Aquest article examina les ideologies lingüístiques mitjançant les quals es vehicula el valor del
català i l'estonià en l'era de la globalització. Aportant dades recollides a través d'entrevistes en
profunditat i grups de discussió a Barcelona i a Tallinn, analitzarem com, en el món contemporani,
la visió de les llengües com a béns amb un valor instrumental més que no pas identitari
pren força entre els qui parlen aquestes llengües mitjanes com a L2 en els contextos descrits. En
paral·lel a les opinions d'aquests parlants, també observarem com catalanoparlants i estonianoparlants
d'origen atorguen valor i legitimitat a les seves L1 respectivament. L'article es conclou
amb unes reflexions de l'autor al voltant del poder d'atracció de nous parlants per part de
les llengües mitjanes comparades en el marc de l'estudi.This article examines the linguistic ideologies that enable value to be attached to Catalan and
Estonian in the globalization era. Here, ethnographically collected data (in-depth interviews
and focus group discussions) in Barcelona and Tallinn serve as a base for the analysis of the manner
in which the perception of languages as marketable goods with instrumental rather than
identity-based value is gaining ground among the L2 speakers of these medium-sized languages
in the places described. In addition to the opinions of these speakers, the study examines the
ideological constructs by means of which L1 Catalan and Estonian speakers attach value to their
respective first languages. Finally, the article concludes with a number of reflections on the power
of these two medium-sized languages to attract new speakers in the global era
