New or interesting records of Histeridae (Coleoptera) from the lberian Peninsula. The records of nine interesting species from the Iberian fauna are now commented. Myrmetes paykulli Kanaar, 1979 and Hypocaccus specularis (Marseul, 1855) are now recorded for the first time in the Iberian Peninsula. The occurrence of several species and new data on their Distribution are also provided: Aeletes atomarius (Aubé, 1842), Gnathoncus communis (Marseul, 1862),
Dendrophilus punctatus (Herbst, 1792), D. Pygmaeus (Linnaeus, 1758),  Kissister fuentei (Reitter, 1896), Merohister ariasi (Marseul, 1864) and Atholus paganettii (Bickhardt, 1911)

Yélamos, Tomàs

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ses. Entom. ICHN-SCL, VIII (1993): 13-16	 Barcelona, 1994
CITES NOVES O INTERESSANTS D'HISTÈRIDS DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA (COLEOPTERA, HISTERIDAE)*
T. Yélamos
ABSTRACT
New or interesting records of Histeridae (Coleoptera) from the lberian Peninsula. The
records of nine interesting species from the Iberian fauna are now commented. Myrmetes paykulli
Kanaar, 1979 and Hypocaccus specularis (Marseul, 1855) are now recorded for the first time
in the Iberian Peninsula. The occurrence of several species and new data on their distribution
are also provided: Aeletes atomarius (Aubé, 1842), Gnathoncus communis (Marseul, 1862),
Dendrophilus punctatus (Herbst, 1792), D. pygmaeus (Linnaeus, 1758), Kissister fuentei
(Reitter, 1896), Merohister ariasi (Marseul, 1864) and Atholus paganettii (Bickhardt, 1911).
Key words: Coleoptera; Histeridae; new records; confirmation of occurrence; Iberian Peninsula.
Recepció: 30 I 1994; Acceptació: 14 III 1994; ISSN: 1134-7783
Tomas Yelamos. Museu de Zoologia. Apartat de correus 593; 08080 Barcelona.
*Aquest treball s'ha beneficiat del projecte d'investigació «Fauna Ibérica II» DGICYT PB 89 0081.
INTRODUCCIÓ
En el decurs dels darrers anys han estat realitzades nombroses campanyes
de mostreig a la península Ibèrica, per tal de completar les dades que han de
permetre la realització d'una monografia sobre la fauna ibèrica d'histèrids. A
tal efecte també han estat revisades colleccions, tant públiques com privades,
de diversos pesos, que contenen fauna ibero-balear, entre les quals cal destacar,
fonamentalment, les dels museus de Barcelona, Copenhaguen, Lund, Madrid i
París.
En l'estat actual del coneixement, es poden citar 162 espècies d'histèrids
del nostre àmbit geogràfic. Ha estat possible d'anar comprovant la presència
—13—
d'espècies que havien estat citades per autors de la darreria del segle passat o
del començament del present. També han estat descrites algunes espècies noves:
Iberacritus sp., en premsa, Hypocacculus (Nessus) ferreni Yélamos, 1990 i
Gnathoncus ibericus Yélamos, 1990.
El medi humícola i endogeu és fins ara el menys conegut de la nostra
área geográfica. En intensificar l'estudi d'aquest medi, de segur s'anirà incre-
mentant el nombre d'espècies que fins ara encara no coneixem de la nostra
zona, o bé fins i tot novetats científiques.
Aeletes atomarius (Aubé, 1842)
Mostra una distribució paleärtica occidental, rara al sud d'Europa, que
fins ara només era coneguda a la península Ibérica gràcies a una antiga citació
genérica «Madrid» (DE LA FUENTE, 1925). Ara ha estat possible estudiar mate-
rial recollectat a El Escorial (Madrid), amb la qual cosa queda confirmada la
seva presència peninsular.
Habita entre la fusta descomposta i humida i a l'humus. Podria tractar-se
d'una espècie partenogenètica, ja que després d'haver estudiat centenars
d'exemplars de tot arreu, mai no han estat trobats els mascles.
Myrmetes paykulli Kanaar, 1979
Espècie euro-centrasiätica, rara al sud de l'àrea. Ha estat citada en diverses
ocasions del vessant nord del Pirineu central i oriental. Ha estat capturat un
exemplar al bosc d'avets de la Varicauba (Vall d'Aran, Catalunya) el 20 V
1992 (J. M. Riba leg.). Aquesta troballa en confirma la presència pirinenca,
sempre posada en dubte.
Viu dins dels formiguers de Formica, si bé l'exemplar ara esmentat fou
atret per feromones d'escolítids.
Gnathoncus communis (Marseul, 1862)
Habita a la regió paleärtica, especialment al centre i nord d'Europa i a
l'Àsia central, rarament al sud d'Europa. Fins ara es coneixia de dues localitats
de Madrid (El Escorial i Villaviciosa de Odón) (YÉLAmos & FERRER, 1988). Ha
estat trobat a Alfara dels Ports (Baix Ebre, Catalunya) el 03 VIII 1988 (X.
Vázquez leg.), i és la primera citació catalana.
Normalment es troba en excrements d'aus, egagrópiles i coves. L'exemplar
ara esmentat fou trobat a la nit, atret per la llum.
Hypocaccus specularis (Marseul, 1855)
Distribuit per Europa, arriba fins a Turquia i Armènia, i és rar al sud
del continent. Es va trobar un exemplar o' a Órgiva (Granada) el 16 IV 1966
—14—
(Lyneb-Martin-Langem leg.), i és aquesta la primera ocasió en qual fou trobada
l'espècie a la península Ibèrica.
Normalment una mostra clara tendencia orófila, i viu en excrements.
Dendrophilus punctatus (Herbst, 1792)
Distribució holärtica, molt rar al sud d'Europa. Es coneixia una citació
antiga de Bilbao (DE LA FUENTE, 1925) i una de moderna de Os Cabaninhos
(Sierra de Ancares, Lugo) (YÉLAmos & FERRER, 1988). Ara també ha estat
trobat a Lés i a Bossòst (Vall d'Aran, Catalunya) el mes de juny, que són
noves citacions per a Catalunya.
Viuen en arbres morts, en descomposició, relacionats sempre amb formigues
dels gèneres Formica i Lasius, i també poden viure als seus nius.
Dendrophilus pygmaeus (Linnaeus, 1758)
Habita a la zona euro-siberiana, però és molt rar al sud de la seva área.
Havia estat citat de Bilbao (DE LA FUENTE, 1925) i del Pirineu francès. Ha
estat trobat a Os Cabaninhos (Sierra de Ancares, Lugo) el 20 X 1984 (J. C.
Otero leg.).
Es troba al mateix hábitat de l'espècie precedent.
Kissister fuentei (Reitter, 1896)
Especie descrita de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) a partir d'un
exemplar trobat per De la Fuente. També fou citat d'Almagro (Ciudad Real)
(DE LA FUENTE, 1925). Es va trobar un exemplar a l'avenc de Barrina (Fatxeca,
Alacant) el 30 XII 1969 (F. Español leg.) i ara, un altre exemplar a Alcalá de
Henares (Madrid) el 10 VII 1990 sota una pedra (T. Yélamos leg.)
No hi ha dades sobre la seva biologia.
Merohister ariasi (Marseul, 1864)
Espècie descrita genèricament de Catalunya. Ha estat citada del nord de
la zona mediterränia: Israel, Turquia, Grècia, antiga Iugoslàvia, Itàlia, Còrsega
i Franca (Alps Marítims, Var i Erau) (Gom y, 1990; SECQ, 1989). A la col-lecció
del Museum of Zoology and Entomology de Lund (Suècia) ha estat trobat un
exemplar capturat a Tossa de Mar (Selva) el 29 VI 1963.
Grácies al collega Michel Secq, ens és permès de citar aquesta espècie
de Portugal: Santo Amaro, Sousel (Alto Alentejo), dos exemplars capturats el
16 XI 1969 (A. Zuzarte leg., Coll. M. Secq Det., Coll. N. Dégallier).
Durant forca temps es va creure que aquesta era una especie aliena a la
nostra fauna i per tant errònia la localització de l'holotipus. D'acord amb les
presents troballes, sembla confirmar-se el correcte etiquetatge del tipus.
Habita dins dels forats que es formen als troncs dels arbres vells,
preferentment alzines, sureres i roures, i es nodreix de les larves que hi viuen.
—15-
Atholus paganettii (Bickhardt, 1911)
Descrit de Ponferrada (León), només es coneix d'Algèria, Sardenya,
Espanya i Portugal. Anteriorment havia estat trobat a Portalegre (Alto Alentejo)
(BICKHARDT, 1912), Villamoros i Azadinos (León) (SALGADO, 1985). Recentment
ha estat trobat a Ontigola (Toledo) el 12 VII 1990 sota una pedra (T. Yélamos
leg.).
Es coneixen molt poques dades de la seva biologia, i han estat trobats en
excrements de vaca i a sota de pedres, des de la primavera a la tardor.
AGRAÏMENTS
Tinc el plaer d'agrair la cessió de material per a estudi per part dels
col . legues següents: Dr. Roy Danielsson (Zoologiska Institutionen, Lunds
Universitet), Sr. Oleguer Escolà (Museu de Zoologia de Barcelona), Dra. Isabel
Izquierdo (Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid), Dr. Ole Martin
(Zoologisk Museum, Copenhague), Dr. J. Carlos Otero (Universidad de Santiago),
Sr. Josep M. Riba (Universitat de Barcelona) i Dr. Xavier Vázquez (Universitat
de Barcelona). També agraeixo al bon amic Michel Secq (Montcaret) la cessió
de les dades de captura de Merohister ariasi per a publicar, a més d'altres
valuoses observacions sobre el present treball.
REFERÈNCIES
BICKHARDT, H., 1912. Neue Histeriden und Bemerkungen zu bekannten Arten (Col.).
Entomologische Mitteilungen, 1(16): 289-295.
DE LA FUENTE, J. M., 1925. Catálogo sistemático-geográfico de los Coleópteros observados
en la Península Ibérica, Pirineos propiamente dichos y Baleares. Boletín de la Sociedad
Entomológica de Espaha, 8(2-5): 55-96.
GOMY, Y., 1990. Confirmation de la presence en Corse de Merohister ariasi (MARSEUL) et
précisions sur sa répartition française (Col. Histeridae). Nouvelle Revue d'Entomologie
(N.S.), 7(4): 459-460.
SALGADO, J. M., 1985. Datos de Históridos (Col. Histeridae) en zonas limítrofes a las lagu-
nas de Villafáfila (Zamora). Actas do II Congresso Ibérico de Entomologia: 319-328.
SECQ, M., 1989. Présence de Merohister ariasi (Marseul, 1864) dans l'Hérault (Col.
Histeridae). L 'Entomologiste, 45(3): 164.
VELAMOS, T. & FERRER, J. DE, 1988. Catálogo preliminar de los Históridos de la Fauna
Ibero-Balear (Coleoptera, Histeridae). Graellsia, 44: 159-199.
—16—


Cites noves o interessants d'histèrids de la península ibèrica (coleoptera, histeridae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert