El punt de partida d'aquest article és la valoració dels principis constitucionals del règim juridicolingüístic, que condueix l'autor a afirmar que el dictat constitucional no tracta en un sentit igualitari totes les llengües espanyoles. De manera més concreta, explica que el tractament donat a la llengua catalana per part de les institucions centrals i perifèriques de l'estat és insuficient, sobretot en àmbits la competència dels quals no és atribuïda a la Generalitat de Catalunya: justícia, publicitat, etiquetatge i oci. L'article acaba amb una proposta per emparar millor els drets lingüístics bàsics dels catalanoparlants i amb la reflexió d'adaptar les propostes a noves realitats com la integració europea o les noves migracions.The point of departure of this article is the assessment of the constitutional principles of the Spanish legal regulations, which leads the author to affirm that such principles do not treat all the Spanish languages in an equalitarian way. In a more concrete sense, the author explains that the treatment that the Catalan language receives from the central and peripheral sections of the state is insufficient, above all, in all of those domains whose jurisdiction do not belong to the Generalitat of Catalonia (the Catalan autonomous government): justice, advertising, product labelling and leisure activities. The articles finishes with a proposal for protecting the basic linguistic rights of the Catalan-speaking citizens in a better way, and with the reminder that all proposals should be adapted to new realities such as European integration and the new migrations.El punto de partida de este artículo es la valoración de los principios constitucionales del régimen juridicolingüístico, que conduce al autor a afirmar que el dictado constitucional no trata en un sentido igualitario a todas las lenguas españolas. De manera más concreta, explica que el tratamiento dado a la lengua catalana por parte de las instituciones centrales y periféricas del Estado es insuficiente, sobre todo en ámbitos cuya competencia no es atribuida a la Generalitat de Cataluña: justicia, publicidad, etiquetado y ocio. El artículo acaba con una propuesta para amparar mejor los derechos lingüísticos básicos de los catalanohablantes y con la reflexión de adaptar las propuestas a nuevas realidades como la integración europea o las nuevas migraciones
