Aragonés, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 
 
 
Notícia bibliogràfica d’estudis lingüístics i literaris (2011-2014) 
 
Albert Aragonés Salvat 
 
 
 
 
D’ençà de l’última notícia bibliogràfica publicada en el número 4 de la revista beCEroLes 
(2010) han passat quatre anys molt fructífers. 
 
Entre les obres generals, a més a més de l’aparició dels volums 5 (2010) i 6 (2012) de 
l’Atles lingüístic del domini català i els volums 3 (2011) i 4 (2013) del Petit atles lingüístic 
del domini català, dirigit per Joan Veny,1 cal destacar L’entonació dels dialectes catalans 
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 2013), coordinat per Pilar Prieto i Teresa Cabré.  
 
Es tracta d’una monografia que ofereix una acurada descripció dels 
patrons entonatius que s’empren en els dialectes catalans per 
expressar diferents significats pragmàtics. La base empírica del 
treball es basa en un ampli corpus recollit en 70 poblacions del 
domini lingüístic i accessible en format d’àudio i vídeo en el web 
de l’Atles interactiu de l’entonació del català. Joan Borràs-Comes 
és l’encarregat del capítol dedicat al català nord-occidental (p. 101-
126) i Verònica Crespo-Sendra del dedicat al valencià (p. 45-73). 
 
En l’àmbit de les publicacions 
d’estudis lingüístics del nostre territori 
cal destacar la publicació del Vocabulari de Catí. Festes i 
costums (Bencarló: Onada, 2012), un recull de mots de mossèn 
Joan Puig, transcrit i ordenat pel malaguanyat Pere-Enric 
Barreda, professor titular de Filologia Llatina a la Universitat 
de Barcelona i patró de la Fundació Carles Salvador, amb unes 
notes lingüístiques de la companya Àngela Buj Alfara.  
 
També cal recordar que s’han reeditat dos llibres 
importantíssims per al coneixement dels parlars nord-
occidentals.  
 
El primer és la segona edició de la tesi doctoral d’Artur Quintana, El català de la 
Codonyera (Saragossa: Gara d’Edizions, 2012), publicada a Barcelona l’any 1986. Aquesta 
és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al 
vocabulari, que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots.  
 
 
1 Des de l’any 2014, aquests materials estan disponibles a Internet al portal Atles lingüístic del domini català. [En 
línia:] <http://aldc.espais.iec.cat/>. 
????????
???
beCEroLes  273-276 (2016), VI 
El segon és Aproximació geolingüística als parlars del Priorat (Reus: Carrutxa, 2012), del 
bon amic Pere Navarro, que va aparèixer per primera vegada l’any 2000. Aquesta 
aproximació conté un total de 72 mapes on apareixen representades variants fonètiques, 
morfològiques i lèxiques dels parlars del Priorat. 
 
La publicació més ambiciosa d’aquests anys, però, sens dubte ha 
estat el llibre Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de 
la diòcesi de Tortosa (Benicarló: Onada, 2013), que recull una 
bona part de les ponències i comunicacions presentades al III 
Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de 
Tortosa, que es va celebrar del 23 al 25 de novembre de 2011 a 
Vinaròs, organitzat per la URV i la UJI.  
 
Es tracta d’un volum de 533 pàgines que, com diuen els editors 
en la presentació del llibre, ha suposat una “autèntica heroïcitat” 
que s’hauria reconèixer i valorar com cal. Hi trobem estudis 
sobre noms populars dels estels (A. Aragonés), mariscs bivalves 
(J. Beltran) i paraules gramaticalitzades (X. Rull); descripcions 
dels parlars de Masriudoms (E. Cremades) i Xert (M. À. Pradilla i R. Sanz); anàlisis 
dialectomètriques del tortosí (M. P. Perea) i del català nord-occidental (E. Valls) i un llarg 
etcètera. 
 
Edicions Onada, de Benicarló, també ha publicat tres noves 
biografies en la colecció Gent Nostra, dedicades als escriptors 
Manuel Pérez Bonfill (2011) i Jesús Massip i Fonollosa (2014), 
a cura de Xavier Garcia, i a Gerard Vergés i Príncep (2012), a 
cura d’Emigdi Subirats.  
 
Els dies 17 i 18 d’octubre de 2014, es van celebrar les Jornades 
de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Hi van 
intervindre Olga Cubells, Natxo Sorolla, Roser Vernet, Josep S. 
Cid i Carles M. Castellà, entre d’altres, tractant de temes com el 
parlar de transició entre el tortosí i el lleidatà, la diglòssia a la 
Franja, les trobades d’escriptors “Priorat en primera persona”, la 
figura de l’escriptor asconenc Carmel Biarnès, o el procés d’estandardització de la varietat 
lingüística del Baix Ebre. 
 
Durant aquests anys s’han creat diversos grups de treball de docents de les Terres de l’Ebre 
dins del Pla de Formació de Zona que han permès recollir materials d’estudi interessants.  
 
Un d’ells és Joan Amades i les Terres de l’Ebre, un material elaborat per un grup de treball 
el curs 2009-2010 que recull un buidatge de les referències a les Terres de l’Ebre que 
contenen el Costumari català i el Folklore de Catalunya de Joan Amades, el vocabulari 
«Termes dialectals de la comarca de Gandesa» (1919), del mateix Amades, la reedició de 
l’estudi «Joan Amades i la Terra Alta» de Ramon Vilar Herms, i una sèrie d’annexos amb 
algunes activitats didàctiques, recursos a la xarxa, bibliografia, etc. Aquests materials estan 
disponibles al web del CRP del Baix Ebre.  
 
L’altre grup de treball format per docents de secundària, sobretot, però també de primària, 
?????????
???
ha girat a l’entorn de la figura i l’obra de Cristòfol Despuig, autor de Los coloquis de la 
insigne ciutat de Tortosa. El web Los coloquis de Despuig Wiki recull els treballs realitzats 
pel grup i una bibliografia completa sobre l’autor i l’obra. 
 
Precisament un dels membres d’aquest grup de treball, Enric 
Querol, és, juntament amb Josep Solervicens, el responsable 
d’una nova edició crítica de Los coloquis de la insigne ciutat 
de Tortosa, de Cristòfol Despuig (Barcelona: Publicacions de 
l’Abadia de Montserrat, 2011). Aquesta nova edició es basa 
en dos testimonis complets del text (el ms. B-20 de l’AHCB i 
l’ed. de Fidel Fita de 1887) i tres més de fragmentaris (copiats 
per Josep Torner, Jeroni Pujades i Francesc Martorell, al segle 
XVII). A més a més d’una introducció, amb dades 
actualitzades sobre l’autor i l’obra, i l’ampliació de les notes 
aclaridores a peu de pàgina, també hi trobem un índex 
onomàstic molt útil. Sens dubte, la de Querol i Solervicens 
passa a ser a partir d’ara l’edició de referència obligada 
d’aquesta obra cabdal de la literatura catalana del 
Renaixement. 
 
A més a més, Joan Antoni González, que també forma part 
d’aquest grup de treball, ha publicat una traducció 
castellana de Los coloquis, acompanyada d’una edició 
crítica rigorosa, en la revista digital eHumanista, vol. 1 
(2012), p. 248-446, i l’article «La transmissió de Los 
Coloquis de la Insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol 
Despuig, i altres notes sobre l’obra», Recerca, núm. 14 
(2012). A la castellana cal afegir la recent traducció a 
l’anglès de Henry Ettinghausen, publicada per Barcino, 
conjuntament amb l’editorial britànica Tamesis, amb el títol 
Dialogues. A Catalan Renaissance Colloquy Set in the City 
of Tortosa (2014). 
Sense apartar-nos de l’àmbit de 
l’ensenyament, al llarg 
d’aquests anys han estat 
premiats diversos treballs de recerca d’estudiants de batxillerat 
que, gràcies a la iniciativa de la Fira del llibre Joan Cid i Mulet 
de Jesús, han estat publicats en format de llibre: Enric Blanco 
Piñol, «El poeta i escriptor Gerard Vergés», dins II Concurs de 
treballs de recerca en l’àmbit literari i l’exili (EMD de Jesús, 
2010, p. 15-101); Verònica Hernández Royo, «Gèminis», dins 
III Concurs de treballs de recerca en l’àmbit literari i l’exili 
(EMD de Jesús, 2011); Laura Navarro Favà, «La poeta Zoraida 
Burgos i Matheu», dins V Concurs de treballs de recerca en 
l’àmbit literari i l’exili (EMD de Jesús, 2013). A aquests cal 
que afegim el treball de Rut Ramal Sancho, «Nomenclàtor 
d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places» (Alcanar: Institut Sòl-de-Riu, curs 2010-
2011), que va rebre el Premi CIRIT 2012. 
Pel que fa als ajuts i beques, volem destacar la IV Beca Joan Veny, atorgada per l’Institut 
????????
???
Ramon Muntaner (IRMU) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del 
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha recaigut en l’estudi La 
varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i 
pèrdua de formes pròpies, presentat pel nostre amic i company Carles M. Castellà. 
 
Els estudis universitaris també han donat els seus fruits. 
Apuntem les tesis doctorals de Josep Miquel Ramis Llaneras, 
Autotraducció i Sebastià Juan Arbó. El cas de Terres de l’Ebre 
(Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011); de Josep-
Sebastià Cid Català, Patrimoni literari i territori. Una proposta 
d’educació literària a partir dels espais de l’Ebre (Barcelona: 
Universitat de Barcelona, 2013); d’Esteve Valls i Alecha, 
Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en 
curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a 
la reflexió sociolingüística (Barcelona: Universitat de 
Barcelona, 2013), i d’Emili Samper Prunera, Cels Gomis i 
Mestre: biografia i narrativa folklòrica (Tarragona: Universitat 
Rovira i Virgili, 2013), que colabora en aquest número.  
 
La Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, organitzada per la Universitat Rovira i 
Virgili sota la direcció d’Emigdi Subirats, ha programat durant aquests anys diversos 
cursos: Literats ebrencs de principis del segle XX (2010), centrat en les figures de Cid i 
Mulet, Artur Bladé, Roc Llop, Joan B. Manyà, Tomàs Bellpuig, Joan Povill i Adserà i 
Sebastià Juan Arbó; Dones ebrenques i literatura (2011), que va tractar de la poeta Zoraida 
Burgos, les novelistes Francesca Aliern i Carme 
Meix, així com de la literatura infantil d’Estrella 
Ramon; La difusió del fabrisme a les terres de la 
Diòcesi de Tortosa, 1911-1932 (2012), sobre la 
influència del fabrisme a les comarques de l’Ebre i el 
Maestrat, i la feina filològica i intelectual de Pere 
Labèrnia, Francesc Mestre i Noé, Tomàs Bellpuig o 
Artur Bladé, entre d’altres; i finalment Esplendor del 
Renaixement i lletres del Barroc (2013), centrat en els 
escriptors Cristòfol Despuig, Francesc Vicenç Garcia i 
Francesc Mulet. Han estat set estius consecutius de 
cursos que, malauradament, aquest any 2014 no han 
tingut continuïtat. 
 
Les fires, jornades i trobades literàries del nostre 
territori han aconseguit consolidar-se i han continuat 
repetint-se, any rere any, la Fira del Llibre Joan Cid i 
Mulet (8a ed., 2014), a Jesús, a mitjan abril; la Mostra 
de Llibres de la Ribera d’Ebre (7a ed., 2014), a Flix, 
per Sant Jordi; la Fira del Llibre Ebrenc (11a, 2014), a Móra d’Ebre, que organitza també la 
Jornada del Llibre Ebrenc (11a 2014) i la fira d’espectacles literaris Litterarum (7a, 2014), 
a principis de juny; la Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya, a l’agost, l’última de les 
quals (7a, 2012) es va fer a Vall-de-roures i Arnes; i finalment les Jornades de les Lletres 
Ebrenques (5a ed., 2011, 6a, 2011, 7a ed., 2012,, 8a, 2013), que organitza la Biblioteca 
Comarcal Sebastià Juan Arbó a Amposta, a l’octubre. 
?????????
???


Notícia bibliogràfica d'estudis lingüístics i literaris (2010-2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert