f o r ~ a  de la posició que havia 
assolit a tots els nivells mitjan~ant un us llarg i continuat. Comen~ava 
una nova era en la situació social de la llengua catalana. 
Poc temps després que els territoris del Nord entre les muntanyes de 
les Corberes i de les Alberes (generalment, encara que incorrectament, 
coneguts com el Rosselló) esdevinguessin una província del Regne de 
Franqa, hi van ser preses oficialment mesures discriminatbries contra 
1'6s del catala. El francks esdevingué obligatori en l'educació (1661, 1672, 
1682), en l'ús professional (1682), i, per l'ccedit d u  rois (Lluís XIV) del 2 
d'abril de 1700, l'ús del catala, que ccrépugne et est e n  quelque faqorz 
contraire a Notre Autorité, ¿i I'honrzeur de la Nation Fran~a i se  et m h n e  
h l'inclination des  Habitants desdits Pai ' s~  va ser exclbs de cctoutes les Pro- 
cédures et  les Actes publicss. Des d'aleshores, l'aplicació continua de me- 
sures legals discriminatories, especialment eficaces a l'escola des del 
temps de la re~~olució Francesa (1789), i, sobretot, des de la llei d1instrucci6 
pública (1833) i de la d'ensenyan~a primaria obligatbria (1882), ha estat 
complementada amb multes als pares i mestres, distribució de senyals 
humiliants als alumnes que parlaven catala a l'escola, eslbgans com ccSoyez 
propre et  parlez francais)), i d'altres de semblants. La Llei Deixonne (11 de 
gener de 1951) va ser el primer pas tolerant, encara que d'abast molt res- 
tringit, pres per un Govern franc& en més de tres segles. 
- 
Pel contrari, la dominació britanica a Menorca va significar, de fet, 
únicament un canvi de dinastia; l'estructura política illenca va subsistir 
i el catal& va continuar essent utilitzat com a llengua oficial general de 
l'illa fins que va ser cedida a la monarquia borbbnica espanyola el 1783. 
Quant a la resta, el País Valencia va ser annexionat directament al 
, I  Regne de Castella (1707), mentre que el Principat i les Illes Balears (ex- 
cepte Menorca) eren posats (1716) sota el doble govern d'una fiAudienciau 
civil d'estil colonial i d'un Capith General. Els Reials Decrets establint 
la nova situació ordenaven que el castella havia de ser emprat en les 
c(Atidiencias)~: per primera vegada en la historia el catala era exclbs de 
l'administració al sud de la frontera hispano-francesa. 
El nou estat borbonic espanyol, tant sota l'Antic Rkgim com sota el 
nou estat unitari que va naixer de les Corts de Cadis (1812), va seguir 
la tradició nacional de l'aristocracia castellana i la política discrimina- 
toria del Regnc de Franca. La pressió exbgena en forma de decrets 
successius va imposar l'ús exclusiu del castell& a l'escola (1786), en la 
comptabilitat privada (1773), en els documents notarials (1862), en l'en- 
senyament de la religió (1902). Els decrets eren completats amb ccinstruc- 
cions secretes)) (i aixo ja des de 1717) i amb l'us d'eslbgans i de signes 
humiliants (edicte del 22 de febrer de 1837). La pressió legal es va afluixar 
el 1931 sota la Segona República, en ser atorgada llAutonomia al Principat: 
el catala esdevingue la llengua oficial (juntament amb el castelli), i va ser 
utilitzat exclusivament en el Parlament Catala, i gairebé exclusivament en 
l'administració, en l'educació a tots els nivells, i en els mass meclia. Les 
mesures legals prohibint I'ús públic del catala van ser reimposades i am- 
pliades al final de la Guerra Civil (1936-39). L'objectiu d'erradicar el catala 
era ex:?licit en les paraules del nou Cap de 1'Estat: ccvolem que (la Unitat 
Nacional) sigui absoluta, amb una sola llengua, el castella...)) (1938). 
La dinhmica social endbgena catalana, tanmateix, era massa forta. I ha 
proporcionat resultats socioling'distics sorprenents: tot i ser una llengua 
dominada en termes sociolingüístics, mai no ha deixat de ser una llengua 
utilitzada en la literatura, cn les activitats religioses, en 1'6s quotidih. 
Des del segle XIX ha estat usada a tots els nivells científics -i la socio- 
lingüística 6s un d'aquests camps- i esdevé una altra vegada llengua pu- 
blica cada cop mes. Potser hi ha un fet significatiu, entre molts d'altres, 
de la cohesió lingüística interna de la societat catalana: les normes de 
la llengua estandard establertes per 1'Institut dlEstudis Catalans (Barce- 
lona, 1913) han estat adoptades de manera general a tot arreu dels Paisos 
Catalans, malgrat el fet que no hi havia cap organització política per a 
imposar-les (més aviat el contrari). Han estat acceptades a l'altra banda 
de la frontera hispano-francesa i al petit principat d'Andorra, en ple Piri- 
neu, un Estat autonom des de 1'Edat Mitjana, on el catala ha estat, i és 
encara, la llengua oficial. 
La situació actual del catala es explicada de vegades com si fos el resul- 
tat d'un procés endogen, perb vet ací els fets per a jutjar-10s. 
Jordi CARBONELL 


La Influència de factors històrics exògens en la situació actual del català dins la societat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert