Puig i Ustrell, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
13
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL-ARXIU HISTÒRIC 
DE TERRASSA. LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ
Pere Puig i Ustrell, director de l’Arxiu
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental pot celebrar un any més l’expansió del 
servei en tots els fronts: l’augment de l’atenció a les consultes d’usuàries i usuaris, 
l’increment de donacions d’arxius particulars i el seu tractament per a facilitar-ne la 
consulta, la implantació de nova tecnologia, la continuïtat en la restauració i la digi-
talització de documents (gràcies al Pla Esteve Gilabert Bruniquer, de la Subdirecció 
General d’Arxius i Gestió Documental, del Departament de Cultura i Mitjans de 
Comunicació de la Generalitat de Catalunya) i, molt especialment, l’augment de 
les activitats de difusió. En aquest darrer aspecte, l’any 2008 ja va ser exuberant, 
amb sis exposicions, cinc conferències, cinc presentacions de publicacions, quatre 
presentacions de projectes de treball, la jornada Eines per a Treballs d’Història Oral 
i una roda de premsa.
L’explotació dels fons conservats a l’Arxiu, la recerca històrica, els programes 
escolars i l’activitat de les entitats són l’origen i la motivació de les activitats organit-
zades. El 2009 ha estat un any igualment prolífic i s’ha demostrat que els avenços del 
servei continuen una línia de consolidació que fa de l’Arxiu un centre cada cop més 
aprofitat i gaudit per la societat. La construcció d’un nou equipament per a l’Arxiu 
Comarcal, finançat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, obre 
noves perspectives al servei, que disposarà de millors locals, instal·lacions i recursos 
en general. L’obra del nou Arxiu ha començat enguany i està previst que quedi enl-
lestit en el termini d’un any i mig.
Exposarem a continuació les activitats més destacades de l’any 2009, que ha estat 
marcat per la commemoració de dos terrassencs benemèrits, per la seva dedicació a la 
història i la protecció del patrimoni cultural de la ciutat: Josep Soler i Palet i Baltasar 
Ragon i Petit. Explicarem també l’exposició de targetes postals terrassenques del 
començament del segle xx i un projecte de treball de memòria rural, activitats pro-
mogudes pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa amb la col·laboració de l’Arxiu.
Josep Soler i Palet (1859-1921). 150è aniversari del seu naixement
Per iniciativa de la Biblioteca Central de Terrassa, successora de la Biblioteca 
Municipal Soler i Palet (1928-1998), s’estan desenvolupant diverses activitats 
d’homenatge a l’historiador Josep Soler i Palet organitzades per l’esmentada biblio-
teca, l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i el Museu de Terrassa.
Josep Soler i Palet emprengué de ben jove una vida d’intensa activitat intel·lectual, 
social i política orientada bàsicament a l’impuls i la difusió de la cultura catalana. 
El 1885 es casà amb Elisea Casanovas i Ubach, però no van tenir descendència. 
T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
14
L’accés a la valuosa documentació antiga (fons notarials, municipals i judicials des 
del 1237) que conservava el seu pare com a notari arxiver de Terrassa i el con-
tacte amb intel·lectuals de l’època el van portar a estudiar la història de la ciutat i 
a escriure el bloc més important de la seva producció. Després de publicar quatre 
monografies (1893-1900), la seva obra històrica culminà amb el treball Contribució 
a la història antiga de Catalunya. Egara. Terrassa, que presentà a la Reial Acadèmia de 
Bones Lletres de Barcelona en la seva recepció com a acadèmic, el 1906. Innombra-
bles articles de temes històrics diversos, majoritàriament sobre Terrassa, completen 
la seva producció en aquest camp al llarg de tota la seva vida i posen les bases d’una 
historiografia terrassenca amb metodologia crítica i rigor científic.
Home dinàmic i d’una profunda formació intel·lectual, participà activament en 
els moviments polítics i socials de la seva època i publicà més de set-cents articles 
de contingut social, polític, històric i literari a diferents revistes de Terrassa, de Bar-
celona i d’altres llocs. Essent president de l’Ateneu Terrassenc, fundà el Boletín del 
Ateneo Tarrasense (1891) i organitzà els primers certàmens literaris de Terrassa (1890 
i 1894). Col·laborà amb Josep Ventalló i Vintró en la fundació del periòdic El Tarra-
sense (1889) i, en desaparèixer aquest periòdic, fundà el setmanari Egara (1892). La 
seva activitat principal fou sempre la història i l’actuació a favor de la conservació i 
l’estudi del patrimoni històric de Terrassa. El 1904 fou nomenat membre del nou 
Patronat de Museus i Arxius Municipals, creat per l’Ajuntament.
En l’àmbit polític, fundà i presidí l’efímer Centre Català de Terrassa i creà el seu 
Butlletí (1886-1887), participà a la fundació de l’Agrupació Regionalista a Terrassa 
(1891) i fou secretari de l’Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Manresa el 
1892, en la qual s’aprovaren les anomenades Bases de Manresa. A més dels càrrecs 
que tingué en institucions acadèmiques del camp de la història, fou membre de 
juntes de diverses associacions socials i culturals de Barcelona i Terrassa.
Va promoure la creació de la Galeria de Terrassencs Il·lustres, inaugurada el 1915, 
la incorporació a la qual continua essent una de les distincions més importants que 
l’Ajuntament de Terrassa atorga a persones de la ciutat que han destacat per la seva 
activitat. Ell mateix fou promogut a formar-ne part el 1932.
Josep Soler i Palet disposà, en una memòria complementària del seu testament, 
que, a la mort de la seva esposa Elisea Casanovas, els marmessors o hereus destinessin 
la seva casa pairal de Terrassa (al carrer de la Font Vella, 28) a museu i biblioteca 
públics i gratuïts, aportant-hi tots els seus objectes d’art antic i llibres. La memòria 
establí també que la vídua podria disposar, al seu bon criteri, de tots els béns llegats, 
en cas que a Terrassa no es pogués realitzar la seva voluntat.
Després de la mort de Josep Soler i Palet, el novembre de 1921, la vídua oferí 
aquest llegat a la ciutat i l’Ajuntament de Terrassa l’acceptà. Així, Elisea Casanovas és 
considerada cofundadora de la Biblioteca-Museu Soler i Palet, a la creació de la qual 
T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
15
va contribuir decisivament amb la seva renúncia al llegat; amb el seguiment constant 
i proper de tot el procés de constitució i funcionament del centre (inaugurat el 8 de 
juliol de 1928); amb la seva incorporació al primer Patronat de la Biblioteca; amb 
el pagament d’instal·lacions del nou centre; amb la donació de llibres i amb d’altres 
iniciatives desinteressades, en col·laboració estreta amb els ciutadans implicats en 
l’execució del llegat.
Els actes programats comprenen una exposició a la Casa Soler i Palet sobre la 
història d’aquesta casa, una visita comentada al valuós llegat museístic, una guia de 
lectura sobre l’obra de l’homenatjat, la difusió en format digital de dues de les seves 
monografies (Egara. Terrassa i Cent biografies terrassenques), l’edició d’un fulletó de 
difusió del seu fons documental, mostres de documents del seu arxiu personal i dues 
conferències, una sobre la seva obra historiogràfica i una altra sobre la seva ideologia 
política, a càrrec dels historiadors Àngels Ventayol i Bosch i Josep Lluís Martín i Ber-
bois, respectivament. En l’àmbit respectiu, els actes han estat organitzats pel Museu 
de Terrassa, la Biblioteca Central i l’Arxiu Històric Comarcal.
Actes d’homenatge a Baltasar Ragon i Petit (Terrassa, 1885-1958)
L’Arxiu ha col·laborat amb la Fundació Arxiu Tobella, la Biblioteca Central i 
l’Arxiu Municipal Administratiu, de Terrassa, en l’organització d’un complet pro-
grama d’activitats en commemoració del cinquantè aniversari de la donació del 
llegat que Baltasar Ragon deixà a la ciutat, donació que es féu efectiva el 1959. 
La commemoració fou una iniciativa del malaguanyat Manel Coll i Colomer, que 
morí essent president de la Fundació Arxiu Tobella i havia demanat la col·laboració 
de les institucions de patrimoni cultural terrassenques per a celebrar el cinquante-
nari de la mort i del llegat de Ragon. L’Arxiu Tobella continua publicant l’anuari 
d’esdeveniments terrassencs que Ragon inicià el 1919. Les diferents activitats es 
van desenvolupar durant el mes de juny passat i van tenir com a fonament l’estudi 
biogràfic realitzat per Jordi Garreta i Clusella, del qual extraiem una part de la infor-
mació que proporcionem aquí.
D’origen humil, Baltasar Ragon és un model de persona autodidacta que 
s’afeccionà a tota mena d’activitats culturals, fruit de les quals és el llegat que deixà 
a la ciutat. Ragon va destacar per la seva producció cronística, que constitueix una 
eina d’informació múltiple sobre la societat terrassenca del passat, i ens va deixar 
testimonis únics de la seva època. També va escriure poesia i teatre, es va dedicar a la 
pintura artística, va participar activament en la vida associativa de Terrassa i va tenir 
diversos càrrecs i molta activitat en entitats com l’Escola Coral, el Gremi d’Artistes, 
el Centre Excursionista o els Amics de les Arts. Va publicar amb assiduïtat articles de 
temàtica diversa a la premsa de Terrassa i de Barcelona, va fer nombroses conferèn-
cies i va intervenir en actuacions de conservació dels arxius i del patrimoni històric. 
T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
16
La seva gran dedicació i la principal temàtica de la seva extensa obra fou sempre la 
història local.
Sense pretensions acadèmiques i amb una extraordinària capacitat de treball, 
Ragon va publicar una vintena de llibres sobre diferents aspectes de la història de 
Terrassa, especialment del segle xix i primeres dècades del xx, i va deixar també 
centenars d’articles en diaris, revistes i butlletins, i una gran quantitat d’obra no im-
presa. Molts dels seus llibres són veritables referències de la historiografia terrassenca, 
com ara Les cases pairals de Terrassa (1931), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El 
Arte y los Artistas en Tarrasa (1953) o Els carrers de Terrassa l’any 1900 (1955), entre 
altres. Es va fer especialment popular amb la recopilació de les “efemèrides” o reculls 
anuals de dades de la ciutat, que va començar el 1919 i continuà ininterrompuda-
ment fins a la seva mort. Va rebre homenatges ciutadans pel seu treball constant 
i desinteressat en pro de la ciutat i el 1953 l’Ajuntament li atorgà la distinció de 
Cronista Honorari de la Ciutat.
Baltasar Ragon va disposar en el seu testament la donació de tots els seus fons 
bibliogràfics, fotogràfics i documentals sobre Terrassa al Patronat Municipal Soler i 
Palet: col·leccions senceres de revistes i diaris locals, un miler i mig de fotografies 
d’interès històric, llibres i publicacions diverses, a més de les seves obres completes, 
publicades i inèdites. Actualment el llegat bibliogràfic és conservat i divulgat per la 
Biblioteca Central de Terrassa i el fons fotogràfic, amb més de mil cinc-centes fo-
tografies dels anys 1870 al 1958, és a disposició pública a la col·lecció fotogràfica de 
l’Arxiu Municipal Administratiu.
El ric llegat bibliogràfic rebut així per la Biblioteca Soler i Palet va donar lloc a 
la creació de la Col·lecció Local, dins de la Biblioteca. Fou una iniciativa pionera 
i d’una transcendència cultural enorme: la gestió específica de tota la bibliografia 
produïda a Terrassa o sobre la ciutat va facilitar la difusió de la cultura local, en el 
sentit més ampli, a totes les generacions d’estudiants, investigadors, professionals 
diversos i persones interessades que s’han succeït en la demanda d’informació sobre 
temes terrassencs.
Les activitats d’homenatge varen ser les següents: l’Arxiu Tobella presentà 
l’exposició fotogràfica “La Terrassa de Baltasar Ragon”. L’Arxiu Municipal Adminis-
tratiu preparà una mostra d’imatges, extretes de la col·lecció del llegat, amb el títol i 
el tema “Des de l’estació del tren de dalt fins a l’estació del tren de baix”, que fa un 
recorregut pels carrers de Terrassa de l’època de Ragon i resta oberta a consulta al 
lloc d’Internet www.arxiumunicipal.terrassa.cat/galeries.php. La Biblioteca Central 
de Terrassa va introduir la “Biblioteca virtual Baltasar Ragon”, amb una bibliografia 
exhaustiva i el text complet d’onze llibres de l’homenatjat, al lloc www.terrassa.cat/
biblioteques (cal entrar a “Col·lecció” i després a “Col·leccions especials”). L’Arxiu 
Històric va encarregar a l’historiador Jordi Garreta el treball de recerca i una confe-
T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
17
rència que pronuncià al mateix arxiu, amb el títol de “Baltasar Ragon: una vida al 
servei de la cultura i la història de Terrassa”.
Exposició “Terrassa: Territori Postal”
El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa va emprendre la producció d’una expo-
sició fotogràfica sobre la ciutat de Terrassa a començament del segle xx, amb el títol 
de “Terrassa: Territori Postal. Les targetes postals terrassenques (1900-1920)”. El 
projecte s’originà per l’oportunitat d’aprofitar la rica producció de fotografies en for-
ma de targeta postal a Terrassa entre els anys 1900 i 1920. Aquest tipus de fotografies 
fou molt estès arreu durant aquells anys. L’Arxiu Històric Comarcal i l’Arxiu Mu-
nicipal es van sumar immediatament al projecte i l’exposició es pot visitar a la seu de 
l’Arxiu Històric Comarcal des de l’octubre de 2009 fins al gener de 2010.
L’estudiós Rafel Comes i Ezequiel, la historiadora Ana Fernández Álvarez i la 
fotògrafa Montse Saludes i Closa són els autors de l’exposició i del catàleg, i les pos-
tals fotogràfiques provenen de les col·leccions de l’esmentat Rafel Comes i de l’Arxiu 
Tobella. També s’ha rebut la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Coordi-
nadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner.
L’exposició comprèn una sèrie de plafons amb reproduccions de postals fotogrà-
fiques i explicació històrica del seu origen i la seva producció a Terrassa, una se-
lecció de postals ampliades i una projecció d’imatges que completen la mostra. S’ha 
elaborat també un dossier didàctic destinat a alumnes d’ESO i s’ha ofert a les escoles 
a través del Servei Municipal d’Educació. Les fotografies mostren edificis, carrers i 
paisatges urbans, reflecteixen elements del patrimoni arquitectònic local i una reali-
tat històrica passada, donen a conèixer una sèrie de fotògrafs i editors actius a l’època 
i revelen una sensibilitat artística molt notable. Finalment, s’ha editat un catàleg que 
presenta 248 fotografies, amb la reproducció de les imatges i els textos explicatius 
corresponents.
Memòria rural de Terrassa: activitats generades a l’entorn d’un fons dipositat a 
l’Arxiu
La darrera institució agrària de la industrialitzada ciutat de Terrassa fou la Coope-
rativa Agrícola de Terrassa, entitat fundada el 1920 que cessà la seva activitat el 1983. 
El llegat institucional de la Cooperativa donà lloc a una nova entitat creada el 1995 
amb el nom de Serveis Terrassencs Sant Isidre, destinada a la prestació de serveis als 
seus socis i a entitats benèfiques. El 2005 aquesta entitat va cedir en dipòsit el fons 
de l’extingida Cooperativa a la ciutat de Terrassa i va subvencionar les tasques de 
descripció del fons. Aquesta entitat estava interessada a continuar la col·laboració 
amb l’Arxiu a fi i efecte d’explotar i difondre el fons documental cedit, i s’obrí una 
línia d’actuació mitjançant la col·laboració d’una tercera entitat, el Centre d’Estudis 
T
ER
M
E 24, 2009
Arxiu C
om
arcal del Vallès O
ccidental Arxiu H
istòric de Terrassa
18
Històrics de Terrassa, que proporcionaria historiadors per a la realització de projectes 
de recerca, estudi i publicació de treballs sobre història agrària. El 2008 la mateixa 
entitat d’origen cooperatiu creà la Fundació Sant Galderic, amb l’objectiu de con-
solidar les seves aportacions a projectes d’estudi del món agrari i a d’altres finalitats 
benèfiques.
En aquest context, un equip d’historiadors de l’esmentat Centre d’Estudis 
Històrics endegà un primer projecte anomenat “Memòria rural de Terrassa. Records 
d’un món en extinció”. L’objectiu del projecte és recollir testimonis orals de l’activitat 
agrària de l’extens terme de Terrassa, especialment d’aquelles persones que encara 
poden explicar la seva experiència dins de l’extingida Cooperativa Agrícola, però 
també per salvar de l’oblit l’activitat agrària sempre vigent, que és un element consti-
tutiu del paisatge rural i resta marginal enfront dels sectors econòmics predominants 
en l’actualitat.
Els autors del treball són Josep Lluís Lorca i Simon, Lourdes Plans i Campderrós 
i Enric Sanllehí i Bitrià. El Centre d’Estudis Històrics parteix de la rigorosa metodo-
logia preparada l’any 2000 per al projecte “Memòria terrassenca. Recerca i arxiu 
de fonts orals” i per al gran projecte “Combat per la llibertat. Memòria de la lluita 
antifranquista a Terrassa, 1939-1979”, aquest segon promogut per l’Ajuntament de 
Terrassa i patrocinat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. De 
la mateixa manera que en aquests projectes, els enregistraments de les entrevistes 
són dipositats a l’Arxiu i se’n fan còpies en repositoris de seguretat de l’Ajuntament 
de Terrassa.


Arxiu Comarcal del Vallès Occidental-Arxiu Històric de Terrassa. Les activitats de difusió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert