Viladot i Presas, M. Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

462 TREBALLS DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA •  20  •
Bastardas, Albert (2005). 
Cap a una sostenibilitat lingüística. 
Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis: Angle. (Assaig Breu; 9)
Albert Bastardas realitza en el seu llibre Cap a una sostenibilitat lingüística una 
exploració de les teoritzacions i conceptualitzacions d’altres disciplines per ex-
treure’n idees útils per a la comprensió dels fenòmens sociolingüístics. 
En aquest llibre l’analogia es realitza amb el concepte de sostenibilitat utilitzat 
per l’ecologia. El concepte de sostenibilitat pren empenta a finals dels anys vuitanta 
com a síntesi entre el desenvolupament dels anys seixanta i la reacció que va pro-
vocar en els setanta amb la teoria del creixement zero. La sostenibilitat no renuncia 
al millorament material i econòmic però el condiciona a una actitud de respecte 
envers el medi ambient, necessària per a la continuïtat d’aquest creixement.
Els estudis en el camp ecolingüístic, o de l’ecologia de les llengües, fins ara s’ha-
vien inspirat fonamentalment en la bioecologia i en la ideologia ecologista (Mühl-
häusler, 1995, i Mufwene i Moshi, 1993). Però, en canvi, rarament s’havia parlat 
de sostenibilitat lingüística (o gairebé mai). Les concepcions sostenibilistes, tot i 
que inspirades en l’ecologia general, conceben un paradigma pràctic —i, per 
tant, polític— i complex, en el sentit que no neguen d’entrada les necessitats de 
benestar material dels humans, però intenten que aquestes necessitats no mal-
metin els ecosistemes fonamentals. Potser, doncs, el paradigma sostenibilista té 
uns objectius més polítics, en el sentit que no només fa crítica ideològica —que 
també en fa—, sinó que intenta dissenyar com podria ser un futur que conciliés 
progrés material i manteniment de la biosfera fonamental. Això, traslladat al 
camp lingüístic, pot ser, doncs, d’alguna manera una novetat (tot i que clara-
ment enllaça amb el pensament sociolingüístic i glotopolític en general). 
Albert Bastardas analitza, doncs, el terme sostenibilitat i ens presenta el seu 
aspecte de «síntesi de possibles contraris»; és a dir, la síntesi entre un millora-
ment material i econòmic, i el manteniment d’un medi ambient apte per a la 
continuïtat de l’espècie. Realitza una analogia en el pla sociolingüístic i ens pre-
senta, d’una banda, l’expansió glotofàgica de les grans llengües i, d’altra banda, 
el manteniment i desenvolupament de la diversitat lingüística humana. Parafra-
sejant Ramon Folch, ens diu que la sostenibilitat lingüística és un procés de 
transformació gradual de l’actual model d’organització lingüística de l’espècie 
humana que té l’objectiu d’evitar que la bilingüització o poliglotització col·lectiva 
dels éssers humans comporti necessàriament l’abandonament de les llengües 
pròpies dels distints grups culturals.
Bastardas diu que un aspecte important del sostenibilisme és la concepció 
ecosistèmica dels fenòmens. Aplicat a la sociolingüística, això vol dir que hem de 
considerar la llengua i el seu context com una unitat bàsica; és a dir, no podem 
estudiar la llengua sense tenir en compte el context. De manera que fer sostenible 
la llengua comportarà fer sostenible un ecosistema sociocultural; voldrà dir 
021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   462 6/4/10   11:50:24
 RESSENYES 463
equilibrar una organització complexa en la qual la llengua tingui garantida una 
evolució consensuada. La sostenibilitat és, doncs, clarament ecosistèmica i dinà-
mica. Una llengua no és només la gramàtica o el lèxic sinó també cognició, inter-
acció i identificació humana. 
També la competència lingüística pot ser analitzada en el concepte d’ecosiste-
ma. Els ecosistemes admeten un màxim d’incorporació d’elements externs sense 
perdre l’equilibri; la superació d’aquest màxim podria fer desaparèixer alguns 
dels elements propis, la qual cosa donaria lloc a una repercussió evolutiva im-
portant. De la mateixa manera, els ecosistemes lingüístics poden registrar l’en-
trada d’un màxim d’elements lingüístics exògens sense trencar l’equilibri ni po-
sar en perill els elements propis. Bastardas menciona com a causes de ruptura 
històrica d’ecosistemes lingüístics les irrupcions migratòries i les integracions 
politicoeconòmiques.
Més endavant, analitza les situacions de bilingüisme i com aquestes situacions 
poden comportar l’extinció de la llengua més feble o, al contrari, el manteniment 
d’ambdues llengües; així, doncs, repassa el concepte de vitalitat etnolingüística, el 
prestigi de la llengua, etc., per acabar preguntant-se com hauria d’ésser un multi-
lingüisme sostenible. A partir d’aquí ens parla de la importància de les represen-
tacions subjectives de la realitat. És a dir, com les persones i els grups interpreten 
i integren subjectivament la realitat sociolingüística del propi grup i del grup forà. 
Ens diu que cal que la valoració del codi grupal d’origen sigui positiva (tant pel 
que fa al propi grup com al grup de fora) per tal d’evitar una disminució d’ús de 
la llengua. També, en els casos en què no existeixi formalment un discurs negatiu, 
pot ser que les situacions demosociolingüístiques aboquin els parlants a l’abandó, 
per motius pràctics, de l’ús de la llengua pròpia. Caldrà, doncs, fer-los-en cons-
cients; és a dir, caldrà que el grup que parla la llengua més feble s’adoni, prengui 
consciència, que la convergència lingüística devers el grup que parla la llengua 
amb més poder de comunicació mina profundament la llengua pròpia. 
Després diferencia el bilingüisme per contacte vertical, és a dir, com a fruit 
d’una integració territorial, política i econòmica, del bilingüisme per contacte 
horitzontal, és a dir, el bilingüisme com a fruit del contacte entre les persones. 
Realitza una sèrie de recomanacions per tal que el bilingüisme no comporti la 
desaparició de la llengua més feble i remarca la influència que té actualment 
la immigració en el bilingüisme horitzontal; ens avisa que gran part d’aquesta 
immigració és llatinoamericana (el castellà és la seva llengua habitual de comu-
nicació i molts d’ells parlen llengües indígenes) i aquest fenomen està fent apa-
rèixer una consciència ètnica entre els catalans on no n’hi havia o n’hi havia molt 
poca. La gestió d’aquest procés és un gran desafiament: de quina manera es po-
den evitar els conflictes i com es pot propiciar una adaptació lingüística d’aques-
ta immigració a l’ecosistema lingüístic català? 
Finalment, el professor Bastardas presenta la necessitat d’un nou pensament 
des de la complexitat que superi les antigues i irreconciliables (falses) disjun-
021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   463 6/4/10   11:50:24
464 TREBALLS DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA •  20  •
cions separadores i la tendència a la dicotomització i simplificació: les coses són 
d’una manera o d’una altra. Són blanques o negres. El pensament des de la com-
plexitat parteix de la noció simultània de la complementarietat antagonista, de la 
necessitat d’unir els termes contraris, ja que la realitat és interdependent. Cita el 
pensador francès Edgar Morin, autor, entre altres llibres, d’introduction à la pen-
sée complexe (Morin, 1992). Edgar Morin és un dels pensadors més significatius 
de finals del segle xx, tant per les recerques sobre el significat del mètode com per 
la reflexió al voltant de la idea de complexitat. El paradigma de la sostenibilitat 
lingüística és clarament acollit dins d’aquesta perspectiva de la complexitat. 
L’estudi de la sociolingüística com un ecosistema ens ajuda en aquest canvi de 
mentalitat; una nova manera de veure les coses que ens duu a un enfocament 
distint de la realitat sociolingüística, ja que té en compte la creixent intercomu-
nicació del món, en què el contacte entre les persones de països diversos i dife-
rents, i l’exposició a altres llengües també creixerà. Un llibre interessant que 
aborda els problemes del bilingüisme i de la sostenibilitat lingüística de les llen-
gües minoritàries i minoritzades des d’un nou enfocament, que utilitza les ana-
logies de l’ecologia i que es basa en el pensament d’Edgar Morin. 
Maria Àngels Viladot Presas
Universitat Oberta de Catalunya
BiBliografia de referència
Morin, Edgar (1992). introduction à la pensée complexe. París: ESF.
Mühlhäusler, Peter (1995). Linguistic ecology: Language change and linguistic 
imperialism in the Pacific region. Londres: Routledge.
Mufwene, Saliloko; Moshi, Lioba (1993). Topics in african linguistics. Amster-
dam: John Benjamins.
021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   464 6/4/10   11:50:25


Bastardas, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d'Estudis de Temes Contemporanis: Angle. (Assaig Breu; 9)

Hemeroteca Cientifica Catalana

462 TREBALLS DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA •  20  •Bastardas, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis: Angle. (Assaig Breu; 9)Albert Bastardas realitza en el seu llibre Cap a una sostenibilitat lingüística una exploració de les teoritzacions i conceptualitzacions d’altres disciplines per ex-treure’n idees útils per a la comprensió dels fenòmens sociolingüístics. En aquest llibre l’analogia es realitza amb el concepte de sostenibilitat utilitzat per l’ecologia. El concepte de sostenibilitat pren empenta a finals dels anys vuitanta com a síntesi entre el desenvolupament dels anys seixanta i la reacció que va pro-vocar en els setanta amb la teoria del creixement zero. La sostenibilitat no renuncia al millorament material i econòmic però el condiciona a una actitud de respecte envers el medi ambient, necessària per a la continuïtat d’aquest creixement.Els estudis en el camp ecolingüístic, o de l’ecologia de les llengües, fins ara s’ha-vien inspirat fonamentalment en la bioecologia i en la ideologia ecologista (Mühl-häusler, 1995, i Mufwene i Moshi, 1993). Però, en canvi, rarament s’havia parlat de sostenibilitat lingüística (o gairebé mai). Les concepcions sostenibilistes, tot i que inspirades en l’ecologia general, conceben un paradigma pràctic —i, per tant, polític— i complex, en el sentit que no neguen d’entrada les necessitats de benestar material dels humans, però intenten que aquestes necessitats no mal-metin els ecosistemes fonamentals. Potser, doncs, el paradigma sostenibilista té uns objectius més polítics, en el sentit que no només fa crítica ideològica —que també en fa—, sinó que intenta dissenyar com podria ser un futur que conciliés progrés material i manteniment de la biosfera fonamental. Això, traslladat al camp lingüístic, pot ser, doncs, d’alguna manera una novetat (tot i que clara-ment enllaça amb el pensament sociolingüístic i glotopolític en general). Albert Bastardas analitza, doncs, el terme sostenibilitat i ens presenta el seu aspecte de «síntesi de possibles contraris»; és a dir, la síntesi entre un millora-ment material i econòmic, i el manteniment d’un medi ambient apte per a la continuïtat de l’espècie. Realitza una analogia en el pla sociolingüístic i ens pre-senta, d’una banda, l’expansió glotofàgica de les grans llengües i, d’altra banda, el manteniment i desenvolupament de la diversitat lingüística humana. Parafra-sejant Ramon Folch, ens diu que la sostenibilitat lingüística és un procés de transformació gradual de l’actual model d’organització lingüística de l’espècie humana que té l’objectiu d’evitar que la bilingüització o poliglotització col·lectiva dels éssers humans comporti necessàriament l’abandonament de les llengües pròpies dels distints grups culturals.Bastardas diu que un aspecte important del sostenibilisme és la concepció ecosistèmica dels fenòmens. Aplicat a la sociolingüística, això vol dir que hem de considerar la llengua i el seu context com una unitat bàsica; és a dir, no podem estudiar la llengua sense tenir en compte el context. De manera que fer sostenible la llengua comportarà fer sostenible un ecosistema sociocultural; voldrà dir 021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   462 6/4/10   11:50:24 RESSENYES 463equilibrar una organització complexa en la qual la llengua tingui garantida una evolució consensuada. La sostenibilitat és, doncs, clarament ecosistèmica i dinà-mica. Una llengua no és només la gramàtica o el lèxic sinó també cognició, inter-acció i identificació humana. També la competència lingüística pot ser analitzada en el concepte d’ecosiste-ma. Els ecosistemes admeten un màxim d’incorporació d’elements externs sense perdre l’equilibri; la superació d’aquest màxim podria fer desaparèixer alguns dels elements propis, la qual cosa donaria lloc a una repercussió evolutiva im-portant. De la mateixa manera, els ecosistemes lingüístics poden registrar l’en-trada d’un màxim d’elements lingüístics exògens sense trencar l’equilibri ni po-sar en perill els elements propis. Bastardas menciona com a causes de ruptura històrica d’ecosistemes lingüístics les irrupcions migratòries i les integracions politicoeconòmiques.Més endavant, analitza les situacions de bilingüisme i com aquestes situacions poden comportar l’extinció de la llengua més feble o, al contrari, el manteniment d’ambdues llengües; així, doncs, repassa el concepte de vitalitat etnolingüística, el prestigi de la llengua, etc., per acabar preguntant-se com hauria d’ésser un multi-lingüisme sostenible. A partir d’aquí ens parla de la importància de les represen-tacions subjectives de la realitat. És a dir, com les persones i els grups interpreten i integren subjectivament la realitat sociolingüística del propi grup i del grup forà. Ens diu que cal que la valoració del codi grupal d’origen sigui positiva (tant pel que fa al propi grup com al grup de fora) per tal d’evitar una disminució d’ús de la llengua. També, en els casos en què no existeixi formalment un discurs negatiu, pot ser que les situacions demosociolingüístiques aboquin els parlants a l’abandó, per motius pràctics, de l’ús de la llengua pròpia. Caldrà, doncs, fer-los-en cons-cients; és a dir, caldrà que el grup que parla la llengua més feble s’adoni, prengui consciència, que la convergència lingüística devers el grup que parla la llengua amb més poder de comunicació mina profundament la llengua pròpia. Després diferencia el bilingüisme per contacte vertical, és a dir, com a fruit d’una integració territorial, política i econòmica, del bilingüisme per contacte horitzontal, és a dir, el bilingüisme com a fruit del contacte entre les persones. Realitza una sèrie de recomanacions per tal que el bilingüisme no comporti la desaparició de la llengua més feble i remarca la influència que té actualment la immigració en el bilingüisme horitzontal; ens avisa que gran part d’aquesta immigració és llatinoamericana (el castellà és la seva llengua habitual de comu-nicació i molts d’ells parlen llengües indígenes) i aquest fenomen està fent apa-rèixer una consciència ètnica entre els catalans on no n’hi havia o n’hi havia molt poca. La gestió d’aquest procés és un gran desafiament: de quina manera es po-den evitar els conflictes i com es pot propiciar una adaptació lingüística d’aques-ta immigració a l’ecosistema lingüístic català? Finalment, el professor Bastardas presenta la necessitat d’un nou pensament des de la complexitat que superi les antigues i irreconciliables (falses) disjun-021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   463 6/4/10   11:50:24464 TREBALLS DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA •  20  •cions separadores i la tendència a la dicotomització i simplificació: les coses són d’una manera o d’una altra. Són blanques o negres. El pensament des de la com-plexitat parteix de la noció simultània de la complementarietat antagonista, de la necessitat d’unir els termes contraris, ja que la realitat és interdependent. Cita el pensador francès Edgar Morin, autor, entre altres llibres, d’introduction à la pen-sée complexe (Morin, 1992). Edgar Morin és un dels pensadors més significatius de finals del segle xx, tant per les recerques sobre el significat del mètode com per la reflexió al voltant de la idea de complexitat. El paradigma de la sostenibilitat lingüística és clarament acollit dins d’aquesta perspectiva de la complexitat. L’estudi de la sociolingüística com un ecosistema ens ajuda en aquest canvi de mentalitat; una nova manera de veure les coses que ens duu a un enfocament distint de la realitat sociolingüística, ja que té en compte la creixent intercomu-nicació del món, en què el contacte entre les persones de països diversos i dife-rents, i l’exposició a altres llengües també creixerà. Un llibre interessant que aborda els problemes del bilingüisme i de la sostenibilitat lingüística de les llen-gües minoritàries i minoritzades des d’un nou enfocament, que utilitza les ana-logies de l’ecologia i que es basa en el pensament d’Edgar Morin. Maria Àngels Viladot PresasUniversitat Oberta de CatalunyaBiBliografia de referènciaMorin, Edgar (1992). introduction à la pensée complexe. París: ESF.Mühlhäusler, Peter (1995). Linguistic ecology: Language change and linguistic imperialism in the Pacific region. Londres: Routledge.Mufwene, Saliloko; Moshi, Lioba (1993). Topics in african linguistics. Amster-dam: John Benjamins.021-TREBALLS SOCIOLINGUISTICA 20-02.indd   464 6/4/10   11:50:25

Bastardas, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d'Estudis de Temes Contemporanis: Angle. (Assaig Breu; 9)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana