García García, Àngel

Josa i Llorca, Jaume

Masó i Planas, Albert

Pérez De-Gregorio, Josep Joaquim

Romañà Ferrer-Vidal, Ignasi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 49 (Sec. Zool., 5): 111-117. 1983
REVIS16 DE LA FAMILIA HEPIALIDAE STEPHENS , 1829 (LEPIDOPTERA:
HOMONEURA) A CATALUNYA
Angel Garcia Garcia,* Jaume Josa i Llorca,* Albert Maso i Planas,*
Josep J. P. De-Gregorio * i Ignasi Romans Ferrer-Vidal *
Rebut: juny 1982
RESUME
Revision de la famille Hepialidae Stephens , 1829 (Lepidoptera: Homoneura)
de la Catalogne
A partir de la revision de la bibliographie scientifique existante ainsi que des co-
llections du Musee de Zoologie de Barcelone et des collections particulieres de quelques
membres de la S.C.L.,* on a fait une etude de la famille Hepialidae STEPHENS, 1829 en Ca-
talogne, dont les resultats ont prouve la presence de 5 especes sur 6 signalees jusqu'a
present dans la Peninsule Iberique: Hepialus humuli L., Triodia sylvina L., Pharmacis pyre-
naicus DZL., Korscheltellus fusconebulosa De Geer et K. lupulinus L . De meme, on a etabli
leur distribution, variabilite morphologique et bionomie, et on fournit d'autres renseigne-
ments susceptibles d'interet.
INTRODUCCI6
La familia Hepialidae STEPHENS, 1829,
una de les mes primitives de l'ordre Lepi-
doptera, subordre Homoneura TILL., 1918,
constitueix la resta d'una nombrosa fauna
que assoli l'apogeu a I'era Secundaria. Ac-
tualment to prop de 300 especies, distri-
buldes sobretot al continent austral (Aus-
tralia, Nova Guinea, etc.), mentre que a
Europa hom en coneix t:lnicament 16 o 17,
localitzades a zones muntanyoses i humi-
des i, en general, en manquen a les zones
baixes i meridionals. Moltes d'elles tenen
els Pirineus, Alps i Carpats com a limit de
Ilur dispersio.
Sens dubte, es una de les menys estu-
diades al nostre pais. Les citacions cata-
lanes son escassissimes (WEISS, 1915, 1920),
exceptuant les referides als Pirineus Orien-
tals (principalment OBERT H UR, 1923). A la
peninsula Iberica, 1'6nic treball de conjunt
fet es el d'AGENJO (1942) que to per objecte
primordial 1'estudi dels aparells genitals.
Res mes, en conjunt, no ha estat publicat
des de Ilavors, sing algunes citations es-
poradiques a diverses publicacions, molter
de les auals haurien d'esser comprovades
fidelment, puix que els Hepialids presen-
ten una gran variabilitat individual entre
les diferents especies i moltes d'elles son
francament mal representades a les obres
* Societat Catalana de Lepidopterologia. Ap. correus 13. Mataro.
111
generals, la qual cosa pot esser causa de
confusio.
Per aixo, i amb ocasio d'haver fet la re-
visio dell hepialids de la colleccio del Mu-
seu de Zoologia de Barcelona, ens ha sem-
blat escaient de recollir en aquest estudi
totes les dades fins ara conegudes de Ca-
talunya i, fins on fos possible, de la resta
de la peninsula Iberica, per tal d'afavorir
les recerques posteriors i gaudir d'un con-
cepte prou ferm de la nostra fauna.
A les nostres recerques i troballes hem
afegit les facilitades pels amics Emili Ca-
sas (Olot), Hilario Flores (Barcelona), Ma-
riana de Ibarra (Barcelona), Joaquim Vi-
larrlibia (Balenya) i Josep Ylla (Vic), als
quals agraim ben cordialment que ens ha-
gin permes de revisar Ilurs colleccions.
Hem d'agrair, tambe, la bona disposicio
del doctor F. H. Rindge, de l'American Mu-
seum of Natural History de Nova York,
que ens ha proporcionat les dades de la
colleccio IBARRA. Als bons amics el senyor
Francesc Espanol i el doctor Oleguer Es-
cola, del Departament d'Entomologia del
Museu de Zoologia de Barcelona, hem d'a-
grair molt especialment les constants fa-
cilitats donades per a l'estudi de la col-
leccio del centre i la consulta de la biblio-
teca. La major part dels hepialids recollits
pels autors han estat dipositats a la col-
leccio de l'esmentada institucio.
SISTEMATICA I BIOGEOGRAFIA
(segons Viette, in Leraut, 1980)
La familia Hepialidae es troba represen-
tada a la peninsula Iberica ner 6 especies,
agrupades en 4 generes:
Hepialus Fabricius, 1775.
humuli L., 1758 (incloent-hi la f. gran-
dis PFTZ, 1912).
Triodia Hubner, 1820 (Alphus WALLE-
GREN, 1869).
sylvina L., 1761 (incloent-hi les formes
laeta STAUDINGER, 1901 i pallida HOR-
MUZ., 1884).
Pharmacis HUBNER, 1820.
pyrenaicus DONZEL, 1838 (incloent-hi la
f. alticola OBERTHUR, 1881).
castillanus OBERTHUR, 1883 (endemis-
me).
Korscheltellus BORNER, 1920.
fusconebulosa DE GEER, 1778 (incloent-
hi la ssp. pyreneensis VIETTE, 1958 i
la f. gallicus LEDERER, 1852).
lupulinus L., 1758 ( incloent -hi la ssp.
espanoli DE-GREGORIO , 1981).
Les faunes veines (Franca, Italia) en te-
nen algunes especies mes (en total , 9 o 10),
localitzades principalment als Alps, amb
alguns endemismes . A Catalunya n'han es-
tat trobades fins ara 5 especies , les ma-
teixes esmentades dels Pirineus . Una d'en-
demica de l'alt Pirineu i francament alpi-
na (pyrenaicus ), dues de restringides a 1'a-
rea pirinenca (humuli i fusconebulosa),
una d'estesa per tot el Principat (sylvina) i
una altra de la qual cal establir encara la
distribucio be que deu esser pirinenca i
pre-pirinenca (lupulinus ). Quasi totes son
euroasiatiques , i a la peninsula Iberica es
distribueixen pel nord ( Pirineus , serralada
Cantabrica , Picos de Europa), amb excep-
cio de sylvina , que sembla que habita la
major part de la peninsula , i castillanus,
endemisme de la serra de Guadarrama.
L'exacta distribucio no pot esser fixada
actualment , puix que, com ja hem dit, mol-
tes citacions de la meitat sud de la penin-
sula haurien d'esser comprovades.
Passem a tractar-les particularment.
Pel que fa a les genitalies d'aquest grup,
es cosa sabuda que es caracteritzen per
llur primitivisme . Els mascles presenten
l'aedeagus poc quitinitzat i sovint indife-
renciat del ductus bursae; les femelles pre-
senten 1 ' estructura anomenada exoporida
(BOURGOGNE , 1950), amb un orifici genital
plenament funcional i I'altre atrofiat, tots
dos al IXe segment . Han estat molt ben
representades per AGENJO (1942 ), al qual
ens remetem.
Un altre aspecte interessant es el de les
citacions de plantes hostes. Per les espe-
cials caracteristiques de les erugues dels
Hepialids (endbgenes i menjadores d'ar-
rels), molter de les citacions ens semblen
dubtoses o poc fonamentades.
HEPIALUS HUMULI L., 1748.
SEITZ, II, pg. 434, figs. 54 b i c; SPULER, II,
pg. 484, lam. 80, fig. 4; AGENJO, 1942, pa-
gines 151-153, lam. III, figs. 1 i 2.
Eurasiatica. La primera citacio d'aques-
ta especie a la peninsula Iberica es degu-
da a FERNANDEZ (1920), que la cita dels Pi-
rineus al seu cataleg dels macrolepidbpters
d'Espanya. Llur presencia no es confirma
fins el 1968, amb una troballa feta per
AGENJO (1968) a la Vall d'Aran.
112
Localitats catalanes (fig. 1):
Vall d'Aran: Viella, IV(!)-1965, 1 femella
(Mora, AGENJO, 2).
Cerdanya: la Molina, VII-1954, 1 mascle
(Romana).
Ripolles: Vall de.Nuria, 14-VII-1974, 1 fe-
mella (Casas).
Conflent: Canigo, VII (OBERT H UR, 1923;
DUFAY, 1961).
Tots els exemplars catalans que hem vist
pertanyen a la forma grandis PFTZ., 1912,
de mida mes gran que el tipus.
Vol.: VII (una generacio; la data d'AGEN-
Jo, 1968, del mes d'abril, sembla erronia).
Plantes hostes: Han estat citades Humu-
lus lupulus, Rumex sp., etc., a les arrels
(DUFAY, 1961). Eruga: SPULER, IV, lam. 14,
fig. 5.
Genitalies: AGENJO (1), lams. IV, V i VI,
fig. 1.
TRIODIA SYLVINA L., 1761.
SEITZ, II, pg. 435, fig. 54g ; SPULER, II,
pg. 485, lam. 80, figs . 5a i b ; AGENJO, 1942,
pgs. 153-159, lam. 111, figs. 3 a 11.
Eurasiatica . E.s 1'especie mes comuna i
estesa a Catalunya i peninsula Iberica (ha
estat citada de les provincies de Burgos,
Caceres Conca , Madrid, Oviedo, Osca, San-
tander, Segovia, Biscaia, etc.).
Localitats catalanes (fig. 2):
Vall d'Aran: Viella i Les, VII-VIII (col-
leccio IBARRA, Nova York).
Alta Cerdanya: Sant Pere dels Forcats,
VIII-1919, 1 mascle (collec. FARRIOLS;
la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame),
IX-1925, 1 mascle (ColleC. SAGARRA).
Cerdanya: Serie d'Alp, VIII-IX, incloent-
hi la f. pallida HMZ. (A. Garcia); Das,
25-VIII-1981, 2 ex. (Vallhonrat).
Conflent: Vernet, VII-IX (OBERTHUR,
1923; DUFAY, 1961).
Andorra: Sant Julia de Loria, VII-IX,
2 ex. (P. Roche).
Ripolles: Ribes de Freser, VIII (WEISS,
1915); Camprodon, IX-1927, 5 ex. (Ros-
set, AGENJO, 1942); Nuria, VII, 4 ex.
(Flores); Queralbs, VIII (Josa).
Garrotxa: Olot, IX, 8 ex., incloent-hi la
f. pallida HMZ (Casas).
Selva: Caldes de Malavella, VIII-IX, 5 ex.
(COlleC. IBARRA).
Girones: Llora (Serra de Finestres), IX-
1980 (De-Gregorio).
Guilleries: Viladrau, 2 mascles, IX-1919
i 1921 (Novellas, collec. SAGARRA), in-
cloent-hi la f. laeta STDGR.; Guilleries, 2
femelles, VIII-1929 (Vilarrubia), in-
cloent-hi la f. pallida HMZ.; Susqueda,
IX (De-Gregorio i Maso), serie.
Osona: Balenya, IX-1968, 1 ex. (Vilarru-
bia); Vespella, IX (Ylla).
Valles Or.: la Garriga, 1 mascle, IX-1921
FIG. 1. Localitats catalanes d'Hepialus humili L. FIG. 2. Localitats catalanes de Triodia sylvina L.
113
(Farriols, collec. SAGARRA); Aiguafreda,
serie IX-1977 a 1980 (Romana).
Baix Emporda: Palafrugell, IX (De-Gre-
gorio).
AGENJO (1942) descrivi les formes indi-
viduals androgynus, pardoi i laincalvo, la
darrera localitzada a les Guilleries (Vila-
drau, exemplar paratipic a la co1•lec. SA-
GARRA), pero nosaltres les considerem man-
cades del suficient valor taxonomic.
Vol.: VIII-IX (una generacio; sembla
que en to una altra a IV-VI al centre d'Eu-
ropa).
Plantes hostes: Han estat citades Lava-
tera, Malva, Rumex, •Verbascum, etc., a
les arrels (DUFAY, 1961). Eruga: SPULER,
IV, lam. 14, fig. 6.
Genitalies: AGENJO (1942), lams. IV, V
i VI, fig. 2.
PHARMACIS PYRENAICUS DONZEL, 1838.
SEITZ, II, pg. 435, figs. 54e i f; SPULER, II,
pg. 485 , lam. 80, figs. 43-44 ; AGENJO, 1942,
pgs. 167 - 170, lam . 111, figs. 20 a 23.
Endemisme alpi del Pirineu Oriental i
Central . Emparentat amb P. bertrandi LE
CERF, 1936 ( Hautes Alpes francesos) i P. an-
selminae TEOBALDELLI , 1976 (Alps italians).
Especie relicta de la darrera glaciacio, molt
primitiva ( femelles braquipteres). Habita
els prats alpins (1900-2400 m ) i es helib-
fila.
Localitats catalanes (fig. 3):
Pallars Sobira: 1 6 i 2 Y Y de 1'Estany
Negre de Peguera, 14-VII-1968 (M.
Ibarra, collec. SAGARRA).
Andorra: 1 d i 1 Y d'Encamp, Cortals,
28-VII-1980, 1900 m. (P. Roche).
Conflent: Vernet i Canigo (Cambrada-
se), Pla Guillem, Montiluis (flocs ti-
pics) (DONZEL, 1838; OBERTHUR, 1923;
DUFAY, 1961), incloent-hi la f. alticola
OBTH., VII.
Ripolles: Vall de Nuria, VII, molt abun-
dos. Serie VII-1979 a 1981 (Josa, Maso,
De-Gregorio, Vallhonrat, collec. SAGAR-
RA), incloent-hi la f. alticola OBTH.;
Puigmal, VII-1981, 2.600 m (J. Ylla).
Fou citat per primer cop del Pirineu es-
panyol per WEISS (1920), que en recolli
una serie a la Perdida del rio Cotatuero,
Mont Perdut, Ordesa (Osca), VIII-1918,
2.400 m, part de la qual es a la collec. SA-
GARRA. KITSC H ELT (1932: 116) el city igual-
ment de Vielport (Osca). AGENJO (1942)
esmenta que n'estudia 2 mascles dels Pi-
rineus Catalans, VII-1918 (Rosset, collec.
IBARRA ) i VIII-1919 (P. Coma). La primera
d'aquestes citacions es errbnia, per tal com
es refereix a un dels individus d'Ordesa
agafat per WEISS (1920). Aixo mateix cal
dir de la citacio que feu de la Vall d'Aran
M. IBARRA (1975), perque tambe es referia
errbniament a aquell exemplar. Agraim la
informacio rebuda en aquest sentit del doc-
tor F. H. Rindge.
La forma alticola OBERTHUR, 1881, es
distingeix del tipus perque to les taques
de l'anvers de les ales anteriors reduides
o absents. Alguns autors (OBERT H UR, SPU-
LER, etc.) la cregueren bona especie, fet
que demostraren que no era cert PFITZNER
in SEITZ, STAUDINGER, etc., i recentment
AGENJO (1942) i VIETTE ( 1980 ), puix que es
tracta d'una forma fosca i que to identics
els aparells genitals; a la natura es troben
aplegades.
Sobre ]a bionomia i d'altres observa-
cions etoldgiques d'aquesta especie, hom
pot consultar DE-GREGORIO (1981).
Vol.: VII-VIII (una generacio).
Plantes hostes: De les nostres observa-
cions a la Vall de Nuria es despren que la
planta hoste es Potentilla sp. A la biblio-
grafia (DUFAY, 1961) hem vist citades gra-
minies (Festuca, etc.), pero probablement
aquestes citacions son erronies i cal su-
posar la monofagia prbpia de molter es-
pecies primitives.
Genitalies: AGENJO (1942), Tams. IV, V
i VI, fig. 6.
KORSCHELTELLUS FUSCONEBULOSA
DE GEER, 1778.
SEITZ, II, pgs. 434-435, fig. 54 D; SPULER, II,
pg. 485, lam. 80, fig. 6; AGENJO, 1942, pagi-
nes 160-163, lam. III, figs. 12 a 14.
Eurasiatica. Els exemplars dels Pirineus
(Gedre, Vernet) han estat anomenats per
VIETTE (1958) com ssp. pyreneensis.
AGENJO (1942) esmenta dues citacions ca-
talanes d'aquest hepialid: 2 mascles dels
Pirineus catalans, VIII-1918 i 1919 (P. Co-
ma) i 1 mascle de Barcelona, VIII-1919
(P. Coma). Com a fruit de les nostres re-
cerques n'hem pogut comprovar la pre-
sencia Iinicament al Pirineu, d'on conei-
xem les citacions concretes seguents (figu-
ra 4):
114
FIG. 3. Localitats catalanes de Pharmacis pyre- FIG. 4. Localitats catalanes de Korscheltellus fus-
naicus Dzl. conebulosa (punts) i K. lupulinus L. (cercles).
Vall d'Aran: 2 exemplars de Viella, VI-
VII (colleccio IBARRA, Museu Nova
York).
Conflent: Vernet, VI-VII (OBERTHUR,
1923; VIETTE, 1958; DUFAY, 1961).
Cerdanya: 1 mascle del Roc Blanc de la
Molina, 1.450 m; a la llum, 8-VII-1977
(A. Garcia).
La citacio de Barcelona ens sembla dub-
tosa. A la collec. SAGARRA hi ha individus
topotipics de la raga pirinenca de Gedre
(Hautes Pyrenees) (Rondou).
A la peninsula Iberica, a mes a mes dels
Pirineus, 1'especie habita la serralada Can-
tabrica, on es troba representada per una
forma molt mes petita, semblant a la tipi-
ca, i per la forma gallicus LEDERER, 1852
(not velleda HUBNER, 1808) (caracteritzada
per la coloracio uniforme de tonalitat bru-
na). Ambdues han estat esmentades del
Port de Pajares (Astlries) (CHAMPMAN,
1905) i d'Espinama i La Florida (Santan-
der) (Pardo, AGENJO, 1942). A la colleccio
SAGARRA n'hi ha una serie d'aquesta t ltima
localitat (ex. collec. IBARRA).
Vol.: VI-VIII (una generacio).
Plantes hostes: Ha estat citada Pteridum
aquiliuum, a les arrels (DUFAY, 1961), pero
ens sembla dubtosa.
Genitalies: AGENJO (1942), lams. IV, V i
VII, fig. 3.
KORSCHELTELLUS LUPULINUS L., 1758.
SEITZ, II, pg. 436, fig. 54g; SPULER, II, pa-
gina 485, lam. 80, fig. 8a i b; AGENJO, 1942,
pags. 163-164, lam. III, figs. 15-16; DE-GRE-
GORIO, 1981, pgs. 55-56.
Especie eurasiatica, estesa per les mun-
tanyes d'Europa i Caucas; arriba fins al
nord de la peninsula Iberica.
Localitats catalanes (fig. 4):
Rossello: Cotlliure, V-VI (DUFAY, 1961).
Osona: Vespella, Gurb i Gorg Negre, V-
1979 a 1981 (Ylla) (DE-GREGORIO, 1981,
ssp. espanoli descrip., floc tipic).
A Catalunya (Pirineu i Pre-pirineu) viu
Ia ssp. espanoli DE-GREGORIO, 1981. De la
resta de la peninsula 1'especie ha estat ci-
tada fidelment de Camargo i Fuente De
(Santander) (AGENJO, 1973), Horniyayuso
(Burgos) i Izarza (Alaba) (ORTIZ,. 1978),
Biel i El Frago (Saragossa) (REDONDO, 1981)
i serra de Gerez (Tras-os-Montes) (SILVA &
WATTISON, 1934). Hi ha una citacio dubto-
sa de Granada (RAMBUR, 1866; RIBBE, 1909-
1912).
Vol.: V-VI (una generacio).
Plantes hostes: Han estat citades les
graminies (DUFAY, 1961).
Genitalies: AGENJO (1942), lams. IV, V i
VI, fig. 4. Eruga: SPULER, IV, lam. 14, fig. 7.
115
I3
5
7
116
FIG. 5. 1, 2: mascle i femella d'Hepialus humuli.
3, 4: mascle i femella de Triodia sylvina. 5, 6: dos
mascles de Korscheltellus fusconebulosa. 7, 8:
mascle i femella de Pharmacis pyrenaicus. 9,
10: mascle i femella de Korscheltellus lupulinus
espanoli.
4
Finalment, creiem interessant de fer re-
ferencia a dues especies, una que cal eli-
minar dels Pirineus Orientals i una altra
que viu endemica a la serra de Guadar-
rama.
La primera es K. ganna HB., 1804, espe-
cie que arriba fidelment corn a distribuci6
mes meridional als Alps i que fou citada
per OBERT H UR (1862) de Vernet. Aquest
autor, posteriorment (1923: 84-86), afirma
que es tracta d'una determinacio erronia.
Cal excloure aquesta especie de la fauna
dels Pirineus Orientals de DUFAY (1961:
143).
Finalment, fem referencia a Pharmacis
castillanus OBERT H UR, 1883 (SEITZ, II,
pg. 435, fig. 54f), endemisme descrit de la
serra de Guadarrama (La Granja, Segovia)
i que viu a diversos indrets d'aquella (La
Granja, Balsain, El Escorial), be que hom
en coneix nomes un petit nombre d'indivi-
dus. El seu status fou molt discutit, i uns
autors el consideraven bona especie
(OBERTHUR, 1923; SPULER, 1908-1910) i d'al-
tres rata o varietat del pyrenaicus (PFITZ-
NER & SEITZ, 1912; STAUDINGER, 1901). AGEN-
Jo (1942) (pags. 164-167, lam. III, figs. 18
i 19, Tams. IV, V i VI, fig. 5) despres d'es-
tudiar-ne els aparells genitals, confirma el
primer punt de vista. Cal dir que castilla-
nus presenta la femella amb les ales ben
desenvolupades i que recorda P. carna Es-
PER. Per a mes detalls sobre aquesta inte-
ressant especie, ens remetern al treball
esmentat. (Segons AGENJO, 1942, caldria in-
cloure'l sistematicament en el genere Kor-
scheltellus, darrera lupulinus).
BIBLIOGRAFIA
AGENJO, R. 1942. Hepialus de Espana. Eos, 18:
145-175.
AGENJO, R. 1968, 1973. Secci6n de Capturas, V,
VIII. Graellsia, 23: 16; 27: 23-41.
DONZEL, H. 1838. Description de trois nouvelles
especes de Lepidopteres trouvees dans les Py-
renees Orientales. Ann. Soc. Entorn. France,
VIII: 429-430.
DUFAY, Cl. 1961. Faune terrestre et d'eau douce
des Pyrenees Orientales. VI. Lepidopteres. Sup-
plem. a Vie Milieu.
IBARRA, M. 1975. Catalogo de los lepid6pteros del
Valle de Aran, III. Rev. Shilap, 9: 36-40.
OBERTHUR, Ch. 1923. Catalogue des Lepidopteres
des Pyrenees Orientales. Etud. Lep. Comp., XX:
84-86.
P. DE-GREGORIO, J. J. 1981. Biogeografia i etiologia
del Pharmacis pyrenaicus DZL., endemisme pi-
rinenc. Comunicacio presentada a la Sessi6 cien-
tffica conjunta ICHN/SCL: 9-11.
P. DE-GREGORIO, J. J. 1981. Troballa del K. lupuli-
nus a Catalunya (Lep. Hepialidae). Treb. Soc.
Cat. Lep., IV: 55-56.
PFITZNER & SEITZ, A. 1912. Hepialidae, in: Les
Macrolepidbpteres du Globe, II: 433-439, Pl. 54.
SPULER, A. 1908-1910. Die Schmetterlinge Europas,
II, lam. 80, i IV, lam. 14. Stuttgart.
VIETTE, P. 1958. Contribution a 1'etude des Hepia-
lidae (336). L'Entomologiste, 14 (5-6): 99.
WEISS, A. 1915. Contribuci6 a la fauna lepidopte-
rolbgica de Catalunya. Treb. Inst. Cat. Hist.
Nat., I: 89.
WEISS, A. 1920. Contribuci6 al coneixement de la
fauna lepidopterolbgica d'Arag6. Treb. Mus.
Cien. Nat. Barcelona, IV (2): 103.
117


Revisió de la família "Hepialidae" Stephens, 1829 "(Lepidoptera: Homoneura)" a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert