Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTATUTS DEL GRUP CATALA DE SOCIOLINGÜÍSTICA 
De l'art. 9 amb la modificació aprovada l'any 1991 
El Grup Catala de Sociolingüística, que reuneix estudiosos d'aquesta disciplina de 
l'kmbit lingüístic catala, ha nascut d'una voluntat de normalització de la llengua catalana 
i d'un interes pel desenvolupament de la sociolingüística a la nostra area. 
Després de la Universitat d'Estiu de Prada de 1973, el Grup sorgí a la llum pública 
l'any 1974 coincidint amb el Congrés Mundial de Sociologia de Toronto. Posteriorment, 
col-labora amb 1 ' ~ m b i t  de Llengua del Congrés de Cultura Catalana, i inicia el 1977 
la publicació de l'anuari Treballs de Sociolingiiística Catalana. 
En aquest acte, el GCS, considerant que la manca d'una normativa interna dificulta 
el desenvolupament de l'entitat, decideix de constituir-se en associació i donar-se els pre- 
sents Estatuts. 
Títol I 
NATURALESA JURÍDICA, SEU I FINALITATS 
Article primer 
La present associació, denominada Grup Catala de Sociolingiiistica (GCS), agrupa 
els estudiosos en sociolingüística, principalment de Catalunya i també dels altres territo- 
ris de llengua catalana. . 
Article segon 
El Grup Catala de Sociolingüística coordinara les seves activitats amb 1'Institut d'Es- 
tudis Catalans. La seu oficial del Grup és el carrer d'Enric Granados, número 2, de Bar- 
celona. 
Article tercer 
Són finalitats del Grup: fomentar la recerca sociolingiiística; intercanviar informació 
sociolingiiistica amb tota mena d'organismes, institucions i investigadors de dins i fora 
de l'ambit catali; portar a terme activitats de divulgació sociolingiiistica; efectuar reco- 
manacions a entitats i organismes públics i emetre dictamens o declaracions sobre qiies- 
tions sociolingüístiques; i, en general, acomplir qualsevol altra activitat d'interks per a 
la sociolingiiística. 
Títol I1 
COMPOSICIO I DRETS I DEURES DELS SOCIS 
Article quart 
El Grup és format per socis i membres corresponents. Per a esdevenir soci, I'aspirant 
que demostri el seu interbs i la seva competencia en qualsevol branca de la sociolingüisti- 
ca ha d'ésser presentat per dos socis i admks per la Junta de Govern. Poden esdevenir 
membres corresponents els estudiosos de fora dels Palsos Catalans interessats en temes 
de sociolingüística catalana, amb els mateixos tramits i procediment. 
Article cinqu2 
Són drets dels socis: elegir i ésser elegits en els brgans de govern; tenir veu i vot 
en les assemblees generals; proposar a la Junta de Govern investigacions i altres iniciati- 
ves compreses dins les finalitats del GCS; participar en totes les sessions científiques o 
de debat organitzades pel GCS; donar-se de baixa del GCS. 
Article sis2 
Són deures dels socis: pagar la quota establerta; col.laborar amb la Junta de Govern 
per al bon funcionament del GCS dins les finalitats previstes en l'article tercer; assistir 
regularment a les sessions cientifiques o de debat. La Junta de Govern pot prendre l'acord 
de donar de baixa un soci per retard de més de dos anys en el pagament de la quota 
o per inassistencia no justificada durant el mateix període als actes estatutaris del GCS. 
Article set? 
Els membres corresponents del GCS tindran els mateixos drets i deures que els socis, 
en tot allb que no ho impedeixin les lleis vigents. 
ORGANS DE GOVERN 
Article vuit2 
La Junta de Govern -brgan executiu del GCS, amb totes les atribucions que per 
llei o segons aquests Estatuts no corresponen a 1'Assemblea General- és constitui'da pel 
president, el secretari, el tresorer i dos vocals, un dels quals sera l'encarregat de publica- 
cions. Una reunió de la Junta, perqui: sigui valida, ha d'aplegar com a mínim tres assis- 
tents, un dels quals ha d'ésser el president o un delegat seu expressament designat entre 
els restants membres de la Junta de Govern. Les decisions de la Junta que impliquin 
una responsabilitat pública del GCS s'hauran de prendre, com a minim, per quatre vots 
favorables. 
Article nov2 
La durada del mandat de la Junta de Govern és de dos anys. Els membres de la 
Junta, la durada del mandat individual dels quals és de 4 anys, són reelegibles, pero de 
manera consecutiva només ho poden ésser una sola vegada. 
Article des2 
L'Assemblea General proveeix els carrecs de la Junta de Govern. Amb temps sufi- 
cient, la Junta anunciara les eleccions a tots els socis i els instara que, durant un període 
no inferior a un mes, proposin candidats a cadascun dels ckrecs a proveir; aquestes pro- 
postes han d'incloure l'acceptació del carrec per part del candidat i una declaració d'in- 
tencions. Transcorregut el període assenyalat, la Junta anuncia a tots els socis la convo- 
catbria d'Assemblea General i la relació de candidats. El vot pot ésser per correspondencia 
o durant la celebració de l'Assemblea, per votació secreta; en qualsevol cas, hi ha un 
sol escrutini de vots emesos, dins 17Assemblea General, després del qual són proclamats 
els elegits. En el cas de vacant inesperada d'un carrec després que el procediment descrit 
hagi estat iniciat, la votació parcial corresponent es limitara als assistents a 1'Assemblea. 
La renovació de la Junta es fara d'aquesta manera: una convocatoria, el president i un 
vocal; i una altra convocatbria, el secretari, el tresorer i l'altre vocal. 
Títol I v 
L'ASSEMBLEA GENERAL 
Article onze 
L'Assemblea General ordinkia es reuneix cada any. L'Assemblea, convocada per 
la Junta dins un termini no inferior a un mes i amb una proposta d'ordre del dia, se 
celebrara en primera convocatbria si assisteixen la meitat més un dels socis; i en segona 
convocatbria, al cap de mitja hora, sigui quin sigui el nombre dels assistents. En els ma- 
teixos termes, són possibles també assemblees extraordinAries, convocades per la Junta 
o petició d'una quarta part dels socis. 
Article dotze 
L'Assemblea General delibera sobre I'ordre del dia; escolta i aprova, si aixo proce- 
deix, la memoria d'activitats, el projecte d'activitats, l'estat de comptes i el projecte de 
pressupost; procedeix, si s'escau, a l'elecció de la Junta; i fa precs i preguntes a la Junta. 
En cas de renovació de la Junta, els projectes d'activitats i de pressupost seran discutits 
una vegada efectuada l'elecció. 
Article tretze 
L'Assemblea delega la gestió corrent en la Junta de Govern. 
Títol v 
FUNCIONAMENT 
Article catorz? 
Els recursos del GCS són els següents: 
1) Les quotes que satisfan els socis. L'import de la quota anual és fixat per la Junta 
en virtut d'una delegació de 1'Assemblea General. Qualsevol modificació del tipus de CO- 
tització ha d'ésser aprovada per la primera Assemblea General que es reuneixi després 
d'aquella modificació. 
2) Les subvencions que li puguin ésser atribui'des per institucions o organismes de 
promoció cultural o per particulars interessats en la comesa i la finalitat del GCS. 
3) El GCS pot rebre donacions, llegats, etc., i pot realitzar vendes i adquisicions 
no contraries a les lleis vigents. 
Article quinze 
La Junta de Govern organitzara, com a mínim quatre vegades a l'any, sessions de 
seminari o de debat. Podran participar en aquestes sessions tots els socis del GCS, així 
com altres persones interessades pel tema de la sessió. 
Article setze 
La Junta de Govern promoura, sota la seva direcció, les publicacions del GCS. 
MODIFICACIONS, DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIO 
Article disset2 
Tot projecte de modificació dels Estatuts ha d'ésser sotmes a una Assemblea General 
extraordinaria. A la convocatoria, signada pel president, ha de figurar el text proposat. 
Per a aprovar la modificació, cal el vot favorable de la meitat més un dels socis, en pri- 
mera convocatoria, i dels assistents, en segona convocatoria. 
Article divuit2 
El GCS només pot ésser dissolt a proposta de la Junta o d'un nombre de socis equi- 
valent, almenys, a la quarta part del total. La decisió de dissolució ha d'obtenir com 
a mínim dos terqos dels vots dels socis, en primera convocatoria, i dels assistents, en 
segona convocatoria. 
Article dinov2 
Si la dissolució del GCS és aprovada, la mateixa Assemblea encarregara a la Junta 
de Govern de liquidar els bens de l'associació, els quals seran aplicats, nomes en al10 
que tinguin de beneficiós, a 1'Institut d7Estudis Catalans. 
Clausules transithries: 
1) Són membres fundadors tots els qui consten en l'acta de constitució de l'associació. 
2) En el moment de la seva fundació l'associació no té patrimoni. El pressupost 
inicial sera de cent vint mil pessetes. 
3) L'associació assumeix com a seus tots els números apareguts de Treballs de So- 
ciolingiiística Catalana. 
Volum 1 
La sociolingüística catalana al Canada (Antoni M. Badia i Margarit). Entorn de la so- 
ciolingüística catalana: precedents, dificultats, contingut, objectius (Antoni M. Badia 
i Margarit). Gramatica normativa enfront de gramhtica descriptiva en catala modern 
(Antoni M. Badia i Margarit). Digldssia a Catalunya Nord (Domhec Bernardó i Bernat 
Rieu). La influbncia de factors histdrics exbgens en la situació actual del catala dins la 
societat (Jordi Carbonell). Actituds polítiques i lingüístiques al País Valencia contempo- 
rani (Alfons Cucó). Aculturació lingüística d'immigrants a Barcelona (Claudi Esteva). 
Llengua i literatura al País Valenciri en elprimer terc del segle XIX (Joan Fuster). Sobre 
el procés de patoisització (Robert Lafont). Les enquestes sociolingüístiques catalanes 
(Joaquim Torres). La normalització del catala modern (Francesc Vallverdú). L'ús del 
catal& dins la literatura cientij5ca (Gerard Vassals). 
Volum 2 
El Grup Catala de Sociolingüística i el Seminari Internacional de Sociolingüística de 
Perpinya (juliol de 1977)(Antoni M. Badia i Margarit). Educació i sociolingüística (Lluís 
V. Aracil). Elements d 'hisrdria social i política de la llengua catalana (Jordi Carbonell). 
Traducció i interpretació dels escriptors llatins (Miquel Dolc). Diglbssia, normalització 
i ensenyament de la llengua vernacla dins la societat nord-catalana (Gentil Puig). Estudi 
sobre la digldssia entre els grups professionals a Barcelona (Teresa Turell). 
Volum 3 
Ús i alternan~a de llengües en grups de joves d'un barri de Barcelona: Sant Andreu de 
Palomar (Helena Calsamiglia i Empar Tuson). Vikings i Pagesos: una batussa continua- 
da. Assaig per a un estudi de les relacions interdialectals en catala (Miquel Pueyo). En- 
questa de seguiment i control del Decret d'incorporació del catala al sistema educatiu 
de Catalunya (Gentil Puig). Sobre els signes fbnics usats en les relacions home-btstia 
(Jordi Bernardó i Francesc Prat). La Sociolingüística catalana (Georg Kremnitz). 
Volum 4 
El comportament, les actituds i la competbncia lingüística dels treballadors dins l'em- 
presa (Teresa Turell). Llengua i estructura educativa en una zona de Catalunya: Grano- 
llers i la seva rodalia (Miquel Siguan, Joaquim Arnau i Ignasi Vila). Alternatives a1 
bilingüisme valencia meridional: a propdsit d'una pre-enquesta sobre les varietats lin- 
guísriques (Francesc Gimeno). Enquesta sociolingüística als maonesos (Ignasi Masca- 
ró). #Andorra ¿?O>,: una recerca psico-sociolingüística (Pere Notó i Magí Panyella). 
L 'anglts enfront del catala i delfiancks a 1 '&rea septentrional (Domknec Bernardó). Zn- 
iroducció a 1 'estudi de la Comunitat Israelita de Barcelona (Martina Berthelot i Gentil 
Puig). Documents. 
Volum 5 
La llengua anglesa en el conflicte lingüístic franco-catala. Un cas de macrotriglbssia 
(Domknec Bernardó). Hi ha o no hi ha diglbssia a Catalunya? Anhlisi d'un problema 
conceptual (Francesc Vallverdú). Criteris per a una normalització lingüística democrri- 
tica a Catalunya (Gentil Puig). Un cas singular de conflicte lingüístic: la situació actual 
del País Valencia (Vicent Pitarch). Vers una sociolingüística hisdria (Francesc Gimeno). 
La bena i la mordassa: els catalans davant la immigració de 1'2pocaffanquistu (Jacqueline 
Hall). Aproximacions a la signi'cació de les actituds lingüístiques: dos estudis de cas 
(Christine Bierbach). Sessions extraordinaries de Seminari (Francesc Vallverdú). 
Volum 6 
Jornades sobre normalització del catala a Perpinya (Domhec Bernardó). Conflicte 
interktnic i bilingüisme (Wallace E.  Lambert). Consideracions sobre la sociolingüística 
catalana (William Mackey). Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua cata- 
lana (Jeanne Zang Mier). Al voltant de la substitució i el canvi lingüístics. Els casos d 'Elx 
i Alacurzt durant la segona meitat del segle XIX (Brauli Montoya). Resum d 'una enquesta 
sobre la consciPncia lingüística feta 1 'any 1980 a la Catalunya del Nord (Gabriel Ber- 
kenbusch). Bilingüització de la segona generació d'immigrants: realitat i factors del procés 
a Vilafranca del PenedPs (Albert Bastardas). Un sistema econbmic de cens lingüístic de 
llengües minoritzades (L.  Garcia Sevilla i Antoni Vallks). Sessions de Seminari ( F .  Vall- 
verdú, V. Pitarch, H. Calsamiglia, i M. Reixach). 
Volum 7 
Membries d'activitats del GCS presentades a les assemblees de 1985 i 1986. Llengua 
i nacionalisme: dos comentaris (Antoni M. Badia i Margarit). Reflexions sobre llengua 
i identitat (Gentil Puig). Quebec, Catalunya i Euskadi: una tipologia de planij?cació lin- 
güística (Albert Bastardas). Les enquestes sociolingüístiques catalanes del 1974 al 1984 
(Joaquim Torres). Algunes dades sobre la catalanització a l'drea metropolitana de Bar- 
celona (Francesc Vallverdú). Sessions de seminari (J. Martí, J. Arnau, F. Vallverdú, 
H. Boada, P. Fortuny). Annex: Estatuts de'nitius del GCS. 
Volum 8 
Membries d'activitats del Grup Catala de Sociolingüística presentades a les assemblees 
de 1987 i 1988. Comunicat del GCS davant la clausura de repetidors de TV3. El Segon 
Encontre de Sociolingüística Catalana a Pelpinya, 20-21 de maig de 1988. Presentació 
de 'Treballs de Sociolingüística Catalana' (Francesc Vallverdú). Deu anys de normalit- 
zació lingüística al Principat de Catalunya (Miquel Strubell i Trueta). Uns problemes 
epistemoldgics a l'entorn d'un Curs de Sociolingüística (Domknec Bernardó). Sociolin- 
güística i interdisciplinarietat. Les ciPncies de la comunicació i la recerca intercultural 
(Gentil Puig i Moreno). Els treballadors i la llengua catalana (Joaquim Torres i Hum- 
bert Boada). Canvis en les avaluacions i les actituds lingüístiques a Barcelona (1 980-1987) 
(Cathryn A. Woolard i Tae-Joong Ganhg). La sociolingüística als Pai'sos Catalans 
(Maria Grossmann). Sessions de seminari (Isidor Marí, Santi Capellades, J.M. Puig 
Salellas, J.M. Artigal, Francesc Vallverdú, Albert Bastardas, Eduard Bonet, Kathryn 
Woolard, J. Arnau, S. Blasi, J. Huguet, Josep Gifreu, Jordi Bañeres). 
Volum 9 
MemBries d'activitats del Grup Catala de Sociolingüística presentades a les assem- 
blees de 1989 i 1990. Comunicat del GCS sobre politica lingüística. Sociolingiiisti- 
ca i pragmatica (Helena Calsamiglia i Amparo Tuson). Entrevista amb Rafael Lluis 
Ninyoles (Joan M. Romaní). La normalització lingüistica a /'ensenyament no uni- 
versitari de Catalunya (1980-1990) (Ignasi Vila). La predicció de dades lingüísti- 
ques censals (Miquel Strubell i Trueta). Les families lingüisticament ctmixtesn a 
Catalunya: coexist2ncia i conflicte (Pau1 O'Donnell). La parla dels immigrats un- 
dalusos al barri de Sant Andreu de Barcelona (Melissa G. Moyer). Cap a una una- 
lisi sociolingüística del País Valencia (Lluís Alpera i Francesc Gimeno). La norma- 
lització lingüística a les Illes Balears (Aina Moll). Sessions de seminari (Miquel 
Strubell i Trueta, Núria Alturo, Teresa Turell, Antoni M. Badia i Margarit, Emili 
Boix, Francesc Vallverdú, Humbert Boada, Joaquim Torres, Lluís Alpera, Fran- 
cesc Gimeno, J. J. Smolicz, Aina Moll, E. Bonet, J. Capellades, J. Oliveras, Hele- 
na Calsamiglia i Amparo Tuson). Annex: Estatuts del GCS (amb les esmenes de 
1990 incorporades). 


Estatuts del Grup Català de Sociolingüística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert