El Rus com a lingua franca als estats postsoviètics

Abstract

Després de la caiguda del règim soviètic, les antigues repúbliques de l'URSS van emprendre un procés de nation-building que, en la majoria dels casos, encara s'està desenvolupant. Els canvis que ha suposat i que continua exigint aquest procés en matèria d'ensenyament i de política lingüística i cultural són tan diversos com els estats sorgits de la desintegració de l'URSS. Un dels punts d'estudi dins d'aquest procés és la posició actual de la llengua russa en aquests estats: quin paper té a l'ensenyament, a l'administració i en les relacions entre els diferents estats postsoviètics. Aquest treball analitza, doncs, els factors que han conduït a la situació actual i se centra en el paper del rus com a lingua franca en el territori de l'antiga Unió Soviètica i en la importància de l'actual (re)construcció identitària russa en les relacions amb els veïns exsoviètics.After the fall of the Soviet Union, the former republics of the USSR undertook a nationbuilding process that in most cases is still underway today. The changes involved in this process, which take in both education and cultural and language policies, are as diverse as the states that have emerged from the dissolution of the USSR. One issue of study within this process is the current status of the Russian language in these states: the role it plays in education, administration and relations among post-Soviet states. Hence, this article analyses the factors that gave rise to the current situation and focuses on the role of Russian as a lingua franca in the territory of the former Soviet Union, while evaluating the importance of the present (re)construction of the Russian identity vis-à-vis the country’s relations with its former Soviet neighbours